{"id":15293,"date":"2024-09-20T12:25:19","date_gmt":"2024-09-20T10:25:19","guid":{"rendered":"https:\/\/www.beseit.net\/?p=15293"},"modified":"2024-09-20T12:47:42","modified_gmt":"2024-09-20T10:47:42","slug":"el-president-biden-la-guerra-freda-i-ucraina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.beseit.net\/?p=15293","title":{"rendered":"El President Biden, la Guerra Freda i Ucra\u00efna"},"content":{"rendered":"\n<p>Al final de la II Guerra Mundial, un grup de milionaris americans es van acostar al President Harry Truman, successor del gran President Franklin D. Roosevelt, vencedor de la guerra per\u00f2 mort abans d\u2019arribar a fer la pau. Durant la guerra, Stalin havia estat un aliat que semblava molt cautel\u00f3s amb els EUA i volia tornar a les &nbsp;relacions comercials que hi havia hagut abans. Els milionaris, en canvi, identificaven la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i sobretot el comunisme com un gran&nbsp; perill que calia neutralitzar i destruir. En Truman va acceptar plenament i el resultat d\u2019aquesta iniciativa fou la Guerra Freda. Qualsevol comer\u00e7 o intercanvi fou prohibit, un comit\u00e8, probablement a Paris, havia d\u2019examinar i permetre qualsevol intercanvi t\u00e8cnic o comercial amb la Uni\u00f3 de Rep\u00fabliques Socialistes Sovi\u00e8tiques, van iniciar una campanya&nbsp;d\u2019ostracisme&nbsp;i persecuci\u00f3 contra qualsevol intel\u00b7lectual dom\u00e8stic, especialment a Hollywood, que hagu\u00e9s expressat opinions progressistes. Molts cineastes &nbsp;van perdre la feina o es van suicidar. Una utilitzaci\u00f3 massiva de la r\u00e0dio, televisi\u00f3, cinematografia i periodisme va permetre pintar tota l\u2019esquerra de totes les menes com a gent perillosa amb una opini\u00f3 intr\u00ednsecament malvada, agressiva i perillosa, dient que pretenien prendre control dels EUA i de tot el m\u00f3n. Amb aix\u00f2, van espantar molt els poderosos a Moscou, perqu\u00e8 la veritat era que la URSS de fet era inferior a l\u2019oest i als EUA en gaireb\u00e9 tots els aspectes i els seus dirigents vivien en la por. Es van crear i acceptar greus petits conflictes pel Tercer M\u00f3n, per\u00f2 no hi va haver mai una confrontaci\u00f3 directa entre els dos Superpowers probablement per la por de les bombes at\u00f2miques. Quan tenia lloc qualsevol revolta o sublevaci\u00f3 al tercer m\u00f3n, els EUA prendrien un costat i la URSS l\u2019altre i molts militars i civils moririen. El concepte de la Guerra Freda fou molt exit\u00f3s amb la poblaci\u00f3 general. Fins i tot als tramvies o bars hom podia escoltar gent discutint les darreres maldats i amenaces de la URSS. Els mitjans hi insistien. Qualsevol dissensi\u00f3 era vista com pro-comunista. Tothom havia d\u2019anar amb compte amb all\u00f2 que es deia en p\u00fablic sobretot sobre assumptes socials, perqu\u00e8 podria ser pres per un comunista amagat. A Espanya sempre hi havia la policia franquista vigilant. Al Dictador, la Guerra Freda li agradava.<\/p>\n\n\n\n<p>Joe Biden fou des del comen\u00e7ament fins al inesperat i feli\u00e7 final d\u2019aquesta contessa un home d\u2019inclinacions militaristes amb fe profunda en els dogmes d\u2019aquesta actitud. Valorant un home, no \u00e9s raonable prendre i analitzar sols un sol aspecte. Un costat d\u2019aquests &nbsp;correligionaris era molt perill\u00f3s, sobretot despr\u00e9s del desenvolupament de les bombes at\u00f2miques. I ha seguit sent-ho fins al seu final inevitable amb la vict\u00f2ria dels EUA, com no podia ser d\u2019altra manera.<\/p>\n\n\n\n<p>Els pol\u00edtics, aliats amb l\u2019ex\u00e8rcit, havien definit un objectiu final. La URSS era una superpot\u00e8ncia que feia concurr\u00e8ncia contra els EUA i havia de ser eliminada no obstant les bombes at\u00f2miques o potser per aquesta ra\u00f3. Al final un dia el govern sovi\u00e8tic de Gorbatxov va haver d\u2019acceptar la realitat: la URSS ja no podia seguir competint amb els EUA ni gastar tants diners en recerca i armament. El r\u00e8gim sovi\u00e8tic havia de ser abandonat a R\u00fassia, el pa\u00eds s\u2019havia de fragmentar i l\u2019ocupaci\u00f3 de pa\u00efsos europeus orientals havia arribat al final. Gorbatxov, el darrer President de la URSS, interrogat sobre la humiliant decisi\u00f3, va respondre que el poble hauria de tornar algun dia a lluitar per tot all\u00f2 que perdien, pero en aquell moment, tot s\u2019havia acabat.<\/p>\n\n\n\n<p>Els EUA van trobar una situaci\u00f3 fant\u00e0stica davant seu, una vict\u00f2ria contundent que els va convertir en la pot\u00e8ncia dominant del m\u00f3n, &nbsp;sempre a favor de la democr\u00e0cia i els governs elegits per vot universal. Respecte a la seguretat, els participants a les confer\u00e8ncies de governants que van tenir lloc al final de la II Guerra Mundial en les converses entre els caps dels aliats vencedors sobre les causes de l\u2019agressi\u00f3 nazi,&nbsp; (Roosevelt, Churchill, Stalin) havien dictat i imposat despr\u00e9s a les Nacions Unides la idea que la necessitat d\u2019una integritat territorial definida i guardada per les fronteres reconegudes per les Nacions Unides eren l\u2019element central de la preservaci\u00f3 de la pau i la seguretat mundial. Per als qui no estan d\u2019acord, la frontera havia esdevingut la paret d\u2019una pres\u00f3, potser creada segles abans per raons inv\u00e0lides (com a Catalunya). Seria aix\u00f2 all\u00f2 que R\u00fassia est\u00e0 violant ara. En qualsevol cas, la supremacia de la integritat territorial &nbsp;reconeguda \u00e9s un principi fonamental de l\u2019ONU.<\/p>\n\n\n\n<p>Al poc temps tota la trama comunista a l\u2019Europa oriental va quedar desmuntada: Alemanya inesperadament es va reunificar, els tres pa\u00efsos b\u00e0ltics es va tornar a declarar independents, Pol\u00f2nia, Txekoslov\u00e0quia, Hongria, Romania, Bulg\u00e0ria van formar finalment governs independents d\u2019orientaci\u00f3 liberal i electoral, i noves rep\u00fabliques ex-russes es van independitzar : Ucra\u00efna, Belar\u00fas, Ge\u00f2rgia, Moldova. Els pa\u00efsos comunistes havien tingut un sistema de defensa, el Pacte de Vars\u00f2via, que fou dissolt immediatament. Els EUA havien fundat la NATO contra aquest pacte de Vars\u00f2via, i tothom es pensava que seria igualment dissolta. No era aquest la intenci\u00f3 del govern americ\u00e0. All\u00f2 que van fer fou estendre el territori de la NATO guanyant i integrant els pa\u00efsos de l\u2019est d\u00b4 Europa, cosa dif\u00edcil per\u00f2 que van aconseguir plenament. Fou el fam\u00f2s \u201emoviment cap a l\u2019Est\u201d. Perqu\u00e8 aix\u00f2? Perqu\u00e8 l\u2019objectiu americ\u00e0 havia estat sempre reduir la Federaci\u00f3 Russa a un pa\u00eds d\u00e8bil i molt m\u00e9s petit incapa\u00e7 de competir amb els EUA per la supremacia. El President Barak Obama ho va dir en p\u00fablic de forma molt clara: \u201cR\u00fassia \u00e9s nom\u00e9s una pot\u00e8ncia regional\u201d. D\u2019aix\u00f2 es tractava, de reduir el territori a un pa\u00eds sense poder ni estats clients, incapa\u00e7 de reptar o posar en dubte l\u2019homog\u00e8nia nord-americana (sense considerar el poder creixent i dimensions de la Xina, que havia aparegut inesperadament de sobte i en temps r\u00e8cord)<\/p>\n\n\n\n<p>El govern de Gorbatxov fou substitu\u00eft com a Primer Government de la nova Federaci\u00f3 Russa per un alcoh\u00f2lic poc competent anomenat Yeltsin, el qual va fer Primer Ministre a un altre home&nbsp; encara m\u00e9s desconegut, Vladimir Putin que faria hist\u00f2ria i segueix en el c\u00e0rrec. El seu cas \u00e9s dif\u00edcil d\u2019entendre perqu\u00e8 t\u00e9 molt a veure amb la mentalitat russa. Molts russos havien quedat humiliats pel final desastr\u00f3s de la URSS, i la proliferaci\u00f3 del desordre i caos i la corrupci\u00f3 que van seguir i volien que aix\u00f2 s\u2019acab\u00e9s com tamb\u00e9 les inesperades independ\u00e8ncies regionals i que la vella gloria imperial russa &nbsp;retorn\u00e9s.Veien a Putin com exactament la mena d\u2019home que feia falta per aturar la descomposici\u00f3 i desintegraci\u00f3 del pa\u00eds i restaurar-lo sobretot a les regions russo-parlants a Ucra\u00efna, Ge\u00f2rgia i Moldova. Que era un Dictador? Era corrupte?&nbsp; Tamb\u00e9. Era perill\u00f3s per als seus enemics? Naturalment, altrament no faria por a ning\u00fa. Tots els grans governants i tsars havien estat aix\u00ed i son recordats i venerats als llibres d\u2019hist\u00f2ria per les coses que van aconseguir, no pas pels pecadets comessos. &nbsp;Democr\u00e0cia liberal? No feia el pes a tothom. Putin probablement no ha falsificat mai un resultat electoral (apart de deixar fora els adversaris que no li agradaven). Les darreres enquestes fa un any indicaven que 60% de la poblaci\u00f3 era pro-Putin i que un 80% afavoria totalment l\u2019intentat de recuperar les zones russo-parlants perdudes.<\/p>\n\n\n\n<p>I ara arribem a Biden, que volia acabar el projecte de fer de R\u00fassia una pot\u00e8ncia regional. El govern americ\u00e0 ja feia anys que vigilava la ca\u00f2tica pol\u00edtica ucra\u00efnesa. Despres del fam\u00f3s aldarull de la Pla\u00e7a Maidan, un taxista de Kiev insolent va enregistrar una conversa en angl\u00e8s &nbsp;entre l\u2019ambaixador dels EUA a Kiev i una dona enviada pel govern amb una llistat de candidats acceptable per la propera elecci\u00f3 local i ja feia temps que prometien l\u2019oferta d\u2019entrada a la Uni\u00f3 Europea (on tothom es pensa que pot esdevenir ric) i a l\u2019OTAN (una oferta que l\u00f2gicament Biden tamb\u00e9 ha est\u00e8s a Ge\u00f2rgia i Moldova si estan disposades a intentar recuperar les prov\u00edncies actualment russes). Com \u00e9s sabut, el President Zelinsky havia intentat dues vegades negociar amb Putin sense els Americans (cosa que no va impressionar a Putin), esdeveniments que cap mitja americ\u00e0 va explicar localment. Al final, Putin va iniciar la concentraci\u00f3 d\u2019un ex\u00e8rcit rus de m\u00e9s de 100,000 soldats a la frontera ucra\u00efnesa, sense anunciar-ho per\u00f2 evidentment sota els ulls de l\u00b4ex\u00e8rcit nord-americ\u00e0. Putin va intentar una invasi\u00f3 de tota Ucra\u00efna mal organitzada, rid\u00edcula i cruel, que va for\u00e7ar els russos a retirar-se de mala manera, concentrant la lluita a la regi\u00f3 russo-parlant (on la disposici\u00f3 de la poblaci\u00f3 era favorable als russos i patia bastant sota les accions d\u2019un grup ultranacionalista i del govern central) Putin hi havia enviat un grup de militants i soldats armats que havien iniciat una rebel\u00b7li\u00f3, la qual havia estat combatuda amb l\u2019ajut d\u2019armes estrangeres, esdevenint cada dia m\u00e9s greu i violenta, anticipant un desenlla\u00e7 molt tr\u00e0gic.<\/p>\n\n\n\n<p>I en aquell moment, Biden va intervenir. Molt enrabiat va apar\u00e8ixer a la TV gesticulant i anunciant que prou de negociacions i aturs, perqu\u00e8 ell disposava de les sancions econ\u00f2miques m\u00e9s fortes i dures mai conegudes i que la NATO i tots els seus membres (per cert sense coneixement, discussi\u00f3 parlament\u00e0ria o informaci\u00f3 pr\u00e8via popular dintre els pa\u00efsos de l\u2019OTAN) havien decidit proveir l\u2019exercit ucra\u00efn\u00e9s amb totes les armes necess\u00e0ries per derrotar R\u00fassia. El Secretari General de la l\u2019OTAN, un militarista n\u00f2rdic notable, va anunciar que els pa\u00efsos membres apart de proveir armes haurien de fer segur que paguen almenys 2% del pressupost (hi ha qui diu que hauria de ser 3%) i que calia enfortir la ind\u00fastria de la defensa. Biden va anunciar que era una lluita per la llibertat i la democr\u00e0cia a Europa (malgrat que l\u2019empetitement de R\u00fassia feia anys que estava llistat entre els objectius de la pol\u00edtica exterior americana). Sense aquest pas, R\u00fassia podria agredir qualsevol estat europeu. M\u00e9s encara?<\/p>\n\n\n\n<p>Les sancions van fallar, &nbsp;i perqu\u00e8 R\u00fassia segueix tenint &nbsp;amics poderosos com \u00cdndia i Xina entre altres. Biden va dir que ell defensava l\u2019\u00e0nsia de llibertat i democr\u00e0cia de totes les nacions i que altrament Putin seguiria enva\u00efnt pa\u00efsos europeus, no obstant que els membres de l\u2019OTAN estaven units: un atac contra un, seria un atac contra tots. Per evitar aix\u00f2, milers i milers de soldats tant ucra\u00efnesos com russos trobarien la mort. Tota la generaci\u00f3 jove dels ucra\u00efnesos de 20 anys ha desaparegut, milions de dones estan escampades pel m\u00f3n amb petits nens \u00f2rfans. Altres ciutadans han fugit a l\u2019estranger. Molts edificis, f\u00e0briques i plantes d\u2018energia han estat destru\u00efts causant la mort i el patiment de civils. I ara qu\u00e8? Molts (no pas Biden) ja insisteixen que cal negociar amb R\u00fassia, com s\u2019hauria fet al comen\u00e7ament amb intencions raonables i promeses de neutralitat. Cal tenir dos participants per fer baralles. Si els governants fossin m\u00e9s pacifistes potser recorrerien a una votaci\u00f3 o refer\u00e8ndum &nbsp;local als territoris disputats amb una soluci\u00f3 final en un parell d\u2019anys. Per\u00f2 per ara, all\u00f2 que estem veient s\u00f3n morts diaries horribles. Prou! GUERRA NO \u00c9S MAI LA SOLUCI\u00d3.<\/p>\n\n\n\n<p>Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Al final de la II Guerra Mundial, un grup de milionaris americans es van acostar al President Harry Truman, successor del gran President Franklin D. Roosevelt, vencedor de la guerra per\u00f2 mort abans d\u2019arribar a fer la pau. Durant la &hellip; <a href=\"https:\/\/www.beseit.net\/?p=15293\">Continua llegint <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8179,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1,3],"tags":[],"class_list":["post-15293","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-bloc-de-notes","category-retall-de-diaris"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/15293","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=15293"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/15293\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15295,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/15293\/revisions\/15295"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/8179"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=15293"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=15293"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=15293"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}