![\"\"](\"https:\/\/www.beseit.net\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/bitcoin.jpg\")
<\/a><\/p>\nBitcoin, el nou or digital?<\/p>\n
Per a entendre els mecanismes en qu\u00e8 es basa el bitcoin hem de comprendre primer com han funcionat els diners al llarg de la hist\u00f2ria. El naixement de la primera moneda tal com les coneixem avui dia se situa fa uns cinc mil anys a Mesopot\u00e0mia. Tanmateix, s\u2019estima que els humans feien servir objectes amb aquesta funci\u00f3 des de fa quaranta mil anys. La necessitat de diners sorgeix quan l\u2019intercanvi directe d\u2019objectes no resulta pr\u00e0ctic, sigui perqu\u00e8 alg\u00fa no estigui interessat en all\u00f2 que oferim, sigui perqu\u00e8 oferim un producte fresc que tan sols podem intercanviar durant un temps limitat. Les monedes ens permeten de conservar el valor d\u2019intercanvi i fan d\u2019intermediari entre dos objectes.<\/p>\n
En si mateixes tenen un valor arbitrari, per\u00f2 reconegut per ambdues parts. Aix\u00ed, ens trobem que aquesta intermediaci\u00f3 l\u2019han desenvolupada des de pedres, fins a closques, passant per vidre, metalls i bitllets de paper. Sens dubte, el m\u00e9s conegut i exit\u00f3s ha estat l\u2019or, gr\u00e0cies a les seves caracter\u00edstiques. Per una banda \u00e9s un metall que no s\u2019oxida ni s\u2019altera amb la humitat, com fan uns altres elements. Aix\u00f2 fa que conservem l\u2019or que es feia servir fa mil\u00b7lennis. No perdem estoc d\u2019or. Una altra propietat fonamental de l\u2019or \u00e9s que costa molt de produir. Per molt de valor que assoleixi, estem limitats a la producci\u00f3 de les mines, que \u00e9s petita. Aix\u00f2 fa que no es pugui inundar el mercat d\u2019or, la qual cosa en causaria la devaluaci\u00f3 per sobreabund\u00e0ncia. \u00c9s a dir, no experimenta la inflaci\u00f3 ni perd valor amb el temps. Tant \u00e9s aix\u00ed, que per una cervesa a l\u2019Imperi Rom\u00e0 es pagava en grams d\u2019or l\u2019equivalent a 1,6 euros, si fa no fa com ara. Cervesa que es podia obtenir amb la moneda solidus (s\u00f2lid, en catal\u00e0), de 4,5 grams d\u2019or, que \u00e9s la de m\u00e9s durada de la hist\u00f2ria. Creada l\u2019any 301, fou moneda de curs legal fins a la caiguda de Constantinoble el 1453.<\/p>\n
Per qu\u00e8 la resta d\u2019objectes que eren moneda van fracassar? En serveixen d\u2019exemple les perles de vidre, que van fer aquesta funci\u00f3 durant segles a l\u2019\u00c0frica occidental. Tenien les mateixes caracter\u00edstiques que l\u2019or: un material esc\u00e0s perqu\u00e8 necessitava una tecnologia cara i desconeguda en aquella \u00e0rea geogr\u00e0fica. Per\u00f2 aix\u00f2 va canviar al segle XVI, quan els primers exploradors europeus que visitaren el continent negre van veure que uns trossos de vidre que s\u2019ajuntaven encadenats en collars i bra\u00e7alets es podien fer servir per a comprar i vendre coses. Vidre que per als europeus de l\u2019\u00e8poca era f\u00e0cil de produir. Qu\u00e8 van fer? Tenien la m\u00e0quina de fer bitllets, en aquest cas, perles de vidre, i van inundar l\u2019economia africana d\u2019aquest material i el van devaluar completament fins a causar la ru\u00efna a tothom. Alguns situen l\u2019inici del tr\u00e0fic d\u2019esclaus en aquesta hiperinflaci\u00f3 generada inconscientment, que deix\u00e0 sense res i endeutats a milions de persones, les quals passaren a ser venudes als mateixos europeus per a liquidar els deutes que tenien. No hem d\u2019oblidar que un dels grans desigs al llarg de la hist\u00f2ria \u00e9s el de l\u2019alqu\u00edmia: transformar qualsevol metall en or. Si els alquimistes se n\u2019haguessin sortit, avui dia l\u2019or tindria el mateix valor que el vidre. No seria la primera vegada que passa amb un metall. Fins a final del segle XIX, l\u2019alumini era considerat un metall preci\u00f3s, m\u00e9s car que l\u2019or i tot, perqu\u00e8 era dif\u00edcil d\u2019extraure. Per\u00f2 una innovaci\u00f3 t\u00e8cnica el 1886 permet\u00e9 d\u2019obtenir-lo molt m\u00e9s f\u00e0cilment, cosa que va causar una caiguda dr\u00e0stica del seu valor. El resultat \u00e9s que avui dia emboliquem entrepans amb paper d\u2019alumini, una acci\u00f3 que hauria escandalitzat tothom l\u2019any 1850.
\nL\u2019or (a la foto la moneda romana \u2018solidus\u2019) ha estat fins ara l\u2019element m\u00e9s exit\u00f3s per a emmagatzemar valor econ\u00f2mic. El bitcoin intenta emular-lo digitalment. Font: Viquip\u00e8dia.<\/p>\n
Per qu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s important per al bitcoin? Una de les claus de l\u2019\u00e8xit del m\u00f3n digital \u00e9s el cost gaireb\u00e9 nul de copiar quelcom. Un fitxer el podem reproduir gaireb\u00e9 infinitament. Fins i tot, els sistemes antic\u00f2pia poden ser craquejats pels hackers. Com hem vist, crear sense aturador una cosa en destrueix el valor monetari. Aix\u00ed doncs, crear una moneda digital, que potencialment es pot copiar indefinidament, no sembla una idea gaire intel\u00b7ligent. Tanmateix, aqu\u00ed rau una de les fites assolides pel bitcoin. Ha estat la primera xarxa inform\u00e0tica que ning\u00fa no ha aconseguit de hackejar en tota la hist\u00f2ria de la inform\u00e0tica. \u00c9s la m\u00e9s segura que mai no h\u00e0gim vist. Un gran m\u00e8rit si pensem que \u00e9s on hi ha el premi m\u00e9s gran per hackejar-la. No tan sols no es poden copiar, sin\u00f3 que a m\u00e9s el nombre total de bitcoins \u00e9s fixat en 21 milions. No se\u2019n produiran m\u00e9s. El bitcoin ha creat l\u2019escassetat d\u2019un b\u00e9 digital, una veritable contradicci\u00f3. Cada bitcoin, a m\u00e9s, es divideix en 100 milions de satoshis \u2013en honor al pseud\u00f2nim del seu creador\u2013, tot complint una de les altres condicions b\u00e0siques que ha de tenir una moneda: ha de ser divisible per poder fer compres petites.
\nProva de treball, una de les fites del bitcoin i la causa del seu gran consum energ\u00e8tic<\/p>\n
El bitcoin va ser creat entre el 2008 i el 2009 per una \u00fanica persona de la qual no en sabem res. Nom\u00e9s el coneixem pel pseud\u00f2nim que emprava als correus electr\u00f2nics: Satoshi Nakamoto. Aquest va anunciar el seu projecte de crear una moneda electr\u00f2nica en una llista de correu de criptografia, i una volta presentada la primera versi\u00f3 funcional va abandonar el projecte, despr\u00e9s de designar Gavin Andresen com a nou responsable. El bitcoin es basa en els conceptes desenvolupats dins la criptografia. Una comunitat dominada per perfils altament ideol\u00f2gics: cyberpunks, llibertaris i anarquistes que defensen la llibertat individual per sobre del control estatal i de les grans corporacions. El bitcoin \u00e9s una moneda ideol\u00f2gica des de la seva concepci\u00f3, q\u00fcesti\u00f3 que com veurem ha estat font de fortes pol\u00e8miques dins la seva comunitat.<\/p>\n
Satoshi, amb ajuda, implement\u00e0 per primera vegada el concepte de prova de treball, que \u00e9s la causa del gran consum energ\u00e8tic de la moneda. Aquest concepte, inventat el 1993, va ser evolucionat cap a \u00e0mbits pr\u00e0ctics el 2004 per Hal Finney, membre de la llista de correu de Satoshi. La xarxa de bitcoin es basa en una s\u00e8rie de nodes que qualsevol pot muntar al seu ordinador \u2013\u00e9s programari lliure\u2013, en un funcionament molt similar a la xarxa bittorrent. Per\u00f2 com podem refiar-nos d\u2019aquests nodes sense una autoritat central, de manera completament descentralitzada i sense jerarquies \u2013una de les l\u00ednies vermelles ideol\u00f2giques i una q\u00fcesti\u00f3 cabdal dins el m\u00f3n de la criptografia? Amb la prova de treball. Quan es transfereixen bitcoins, tots els nodes poden comprovar que \u00e9s una transfer\u00e8ncia correcta, i verifiquen que l\u2019emissor t\u00e9 fons suficients i que el receptor els rep. Cada deu minuts es genera un fitxer \u2013un bloc\u2013 d\u2019un MB que cont\u00e9 totes les transaccions noves que s\u2019han fet. Aquest nou bloc s\u2019ha d\u2019afegir a la resta de blocs anteriors, tot formant una cadena de blocs. Per\u00f2 per afegir-lo, primer s\u2019ha de validar. Per fer-ho, els nodes competeixen tot resolent un problema matem\u00e0tic complex. El primer que el resolt genera una prova que pot ser f\u00e0cilment comprovada per la resta i ser votada com a correcta \u2013o incorrecta en el cas de voler passar transaccions fraudulentes. El problema \u00e9s m\u00e9s complex de resoldre com m\u00e9s nodes hi hagi, i aix\u00ed eviten que alg\u00fa amb prou capacitat de c\u00e0lcul passi a controlar la xarxa. Per protocol, tots els nodes desconfien entre ells, per\u00f2 aix\u00ed i tot acaba funcionant gr\u00e0cies a la prova de treball.<\/p>\n
El node que resol el problema de manera v\u00e0lida s\u2019end\u00fa un nombre fix de bitcoins i les comissions de les transaccions. Aix\u00f2 s\u2019anomena mineria. Inicialment la recompensa per afegir un bloc cada 10 minuts era de 50 bitcoins. Cada 4 anys baixa a la meitat, i actualment se situa en 6,25 bitcoins per bloc. En total, i des del seu naixement, s\u2019han creat 18,7 milions de bitcoins del total de 21 milions que s\u2019han de minar fins el 2140. Se sap ben poc de Satoshi. Per\u00f2 gr\u00e0cies al fet que la cadena de blocs \u00e9s p\u00fablica \u2013i no pas an\u00f2nima com sovint es creu\u2013, sabem que t\u00e9 un compte d\u2019un mili\u00f3 de bitcoins aconseguits amb la mineria inicial. Amb la cotitzaci\u00f3 actual \u2013per sobre de 30.000 euros en el moment d\u2019escriure\u2013 es tracta d\u2019una de les persones m\u00e9s riques del planeta. Amb un detall que contribueix m\u00e9s a la seva llegenda: no els ha tocat. Ser\u00e0 encara viu? O n\u2019ha perdut la contrasenya d\u2019acc\u00e9s com molts altres usuaris?
\nEl bitcoin ha arribat a cotitzar a 65.000 d\u00f2lars, tot i que fa poc ha perdut el 50% del seu valor. Font: coinmarketcap.com.<\/p>\n
Tot plegat fa que el bitcoin copi\u00ef les caracter\u00edstiques de l\u2019or al m\u00f3n digital: un estoc que no s\u2019altera, una capacitat de producci\u00f3 petita i minvant i un funcionament completament descentralitzat, que no dep\u00e8n de cap autoritat ni dels seus interessos. Aix\u00f2 fa que el bitcoin sigui indemne a la inflaci\u00f3 generada per unes autoritats monet\u00e0ries i uns governs que sempre tenen la temptaci\u00f3 de produir m\u00e9s bitllets. De fet, \u00e9s una moneda que guanya valor amb el temps i \u00e9s el motiu pel qual molta gent hi ha invertit, sobretot als pa\u00efsos amb una alta inflaci\u00f3. I \u00e9s que si tenim un b\u00e9 esc\u00e0s per una banda, i una gran demanda per una altra, el preu es pot enfilar molt\u00edssim. Tant, que alguns experts auguren que el bitcoin substituir\u00e0 l\u2019or i els d\u00f2lars emmagatzemats als bancs centrals, les entitats m\u00e9s interessades a adquirir-lo si continua pujant en valor. A partir d\u2019aqu\u00ed, el bitcoin tamb\u00e9 podria mimetitzar una segona funci\u00f3 de l\u2019or en el sistema monetari, per\u00f2 en format digital. Es podria emetre una segona moneda electr\u00f2nica referenciada al valor del bitcoin en poder dels bancs centrals, per\u00f2 amb un valor nominal apte per a les compres di\u00e0ries, com feien els bancs centrals amb el patr\u00f3 or fins que van abandonar-lo a principi del segle XX. Ser\u00edem davant el patr\u00f3 bitcoin.
\nTeoria contra realitat: de la guerra pel protocol fins a un frau borsari generalitzat<\/p>\n
En ess\u00e8ncia, el bitcoin s\u2019ha dissenyat perqu\u00e8 no pugui ser controlat ni alterat per ning\u00fa. Ni tan sols pel seu creador o els seus successors. No \u00e9s que no hagi tingut evolucions, proposades per una comunitat de programadors. Per\u00f2 qualsevol canvi necessita l\u2019aprovaci\u00f3 del 95% dels nodes de la xarxa per a ser aprovat. Tanmateix, l\u2019\u00e8xit del bitcoin l\u2019ha fet esdevenir un sector econ\u00f2mic de gran import\u00e0ncia, sobretot entre els minaires. Aix\u00f2 ha fet incorporar uns altres sectors amb interessos molt diferents als dels cript\u00f2grafs i programadors inform\u00e0tics. Sectors m\u00e9s interessats en q\u00fcestions pr\u00e0ctiques per a la comercialitzaci\u00f3, i no en q\u00fcestions t\u00e8cniques o ideol\u00f2giques.<\/p>\n
Aquests dos sectors s\u2019enfrontaren fortament entre el 2015 i el 2017 pel control del desenvolupament del protocol que defineix el bitcoin, episodi conegut com \u201cla guerra per la mida del bloc\u201d. El detonant fou la mida d\u2019un MB de cada nou bloc, perqu\u00e8 a causa del seu \u00e8xit, el nombre de transaccions cada deu minuts era a prop de superar aquesta mida. Per\u00f2 el debat de fons \u00e9s qui havia de controlar el futur de la criptomoneda. Ho han de fer uns inform\u00e0tics altament intel\u00b7ligents, per\u00f2 amb ideologies fortes, sovint amb comportaments messi\u00e0nics i religiosos, amb manca d\u2019habilitats comunicatives i una immaduresa evident \u2013segons que afirmaven els seus detractors\u2013, que advoquen per no modificar el disseny de Satoshi? O ha de ser dirigit per una elit empresarial sense coneixements t\u00e8cnics \u2013segons el b\u00e0ndol anterior\u2013 que faci augmentar la mida del bloc, trenqui la descentralitzaci\u00f3 de la xarxa per als seus interessos i acabi destruint el bitcoin com va passar amb les perles de vidre? La guerra fou finalment guanyada pel primer sector. Aix\u00ed i tot van trobar mecanismes indirectes per a augmentar la mida del bloc i fer evolucionar la xarxa, amb tecnologies com ara SegWit i Lightning, per incorporar parcialment les demandes del sector empresarial. Tanmateix, aquesta lluita ha ressorgit arran de les cr\u00edtiques que rep el bitcoin a causa de l\u2019alt consum energ\u00e8tic que genera \u2013que com hem vist va lligat a la mateixa ess\u00e8ncia ideol\u00f2gica de la moneda\u2013 i de les que n\u2019ha fet Elon Musk, que proposa d\u2019evolucionar el protocol i se situa, sense adonar-se, al b\u00e0ndol dels que perderen la primera guerra.
\nEl fundador de Tesla i SpaceX, Elon Musk, ha estat una de les \u00faltimes veus a criticar el bitcoin.<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 de la ideologia i les fites t\u00e8cniques assolides pel bitcoin, no hem d\u2019oblidar la realitat del dia a dia dels usuaris. L\u2019euro i el d\u00f2lar poden tenir molts problemes, per\u00f2 si ens equivoquem en fer una transfer\u00e8ncia, tenim garanties de no perdre els diners. Amb el bitcoin, fer una transfer\u00e8ncia \u00e9s complex i si ens equivoquem els perdem. Amb el bitcoin evitem l\u2019efecte de la inflaci\u00f3 i podem enriquir-nos. Per\u00f2 tamb\u00e9 podem perdre de cop la meitat dels nostres estalvis, com ha passat fa uns dies. A m\u00e9s, alguns investigadors denuncien fraus en massa per manca de regulaci\u00f3. S\u2019han detectat dues activitats il\u00b7legals a les borses tradicionals. Per una banda, els operadors intermediaris fan servir les operacions dels seus clients per a treure\u2019n profit, en una pr\u00e0ctica bors\u00e0ria coneguda com a \u201cfront running\u201d (c\u00f3rrer al davant). La segona \u00e9s la coneguda com a \u201cwash trading\u201d (operacions de rentada), que passa quan la majoria de transaccions les fa un limitat nombre d\u2019operadors que es venen i es compren les accions per tal d\u2019influir en el preu de cotitzaci\u00f3. Alguns estudis afirmen que el 95% de les operacions de compravenda de bitcoin corresponen a \u201cwash trading\u201d. Si b\u00e9 aquestes pr\u00e0ctiques s\u00f3n externes a l\u2019arquitectura de la criptomoneda i estan relacionades amb les empreses nascudes al seu voltant, el sector hauria d\u2019autoregular-se si no vol ensorrar-se i convertir-se en un altre dels grans fen\u00f2mens coneguts de la hist\u00f2ria econ\u00f2mica: el de les tulipes holandeses. \u00c9s per aix\u00f2 que molts experts recomanen d\u2019invertir en bitcoins tan sols aquells diners que puguem perdre.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Tot i triomfar on les altres monedes electr\u00f2niques han fracassat, aquestes setmanes se n\u2019ha tornat a posar en dubte el futur \u00b7 Analitzem el funcionament de la criptomoneda Bitcoin, el nou or digital? Per a entendre els mecanismes en qu\u00e8 … Continua llegint