El seu únic suport prové dels nacionalistes d’extrema dreta’, va comentar Inés Arrimadas sobre el moviment independentista català. ‘Un ultranacionalista i supremacista de dretes’ és com la socialista Eva Granados va descriure el president Quim Torra. I ‘un dretà servil’ el també socialista José Zaragoza. ‘El PDECat és un partit d’extrema dreta: ni social ni progressista’, va escriure la jurista contrària a la independència Argelia Queralt.
Si hom només llegeix les paraules dels opositors a la independència, podria concloure raonablement que l’independentisme català és un moviment de dretes, com el nacionalisme britànic en la forma de Brexit, el francès del Rassemblement National de Marine Le Pen o el nacionalisme americà incrustat en la branca del partit republicà de Donald Trump.
Però és així? L’independentisme català és de dretes? Examinem-ne les dades.[….]
s’ha de desenvolupa l’idea quasi ratllant amb la religió que se de dretes o d’esquerres ha deixat de ser un concepte estrictament econòmic sinó que és una actitud davant la vida i el proïsme.
Cal que vulguis per al demés el que voldries per a tu.