Havien canviat de casa i era la primera nit que dormien en el pis nou. Tot estava capgirat i en desordre: la roba fora dels armaris, les cassoles i els plats per terra el menjador, els llums desmuntats, els sacs de carb\u00f3 al passad\u00eds, al costat de la m\u00e0quina de cosir, els dos miralls arraconats de cara a la paret, els quadres i el calendari sobre la taula.<\/p>\n
El Quimet havia dormit malament: per una escletxa del finestr\u00f3 mal ajustat, un raig de claror, dret com una espasa, havia entrat a la cambra en fer-se de dia, amb tot el renou del mercat. Havia somiat que un noi m\u00e9s gran que ell menjava una presa de xocolata i que es tornava negre a poc a poc.<\/p>\n
La seva mare li havia rentat la cara i l’havia pentinat. Tenia un remol\u00ed de cabells rebecs al bell mig del cap que res no podia amansir, un genoll pelat, les ungles bastant fosques, una piga marr\u00f3 al front i les orelles lleugerament en forma de ventall.
\n– V\u00e9s a jugar a baix, per\u00f2 sobretot no et moguis de la pla\u00e7a. T\u00e9: quan t’haur\u00e0s menjat el pa i la xocolata, puja a beure la llet. Sigues bon miny\u00f3 i no et mengis la xocolata sola.<\/p>\n
Amb els pantalons balders, llargs fins al genoll, fets amb uns pantalons vells del seu pare, i un jersei blanc una mica destenyit i una mica just, Quimet sort\u00ed al repl\u00e0 de l’escala.<\/p>\n
Clav\u00e0 mossegada a la llesca de pa; quan se l’hauria acabada, menjaria la presa de xocolata. Era m\u00e9s bona, sola: dol\u00e7a i pastosa, s’enganxava a les dents, al paladar; la llengua la desencastava a poc a poc i es convertia en una mena d’aixarop div\u00ed. Baix\u00e0 l’escala lentament, a sotracs, perqu\u00e8, amb la m\u00e0 a la barana, nom\u00e9s avan\u00e7ava, per prud\u00e8ncia, amb un peu.<\/p>\n
Sort\u00ed a fora, es sent\u00ed una mica foraster i s’assegu\u00e9 en un gra\u00f3 de l’entrada. La pla\u00e7a era rodona, no massa gran: hi convergien quatre carrers. Al mig es dre\u00e7ava el mercat. Tenia quatre portalades, una enfront de cada carrer, i, a cada una, hi havia unes grans cortines de lona ratllada de blanc i de vermell.<\/p>\n
Quimet mirava. El cel era cobert, descolorit, un cel tardorenc, buit d’orenetes. Davant seu, ran de vorera, hi havia un pilot d’escombraries. Tot queixalant el pa amb calma, hi descobr\u00ed un ram de flors marcides, un clavell fosc encara fresc, fulles de col i d’enciam, cues de porro i uns quants tom\u00e0quets esberlats, plens de llavors blanques i lluents. Li vingueren ganes d’agafar-ne i de posar-les a la capsa de llumins buida que duia a la butxaca, despr\u00e9s les plantaria en un test i el posaria al balc\u00f3. Per\u00f2 estava tot emmandrit per culpa de la nit mal dormida. El dit gros li anava fent un clot a la presa de xocolata.<\/p>\n
Passaven dones atrafegades, carregades amb cistells, que desapareixien mercat endins; del mecat sortia un gran brogit. Pass\u00e0 una vella tota decidida, amb una berruga a la punta de la barba. Duia un cab\u00e0s ple de provisions i gaireb\u00e9 l’hi freg\u00e0 pel nas. D’una banda del cab\u00e0s sortia el cap d’un conill. Qued\u00e0 embadalit. Oh, aquelles orelles tan llargues i el morret desfici\u00f3s i rosat, amb els bigotis llargs per a estirar…<\/p>\n
De la banda oposada a la vella venia un home, vestit de blau, que empenyia un carret\u00f3 curull de caixes d’aviram. Per entre els barrots de fusta les gallines i els pollastres treien el cap. A la caixa del cim, barrejada amb gallines, una oca blanca, oriental, amb el bec d’un groc esclatant i els ulls negres com agulles de picar, estirava un coll llargu\u00edssim.<\/p>\n
Si fos meva, pens\u00e0 Quimet, li lligaria un cordill a la pota i la trauria a passejar. Li diria “Avellaneta”.<\/p>\n
S’aixec\u00e0 i segu\u00ed l’home del carret\u00f3. L’home es va aturar davant la porta del mercat i comen\u00e7\u00e0 a descarregar caixes.<\/p>\n
Plantat al seu davant, Quimet no el perdia de vista. L’home agaf\u00e0 una caixa i entr\u00e0 al mercat. Quimet, d’esma, el segu\u00ed. Li semblava que l’oca s’havia adonat d’ell i que aquells ullets inexpressius el miraven.<\/p>\n
Dintre el mercat la claror era trista. Sobre els prestatges i els taulells s’amuntegaven unes masses enormes de verdures i fruita. Les venedores parlaven amb els compradors. Era un esclat de vida i de color. Entre un paner de tom\u00e0quets vermells, madurs i molsuts i un de mongetes verdes, fines, hi havia un gran cistell d’alberg\u00ednies. De les parades del fons venia un perfum complex de flors i de peix.<\/p>\n
Quimet i l’home del carret\u00f3 arribaren a la zona on hi havia les parades d’aviram. Penjats en ganxos de ferro, es gronxaven conills morts, pollastres amb les ales d\u00f2cilment creuades a l’esquena, perdius bigarrades, oques mig partides amb el ventre ple de greix i la carn sanguinolenta.<\/p>\n
Tot d’una un esvalot d’ales li feu al\u00e7ar el cap. Qued\u00e0 petrificat.<\/p>\n
Penjades pel coll hi havia cinc gallines de Guinea arrenglerades. La darrera del rengle encara es debatia: les ales, amb uns cops sobtats, intentaven in\u00fatilment el vol. Dos senyors alts i corpulents s’havien aturat i miraven.<\/p>\n
– Al meu pa\u00eds no les maten pas aix\u00ed.<\/p>\n
La mestressa de la parada, seca i endolada, amb davantal i maneguins blancs, els llavis prims ben closos, tota absorta per la seva feina, sense esperar que la gallina acab\u00e9s de morir, despenj\u00e0 tot el rengle i les tir\u00e0 sobre el taulell, en una pila on ja n’hi havia una vintena de mortes.<\/p>\n
Llavors es tragu\u00e9 un cabdell de cordill de la butxaca del davantal, an\u00e0 cap a una g\u00e0bia encara mig plena de gallines i n’agaf\u00e0 una altra que es pos\u00e0 a cridar estridentment. Era d’un gris fosc: tenia les plomes cobertes de pics blancs menud\u00edssims, amb una pinzellada de blancor esclatant a la punta de cada ala.<\/p>\n
Amb penes i treballs li llig\u00e0 el coll amb el cordill, estreny\u00e9 amb tota la seva for\u00e7a i la penj\u00e0. La gallina qued\u00e0 un moment com sorpresa, imm\u00f2bil, amb el caparr\u00f3 tor\u00e7at i els ulls desorbitats. Despr\u00e9s esbatan\u00e0 les ales, amb les potes arronsades contra el ventre, per a un darrer vol mortal.<\/p>\n
Quimet, amb la presa de xocolata sencera als dits i amb un boc\u00ed de pa mig mastegat a la boca, ho mirava sense respirar.<\/p>\n
La dona torn\u00e0 a anar cap a la g\u00e0bia i en tragu\u00e9 una altra gallina. La bestiola amoll\u00e0 un parrupeig esgarrifat i plany\u00edvol. Amb el cordill sobrer que penjava del coll de la que agonitzava i que ja comen\u00e7ava a cloure els ulls i a estirar les potes, li llig\u00e0 el coll i la penj\u00e0. La trag\u00e8dia es repet\u00ed: estabornida de moment, obr\u00ed tot d’una les ales a tota amplada, com crucificada, i es debat\u00e9 amb desesper: amb els dits crispats s’havia agafat al cap de la seva ve\u00efna, que es tornava a esvalotar. Com m\u00e9s es debatien m\u00e9s s’estrenyia el cordill, i les plomes del coll eren humides a banda i banda de suor o de sang. Una tercera puj\u00e0 a fer companyia a les penjades i una quarta i una cinquena. La darrera era d’un gris menys fosc, m\u00e9s blanquin\u00f3s: tenia el cap m\u00e9s gros, per\u00f2 el coll elegant com les altres. Qued\u00e0 una estona amb el bec badat i un panteix violent li f\u00e9u onejar les plomes del pit. Despr\u00e9s el bec se li clogu\u00e9 sobtadament i es torn\u00e0 a obrir amb pausa: al centre, la llengua, fina i punxeguda com un pistil, palpitava indefensa. Aquella trigava molt a morir. Quan Quimet pensava: ja est\u00e0, tornava a moure les ales, les obria lentament, les batia amb f\u00faria i la brusca ventada feia dansar tot el rengle de penjades. De sobte es pos\u00e0 a cridar: era un \u00faltim crit d’auxili als camps, al cel blau, a l’espai inundat de llum i de p\u00f2l\u00b7lens, solcat d’ocells. Per\u00f2 les parpelles pujaven segures i darrere aquella cortina m\u00f2bil els ulls ja eren vidriosos.<\/p>\n
– Sembla mentida que es pugui \u00e9sser tan criminal -digu\u00e9 una vella que passava, a la seva companya geperuda i apergaminada. Miraven la venedora indignades, com si fos un botx\u00ed-. Penjar aquestes pobres bestioles…<\/p>\n
La venedora f\u00e9u el sord. Quan les velles desaparegueren, es dirig\u00ed als dos senyors que encara miraven:<\/p>\n
– S\u00f3n millors, aix\u00ed. Els queda tota la sang dintre.<\/p>\n
Tranquil\u00b7lament comen\u00e7\u00e0 a despenjar la rastellera, disposada a comen\u00e7ar-ne una de nova.<\/p>\n
Aleshores es produ\u00ed un incident: la pila de guinees mortes de sobre el taulell s’esllaviss\u00e0 i en caigueren moltes a terra. Un gat enorme, llustr\u00f3s, passejava pels voltants de la parada, atent i ple de cautela. No devia fer gaire goig a la venedora, perqu\u00e8 tota esverada exclam\u00e0:<\/p>\n
– Tu, vailet, ajuda’m a collir-les. De pressa!<\/p>\n
Com si l’haguessin fascinat, Quimet deix\u00e0 el pa i la xocolata a la punta del taulell i, groc com la cera, amb els ulls rodons i les cames tremolant comen\u00e7\u00e0 a collir aquells coixins de ploma calenta, tan flonjos.<\/p>\n
Les agafava d’una a una, els passava les mans per sota el ventre i les enlairava fins al taulell. Evitava el contacte dels caps menuts que brandaven al capdavall del coll flexible. Tenia un pes al pit, com si el sofriment de totes aquelles bestioles mortes li oprim\u00eds els pulmons i no el deix\u00e9s respirar. Pensar que un d’aquells cossos morts podia posar-se a esvoletegar tot d’una, que les ales podien batre-li la cara, li perlejava el front de suor.
\n– Gr\u00e0cies, nen. T\u00e9, pel treball.
\nLa venedora li don\u00e0 una poma. Sort\u00ed a fora, travess\u00e0 el carrer, puj\u00e0 l’escala de pressa i entr\u00e0 al pis panteixant. A la cuina trob\u00e0 la seva mare i se li abra\u00e7\u00e0 a les faldilles.<\/p>\n
– Qu\u00e8 tens? Encara no has tastat la xocolata?<\/p>\n
Quimet esclat\u00e0 en sanglots violents. Plorava sorollosament amb la boca oberta i amb els ulls plens d’arrugues de tan tancats.<\/p>\n
– Per\u00f2 qu\u00e8 tens? T’han pegat? Qu\u00e8 et passa?<\/p>\n
Ell feia que no amb el cap a cada pregunta i no parava de plorar. Abocava tota la pena, tot el dolor emmagatzemat. Un cop la crisi apaivagada, amb el pit encara sotragat per les deixalles dels plors, digu\u00e9, com si tot d’una s’hagu\u00e9s fet m\u00e9s gran.<\/p>\n
– Estic m\u00e9s trist…<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Havien canviat de casa i era la primera nit que dormien en el pis nou. Tot estava capgirat i en desordre: la roba fora dels armaris, les cassoles i els plats per terra el menjador, els llums desmuntats, els sacs … Continua llegint