{"id":4909,"date":"2013-10-27T13:31:16","date_gmt":"2013-10-27T11:31:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.beseit.net\/?p=4909"},"modified":"2013-10-27T14:12:13","modified_gmt":"2013-10-27T12:12:13","slug":"la-fi-de-lestat-nacio","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.beseit.net\/?p=4909","title":{"rendered":"La fi de l&#8217;estat naci\u00f3"},"content":{"rendered":"<div>\n<address><small>PARAG KHANNA. <\/small>Investigador principal de la New America Foundation | Actualitzada el <small><abbr title=\"\">27\/10\/2013<\/abbr> <abbr title=\"\">00:00<\/abbr><\/small><\/address>\n<address>El Consell Nacional d&#8217;Intel\u00b7lig\u00e8ncia (NIC) dels Estats Units, \u00f2rgan assessor del director de l&#8217;Ag\u00e8ncia Central d&#8217;Intel\u00b7lig\u00e8ncia (CIA), publica cada cinc anys un pron\u00f2stic de les implicacions que les actuals tend\u00e8ncies globals poden tenir a llarg termini. A principi d&#8217;any, el NIC va fer p\u00fablic el seu \u00faltim estudi, <i> Mons alternatius<\/i> , que inclou diferents escenaris sobre com podria canviar el m\u00f3n en una generaci\u00f3.Un d&#8217;aquests escenaris, el &#8220;m\u00f3n sense estats&#8221;, dibuixa un planeta en el qual la urbanitzaci\u00f3, la tecnologia i l&#8217;acumulaci\u00f3 de capital condueixen a un context global en qu\u00e8 els governs deixen de banda les veritables reformes i deleguen moltes de les seves compet\u00e8ncies i responsabilitats en actors externs. Aquests, al seu torn, acaben creant nous enclavaments regits per les seves pr\u00f2pies normes.Segons l&#8217;informe, la data d&#8217;implementaci\u00f3 d&#8217;aquests possibles escenaris \u00e9s l&#8217;any 2030. En el cas del &#8220;m\u00f3n sense estats&#8221;, per\u00f2, podria ser tota una realitat ja el 2010: tot i que la majoria de la gent no se n&#8217;hagi adonat, un&#8221;m\u00f3n sense estats&#8221; descriu prou b\u00e9 la manera com la societat global s&#8217;organitza avui dia. No vull dir que els estats hagin desaparegut o que ho faran en un futur, per\u00f2 s\u00ed que s&#8217;estan convertint en una forma m\u00e9s de govern entre moltes d&#8217;altres.Si fem un cop d&#8217;ull al m\u00f3n tal com est\u00e0 distribu\u00eft avui dia, veurem que on m\u00e9s creixement i innovaci\u00f3 s&#8217;ha registrat \u00e9s en aquells pa\u00efsos en els quals existeix una mena d&#8217;h\u00edbrid entre l&#8217;esfera p\u00fablica i privada, on les q\u00fcestions internes i externes estan interrelacionades. En aquests casos no podem parlar d&#8217;estats sin\u00f3 de<i> &#8220;<\/i> paraestats&#8221; o, en un llenguatge m\u00e9s planer: &#8220;zones d&#8217;economia especial&#8221;.<\/p>\n<p>Per tota l&#8217;\u00c0frica, l&#8217;\u00c0sia i el Pr\u00f2xim l&#8217;Orient han aparegut centenars de zones d&#8217;aquestes caracter\u00edstiques durant les \u00faltimes d\u00e8cades. L&#8217;any 1980, Shenzhen va esdevenir la primera d&#8217;aquestes zones amb una legislaci\u00f3 econ\u00f2mica especial a la Xina; avui dia, aquest tipus d&#8217;espais cobreixen tot el territori i l&#8217;economia xinesa s&#8217;ha convertit en la segona m\u00e9s important del m\u00f3n.<\/p>\n<p>Arreu del m\u00f3n \u00e0rab n&#8217;hi ha m\u00e9s de 300, si b\u00e9 m\u00e9s de la meitat es concentren en una \u00fanica ciutat: Dubai. La primera de totes, la zona franca de Jebel Ali, compta amb un dels ports comercials m\u00e9s grans i eficients del m\u00f3n, i compr\u00e8n diverses iniciatives en l&#8217;\u00e0mbit de les finances, els mitjans de comunicaci\u00f3, l&#8217;educaci\u00f3, la salut i les operacions log\u00edstiques. D&#8217;aquesta manera, Dubai concentra un gran nombre de <i> hubs<\/i> comercials, regulats a escala internacional, alhora que s&#8217;ha convertit en l&#8217;emirat m\u00e9s poblat d&#8217;una federaci\u00f3 \u00e0rab sobirana.<\/p>\n<p>Aquesta complexa superposici\u00f3 d&#8217;autoritats -territorials, legals i comercials- resulta indissociable de la segona gran tend\u00e8ncia pol\u00edtica d&#8217;aquesta \u00e8poca: la descentralitzaci\u00f3.<\/p>\n<p>L&#8217;imparable proc\u00e9s d&#8217;urbanitzaci\u00f3 que es viu actualment provoca que cada ciutat, estat o prov\u00edncia reclami les seves pr\u00f2pies compet\u00e8ncies. I el cas \u00e9s que poden fer-ho, ja que les nacions depenen de les seves ciutats m\u00e9s importants, i no tant a la inversa. L&#8217;alcalde de Nova York, Michael R. Bloomberg, acostuma a vantar-se: &#8220;No escolto gaire el que diuen des de Washington&#8221;. \u00c9s evident, per\u00f2, que a Washington s\u00ed que l&#8217;escolten. El mateix passa amb altres alcaldes arreu del m\u00f3n, ra\u00f3 per la qual almenys vuit d&#8217;aquests exalcaldes s\u00f3n ara caps d&#8217;estat.<\/p>\n<p>Esc\u00f2cia i Gal\u00b7les al Regne Unit, el Pa\u00eds Basc i Catalunya a Espanya, la Col\u00fambia Brit\u00e0nica al Canad\u00e0, l&#8217;Austr\u00e0lia occidental i gaireb\u00e9 tots i cada un dels estats de l&#8217;\u00cdndia: tots s\u00f3n exemples de territoris que busquen ser m\u00e9s aut\u00f2noms de la capital de l&#8217;estat en els \u00e0mbits fiscal i pol\u00edtic.<\/p>\n<p>La descentralitzaci\u00f3 \u00e9s un fenomen present fins i tot a la Xina. Les ciutats han aconseguit certa llibertat per desenvolupar models econ\u00f2mics innovadors, i Pequ\u00edn dep\u00e8n del creixement que assoleixen. Els observadors internacionals utilitzen tot sovint un antic refrany xin\u00e8s per descriure aquesta situaci\u00f3: &#8220;Els turons s\u00f3n alts i l&#8217;emperador encara \u00e9s lluny&#8221;. Els mapes ens ensenyen un m\u00f3n dividit en uns 200 pa\u00efsos, per\u00f2 la xifra d&#8217;autoritats efectives \u00e9s en realitat molt m\u00e9s elevada.<\/p>\n<p>La conseq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s evident d&#8217;aquestes tend\u00e8ncies \u00e9s que haur\u00edem de pensar m\u00e9s enll\u00e0 de les nacions tradicionals, clarament definides, i de la <i>construcci\u00f3 nacional<\/i> si volem integrar la poblaci\u00f3 mundial, cada vegada m\u00e9s urbanitzada, en els mercats regionals i internacionals. En comptes de rec\u00f3rrer als governs centrals com a mediadors, aquesta nova forma de pensament representa un cam\u00ed m\u00e9s s\u00f2lid a l&#8217;hora de millorar l&#8217;acc\u00e9s a b\u00e9ns i serveis b\u00e0sics, reduir la pobresa, promoure el creixement i enriquir la qualitat de vida en general.<\/p>\n<p>Les societats connectades entre si tenen m\u00e9s opcions de reeixir que no pas les que viuen a\u00efllades. A mesura que la incid\u00e8ncia dels conflictes internacionals disminueix, cada vegada hi ha m\u00e9s pa\u00efsos que construeixen carreteres, vies de tren, ponts, xarxes i l\u00ednies d&#8217;internet que traspassen fronteres i, alhora, estableixen xarxes de connexi\u00f3 entre centres urbans que depenen els uns dels altres en l&#8217;\u00e0mbit del comer\u00e7, les inversions i la creaci\u00f3 d&#8217;ocupaci\u00f3.<\/p>\n<p>Burundi, K\u00e8nia, Ruanda, Tanz\u00e0nia i Uganda han creat la Comunitat de l&#8217;\u00c0frica Oriental per coordinar qualsevol \u00e0mbit d&#8217;actuaci\u00f3, des de duanes fins a inversions, passant pel manteniment de la pau. Si poden servir-se d&#8217;infraestructures constru\u00efdes per empreses xineses amb l&#8217;objectiu de superar unes fronteres establertes de manera arbitr\u00e0ria (aquelles l\u00ednies rectes tan sospitoses que s&#8217;escampen per tot el continent afric\u00e0), b\u00e9 podrien convertir-se en una incipient Uni\u00f3 Europea a l&#8217;\u00c0frica.<\/p>\n<p>No hi ha cap part del m\u00f3n on la redefinici\u00f3 del concepte d&#8217;<i>estat<\/i> sigui tan necess\u00e0ria com al Pr\u00f2xim Orient. Informes i an\u00e0lisis d&#8217;experts sobre la situaci\u00f3 a S\u00edria i l&#8217;Iraq s&#8217;acumulen di\u00e0riament en piles i piles de paper: resulten tristament in\u00fatils, incapa\u00e7os d&#8217;entendre que cap estat t\u00e9 un dret div\u00ed a existir. Un segle despr\u00e9s que diplom\u00e0tics francesos i anglesos dividissin els territoris orientals de l&#8217;Imperi Otom\u00e0 en febles (i brev\u00edssims) mandats territorials, els estats que en van resultar s&#8217;estan ensorrant sense que s&#8217;hi pugui fer res.<\/p>\n<p>El m\u00f3n \u00e0rab no recuperar\u00e0 mai l&#8217;esplendor de qu\u00e8 va gaudir en el passat fins que el mapa es torni a dibuixar, mostrant tota una s\u00e8rie d&#8217;oasis nacionals aut\u00f2noms units per les <i> rutes de la seda<\/i> del comer\u00e7. Les comunitats \u00e8tniques, ling\u00fc\u00edstiques i sect\u00e0ries seguiran fent pressi\u00f3 per aconseguir la independ\u00e8ncia i, sens cap mena de dubte, palestins i kurds mereixen aconseguir-la. M\u00e9s divisi\u00f3 i fragmentaci\u00f3, fins i tot m\u00e9s estats sobirans, suposen un pas indispensable en el llarg proc\u00e9s per aconseguir l&#8217;estabilitat regional entre els pa\u00efsos de la zona.<\/p>\n<p>Per\u00f2, tot i que cada vegada sorgeixen m\u00e9s microestats i paraestats, hi ha una antiga forma d&#8217;estat que encara sobreviviu, m\u00e9s forta que mai: l&#8217;imperi. Vint anys enrere, el polit\u00f2leg Samuel P. Huntington va publicar el seu assaig m\u00e9s important: <i> El xoc de civilitzacions<\/i> , una obra clau en el camp de les relacions internacionals. La paraula<i> imperi<\/i> nom\u00e9s hi apareixia un parell de vegades: com a complement, mai com a nom. No obstant aix\u00f2, sempre han estat els imperis profundament diversos (i no les civilitzacions culturalment definides) els que han dominat la geopol\u00edtica.<\/p>\n<p>Avui dia, imperis de magnitud continental com els Estats Units, la Xina i el Brasil combinen grans poblacions que tenen els recursos econ\u00f2mics i l&#8217;ambici\u00f3 necessaris per redefinir les estructures estrangeres amb l&#8217;objectiu d&#8217;afavorir els propis interessos estrat\u00e8gics i econ\u00f2mics. Aquests pa\u00efsos s&#8217;han convertit en paraestats de naturalesa publicoprivada, m\u00e9s interessats a controlar les cadenes de provisi\u00f3 energ\u00e8tica i tecnol\u00f2gica que no pas a conquerir altres territoris que, al final, podrien convertir-se en una c\u00e0rrega.<\/p>\n<p>Aquests pa\u00efsos pensen en termes de flux, fricci\u00f3 i equilibri. En aquest sentit, els estats m\u00e9s d\u00e8bils haurien d&#8217;agrupar-se en grups regionals o arriscar-se a sucumbir a un principi igual d&#8217;antic: el de <i> divideix i vencer\u00e0s<\/i> .<\/p>\n<p>Cap estat es pot entendre fora del complex sistema en el qual interactua amb els altres, seguint un cicle de retroalimentaci\u00f3 constant. Hegel va declarar fa dos-cents anys que l&#8217;estat era com una obra d&#8217;art: no n&#8217;hi havia dos que fossin iguals. Independentment de la seva forma, geografia o r\u00e8gim, per\u00f2, tamb\u00e9 \u00e9s cert que els estats avui dia estan m\u00e9s connectats que mai (i \u00e9s molt probable que segueixin aix\u00ed). <a href=\"http:\/\/www.ara.cat\/premium\/opinio\/lestat-nacio_0_1018698178.html\" target=\"_blank\">[&#8230;.]<\/a><\/p>\n<div>\n<div>\n<div>Tots els articles de: <a href=\"http:\/\/www.ara.cat\/opinio\/firmes\/parag_khanna\/\">Parag Khanna<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<h2><\/h2>\n<\/address>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>PARAG KHANNA. Investigador principal de la New America Foundation | Actualitzada el 27\/10\/2013 00:00 El Consell Nacional d&#8217;Intel\u00b7lig\u00e8ncia (NIC) dels Estats Units, \u00f2rgan assessor del director de l&#8217;Ag\u00e8ncia Central d&#8217;Intel\u00b7lig\u00e8ncia (CIA), publica cada cinc anys un pron\u00f2stic de les implicacions &hellip; <a href=\"http:\/\/www.beseit.net\/?p=4909\">Continua llegint <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-4909","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-retall-de-diaris"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4909","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4909"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4909\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4913,"href":"http:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4909\/revisions\/4913"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4909"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4909"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4909"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}