{"id":3990,"date":"2013-04-08T19:14:16","date_gmt":"2013-04-08T17:14:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.beseit.net\/?page_id=3990"},"modified":"2014-11-12T12:47:15","modified_gmt":"2014-11-12T10:47:15","slug":"el-digraf-ss","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.beseit.net\/?page_id=3990","title":{"rendered":"essa sorda i essa sonora"},"content":{"rendered":"

essa sorda i essa sonora<\/a><\/p>\n

Fitxa 6203\/1<\/h3>\n
\n

T\u00edtol:s, ss, c o \u00e7 (ortografia de la essa sorda)
\n<\/strong><\/h1>\n<\/div>\n

Resposta<\/h3>\n

Les paraules adre\u00e7a<\/em>, russa<\/em> o sol<\/em> contenen el so de la essa sorda, que cal distingir del so de la essa sonora (que trobem en paraules com Teresa<\/em>, calorosa<\/em> o zoo<\/em>). Per escriure correctament aquests sons \u00e9s molt important, primerament, distingir-los.<\/strong>
\nEl so de essa sorda<\/strong>, com el de sou<\/em>, rossa<\/em>, \u00a0acer<\/em> o ca\u00e7a<\/em>,\u00a0es pot escriure amb quatre grafies: s<\/em> (essa), ss<\/em> (essa doble), c <\/em>(ce) i \u00e7 <\/em>(ce trencada).<\/p>\n

A inici de mot:<\/strong>
\n– s<\/em>: sac, serietat, s\u00edndria, somiar, suma<\/em>…;
\n– c<\/em>: cel, celebrar, cirera, circ<\/em>… (nom\u00e9s davant de e<\/em>, i<\/em>).
\n(Excepcionalment, \u00e7 <\/em>en \u00e7a<\/em> i \u00e7o<\/em>.)<\/p>\n

Entre vocals:<\/strong>
\n– ss: assenyat, cassola, interessant, possible, massa<\/em>… (podem trobar essa sorda escrita s<\/em> entre vocals en casos especials: mots amb prefix, com ara asimetria<\/em> o infras\u00f2<\/em>; i compostos cultes, com ara anglosax\u00f3<\/em> o dinosaure<\/em>);
\n– c<\/em> davant de e<\/em>, i<\/em>: cacera, decidir, Ll\u00facia, Vicen\u00e7<\/em>…;
\n– \u00e7 <\/em>davant de a<\/em>, o<\/em>, u<\/em>: ma\u00e7a, pe\u00e7a, lli\u00e7\u00f3, tra\u00e7ut<\/em>…<\/p>\n

Entre vocal i consonant o entre consonant i voca<\/strong>l:
\n– s<\/em>: molsa, dansa, llets\u00f3, festa, gespa<\/em>…;
\n– c<\/em> davant de e<\/em>, i<\/em>: enciam<\/em>, Marcel<\/em>, Merc\u00e8<\/em>, sincer<\/em>…;
\n– \u00e7<\/em> davant de a<\/em>, o<\/em>, u<\/em>: can\u00e7\u00f3<\/em>, for\u00e7a<\/em>, llen\u00e7ol<\/em>, for\u00e7ut<\/em>, un\u00e7a<\/em>…<\/p>\n

A final de mot:<\/strong>
\n– s<\/em>: nas<\/em>, gos<\/em>, cab\u00e0s<\/em>…;
\n– \u00e7<\/em>: bra\u00e7<\/em>, feli\u00e7<\/em>, velo\u00e7<\/em>, ter\u00e7<\/em>…
\n\u00c9s \u00fatil recordar l’ortografia del so de la essa sorda en alguns casos habituals:
\n– femenins formats amb el sufix –essa<\/em>: alcaldessa<\/em>, metgessa<\/em>, duquessa<\/em>;
\n– paraules acabades en –gressi\u00f3<\/em>\/-gressor<\/em>, –missi\u00f3<\/em>\/-missor<\/em>, –pressi\u00f3<\/em>\/-pressor<\/em>: progressi\u00f3<\/em>, agressor<\/em>, dimissi\u00f3<\/em>, supressi\u00f3<\/em>;
\n– el sufix –\u00edssim<\/em>\/-\u00edssima<\/em>: bon\u00edssim<\/em>, bon\u00edssima<\/em>.<\/p>\n

\n
\n

s o z (ortografia de la essa sonora)<\/h1>\n<\/div>\n<\/div>\n

Les paraules Teresa<\/em>, calorosa<\/em> o zoo<\/em> contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que trobem en paraules com adre\u00e7a<\/em>, russa<\/em> o sol<\/em>). Per escriure correctament aquests sons \u00e9s molt important, primerament, distingir-los.<\/p>\n

El so de essa sonora es pot escriure amb dues grafies: s<\/em> (essa) i z <\/em>(zeta).<\/p>\n

A inici de mot<\/strong> escrivim sempre z<\/em>: Zacaries, zebra, zero, zig-zag, zona, Zuric<\/em>…<\/p>\n

Entre vocals<\/strong> escrivim:<\/p>\n

– s<\/em> en la majoria de casos: camisa, crisi, desembre, Elisenda, gasela, hisenda, Isidre, Josep, museu, peresa, posar, resistir, tesi, visi\u00f3<\/em>…;<\/p>\n

– z<\/em> nom\u00e9s en algunes paraules: alguns mots provinents d’altres lleng\u00fces (amazona, bizant\u00ed, Bizanci, magaz\u00edn, topazi, trapezi<\/em>…); mots cultes compostos amb esquizo<\/em>-, piezo<\/em>-, rizo<\/em>-, –zoic<\/em>, –zou<\/em>, –zoide<\/em>, –zoari<\/em> (esquizofr\u00e8nia, rizoma, paleozoic, protozou, espermatozoide<\/em>…); i alguns noms hebreus (Ezequiel<\/em>, Nazari<\/em>…).<\/p>\n

Despr\u00e9s de consonant<\/strong> escrivim z<\/em>: analitzar, esmorzar, horitz\u00f3, Ll\u00e0tzer, pinzell, polze, organitzar, senzill<\/em>…<\/p>\n

\u00c9s \u00fatil recordar que trobem essa sonora (escrita amb una sola s<\/em>), per exemple:<\/p>\n

– en el sufix –esa<\/em> que expressa qualitats f\u00edsiques o morals: bellesa, certesa, immediatesa, feblesa, rigidesa, validesa, riquesa<\/em>…\u00a0(i en plural: certeses<\/em>, febleses<\/em>…);<\/p>\n

– en gentilicis com ara aranesa, holandesa, japonesa<\/em>…\u00a0(i en els plurals: aranesos<\/em>, araneses<\/em>…);<\/p>\n

– en adjectius com ara plujosa, fabulosa, blanquinosa, abundosa<\/em>…\u00a0(i en els plurals: plujosos<\/em>, plujoses<\/em>…),<\/p>\n

– en participis com ara atesa, entesa, impresa, tramesa<\/em>…\u00a0(i els plurals: atesos<\/em>, ateses<\/em>…).<\/p>\n

\u00a0Practica amb aquesta taula<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

essa sorda i essa sonora Fitxa 6203\/1 T\u00edtol:s, ss, c o \u00e7 (ortografia de la essa sorda) Resposta Les paraules adre\u00e7a, russa o sol contenen el so de la essa sorda, que cal distingir del so de la essa sonora … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"categories":[],"class_list":["post-3990","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/3990","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3990"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/3990\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5709,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/3990\/revisions\/5709"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3990"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3990"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}