{"id":172,"date":"2009-12-27T18:56:32","date_gmt":"2009-12-27T16:56:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.beseit.net\/?page_id=172"},"modified":"2023-12-04T14:37:09","modified_gmt":"2023-12-04T12:37:09","slug":"5-els-determinants","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.beseit.net\/?page_id=172","title":{"rendered":"5- ELS DETERMINANTS"},"content":{"rendered":"

Categoria l\u00e8xica constitu\u00efda per mots que s\u2019anteposen al substantiu amb el qual concorden i respecte al qual aporten una especificaci\u00f3 de car\u00e0cter no qualitatiu que en restreny el significat i el fa m\u00e9s prec\u00eds i definit. L\u2019article i els demostratius pertanyen a la classe dels determinants.<\/p>\n

Els determinants s\u00f3n paraules que especifiquen diferents aspectes del nom: si \u00e9s concret o no, si \u00e9s proper o lluny\u00e0, la quantitat…
\nA difer\u00e8ncia de l\u2019adjectiu, acostumen a apar\u00e8ixer davant del nom i no n\u2019estableixen una qualitat. Hi ha diferents tipus de determinants segons l\u2019aspecte que indiquen del nom. En aquest p\u00e0gina veurem els seg\u00fcents: articles, demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits.<\/p>\n

L\u2019article determina el g\u00e8nere i el nombre del nom<\/strong>.\u00a0 Ho pot fer de dues maneres:
\n– l\u2019article definit<\/strong> concreta, distingeix el nom
\n– l\u2019article<\/strong> indefinit<\/strong> expressa indeterminaci\u00f3<\/p>\n

Aquestes s\u00f3n les formes dels articles en la varietat central del catal\u00e0:<\/p>\n\n\n\n\n\n
<\/td>\nmascul\u00ed singular<\/td>\nfemen\u00ed singular<\/td>\nmascul\u00ed plural<\/td>\nfemen\u00ed plural<\/td>\n<\/tr>\n
article definit<\/td>\nel \/ l\u2019<\/td>\nla \/ l\u2019<\/td>\nels<\/td>\nles<\/td>\n<\/tr>\n
article indefinit<\/td>\nun<\/td>\nuna<\/td>\nuns<\/td>\nunes<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Quan el nom seg\u00fcent comen\u00e7a per vocal, l\u2019article mascul\u00ed el <\/em><\/strong>i l\u2019article femen\u00ed la<\/em><\/strong> adopten la forma l\u2019<\/em><\/strong> (l\u2019amic<\/em>, l\u2019oreneta<\/em>, l\u2019hotel<\/em>), tot i que en alguns casos, no (el iogurt<\/em>, la universitat<\/em>).<\/p>\n

Les preposicions a, de, per i per a, juntament amb els articles masculins el i els, produeixen el que s’anomena articles contractes<\/strong>. Les combinacions possibles s\u00f3n les seg\u00fcents:<\/p>\n

a + el = al<\/strong>: va al col\u00b7legi, cap al sud, fins al final.<\/p>\n

a + els = als<\/strong>: cap als afores, vaig als Hostalets de Baleny\u00e0.<\/p>\n

de + el<\/strong> = del: torna del poble, abans del mar\u00e7, despr\u00e9s del triomf.<\/p>\n

de + els<\/strong> = dels: propi dels pares, abans dels ex\u00e0mens, des dels primers dies.<\/p>\n

de + les<\/strong> = de les: de les elits<\/p>\n

per + el<\/strong> = pel: passa pel carrer, actua pel seu compte per + els = pels: passa pels llocs m\u00e9s arriscats, pels volts de les deu.<\/p>\n

per a + el<\/strong> = per al: aquest regal \u00e9s per al Carles.<\/p>\n

per a + els<\/strong> = per als: aix\u00f2 \u00e9s per als meus fills.<\/p>\n

La part\u00edcula ca (contracci\u00f3 del mot casa) es contreu quan es troba amb els articles definits el, els i l’article personal en:<\/p>\n

ca + el<\/strong> = cal: a cal metge, a cal notari.<\/p>\n

ca + els<\/strong> = cals: anar a cals avis, vaig a cals Dom\u00e8nec.<\/p>\n

ca + en<\/strong> = can: sembla can seixanta, can Joan, can Serra.<\/p>\n

L’article, per\u00f2, no s’apostrofa davant de noms femenins<\/strong> que comencen amb i o u \u00e0tones. <\/span><\/span><\/p>\n

l’hidroavi\u00f3, la UNICEF, l\u2019heura, la imaginaci\u00f3, l\u2019herba, l\u2019ocell, la humanitat, el iogurt, la una, l\u2019Ignasi, l\u2019illa, la asimetria, la essa, el iode, l\u2019IPC, la hiena, la Isabel.<\/p>\n

La <\/strong>Unicef, imaginaci\u00f3, humanitat, Isabel. L\u2019article femen\u00ed no s\u2019apostrofa davant d\u2019aquests substantius perqu\u00e8 comencen per una i <\/em>o u<\/em> \u00e0tones.<\/p>\n

La <\/strong>una No apostrofem l\u2019article davant d\u2019aquests substantius per tradici\u00f3.<\/p>\n

El <\/strong>iogurt, iode No apostrofem l\u2019article encara que el substantiu seg\u00fcent comenci per vocal o h<\/em> si no t\u00e9 un so voc\u00e0lic.<\/p>\n

La<\/strong> asimetria. No apostrofem\u00a0 davant de substantius que es podrien confondre amb d\u2019altres si els pronunci\u00e9ssim amb la forma apostrofada.<\/p>\n

La <\/strong>essa No apostrofem davant dels noms de lletra.<\/p>\n

ELS DEMOSTRATIUS<\/p>\n\n\n\n\n
PROXIMITAT<\/td>\nAquest, aquesta, aquests, aquestes, aix\u00f2<\/td>\n<\/tr>\n
LLUNYANIA<\/td>\nAquell, aquella, aquells, aquelles, all\u00f2<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

ELS POSSESSIUS<\/p>\n\n\n\n\n
UN SOL POSSE\u00cfDOR<\/td>\nEl meu, la meva, els meus, les meves
\nEl teu, la teva, els teus, les teves
\nEl seu, la seva, els seus, les seves<\/td>\n<\/tr>\n
POSSE\u00cfDOR PLURAL<\/td>\nEl nostre, la nostra, els nostres, les nostres El vostre, la vostra, els vostres, les vostres El seu, la seva, els seus, les seves<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

ELS QUANTITATIUS<\/p>\n\n\n\n\n
INVARIABLES<\/td>\nMassa, for\u00e7a, prou, m\u00e9s, menys<\/td>\n<\/tr>\n
VARIABLES<\/td>\nQuant, quanta, quants, quantes
\nTant, tanta, tants, tantes
\nMolt, molta, molts, moltes
\nPoc, poca, pocs, poques
\nBastant, bastants
\nGaire, gaires<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

ELS INDEFINITS<\/p>\n\n\n\n\n\n
DAVANT DE<\/td>\nPRONOMS<\/td>\n<\/tr>\n
SUBSTANTIU<\/td>\nPER A PERSONES<\/td>\nPER A LES COSES<\/td>\n<\/tr>\n
Alg\u00fan, alguna, alguns, algunes
\nCada, cada un, cada una, cadascun, cadascuna
\nTot, tota, tots, totes
\nAltre, altra, altres
\nTal, tals
\nQualsevol, qualssevol
\nMateix, mateixa, mateixos, mateixes
\nCert, certa, certs, certes<\/td>\n		Alg\u00fa, ning\u00fa, Cadasc\u00fa, tothom<\/td>\nAlguna cosa
\nRes
\nTot<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

ELS INTERROGATIUS<\/p>\n\n\n\n\n\n
DAVANT DE<\/td>\nPRONOMS<\/td>\n<\/tr>\n
SUBSTANTIU<\/td>\nPer a les persones<\/td>\nPer a les coses<\/td>\n<\/tr>\n
Quin, quina, quins, quines<\/td>\nQUI<\/td>\nQU\u00c8<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Categoria l\u00e8xica constitu\u00efda per mots que s\u2019anteposen al substantiu amb el qual concorden i respecte al qual aporten una especificaci\u00f3 de car\u00e0cter no qualitatiu que en restreny el significat i el fa m\u00e9s prec\u00eds i definit. L\u2019article i els demostratius … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8179,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"class_list":["post-172","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-bloc-de-notes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/172","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=172"}],"version-history":[{"count":26,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/172\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14288,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/172\/revisions\/14288"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/8179"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=172"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=172"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}