{"id":4909,"date":"2013-10-27T13:31:16","date_gmt":"2013-10-27T11:31:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.beseit.net\/?p=4909"},"modified":"2013-10-27T14:12:13","modified_gmt":"2013-10-27T12:12:13","slug":"la-fi-de-lestat-nacio","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.beseit.net\/?p=4909","title":{"rendered":"La fi de l’estat naci\u00f3"},"content":{"rendered":"
\n
PARAG KHANNA. <\/small>Investigador principal de la New America Foundation | Actualitzada el 27\/10\/2013<\/abbr> 00:00<\/abbr><\/small><\/address>\n
El Consell Nacional d’Intel\u00b7lig\u00e8ncia (NIC) dels Estats Units, \u00f2rgan assessor del director de l’Ag\u00e8ncia Central d’Intel\u00b7lig\u00e8ncia (CIA), publica cada cinc anys un pron\u00f2stic de les implicacions que les actuals tend\u00e8ncies globals poden tenir a llarg termini. A principi d’any, el NIC va fer p\u00fablic el seu \u00faltim estudi, Mons alternatius<\/i> , que inclou diferents escenaris sobre com podria canviar el m\u00f3n en una generaci\u00f3.Un d’aquests escenaris, el “m\u00f3n sense estats”, dibuixa un planeta en el qual la urbanitzaci\u00f3, la tecnologia i l’acumulaci\u00f3 de capital condueixen a un context global en qu\u00e8 els governs deixen de banda les veritables reformes i deleguen moltes de les seves compet\u00e8ncies i responsabilitats en actors externs. Aquests, al seu torn, acaben creant nous enclavaments regits per les seves pr\u00f2pies normes.Segons l’informe, la data d’implementaci\u00f3 d’aquests possibles escenaris \u00e9s l’any 2030. En el cas del “m\u00f3n sense estats”, per\u00f2, podria ser tota una realitat ja el 2010: tot i que la majoria de la gent no se n’hagi adonat, un”m\u00f3n sense estats” descriu prou b\u00e9 la manera com la societat global s’organitza avui dia. No vull dir que els estats hagin desaparegut o que ho faran en un futur, per\u00f2 s\u00ed que s’estan convertint en una forma m\u00e9s de govern entre moltes d’altres.Si fem un cop d’ull al m\u00f3n tal com est\u00e0 distribu\u00eft avui dia, veurem que on m\u00e9s creixement i innovaci\u00f3 s’ha registrat \u00e9s en aquells pa\u00efsos en els quals existeix una mena d’h\u00edbrid entre l’esfera p\u00fablica i privada, on les q\u00fcestions internes i externes estan interrelacionades. En aquests casos no podem parlar d’estats sin\u00f3 de “<\/i> paraestats” o, en un llenguatge m\u00e9s planer: “zones d’economia especial”.<\/p>\n

Per tota l’\u00c0frica, l’\u00c0sia i el Pr\u00f2xim l’Orient han aparegut centenars de zones d’aquestes caracter\u00edstiques durant les \u00faltimes d\u00e8cades. L’any 1980, Shenzhen va esdevenir la primera d’aquestes zones amb una legislaci\u00f3 econ\u00f2mica especial a la Xina; avui dia, aquest tipus d’espais cobreixen tot el territori i l’economia xinesa s’ha convertit en la segona m\u00e9s important del m\u00f3n.<\/p>\n

Arreu del m\u00f3n \u00e0rab n’hi ha m\u00e9s de 300, si b\u00e9 m\u00e9s de la meitat es concentren en una \u00fanica ciutat: Dubai. La primera de totes, la zona franca de Jebel Ali, compta amb un dels ports comercials m\u00e9s grans i eficients del m\u00f3n, i compr\u00e8n diverses iniciatives en l’\u00e0mbit de les finances, els mitjans de comunicaci\u00f3, l’educaci\u00f3, la salut i les operacions log\u00edstiques. D’aquesta manera, Dubai concentra un gran nombre de hubs<\/i> comercials, regulats a escala internacional, alhora que s’ha convertit en l’emirat m\u00e9s poblat d’una federaci\u00f3 \u00e0rab sobirana.<\/p>\n

Aquesta complexa superposici\u00f3 d’autoritats -territorials, legals i comercials- resulta indissociable de la segona gran tend\u00e8ncia pol\u00edtica d’aquesta \u00e8poca: la descentralitzaci\u00f3.<\/p>\n

L’imparable proc\u00e9s d’urbanitzaci\u00f3 que es viu actualment provoca que cada ciutat, estat o prov\u00edncia reclami les seves pr\u00f2pies compet\u00e8ncies. I el cas \u00e9s que poden fer-ho, ja que les nacions depenen de les seves ciutats m\u00e9s importants, i no tant a la inversa. L’alcalde de Nova York, Michael R. Bloomberg, acostuma a vantar-se: “No escolto gaire el que diuen des de Washington”. \u00c9s evident, per\u00f2, que a Washington s\u00ed que l’escolten. El mateix passa amb altres alcaldes arreu del m\u00f3n, ra\u00f3 per la qual almenys vuit d’aquests exalcaldes s\u00f3n ara caps d’estat.<\/p>\n

Esc\u00f2cia i Gal\u00b7les al Regne Unit, el Pa\u00eds Basc i Catalunya a Espanya, la Col\u00fambia Brit\u00e0nica al Canad\u00e0, l’Austr\u00e0lia occidental i gaireb\u00e9 tots i cada un dels estats de l’\u00cdndia: tots s\u00f3n exemples de territoris que busquen ser m\u00e9s aut\u00f2noms de la capital de l’estat en els \u00e0mbits fiscal i pol\u00edtic.<\/p>\n

La descentralitzaci\u00f3 \u00e9s un fenomen present fins i tot a la Xina. Les ciutats han aconseguit certa llibertat per desenvolupar models econ\u00f2mics innovadors, i Pequ\u00edn dep\u00e8n del creixement que assoleixen. Els observadors internacionals utilitzen tot sovint un antic refrany xin\u00e8s per descriure aquesta situaci\u00f3: “Els turons s\u00f3n alts i l’emperador encara \u00e9s lluny”. Els mapes ens ensenyen un m\u00f3n dividit en uns 200 pa\u00efsos, per\u00f2 la xifra d’autoritats efectives \u00e9s en realitat molt m\u00e9s elevada.<\/p>\n

La conseq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s evident d’aquestes tend\u00e8ncies \u00e9s que haur\u00edem de pensar m\u00e9s enll\u00e0 de les nacions tradicionals, clarament definides, i de la construcci\u00f3 nacional<\/i> si volem integrar la poblaci\u00f3 mundial, cada vegada m\u00e9s urbanitzada, en els mercats regionals i internacionals. En comptes de rec\u00f3rrer als governs centrals com a mediadors, aquesta nova forma de pensament representa un cam\u00ed m\u00e9s s\u00f2lid a l’hora de millorar l’acc\u00e9s a b\u00e9ns i serveis b\u00e0sics, reduir la pobresa, promoure el creixement i enriquir la qualitat de vida en general.<\/p>\n

Les societats connectades entre si tenen m\u00e9s opcions de reeixir que no pas les que viuen a\u00efllades. A mesura que la incid\u00e8ncia dels conflictes internacionals disminueix, cada vegada hi ha m\u00e9s pa\u00efsos que construeixen carreteres, vies de tren, ponts, xarxes i l\u00ednies d’internet que traspassen fronteres i, alhora, estableixen xarxes de connexi\u00f3 entre centres urbans que depenen els uns dels altres en l’\u00e0mbit del comer\u00e7, les inversions i la creaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3.<\/p>\n

Burundi, K\u00e8nia, Ruanda, Tanz\u00e0nia i Uganda han creat la Comunitat de l’\u00c0frica Oriental per coordinar qualsevol \u00e0mbit d’actuaci\u00f3, des de duanes fins a inversions, passant pel manteniment de la pau. Si poden servir-se d’infraestructures constru\u00efdes per empreses xineses amb l’objectiu de superar unes fronteres establertes de manera arbitr\u00e0ria (aquelles l\u00ednies rectes tan sospitoses que s’escampen per tot el continent afric\u00e0), b\u00e9 podrien convertir-se en una incipient Uni\u00f3 Europea a l’\u00c0frica.<\/p>\n

No hi ha cap part del m\u00f3n on la redefinici\u00f3 del concepte d’estat<\/i> sigui tan necess\u00e0ria com al Pr\u00f2xim Orient. Informes i an\u00e0lisis d’experts sobre la situaci\u00f3 a S\u00edria i l’Iraq s’acumulen di\u00e0riament en piles i piles de paper: resulten tristament in\u00fatils, incapa\u00e7os d’entendre que cap estat t\u00e9 un dret div\u00ed a existir. Un segle despr\u00e9s que diplom\u00e0tics francesos i anglesos dividissin els territoris orientals de l’Imperi Otom\u00e0 en febles (i brev\u00edssims) mandats territorials, els estats que en van resultar s’estan ensorrant sense que s’hi pugui fer res.<\/p>\n

El m\u00f3n \u00e0rab no recuperar\u00e0 mai l’esplendor de qu\u00e8 va gaudir en el passat fins que el mapa es torni a dibuixar, mostrant tota una s\u00e8rie d’oasis nacionals aut\u00f2noms units per les rutes de la seda<\/i> del comer\u00e7. Les comunitats \u00e8tniques, ling\u00fc\u00edstiques i sect\u00e0ries seguiran fent pressi\u00f3 per aconseguir la independ\u00e8ncia i, sens cap mena de dubte, palestins i kurds mereixen aconseguir-la. M\u00e9s divisi\u00f3 i fragmentaci\u00f3, fins i tot m\u00e9s estats sobirans, suposen un pas indispensable en el llarg proc\u00e9s per aconseguir l’estabilitat regional entre els pa\u00efsos de la zona.<\/p>\n

Per\u00f2, tot i que cada vegada sorgeixen m\u00e9s microestats i paraestats, hi ha una antiga forma d’estat que encara sobreviviu, m\u00e9s forta que mai: l’imperi. Vint anys enrere, el polit\u00f2leg Samuel P. Huntington va publicar el seu assaig m\u00e9s important: El xoc de civilitzacions<\/i> , una obra clau en el camp de les relacions internacionals. La paraula imperi<\/i> nom\u00e9s hi apareixia un parell de vegades: com a complement, mai com a nom. No obstant aix\u00f2, sempre han estat els imperis profundament diversos (i no les civilitzacions culturalment definides) els que han dominat la geopol\u00edtica.<\/p>\n

Avui dia, imperis de magnitud continental com els Estats Units, la Xina i el Brasil combinen grans poblacions que tenen els recursos econ\u00f2mics i l’ambici\u00f3 necessaris per redefinir les estructures estrangeres amb l’objectiu d’afavorir els propis interessos estrat\u00e8gics i econ\u00f2mics. Aquests pa\u00efsos s’han convertit en paraestats de naturalesa publicoprivada, m\u00e9s interessats a controlar les cadenes de provisi\u00f3 energ\u00e8tica i tecnol\u00f2gica que no pas a conquerir altres territoris que, al final, podrien convertir-se en una c\u00e0rrega.<\/p>\n

Aquests pa\u00efsos pensen en termes de flux, fricci\u00f3 i equilibri. En aquest sentit, els estats m\u00e9s d\u00e8bils haurien d’agrupar-se en grups regionals o arriscar-se a sucumbir a un principi igual d’antic: el de divideix i vencer\u00e0s<\/i> .<\/p>\n

Cap estat es pot entendre fora del complex sistema en el qual interactua amb els altres, seguint un cicle de retroalimentaci\u00f3 constant. Hegel va declarar fa dos-cents anys que l’estat era com una obra d’art: no n’hi havia dos que fossin iguals. Independentment de la seva forma, geografia o r\u00e8gim, per\u00f2, tamb\u00e9 \u00e9s cert que els estats avui dia estan m\u00e9s connectats que mai (i \u00e9s molt probable que segueixin aix\u00ed). [….]<\/a><\/p>\n

\n
\n
Tots els articles de: Parag Khanna<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

<\/h2>\n<\/address>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PARAG KHANNA. Investigador principal de la New America Foundation | Actualitzada el 27\/10\/2013 00:00 El Consell Nacional d’Intel\u00b7lig\u00e8ncia (NIC) dels Estats Units, \u00f2rgan assessor del director de l’Ag\u00e8ncia Central d’Intel\u00b7lig\u00e8ncia (CIA), publica cada cinc anys un pron\u00f2stic de les implicacions … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-4909","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-retall-de-diaris"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4909","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4909"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4909\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4913,"href":"http:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4909\/revisions\/4913"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4909"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4909"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4909"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}