{"id":156,"date":"2009-12-27T16:18:26","date_gmt":"2009-12-27T14:18:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.beseit.net\/?page_id=156"},"modified":"2023-12-04T14:31:35","modified_gmt":"2023-12-04T12:31:35","slug":"2-accentuacio","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.beseit.net\/?page_id=156","title":{"rendered":"2- Accentuaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Accentuaci\u00f3<\/p>\n

Per aplicar b\u00e9 les regles d’accentuaci\u00f3, conv\u00e9 saber separar correctament les s\u00edl\u00b7labes d’un mot. Per aix\u00f2 cal recon\u00e8ixer els diftongs, dues vocals juntes que formen una \u00fanica s\u00edl\u00b7laba.<\/p>\n

Rep el nom d’accent gr\u00e0fic el signe escrit que es col\u00b7loca sobre una lletra vocal per indicar on cau la intensitat de la veu.<\/p>\n

Hi ha dues classes d’accent gr\u00e0fic:\u00a0 Greu u obert i agut o tancat.<\/p>\n

La a nom\u00e9s pot portar accent greu: \u00e0 (catal\u00e0, r\u00e0bia);<\/p>\n

La i i la u nom\u00e9s poden portar accent agut: \u00ed, \u00fa (mat\u00ed, \u00fanica);<\/p>\n

La e i la o porten accent greu quan s\u00f3n obertes (caf\u00e8, arr\u00f2s) i accent agut quan s\u00f3n tancades (portar\u00e9, avi\u00f3).<\/p>\n

S\u00edl\u00b7labes t\u00f2niques i \u00e0tones de les paraules<\/strong><\/span><\/p>\n

En tota paraula que consti de dues o m\u00e9s s\u00edl\u00b7labes, n\u2019hi ha sempre una que \u00e9s pronunciada amb una emissi\u00f3 de veu m\u00e9s intensa que les altres. Aquesta s\u00edl\u00b7laba \u00e9s anomenada t\u00f2nica o forta. Totes les altres s\u00edl\u00b7labes del mot s\u00f3n anomenades \u00e0tones o febles. Aix\u00ed, a la paraula f\u00f3r-mu-la, la s\u00edl\u00b7laba t\u00f2nica o forta \u00e9s for i les \u00e0tones o febles, mu i la. De la mateixa manera, a la paraula res-pec-te, la s\u00edl\u00b7laba t\u00f2nica \u00e9s pec i les \u00e0tones, res i te. Els mots compostos, per\u00f2, solen tenir dues s\u00edl\u00b7labes t\u00f2niques: panxacontent, camallarg, gira-sol… Aix\u00f2 tamb\u00e9 passa en alguns noms propis (top\u00f2nims com ara Collserola, Palam\u00f3s o antrop\u00f2nims com ara Camprub\u00ed). La majoria de mots monos\u00edl\u00b7labs s\u00f3n t\u00f2nics (can, han, ham, tren, riu…), per\u00f2 alguns s\u00f3n \u00e0tons. \u00c9s el cas dels articles (el, uns…), els possessius (ton, ses…), els pronoms febles (em, ho…), les preposicions (a, amb, de, en, per), la conjunci\u00f3 que i el relatiu o quantitatiu que.<\/p>\n

Les paraules d\u2019una sola s\u00edl\u00b7laba no solen accentuar-se.<\/span><\/strong><\/p>\n

Malgrat que totes les paraules tenen accent t\u00f2nic, no totes s\u2019accentuen gr\u00e0ficament. Quan un mot s\u2019ha d\u2019escriure amb accent gr\u00e0fic, aquest accent es col\u00b7loca sempre damunt la vocal de la s\u00edl\u00b7laba t\u00f2nica, d\u2019acord amb unes regles d\u2019accentuaci\u00f3 que s\u2019explicaran a continuaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n
<\/td>\nels mots aguts<\/strong> acabats en –a<\/em>, –e<\/em>, –i<\/em>, –o<\/em>, –u<\/em>, –as<\/em>, –es<\/em>, –is<\/em>, –os<\/em>, –us<\/em>, –en<\/em>, –in<\/em>.<\/td>\nrom\u00e0, cantar\u00e9, rodol\u00ed, lli\u00e7\u00f3, ning\u00fa, callar\u00e0s, ent\u00e8s, espantad\u00eds, arr\u00f2s, pall\u00fas, compr\u00e8n, Dubl\u00edn.<\/td>\n<\/tr>\n
\n

S\u2019ACCENTUE<\/strong><\/p>\n<\/td>\n

els mots plans<\/strong> acabats en terminacions que no siguin –a<\/em>, –e<\/em>, –i<\/em>, –o<\/em>, –u<\/em>, –as<\/em>, –es<\/em>, –is<\/em>, –os<\/em>, –us<\/em>, –en<\/em>, –in<\/em>.Els mots plans acabats en diftongs decreixents: <\/strong>\u00e9reu, traur\u00edeu..
\n<\/strong><\/td>\n		ex\u00e0mens, fen\u00f2mens, pl\u00e0ncton, port\u00e0veu, entrist\u00edssiu, c\u00e0non, t\u00f2rcer, c\u00f2ncau, corregu\u00e9rem, mon\u00f2lit.<\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\ntots els mots esdr\u00faixols<\/strong>, acabin com acabin.<\/td>\n\u00c0sia, plusv\u00e0lua, \u00e0rea, paci\u00e8ncia, N\u00faria, harm\u00f2nium, per\u00edode, di\u00f2ptria.<\/td>\n<\/tr>\n
\n

NO S\u2019ACCENTUEN<\/strong><\/p>\n<\/td>\n

els mots que no s\u2019incloguin en la norma anterior ni els monos\u00edl\u00b7labs.<\/td>\nmenjaran, cantareu, remei, examen, corregueren, fenomen, Maria, sortissis, Caucas, pa, vi, sa.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Atenci\u00f3!<\/strong>: El diftong decreixent<\/strong>, aquell en qu\u00e8 la segona vocal \u00e9s una i<\/strong> o una u<\/strong>, no es considera com cap d’aquestes terminacions<\/strong>, ja que la i i la u s\u00f3n semivocals. Per tant, escriurem sense accent gr\u00e0fic els mots aguts ser-vei<\/strong> i creu<\/strong>, i amb accent plans s\u00ed-rius<\/strong>, can-t\u00e0-veu<\/strong> i es-cri-v\u00ed-siu.<\/strong> En canvi, el diftong creixent segueix les normes s’accentuaci\u00f3 gr\u00e0fica generals: Pas-qua, llengua.
\n<\/strong><\/p>\n

Accent diacr\u00edtic<\/strong><\/p>\n

Alguns monos\u00edl\u00b7labs i alguns altres mots que segons les normes tampoc no s\u2019haurien d\u2019accentuar porten accent diacr\u00edtic<\/strong>, \u00e9s a dir, per a distingir-los d\u2019altres mots. Els m\u00e9s usuals s\u00f3n els seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
b\u00e9 (contrari de malament)<\/td>\np\u00e8l (i rep\u00e8l, contrap\u00e8l\u2026)<\/td>\n<\/tr>\n
b\u00e9ns (propietats)<\/td>\nqu\u00e8 (interrogatiu i relatiu fort)<\/td>\n<\/tr>\n
b\u00f3ta (recipient per al vi)<\/td>\nr\u00e9s (preg\u00e0ria)<\/td>\n<\/tr>\n
c\u00f3c (com coca)<\/td>\nr\u00f2ssa (b\u00e8stia vella)<\/td>\n<\/tr>\n
c\u00f3m (menjadora)<\/td>\ns\u00e9 (del verb saber<\/em>)<\/td>\n<\/tr>\n
D\u00e9u (i ad\u00e9u, pregad\u00e9u\u2026)<\/td>\ns\u00e9c (plec)<\/td>\n<\/tr>\n
d\u00f3na i d\u00f3nes (del verb donar)<\/td>\ns\u00e8gle (s\u00e8gol)<\/td>\n<\/tr>\n
f\u00e9u (passat del verb fer<\/em>, i desf\u00e9u, ref\u00e9u\u2026)<\/td>\ns\u00e8u (greix)<\/td>\n<\/tr>\n
j\u00f3c (d\u2019ajocar)<\/td>\ns\u00ed (afirmaci\u00f3)<\/td>\n<\/tr>\n
L\u00e9s (poblaci\u00f3)<\/td>\ns\u00f3c i s\u00f3, \u00e9s, s\u00f3n, f\u00f3ra (del verb ser<\/em>)<\/td>\n<\/tr>\n
m\u00e0 (part del cos)<\/td>\ns\u00f2l (terra, i entres\u00f2l, subs\u00f2l)<\/td>\n<\/tr>\n
m\u00e9s (de quantitat)<\/td>\nt\u00e9 (del verb tenir<\/em>)<\/td>\n<\/tr>\n
m\u00e8u (miol)<\/td>\nt\u00f2t (broc gros)<\/td>\n<\/tr>\n
m\u00f2lt (participi del verb moldre<\/em>)<\/td>\n\u00fas (d\u2019usar)<\/td>\n<\/tr>\n
m\u00f3n (i rodam\u00f3n)<\/td>\nv\u00e9ns, v\u00e9nen (del verb venir<\/em>)<\/td>\n<\/tr>\n
m\u00f3ra (fruita)<\/td>\nv\u00e9s (del verb anar<\/em>)<\/td>\n<\/tr>\n
n\u00e9t\/a (i ren\u00e9t\/a, besn\u00e9t\/a\u2026)<\/td>\nv\u00e9u (passat del verb veure<\/em>)<\/td>\n<\/tr>\n
\u00f3s\/\u00f3ssa (animal)<\/td>\nv\u00f3s, n\u00f3s (pronoms forts)<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
sense accent<\/th>\namb accent<\/th>\n<\/tr>\n
be<\/b>: nom de la lletra b<\/a>; xai, anyell, corder<\/td>\nb\u00e9<\/b> (plural b\u00e9ns<\/i>): possessions; adverbi; conjunci\u00f3<\/td>\n<\/tr>\n
bota<\/b>: cal\u00e7at; verb botar<\/td>\nb\u00f3ta<\/b>: recipient<\/td>\n<\/tr>\n
coc<\/b>: cuiner; carb\u00f3; bacteri<\/td>\nc\u00f3c<\/b>: coca<\/td>\n<\/tr>\n
coll<\/b>: part del cos<\/td>\nC\u00f3ll<\/b>: top\u00f2nim<\/td>\n<\/tr>\n
com<\/b>: adverbi<\/td>\nc\u00f3m<\/b>: obi<\/td>\n<\/tr>\n
cop<\/b>: encontre violent, colp<\/td>\nc\u00f3p<\/b>: cerro; mesura de capacitat; gran copa<\/td>\n<\/tr>\n
cos<\/b>: conjunt d’un organisme; corporaci\u00f3<\/td>\nc\u00f3s<\/b>: cursa<\/td>\n<\/tr>\n
deu<\/a><\/b>: font; numeral
\ndeus<\/b>: fonts; formes del verb deure<\/i><\/td>\n		d\u00e9u<\/a><\/b> (plural d\u00e9us<\/i>): divinitat
\nD\u00e9u<\/b>: nom propi d’algun d\u00e9u monoteista<\/td>\n<\/tr>\n
dona<\/b>, dones<\/b>: \u00e9sser hum\u00e0 de g\u00e8nere femen\u00ed; muller<\/td>\nd\u00f3na<\/b>, d\u00f3nes<\/b>: formes del verb donar<\/i><\/td>\n<\/tr>\n
es<\/b>: pronom reflexiu<\/td>\n\u00e9s<\/b>: forma del verb ser<\/i><\/td>\n<\/tr>\n
feu<\/a><\/b>: domini, senyoria; present de fer<\/i><\/td>\nf\u00e9u<\/b>: passat de fer<\/i><\/td>\n<\/tr>\n
fora<\/b>: adverbi<\/td>\nf\u00f3ra<\/b>: verb ser<\/i><\/td>\n<\/tr>\n
joc<\/a><\/b>, jocs<\/b>: acci\u00f3 de jugar, entreteniment<\/td>\nj\u00f3c<\/b>: indret on van a dormir els ocells
\nj\u00f3c<\/b>, j\u00f3cs<\/b> (per\u00f2 joca<\/i>): ajocat<\/td>\n<\/tr>\n
les<\/b>: article; pronom; adjectiu (ant\u00f2nim de il\u00b7l\u00e8s)<\/td>\nL\u00e9s<\/a><\/b>: top\u00f2nim<\/td>\n<\/tr>\n
ma<\/b>: (plural mes<\/i>): forma del femen\u00ed de l\u2019adjectiu possessiu mon<\/td>\nm\u00e0<\/a><\/b> (per\u00f2 mans<\/i>): part final del bra\u00e7<\/td>\n<\/tr>\n
mes<\/b>: dotzena part d’un any; possessiu; per\u00f2; participi de metre<\/td>\nm\u00e9s<\/b>: quantitatiu<\/td>\n<\/tr>\n
meu<\/b>: possessiu<\/td>\nm\u00e8u<\/b>: miol del gat<\/td>\n<\/tr>\n
molt<\/b>, molta<\/b>: quantitatiu<\/td>\nm\u00f2lt<\/b>, m\u00f2lta<\/b>: participi de moldre<\/i>
\nm\u00f2lta<\/b>: acci\u00f3 de moldre<\/td>\n<\/tr>\n
mon<\/b> (plural mos<\/i>): possessiu
\nmon<\/b> (plural mons<\/i>): nom d’una llengua; relatiu a aquesta llengua<\/td>\n		m\u00f3n<\/b> (per\u00f2 mons<\/i>): univers<\/td>\n<\/tr>\n
mora<\/b>: dona magribina; retard<\/td>\nm\u00f3ra<\/a><\/b>: (plural m\u00f3res<\/i>): fruita<\/a>
\nM\u00f3ra<\/a><\/b>: forma part d’alguns top\u00f2nims<\/td>\n<\/tr>\n
net<\/b> (neta<\/b>, nets<\/b>, netes<\/b>): adjectiu<\/td>\nn\u00e9t<\/b> (n\u00e9ta<\/b>, n\u00e9ts<\/b>, n\u00e9tes<\/b>): parentiu familiar<\/td>\n<\/tr>\n
nos<\/b>: pronom personal feble<\/td>\nn\u00f3s<\/b>: plural majest\u00e0tic<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
os<\/b>, ossos<\/b>: part de l’esquelet
\nossa<\/b>, osses<\/b>: ossada, esquelet<\/td>\n		\u00f3s<\/b>, \u00f3ssos<\/b>: animal
\n\u00f3ssa<\/b>, \u00f3sses<\/b>: animal<\/td>\n<\/tr>\n
pel<\/b>, pels<\/b>: contracci\u00f3 de per<\/i> + el<\/i>, per<\/i> + els<\/i><\/td>\np\u00e8l<\/b> (plural p\u00e8ls<\/i>): vellositat<\/td>\n<\/tr>\n
porca<\/b>: femella del porc<\/td>\np\u00f3rca<\/b>: faixa de terra<\/td>\n<\/tr>\n
que<\/b>: relatiu -sense preposici\u00f3-, exclamatiu<\/td>\nqu\u00e8<\/b>: relatiu t\u00f2nic, interrogatiu<\/td>\n<\/tr>\n
res<\/b>: pronom; pl. de re (nota musical)<\/td>\nr\u00e9s<\/b>: preg\u00e0ria<\/td>\n<\/tr>\n
rossa<\/b>: dona amb els cabells clars<\/td>\nr\u00f2ssa<\/b>: animal vell i flac<\/td>\n<\/tr>\n
se<\/b>: pronom reflexiu<\/a><\/td>\ns\u00e9<\/b>: forma del verb saber<\/i><\/td>\n<\/tr>\n
sec<\/b>: eixut; forma del verb seure<\/i><\/td>\ns\u00e9c<\/b>: plec de roba<\/td>\n<\/tr>\n
segle<\/b>: cent anys<\/td>\ns\u00e8gle<\/b>: s\u00e8gol<\/td>\n<\/tr>\n
seu<\/b>: catedral; pronom possessiu; forma del verb seure<\/i><\/td>\ns\u00e8u<\/b>: greix<\/td>\n<\/tr>\n
si<\/b>: nota musical; cavitat d’un \u00f3s; pronom reflexiu; conjunci\u00f3<\/td>\ns\u00ed<\/b>: adverbi (afirmaci\u00f3)<\/td>\n<\/tr>\n
soc<\/a><\/b>: cal\u00e7at; tros de fusta; mercat<\/td>\ns\u00f3c<\/b>: verb ser<\/i><\/td>\n<\/tr>\n
sol<\/b>, sols<\/b>: astre; nota; col\u00b7loide; sense companyia; verb soler<\/i><\/td>\ns\u00f2l<\/b> (plural s\u00f2ls<\/i>): terra<\/td>\n<\/tr>\n
son<\/b>: acte de dormir; possessiu; unitat f\u00edsica<\/td>\ns\u00f3n<\/b>: verb ser<\/i><\/td>\n<\/tr>\n
te<\/b>: planta i infusi\u00f3; nom de la lletra t<\/a>; pronom<\/td>\nt\u00e9<\/b>: verb tenir<\/i><\/td>\n<\/tr>\n
tot<\/b>: adjectiu<\/td>\nt\u00f2t<\/b>: broc gros<\/td>\n<\/tr>\n
us<\/b>: pronom personal feble<\/td>\n\u00fas<\/b>: acci\u00f3 d’usar; substantiu<\/td>\n<\/tr>\n
vens<\/b>, venen<\/b>: formes del verb vendre<\/i><\/td>\nv\u00e9ns<\/b>, v\u00e9nen<\/b>: formes del verb venir<\/i><\/td>\n<\/tr>\n
ves<\/b>: tros de tela; lletra v<\/a> en pl.; reducci\u00f3 de veges<\/i><\/td>\nv\u00e9s<\/b>: verb anar<\/i><\/td>\n<\/tr>\n
veu<\/b>: so de les cordes vocals; present de veure<\/i><\/td>\nv\u00e9u<\/b>: passat de veure<\/i><\/td>\n<\/tr>\n
vos<\/b>: pronom personal feble<\/td>\nv\u00f3s<\/b>: pronom personal fort<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

La di\u00e8resi es posa sobre les vocals i<\/em> i u<\/em>.<\/p>\n\n\n\n\n\n
<\/td>\nque es pronuncia la u<\/em> davant de e<\/em> i i<\/em> quan \u00e9s precedida de q<\/em> i g<\/em>.<\/td>\nlleng\u00fceta, aq\u00fc\u00edfer, terr\u00e0q\u00fcia, seq\u00fcela, ping\u00fc\u00ed.<\/td>\n<\/tr>\n
\n

La funci\u00f3 <\/strong>de la di\u00e8resi \u00e9s indicar<\/p>\n<\/td>\n

que una seq\u00fc\u00e8ncia de vocals que formaria diftong no en forma.<\/td>\nsa\u00fcc, estudi\u00ef, amo\u00efnar, a\u00efllada, di\u00fcr\u00e8tica, ve\u00efnatge.<\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\nque una i<\/em> o una u<\/em> que per la situaci\u00f3 a la paraula serien consonants s\u00f3n vocals.<\/td>\nredu\u00efa, male\u00efes, condu\u00efa, agra\u00efen.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

\"\"<\/p>\n

Si accent i di\u00e8resi coincideixen en una mateixa lletra, t\u00e9 prefer\u00e8ncia l\u2019accent<\/strong>.
\nredu\u00edem, su\u00eds (diferent de su\u00efs<\/em>, forma del verb suar<\/em>), agra\u00edssiu, llu\u00edssim.<\/p>\n

Excepcions<\/strong><\/p>\n

No es posa di\u00e8resi, encara que no hi hagi diftong, en els quatre casos seg\u00fcents:<\/p>\n

    \n
  1. En els compostos amb prefix acabat en vocal (fora de re\u00fcll, re\u00efra<\/em> i les formes del verb reeixir<\/em>, com re\u00efxo, re\u00efx<\/em>):reuni\u00f3, reincidir, contraindicaci\u00f3, coincid\u00e8ncia.<\/li>\n
  2. En les terminacions llatines -us<\/em> i -um<\/em>. M\u00e0rius, lin\u00f2leum, aqu\u00e0rium, cont\u00ednuum.<\/li>\n
  3. En els sufixos -isme<\/em> i -ista<\/em> (els acabaments de pro\u00efsme<\/em> i llu\u00efsme<\/em> no s\u00f3n sufixos). egoisme, altruista, arcaisme.<\/li>\n
  4. En les terminacions de gerundi, infinitiu, futur i condicional dels verbs de la tercera conjugaci\u00f3 (acabats en -ir<\/em>). agraint, conduir, lluiran, beneir\u00edem.<\/li>\n<\/ol>\n

    Tingueu present que cal accentuar les lletres maj\u00fascules quan les regles d\u2019accentuaci\u00f3 ho exigeixin: \u00c9s un pa\u00eds de l\u2019\u00c0frica<\/span>.<\/p>\n

    Pel que fa a l\u2019accentuaci\u00f3 dels adverbis acabats en \u2013ment, val a dir que aquests conserven l\u2019accent del mot amb qu\u00e8 s\u2019han format: r\u00e0pidament (r\u00e0pida + ment), f\u00e0cilment (f\u00e0cil + ment).<\/span><\/p>\n

    Pron\u00fancia i accentuaci\u00f3 err\u00f2nia d\u2019alguns mots<\/p>\n

    No voldr\u00edem acabar aquest apartat dedicat a l\u2019accentuaci\u00f3 sense recordar un seguit de paraules que s\u2019acostumen a pronunciar malament i que, per tant, s\u2019accentuen tamb\u00e9 malament. Les m\u00e9s importants s\u00f3n:<\/span><\/p>\n

    Mots aguts com ara alfil, comit\u00e8, fluor, futbol, handbol, heroi, hoquei, interval, iber, obo\u00e8, oce\u00e0, poliester, timp\u00e0, policrom, poliglot, Raimon, el Tibet, xass\u00eds, xofer, zenit.<\/span><\/p>\n

    Mots plans com ara pentagrama, card\u00edac, austr\u00edac, polic\u00edac, m\u00edssil, t\u00e8xtil, r\u00e8ptil, mon\u00f2lit, \u00c0neu, K\u00edev, atmosfera, torticoli, medul\u00b7la, term\u00f2stat, v\u00edking, amon\u00edac, om\u00f2plat, leuc\u00f2cit, dinamo, magnet\u00f2fon.<\/span><\/p>\n

    Mots esdr\u00faixols com ara aur\u00e8ola, per\u00edode, T\u00e0rraco, H\u00e8lsinki, S\u00e0hara, Eti\u00f2pia, \u00cdtaca, di\u00f2ptria, el\u00e8ctrode, pol\u00ededre, \u00e8czema, pneum\u00f2nia, olimp\u00edada.<\/span><\/p>\n

    Finalment, volem recordar que les formes del present, tant d\u2019indicatiu com de subjuntiu i imperatiu, dels verbs acabats en -iar tamb\u00e9 s\u2019acostumen a pronunciar malament. Aquestes formes s\u00f3n planes, no pas esdr\u00faixoles, i, per tant, la s\u00edl\u00b7laba t\u00f2nica sempre \u00e9s la i: ell canvia, jo estudi\u00ef, la noia copia…<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Accentuaci\u00f3 Per aplicar b\u00e9 les regles d’accentuaci\u00f3, conv\u00e9 saber separar correctament les s\u00edl\u00b7labes d’un mot. Per aix\u00f2 cal recon\u00e8ixer els diftongs, dues vocals juntes que formen una \u00fanica s\u00edl\u00b7laba. Rep el nom d’accent gr\u00e0fic el signe escrit que es col\u00b7loca … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8179,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"class_list":["post-156","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-bloc-de-notes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/156","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=156"}],"version-history":[{"count":28,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/156\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6100,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/156\/revisions\/6100"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/8179"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=156"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=156"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}