La naturalesa de les civilitzacions.<\/p>\n\n\n\n
La hist\u00f2ria humana \u00e9s la hist\u00f2ria de les civilitzacions. \u00c9s impossible pensar l\u2019evoluci\u00f3 de la humanitat d\u2019una altra manera. La seva trama s\u2019est\u00e9n a trav\u00e9s de successives generacions de civilitzacions, des de l\u2019antiga sum\u00e8ria i eg\u00edpcia a la cl\u00e0ssica i mesoamericana, a l\u2019occidental i isl\u00e0mica, i a trav\u00e9s de les manifestacions successives de les civilitzacions xinesa i hind\u00fa. Al llarg de la hist\u00f2ria, les civilitzacions han proporcionat a la gent les seves identificacions m\u00e9s \u00e0mplies. A conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aix\u00f2, les causes, el naixement, el creixement, les interaccions, les fites, la decad\u00e8ncia i caiguda de les civilitzacions han estat examinades detingudament per distingits historiadors, soci\u00f2legs i antrop\u00f2legs entre els quals es troben, per exemple, Max Weber, \u00c9mile Durkheim, Oswald Spengler, Pitirim, Sorokin, Arnold Toynbee, Alfred Weber, A.L. Kroeber, Philip Bagby, Carroll Quigley, Rushton Coulborn, Christopher Dawson, S. N. Eisenstadt, Fernand Braudel, William H. McNeill, Adda Bozeman, Immanuel Wallerstein i Felipe Fern\u00e1ndez-Armesto.\u00a0\u2014 1<\/sup>\u00a0Aquests i altres autors han produ\u00eft un material bibliogr\u00e0fic volumin\u00f3s, erudit i refinat, dedicat a l\u2019an\u00e0lisi comparativa de les civilitzacions. Les difer\u00e8ncies de perspectiva, metodologia, enfocament i conceptes impregnen aquest material. Tanmateix, existeix tamb\u00e9 un ampli consens sobre les proposicions centrals relatives a la naturalesa, identitat i din\u00e0mica de les civilitzacions.<\/p>\n\n\n\n En primer lloc, es distingeix entre civilitzaci\u00f3 en singular i civilitzacions en plural. La idea de civilitzaci\u00f3 va ser elaborada per pensadors francesos del segle xviii com a oposada al concepte de \u00abbarb\u00e0rie\u00bb. Una societat civilitzada diferia d\u2019una societat primitiva en qu\u00e8 era urbana, alfabetitzada i producte d\u2019un acord. Ser civilitzat era bo, ser incivilitzat era dolent. El concepte de civilitzaci\u00f3 proporcionava un criteri amb qu\u00e8 jutjar les societats, per la qual cosa durant el segle xix els europeus van dedicar molta energia intel\u00b7lectual, diplom\u00e0tica i pol\u00edtica a elaborar els criteris pels quals les societats no europees es podien jutjar prou \u00abcivilitzades\u00bb per ser acceptades com a membres del sistema internacional dominat pels europeus. Per\u00f2, alhora, la gent parlava cada vegada m\u00e9s de civilitzacions en plural. Aix\u00f2 significava \u00abla ren\u00fancia a una civilitzaci\u00f3 definida com a ideal, o m\u00e9s aviat com l\u2019ideal\u00bb i un allunyament del sup\u00f2sit que hi havia un \u00fanic criteri del qual era civilitzat, \u00ablimitat\u00bb, segons la frase de Braudel, \u00aba unes poques persones o grups privilegiats, \u2018l\u2019elit\u2019 de la humanitat\u00bb. Per contra, hi havia moltes civilitzacions, cadascuna de les quals era civilitzada a la seva manera. Dit breument, la civilitzaci\u00f3 en singular \u00abva perdre alguna cosa del seu caixet\u00bb,<\/em> i una civilitzaci\u00f3 en el sentit del plural podia de fet ser absolutament incivilitzada en el sentit del singular. 2<\/sup><\/p>\n\n\n\n Les civilitzacions en plural s\u00f3n el tema d\u2019aquest llibre. Tanmateix, la distinci\u00f3 entre singular i plural continua tenint actualitat; i a m\u00e9s, la idea de civilitzaci\u00f3 en singular ha reaparegut en l\u2019argument que hi ha una civilitzaci\u00f3 mundial universal. Aquest argument \u00e9s insostenible, per\u00f2 resulta \u00fatil per examinar (com es far\u00e0 en el darrer cap\u00edtol d\u2019aquest llibre) si les civilitzacions es van fent m\u00e9s civilitzades o no.<\/p>\n\n\n\n En segon lloc, una civilitzaci\u00f3 \u00e9s una entitat cultural, excepte a Alemanya. Els pensadors alemanys decimon\u00f2nics van establir una neta distinci\u00f3 entre \u00abcivilitzaci\u00f3\u00bb, que inclo\u00efa la mec\u00e0nica, la tecnologia i els factors materials, i \u00abcultura\u00bb, que inclo\u00efa els valors, els ideals i les m\u00e9s altes qualitats intel\u00b7lectuals, art\u00edstiques i morals d\u2019una societat. Aquesta distinci\u00f3 ha persistit en el pensament alemany, per\u00f2 no ha estat acceptada en cap altre lloc. Alguns antrop\u00f2legs han invertit fins i tot la relaci\u00f3, concebent les cultures com a caracter\u00edstiques de societats primitives, immutables, no urbanes, mentre que les societats m\u00e9s complexes, desenvolupades, urbanes i din\u00e0miques serien civilitzacions. Tanmateix, aquests esfor\u00e7os per distingir cultura i civilitzaci\u00f3 no han arribat a fer-se populars, i, fora d\u2019Alemanya, es coincideix majorit\u00e0riament amb Braudel en qu\u00e8 \u00e9s \u00abengany\u00f3s pretendre, a la manera alemanya, separar la cultura<\/em> de la civilitzaci\u00f3<\/em> que li serveix de fonament\u00bb. 3<\/sup><\/p>\n\n\n\n Tant \u00abcivilitzaci\u00f3\u00bb com \u00abcultura\u00bb fan refer\u00e8ncia a la forma global de vida d\u2019un poble, i una civilitzaci\u00f3 \u00e9s una cultura amb maj\u00fascules. Ambdues contenen \u00abvalors, normes, institucions i formes de pensament a les quals successives generacions dins d\u2019una societat donada han atribu\u00eft una import\u00e0ncia fonamental\u00bb. 4<\/sup> Per a Braudel, una civilitzaci\u00f3 \u00e9s \u00abun espai, un \u2018\u00e0mbit cultural\u2019\u00bb, \u00abun conjunt de caracter\u00edstiques i fen\u00f2mens culturals\u00bb. Wallerstein la defineix al seu torn com \u00abuna particular concatenaci\u00f3 de cosmovisi\u00f3, costums, estructures i cultura (tant cultura material com cultura superior) que forma una esp\u00e8cie de tot hist\u00f2ric i que coexisteix (tot i que no sempre simult\u00e0niament) amb altres varietats d\u2019aquest fenomen\u00bb. Una civilitzaci\u00f3 \u00e9s, segons Dawson, el producte d\u2019\u00abun proc\u00e9s particular i original de creativitat cultural que \u00e9s l\u2019obra d\u2019un poble concret\u00bb, mentre que per a Durkheim i Mauss \u00e9s \u00abuna esp\u00e8cie de medi ambient moral que abasta un determinat nombre de nacions, sent cada cultura nacional nom\u00e9s una forma particular del tot\u00bb. Per a Spengler, una civilitzaci\u00f3 \u00e9s \u00abel dest\u00ed<\/em> inevitable de la cultura\u2026 els estats m\u00e9s externs i artificials dels quals una esp\u00e8cie d\u2019humanitat desenvolupada \u00e9s capa\u00e7\u2026 una conclusi\u00f3, la cosa resultant del proc\u00e9s de cosificaci\u00f3\u00bb. La cultura \u00e9s el tema com\u00fa de pr\u00e0cticament totes les definicions de civilitzaci\u00f3. 5<\/sup><\/p>\n\n\n\n Els elements culturals clau que defineixen una civilitzaci\u00f3 van quedar expressats de forma cl\u00e0ssica pels atenesos quan aquests van assegurar als espartans que no els vendrien als perses:<\/p>\n\n\n\n Doncs hi ha moltes i poderoses consideracions que ens prohibeixen fer tal cosa, encara que ens sent\u00edssim inclinats a fer-la. Primer i principal, les imatges i estades dels d\u00e9us, cremades i en ru\u00efnes: aix\u00f2 ens reclama venjan\u00e7a fins on arribi el nostre poder, i no que pactem amb qui ha perpetrat aquestes accions. En segon lloc, l\u2019\u00e9sser, la ra\u00e7a grega de la mateixa sang i la mateixa llengua, i comuns els temples dels d\u00e9us i els sacrificis; i semblants els nostres costums. Per aix\u00f2 no estaria b\u00e9 que els atenesos tra\u00efssin tot aix\u00f2.<\/p>\n\n\n\n Sang, llengua, religi\u00f3, forma de vida, eren el que els grecs tenien en com\u00fa i el que els distingia dels perses i altres pobles no grecs.6 De tots els elements objectius que defineixen les civilitzacions, per\u00f2, el m\u00e9s important sol ser la religi\u00f3, com subratllaven els atenesos. En una mesura molt \u00e0mplia, les civilitzacions principals de la hist\u00f2ria humana s\u2019han identificat estretament amb les grans religions del m\u00f3n; i persones que comparteixen etnicitat i llengua poden, com al L\u00edban, l\u2019antiga Iugosl\u00e0via i el subcontinent asi\u00e0tic, matar-se brutalment les unes a les altres perqu\u00e8 creuen en d\u00e9us diferents.7<\/p>\n\n\n\n Hi ha una important correspond\u00e8ncia entre la divisi\u00f3 dels \u00e9ssers humans en civilitzacions gr\u00e0cies a caracter\u00edstiques culturals i divisi\u00f3 per caracter\u00edstiques f\u00edsiques en races. Per\u00f2 civilitzaci\u00f3 i ra\u00e7a no s\u00f3n el mateix. Persones de la mateixa ra\u00e7a poden estar profundament dividides per la civilitzaci\u00f3; persones de diferents races poden estar unides per la civilitzaci\u00f3. En particular, les grans religions, amb afany missioner, cristianisme i islam, abasten societats de races diverses. Les distincions crucials entre grups humans afecten els seus valors, creences, institucions i estructures socials, no la seva talla f\u00edsica, la forma del cap ni el color de la pell.<\/p>\n\n\n\n En tercer lloc, les civilitzacions s\u00f3n globals, \u00e9s a dir, cap de les unitats que les constitueixen no pot ser entesa plenament sense fer refer\u00e8ncia a la civilitzaci\u00f3 que les abasta. Les civilitzacions, deia Toynbee, \u00abengloben sense ser englobades per altres\u00bb. Una civilitzaci\u00f3 \u00e9s una \u201ctotalitat\u201d. Les civilitzacions, diu Melko, tenen un cert grau d\u2019integraci\u00f3. Les seves parts estan definides per la relaci\u00f3 rec\u00edproca i amb el tot. Si la civilitzaci\u00f3 est\u00e0 composta per Estats, aquests Estats tenen m\u00e9s relaci\u00f3 entre si que amb els Estats extramurs de la seva civilitzaci\u00f3. Potser es barallen m\u00e9s i estableixin amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia relacions diplom\u00e0tiques. Seran m\u00e9s interdependents econ\u00f2micament. Hi haur\u00e0 corrents est\u00e8tics i filos\u00f2fics omnipresents.8F<\/p>\n\n\n\n Una civilitzaci\u00f3 \u00e9s l\u2019entitat cultural m\u00e9s \u00e0mplia. Aldees, regions, grups \u00e8tnics, nacionalitats, grups religiosos, tots tenen cultures diferents amb diferents graus d\u2019heterogene\u00eftat cultural. La cultura d\u2019una aldea del sud d\u2019It\u00e0lia pot ser diferent de la d\u2019una aldea del nord d\u2019It\u00e0lia, per\u00f2 ambdues comparteixen una cultura italiana comuna que les distingeix dels aldees alemanyes. Les col\u00b7lectivitats europees, al seu torn, compartiran trets culturals que les distingeixen de les col\u00b7lectivitats xineses o hind\u00fas. Els xinesos, hind\u00fas i occidentals, per\u00f2, no formen part de cap entitat cultural m\u00e9s \u00e0mplia. Constitueixen civilitzacions. Aix\u00ed, una civilitzaci\u00f3 \u00e9s l\u2019 agrupament cultural hum\u00e0 m\u00e9s elevat i el grau m\u00e9s ampli d\u2019 identitat cultural que tenen les persones, si deixem a part el que distingeix els \u00e9ssers humans d\u2019 altres esp\u00e8cies. Es defineix per elements objectius comuns, com ara llengua, hist\u00f2ria, religi\u00f3, costums, institucions, i per l\u2019 auto identificaci\u00f3 subjectiva de la gent. Les persones tenen diferents plans d\u2019identitat: un resident a Roma pot definir-se amb diversos graus d\u2019intensitat com rom\u00e0, itali\u00e0, cat\u00f2lic, cristi\u00e0, europeu i occidental. La civilitzaci\u00f3 a la qual pertany \u00e9s el pla m\u00e9s ampli d\u2019 identificaci\u00f3 amb el qual s\u2019 identifica profundament. Les civilitzacions s\u00f3n el \u00abnosaltres\u00bb m\u00e9s gran dins del qual ens sentim culturalment a casa, quan diferents de tots els altres \u00abells\u00bb aliens i externs a nosaltres. Les civilitzacions poden incloure un gran nombre de persones, com la civilitzaci\u00f3 xinesa, o un nombre molt petit, com la caribenya angloparlant. Al llarg de la hist\u00f2ria, han existit molts grups petits de gent que posse\u00efa una cultura diferent i mancava de qualsevol identificaci\u00f3 cultural m\u00e9s \u00e0mplia. A partir de la mida i la import\u00e0ncia s\u2019ha distingit entre civilitzacions principals i perif\u00e8riques (Bagby) o civilitzacions principals i civilitzacions atrofiades o dolents (Toynbee). Aquest llibre s\u2019 ocupa de les que generalment es consideren les civilitzacions b\u00e0siques de la hist\u00f2ria humana.<\/p>\n\n\n\n Les civilitzacions no tenen l\u00edmits clarament marcats ni tampoc principis ni finals precisos. La gent pot redefinir la seva identitat i ho fa i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aix\u00f2, la composici\u00f3 i formes de les civilitzacions canvien amb el temps. Les cultures dels pobles s\u2019interaccionen i se solapen. La mesura en qu\u00e8 les cultures de les civilitzacions s\u2019assemblen o difereixen entre si tamb\u00e9 varia considerablement. Tanmateix, les civilitzacions s\u00f3n entitats significatives, i, tot i que les delimitacions entre elles rara vegada s\u00f3n clares, s\u00f3n reals.<\/p>\n\n\n\n En quart lloc, les civilitzacions s\u00f3n mortals, per\u00f2 tamb\u00e9 molt longeves; evolucionen, s\u2019adapten i s\u00f3n la m\u00e9s perdurable de les associacions humanes, \u00abuna realitat de molt longue\u00bb.<\/em> La seva \u00abess\u00e8ncia \u00fanica i particular\u00bb \u00e9s \u00abla seva llarga continu\u00eftat hist\u00f2rica. La civilitzaci\u00f3 \u00e9s de fet la hist\u00f2ria m\u00e9s llarga de totes\u00bb. Els imperis creixen i s\u2019ensorraran, els governs venen i se\u2019n van, les civilitzacions romanen i \u00absobreviuen a convulsions pol\u00edtiques, socials, econ\u00f2miques i fins i tot ideol\u00f2giques\u00bb.9<\/sup> \u00abLa hist\u00f2ria internacional\u00bb, conclou Bozeman, \u00abdocumenta perfectament la tesi que els sistemes pol\u00edtics s\u00f3n procediments transitoris de l\u2019epidermis civilitzat\u00f2ria, i que el dest\u00ed de cada col\u00b7lectivitat unificada ling\u00fc\u00edsticament i moralment dep\u00e8n en \u00faltima inst\u00e0ncia de la superviv\u00e8ncia de certes idees estructurants capitals al voltant de les quals s\u2019han aglutinat generacions successives i que simbolitzen aix\u00ed la continu\u00eftat de la societat.\u00bb10<\/sup> Pr\u00e0cticament totes les grans civilitzacions del m\u00f3n al segle xx, o han existit durant un mil\u00b7lenni o, com passa amb Llatinoam\u00e8rica, s\u00f3n el v\u00e0stag directe d\u2019una altra civilitzaci\u00f3 longeva.<\/p>\n\n\n\n Tot i que les civilitzacions perduren, tamb\u00e9 evolucionen. S\u00f3n din\u00e0miques; creixen i s\u2019ensorraven; es fonen i divideixen; i com tot estudiant d\u2019hist\u00f2ria sap, tamb\u00e9 desapareixen i queden enterrades a les sorres del temps. Les fases de la seva evoluci\u00f3 es poden determinar de diverses maneres. Segons Quigley, les civilitzacions travessen set estadis: barreja, gestaci\u00f3, expansi\u00f3, \u00e8poca de conflicte, imperi universal, decad\u00e8ncia i invasi\u00f3. Melko generalitza un model de canvi que va passant, d\u2019un sistema feudal cristal\u00b7litzat, a un sistema feudal en transici\u00f3, a un sistema estatal cristal\u00b7litzat, a un sistema estatal en transici\u00f3 i, finalment, a un sistema imperial cristal\u00b7litzat. Toynbee pensa que una civilitzaci\u00f3 sorgeix com a reacci\u00f3 davant de determinats est\u00edmuls i despr\u00e9s travessa un per\u00edode de creixement que suposa un augment del control sobre el seu entorn produ\u00eft per una minoria creativa; a aquest per\u00edode li seguiria un temps de dificultats, el naixement d\u2019un Estat universal i despr\u00e9s la desintegraci\u00f3. Tot i que hi ha difer\u00e8ncies importants entre aquestes teories, totes elles coincideixen a afirmar que les civilitzacions es desenvolupen passant per un temps de dificultats o conflicte fins a arribar a un Estat universal i despr\u00e9s a la decad\u00e8ncia i desintegraci\u00f3.11<\/sup><\/p>\n\n\n\n En cinqu\u00e8 lloc, at\u00e8s que les civilitzacions s\u00f3n realitats culturals, no pol\u00edtiques, quan aquestes no mantenen l\u2019ordre, ni imparteixen just\u00edcia, ni recapten impostos ni sostenen guerres, tampoc negocien tractats ni fan cap de les altres coses que fan els organismes estatals. La composici\u00f3 pol\u00edtica de les civilitzacions varia d\u2019unes civilitzacions a unes altres i varia al llarg del temps dins de la mateixa civilitzaci\u00f3. Aix\u00ed, una civilitzaci\u00f3 pot contenir una o moltes unitats pol\u00edtiques. Aquestes unitats poden ser ciutats-Estat, imperis, federacions, confederacions, Estats-naci\u00f3, Estats multinacionals, i totes elles poden tenir formes diverses de govern. A mesura que una civilitzaci\u00f3 es desenvolupa, normalment es produeixen canvis en el nombre i naturalesa de les unitats pol\u00edtiques que la constitueixen. En un cas extrem, una civilitzaci\u00f3 i una entitat pol\u00edtica poden coincidir. La Xina, va comentar Lucian Pye, \u00e9s \u00abuna civilitzaci\u00f3 que pret\u00e9n ser un Estat\u00bb.12<\/sup> Jap\u00f3 \u00e9s una civilitzaci\u00f3 que \u00e9s<\/em> un Estat. Tanmateix, la majoria de les civilitzacions contenen m\u00e9s d\u2019 un Estat o d\u2019 una altra entitat pol\u00edtica diferent. En el m\u00f3n modern, la majoria de civilitzacions contenen dos o m\u00e9s estats.<\/p>\n\n\n\n Finalment, els experts en general coincideixen a l\u2019 hora de determinar les principals civilitzacions de la hist\u00f2ria i les existents en el m\u00f3n modern. Sovint difereixen, per\u00f2, sobre el nombre total de civilitzacions que hi ha hagut en la hist\u00f2ria. Quigley parla de setze casos hist\u00f2rics clars i, molt probablement, d\u2019altres vuit addicionals. Toynbee va parlar primer de vint-i-una, despr\u00e9s de vint-i-dos. Spengler precisa vuit grans cultures. McNeill analitza nou civilitzacions en el conjunt de la hist\u00f2ria; tamb\u00e9 Bagby veu nou grans civilitzacions, o onze si jap\u00f3 i el m\u00f3n ortodox es distingeixen de la Xina i Occident. Braudel distingeix nou contempor\u00e0nies importants, i Rostovanyi, set.\u2014 13<\/sup> Aquestes difer\u00e8ncies depenen, en part, de si es considera que grups culturals com els xinesos i els indis han tingut una \u00fanica civilitzaci\u00f3 al llarg de la hist\u00f2ria o dues civilitzacions o m\u00e9s, estretament relacionades, una de les quals hauria estat v\u00e0stag de l\u2019 altra. Malgrat aquestes difer\u00e8ncies, la identitat de les principals civilitzacions no es discuteix. Com conclou Melko despr\u00e9s d\u2019examinar el material bibliogr\u00e0fic, \u00abexisteix raonable acord sobre almenys dotze grans civilitzacions, de les quals set ja no existeixen (mesopot\u00e0mica, eg\u00edpcia, cretenc, cl\u00e0ssica, bizantina, mesoamericana, andina) i cinc s\u00ed (xinesa, japonesa, \u00edndia, isl\u00e0mica i occidental).\u2014 14<\/sup> A m\u00e9s, diversos investigadors afegeixen la civilitzaci\u00f3 russa ortodoxa com una civilitzaci\u00f3 a part, diferent del seu parent, la bizantina, i de la cristiana occidental. Pel que fa al m\u00f3n contemporani, resulta \u00fatil afegir a aquestes sis civilitzacions la llatinoamericana i, possiblement, l\u2019 africana.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed, les principals civilitzacions contempor\u00e0nies s\u00f3n les seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n Xina.<\/em> Tots els experts reconeixen l\u2019exist\u00e8ncia, b\u00e9 d\u2019una civilitzaci\u00f3 xinesa \u00fanica i inequ\u00edvoca que es remuntaria almenys al 1500 aC i potser a un mil\u00b7lenni abans, b\u00e9 de dues civilitzacions xineses, la segona de les quals hauria succe\u00eft l\u2019altra en els primers segles de l\u2019era cristiana. En el meu article publicat a Foreign Affairs,<\/em> denomin\u00e9 aquesta civilitzaci\u00f3 \u00abconfuciana\u00bb. No obstant aix\u00f2, \u00e9s m\u00e9s exacte usar el terme \u00abs\u00ednica\u00bb. Tot i que el confucianisme \u00e9s un component important de la civilitzaci\u00f3 xinesa, aquesta abasta m\u00e9s que el confucianisme i a m\u00e9s desborda la Xina com a entitat pol\u00edtica. El terme \u00abs\u00ednic\u00bb, que ha sigut usat per molts investigadors, s\u2019aplica pr\u00f2piament a la cultura comuna de la Xina i a les col\u00b7lectivitats xineses del sud-est asi\u00e0tic i d\u2019altres llocs fora de la Xina, aix\u00ed com a les cultures afins de Vietnam i Corea.<\/p>\n\n\n\n Japonesa.<\/em> Alguns estudiosos fonen la cultura japonesa i la xinesa incloent-les dins d\u2019una sola civilitzaci\u00f3, la del Lluny\u00e0 Orient. Tanmateix, la majoria no ho fan aix\u00ed; per contra, reconeixen el Jap\u00f3 com una civilitzaci\u00f3 diferent, v\u00e0stago de la civilitzaci\u00f3 xinesa, i sorgida durant el per\u00edode que va de l\u2019any 100 al 400 dC.<\/p>\n\n\n\n Hind\u00fa.<\/em> \u00c9s una cosa universalment admesa que, almenys des del 1500 aC, han existit en el subcontinent asi\u00e0tic una o m\u00e9s civilitzacions successives. En general s\u2019hi al\u00b7ludeix com a civilitzacions \u00edndies, \u00edndiques o hind\u00fas, sent aquest \u00faltim terme el preferit per a la civilitzaci\u00f3 m\u00e9s recent. En una o altra forma, l\u2019hinduisme ha estat fonamental en la cultura del subcontinent des del segon mil\u00b7lenni a.C. \u00ab[M] que una religi\u00f3 o un sistema social, \u00e9s el nucli de la civilitzaci\u00f3 \u00edndia.\u00bb\u2014 15<\/sup> Ha continuat en el seu paper durant l\u2019 \u00e8poca moderna, tot i que l\u2019 \u00cdndia com a tal compta amb una important comunitat musulmana, aix\u00ed com amb altres diverses minories culturals menors. Com en el cas de \u00abs\u00ednic\u00bb, tamb\u00e9 el terme \u00abhind\u00fa\u00bb separa el nom de la civilitzaci\u00f3 del nom del seu Estat central, cosa desitjable quan, com en aquests casos, la cultura de la civilitzaci\u00f3 s\u2019est\u00e9n a aquest Estat.<\/p>\n\n\n\n Isl\u00e0mica.<\/em> Tots els investigadors importants reconeixen l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una civilitzaci\u00f3 isl\u00e0mica inconfundible. L\u2019islam, nascut a la pen\u00ednsula ar\u00e0biga al segle vii d.C., es va difondre r\u00e0pidament pel nord d\u2019\u00c0frica i la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i tamb\u00e9 cap a l\u2019est fins a l\u2019\u00c0sia Central, el subcontinent i el sud-est asi\u00e0tics. Com a resultat d\u2019aix\u00f2, dins l\u2019islam hi ha moltes cultures o subcivilitzacions, entre elles l\u2019\u00e0rab, la turca, la persa i la malaia.<\/p>\n\n\n\n Occidental.<\/em> L\u2019 origen de la civilitzaci\u00f3 occidental se sol datar cap al 700 o 800 dC. En general, els investigadors consideren que t\u00e9 tres components principals, a Europa, Nord-am\u00e8rica i Llatinoam\u00e8rica.<\/p>\n\n\n\n Llatinoamericana.<\/em> No obstant aix\u00f2, Llatinoam\u00e8rica ha seguit una via de desenvolupament bastant diferent d\u2019Europa i Nord-am\u00e8rica. Tot i que \u00e9s un v\u00e0stag de la civilitzaci\u00f3 europea, tamb\u00e9 incorpora, en graus diversos, elements de les civilitzacions americanes ind\u00edgenes, absents de Nord-am\u00e8rica i d\u2019 Europa. Ha tingut una cultura corporativista i autorit\u00e0ria que Europa va tenir en molta menor mesura i Nord-am\u00e8rica no va tenir en absolut. Tant Europa com Nord-am\u00e8rica van sentir els efectes de la Reforma i han combinat la cultura cat\u00f2lica i la protestant. Hist\u00f2ricament, Llatinoam\u00e8rica ha estat nom\u00e9s cat\u00f2lica, tot i que aix\u00f2 pot estar canviant. La civilitzaci\u00f3 llatinoamericana incorpora les cultures ind\u00edgenes, que no existien a Europa, que van ser efica\u00e7ment aniquilades a Nord-Am\u00e8rica, i la import\u00e0ncia de les quals oscil\u00b7la entre dos extrems: M\u00e8xic, Am\u00e8rica Central, Per\u00fa i Bol\u00edvia, d\u2019una banda, i Argentina i Xile, de l\u2019altra. L\u2019 evoluci\u00f3 pol\u00edtica i el desenvolupament econ\u00f2mic llatinoamericans s\u2019 han apartat clarament dels models predominants als pa\u00efsos de l\u2019 Atl\u00e0ntic nord. Subjectivament, els mateixos llatinoamericans estan dividits a l\u2019hora d\u2019identificar-se a si mateixos. Uns diuen: \u00abS\u00ed, som part d\u2019Occident\u00bb. D\u2019altres afirmen: \u00abNo, tenim la nostra cultura pr\u00f2pia i \u00fanica\u00bb; i un vast material bibliogr\u00e0fic produ\u00eft per llatinoamericans i nord-americans exposa detalladament les seves difer\u00e8ncies culturals.16<\/sup> Llatinoam\u00e8rica es podria considerar, o una subcivilitzaci\u00f3 dins la civilitzaci\u00f3 occidental, o una civilitzaci\u00f3 a part, \u00edntimament emparentada amb Occident i dividida quant a la seva pertinen\u00e7a a ell. Per a una an\u00e0lisi centrada en les conseq\u00fc\u00e8ncies pol\u00edtiques internacionals de les civilitzacions, incloses les relacions entre Llatinoam\u00e8rica, d\u2019 una banda, i Nord-Am\u00e8rica i Europa, de l\u2019 altra, la segona opci\u00f3 \u00e9s la m\u00e9s adequada i \u00fatil.<\/p>\n\n\n\n Occident, doncs, inclou Europa i Nord-Am\u00e8rica, m\u00e9s altres pa\u00efsos de colons europeus com Austr\u00e0lia i Nova Zelanda. No obstant aix\u00f2, la relaci\u00f3 entre els dos principals components d\u2019Occident ha canviat amb el temps. Durant gran part de la seva hist\u00f2ria, els nord-americans van definir la seva societat en oposici\u00f3 a Europa. Nord-Am\u00e8rica era la terra de la llibertat, la igualtat, les oportunitats, el futur; Europa representava l\u2019opressi\u00f3, el conflicte de classes, la jerarquia, l\u2019endarreriment. S\u2019afirmava, fins i tot, que Nord-Am\u00e8rica era un civilitzaci\u00f3 diferent. Aquesta afirmaci\u00f3 d\u2019una oposici\u00f3 entre Nord-Am\u00e8rica i Europa era, en bona mesura, resultat del fet que, almenys fins a finals del segle xix, Nord-Am\u00e8rica nom\u00e9s tenia contactes limitats amb civilitzacions no occidentals. Un cop els Estats Units van saltar a l\u2019escena mundial, per\u00f2, van descobrir el sentit d\u2019una identitat m\u00e9s \u00e0mplia amb Europa.17<\/sup> Mentre que la Nord-Am\u00e8rica del segle xix es definia com a diferent d\u2019 Europa i oposada a ella, la Nord-Am\u00e8rica del segle xx s\u2019 ha definit com a part, i fins a l\u00edder, d\u2019 una entitat m\u00e9s extensa, Occident, que inclou Europa.<\/p>\n\n\n\n Avui dia, el terme \u00abOccident\u00bb es fa servir universalment per referir-se al que se solia denominar cristiandat occidental. Aix\u00ed, Occident \u00e9s l\u2019 \u00fanica civilitzaci\u00f3 designada amb un referent geogr\u00e0fic, i no amb el nom d\u2019 un poble, religi\u00f3 o zona geogr\u00e0fica particulars.*<\/a> Tal denominaci\u00f3 treu a la civilitzaci\u00f3 del seu context hist\u00f2ric, geogr\u00e0fic i cultural. Hist\u00f2ricament, la civilitzaci\u00f3 occidental \u00e9s civilitzaci\u00f3 europea. En l\u2019\u00e8poca moderna, la civilitzaci\u00f3 occidental \u00e9s civilitzaci\u00f3 euroamericana o noratl\u00e0ntica. Europa, Estats Units i l\u2019Atl\u00e0ntic nord es poden trobar en un mapa; Occident no. El nom \u00abOccident\u00bb ha donat origen tamb\u00e9 al concepte \u00abd\u2019occidentalitzaci\u00f3\u00bb i ha fomentat una err\u00f2nia combinaci\u00f3 d\u2019occidentalitzaci\u00f3 i modernitzaci\u00f3: \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil concebre una \u00aboccidentalitzaci\u00f3\u00bb del Jap\u00f3 que la seva \u00abeuroamericanitzaci\u00f3\u00bb. A la civilitzaci\u00f3 europeu, per\u00f2, es fa refer\u00e8ncia universalment com a civilitzaci\u00f3 occidental, i aquest terme, malgrat els seus greus inconvenients, \u00e9s el que es far\u00e0 servir aqu\u00ed.<\/p>\n\n\n\n Africana (possiblement).<\/em> Gaireb\u00e9 cap dels investigadors importants de la civilitzaci\u00f3, tret de Braudel, reconeixen una civilitzaci\u00f3 africana peculiar. El nord del continent afric\u00e0 i la seva costa est pertanyen a la civilitzaci\u00f3 isl\u00e0mica. Hist\u00f2ricament, Eti\u00f2pia, va constituir una civilitzaci\u00f3 pr\u00f2pia. En altres llocs, l\u2019imperialisme i els assentaments europeus van aportar elements de civilitzaci\u00f3 occidental. A Sud-\u00e0frica, els colons holandesos, francesos i despr\u00e9s anglesos van crear una cultura europea molt fragmentada.18<\/sup> \u00c9s molt important que l\u2019imperialisme europeu port\u00e9s el cristianisme a la major part del continent situat al sud del S\u00e0hara. Per tota l\u2019 \u00c0frica, per\u00f2, les identitats tribals s\u00f3n generals i profundes, per\u00f2 els africans tamb\u00e9 estan desenvolupant, cada vegada m\u00e9s, un sentit d\u2019 identitat africana i cal pensar que l\u2019 \u00c0frica subsahariana podria aglutinar-se en una civilitzaci\u00f3 peculiar, l\u2019 Estat central de la qual possiblement seria Sud-\u00e0frica.<\/p>\n\n\n\n La religi\u00f3 \u00e9s una caracter\u00edstica definit\u00f2ria b\u00e0sica de les civilitzacions, i, com va dir Christopher Dawson, \u00ables grans religions s\u00f3n els fonaments sobre els quals descansen les grans civilitzacions\u00bb.19<\/sup> De les cinc \u00abreligions mundials\u00bb de qu\u00e8 parla Weber, quatre \u2014cristianisme, islam, hinduisme i confucianisme\u2014 s\u2019associen amb grans civilitzacions. La cinquena, el budisme, no. A qu\u00e8 es deu aix\u00f2? Com l\u2019islam i el cristianisme, el budisme aviat es va escindir en dues branques principals i, com el cristianisme, no va perviure al seu pa\u00eds natal. Iniciat al segle ii d.C., el budisme mahayana<\/em> va ser exportat a la Xina i posteriorment a Corea, Vietnam i Jap\u00f3. En aquestes societats, el budisme va ser adaptat i assimilat diversament a la cultura aut\u00f2ctona (a la Xina, per exemple, al confucianisme i al taoisme) i despr\u00e9s suprimit. D\u2019aqu\u00ed que, tot i que el budisme continua sent un component important de les seves cultures, aquestes societats no formen part d\u2019una civilitzaci\u00f3 budista, ni acceptarien identificar-se com a tals. El que es pot descriure leg\u00edtimament com una civilitzaci\u00f3 budista therevada,<\/em> per\u00f2, existeix a Sri Lanka, Birm\u00e0nia, Tail\u00e0ndia, Laos i Cambodja. A m\u00e9s, les poblacions del Tibet, Mong\u00f2lia i Bhut\u00e1n han subscrit hist\u00f2ricament la variant lamaista del budisme mahayana<\/em>, i aquestes societats constitueixen una segona zona de civilitzaci\u00f3 budista. En conjunt, per\u00f2, la pr\u00e0ctica extinci\u00f3 del budisme a l\u2019\u00cdndia i la seva adaptaci\u00f3 i incorporaci\u00f3 a cultures ja existents a la Xina i el Jap\u00f3 indiquen que el budisme, malgrat ser una religi\u00f3 important, no ha estat la base d\u2019una gran civilitzaci\u00f3.20<\/sup>*<\/a><\/p>\n\n\n\n Relacions entre civilitzacions<\/p>\n\n\n\n Trobades: les civilitzacions abans del 1500 d.C.<\/em> Les relacions entre civilitzacions han passat per dues fases i actualment es troben en una tercera. Durant m\u00e9s de 3.000 anys despr\u00e9s que naixessin per primera vegada les civilitzacions, els contactes entre elles van ser, amb algunes excepcions, inexistents, limitats o intermitents i intensos. La naturalesa d\u2019aquests contactes queda ben expressada en la paraula que els historiadors fan servir per descriure\u2019ls: \u00abtrobades\u00bb.21<\/sup> Les civilitzacions estaven separades pel temps i l\u2019 espai. Nom\u00e9s un petit nombre existia en el mateix temps, i hi ha una important distinci\u00f3, com van afirmar Benjamin Schwartz i Shmuel Eisenstadt, entre civilitzacions de l\u2019era axial i de l\u2019era preaxial, distinci\u00f3 basada en si discriminaven o no entre els \u00abordres transcendental i mund\u00e0\u00bb. Les civilitzacions de l\u2019era axial, a difer\u00e8ncia de les seves predecessores, comptaven amb mites transcendentals propagats per una classe intel\u00b7lectual espec\u00edfica: \u00abels profetes i sacerdots jueus, els fil\u00f2sofs i sofistes grecs, els erudits xinesos, els brahmans hinduistes, els sangha<\/em> budistes i els ulemes isl\u00e0mics\u00bb.22<\/sup> Algunes regions van con\u00e8ixer dues o tres generacions de civilitzacions emparentades, amb la desaparici\u00f3 d\u2019 una civilitzaci\u00f3 i un interregne seguit pel desenvolupament d\u2019 una altra generaci\u00f3 successora. La figura 2.1 \u00e9s un quadre simplificat (pres de. Carroll Quigley) de les relacions entre les principals civilitzacions euroasi\u00e0tiques al llarg del temps.<\/p>\n\n\n\n Les civilitzacions tamb\u00e9 estaven separades geogr\u00e0ficament. Fins al 1500, les civilitzacions andina i mesoamericana no van tenir contacte amb altres civilitzacions ni entre si. Les primeres civilitzacions de les valls del Nil, Tigris-\u00c9ufrates, Indo i el riu Groc tampoc van interaccionar. Finalment, els contactes entre civilitzacions es van multiplicar al Mediterrani oriental, el sud-oest d\u2019\u00c0sia i el nord de l\u2019\u00cdndia. Tanmateix, les comunicacions i relacions comercials quedaven restringides per les dist\u00e0ncies que separaven les civilitzacions i els limitats mitjans de transport de qu\u00e8 es disposava per superar-les. Tot i que hi havia algun comer\u00e7 mar\u00edtim al Mediterrani i l\u2019oce\u00e0 \u00cdndic, \u00abel mitj\u00e0 de locomoci\u00f3 per antonom\u00e0sia, mitjan\u00e7ant el qual es vinculaven les separades civilitzacions del m\u00f3n, tal com aquest era abans del 1500 dC \u2014en l\u2019exigua mesura en qu\u00e8 mantenien contacte entre si\u2014, eren els cavalls que travessaven les estepes i els vaixells velers que suraven els oceans\u00bb.23<\/sup><\/p>\n\n\n\n FIGURA 2.1. Civilitzacions de l\u2019 hemisferi oriental<\/p>\n\n\n\n [Cultures neol\u00edtiques] (no civilitzacions).<\/p>\n\n\n\n Font: Carroll Quingley, L\u2018evoluci\u00f3 de les civilitzacions:<\/em> una introducci\u00f3 a l\u2019an\u00e0lisi hist\u00f2rica,<\/em> Indianapolis, Liberty Press, 2\u00aa ed., 1979, p\u00e0g. 83.<\/p>\n\n\n\n Les idees i la tecnologia passaven d\u2019una civilitzaci\u00f3 a una altra, per\u00f2 sovint aquest proc\u00e9s portava segles. Potser la difusi\u00f3 cultural m\u00e9s important no deguda a una conquesta va ser la del budisme a la Xina, que va tenir lloc uns sis-cents anys despr\u00e9s del seu naixement al nord de l\u2019\u00cdndia. La impremta va ser inventada a la Xina al segle xi, per\u00f2 aquesta tecnologia nom\u00e9s va arribar a Europa al segle xiv. El paper va ser introdu\u00eft a la Xina al segle ii dC, va arribar al Jap\u00f3 al segle vii i va ser dif\u00f3s en direcci\u00f3 oest a \u00c0sia Central al segle viii, al nord d\u2019\u00c0frica al x, a Espanya al xii i al nord d\u2019Europa al xiii. Un altre invent xin\u00e8s, la p\u00f3lvora, realitzat al segle ix, es va divulgar entre els \u00e0rabs uns pocs cents d\u2019anys m\u00e9s tard i va assolir Europa al segle xiv.24<\/sup><\/p>\n\n\n\n Els contactes m\u00e9s palpables i significatius entre civilitzacions van ser aquells en qu\u00e8 gent d\u2019una civilitzaci\u00f3 conqueria i eliminava o sotmetia gent d\u2019una altra. Aquests contactes normalment no eren nom\u00e9s violents, sin\u00f3 breus, i \u00fanicament tenien lloc de forma intermitent. A partir del segle dC, entre l\u2019islam i Occident i l\u2019islam i l\u2019\u00cdndia es van produir contactes entre civilitzacions relativament continuats i de vegades intensos. Tanmateix, la majoria de les interaccions comercials, culturals i militars es realitzaven dins de les civilitzacions. Tot i que l\u2019\u00cdndia i la Xina, per exemple, van ser de cop enva\u00efdes i sotmeses per altres pobles (mogols, mongols), ambdues civilitzacions van travessar tamb\u00e9 per\u00edodes amplis \u00abd\u2019Estats en guerra\u00bb dins de la seva pr\u00f2pia civilitzaci\u00f3. Aix\u00ed mateix, els grecs van lluitar i van comerciar entre si molt m\u00e9s sovint que amb els perses o amb altres pobles no grecs.<\/p>\n\n\n\n Influ\u00e8ncia: l\u2019 ascens d\u2019 Occident.<\/em> La cristiandat europea va comen\u00e7ar a sorgir com a civilitzaci\u00f3 diferent en els segles i ix. Durant diversos cents anys, per\u00f2, va anar rellogada respecte a moltes altres civilitzacions en el seu grau de civilitzaci\u00f3. La Xina durant les dinasties Tang, Sung i Ming, el m\u00f3n isl\u00e0mic dels segles, i Bizanci als segles, superaven \u00e0mpliament Europa en riquesa, territoris, poder militar i assoliments art\u00edstics, literaris i cient\u00edfics.25<\/sup> Entre els segles xi i xiii, la cultura europea va comen\u00e7ar a desenvolupar-se, afavorida per \u00abl\u2019\u00e0vida i sistem\u00e0tica apropiaci\u00f3 d\u2019elements idonis procedents de les civilitzacions superiors de l\u2019islam i Bizanci, juntament amb l\u2019adaptaci\u00f3 d\u2019aquesta her\u00e8ncia a les especials circumst\u00e0ncies i interessos d\u2019Occident\u00bb. Durant aquest mateix per\u00edode, Hongria, Pol\u00f2nia, Escandin\u00e0via i la costa b\u00e0ltica van ser convertides al cristianisme occidental, al qual van seguir el dret rom\u00e0 i altres aspectes de la civilitzaci\u00f3 occidental, i la frontera oriental de la civilitzaci\u00f3 occidental va quedar estabilitzada on romandria des d\u2019aleshores sense canvis significatius. Durant els segles xii i xiii, els occidentals van lluitar per estendre el seu control a Espanya i van establir un domini efectiu del Mediterrani. Posteriorment, per\u00f2, l\u2019ascens del poder turc va comportar l\u2019enfonsament del \u00abprimer imperi ultramar\u00ed d\u2019Europa Occidental\u00bb.26<\/sup> Amb tot, cap al 1500, el renaixement de la cultura europea estava ja en marxa, i el pluralisme social, el comer\u00e7 en expansi\u00f3 i els avan\u00e7aments tecnol\u00f2gics proporcionaven la base per a una nova era en la pol\u00edtica global.<\/p>\n\n\n\n Les trobades en m\u00faltiples direccions, intermitents o limitades, entre civilitzacions van donar pas a la influ\u00e8ncia sostinguda, engrescadora i unidireccional d\u2019Occident sobre totes les altres civilitzacions. Les darreries del segle xv van veure el final de la reconquesta de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica als \u00e0rabs i els inicis de la penetraci\u00f3 portuguesa a \u00c0sia i de la penetraci\u00f3 espanyola a les Am\u00e8riques. Durant els dos-cents cinquanta anys seg\u00fcents, tot l\u2019 hemisferi occidental i parts importants d\u2019 \u00c0sia van estar sotmeses a l\u2019 autoritat o dominaci\u00f3 europees. El final del segle xviii va ser testimoni d\u2019un retroc\u00e9s del control europeu directe, quan, primer els Estats Units, despr\u00e9s Hait\u00ed, i despr\u00e9s la major part de Llatinoam\u00e8rica es van rebel\u00b7lar contra l\u2019autoritat europea i van aconseguir la independ\u00e8ncia. En l\u2019\u00faltima part del segle xix, per\u00f2, un renovat imperialisme occidental va estendre la seva autoritat sobre gaireb\u00e9 tota l\u2019\u00c0frica, va consolidar el control occidental en el subcontinent asi\u00e0tic i altres llocs d\u2019\u00c0sia; a principis del segle xx havia redu\u00eft pr\u00e0cticament tot Orient Pr\u00f2xim i Orient Mitj\u00e0, tret de Turquia, al control occidental directe o indirecte. Els europeus o les antigues col\u00f2nies europees (a les Am\u00e8riques) controlaven el 35% de la terra ferma del planeta el 1800, el 67 % el 1878 i el 84 % el 1914. El 1920, el percentatge va arribar a ser encara m\u00e9s gran, quan l\u2019imperi otom\u00e0 va ser dividit entre la Gran Bretanya, Fran\u00e7a i It\u00e0lia. El 1800, l\u2019imperi brit\u00e0nic constava de 3,8 milions de quil\u00f2metres quadrats i 20 milions de s\u00fabdits. El 1900, l\u2019imperi victori\u00e0, en qu\u00e8 mai es posava el sol, comptava amb 28,5 milions de quil\u00f2metres quadrats i 390 milions de s\u00fabdits.27<\/sup> En el curs de l\u2019expansi\u00f3 europea, les civilitzacions andina i mesoamericana van ser pr\u00e0cticament eliminades, les civilitzacions \u00edndia i isl\u00e0mica van quedar sotmeses el mateix que l\u2019\u00c0frica, i es va penetrar a la Xina, que va quedar subordinada a la influ\u00e8ncia occidental. Nom\u00e9s les civilitzacions russa, japonesa i et\u00edop, les tres regides per autoritats imperials summament centralitzades, van ser capaces de resistir l\u2019assalt d\u2019Occident i mantenir una exist\u00e8ncia independent significativa. Durant quatre-cents anys, les relacions entre civilitzacions van consistir en la subordinaci\u00f3 de les altres societats a la civilitzaci\u00f3 occidental.<\/p>\n\n\n\n Entre les causes d\u2019 aquest fet \u00fanic i espectacular es trobaven l\u2019 estructura social i les relacions de classes a Occident, el creixement de les ciutats i el comer\u00e7, la relativa dispersi\u00f3 del poder en les societats occidentals entre Estats i monarques i autoritats seculars i religioses, el sentiment emergent de consci\u00e8ncia nacional entre els pobles europeus i el desenvolupament de burocr\u00e0cies estatals. Tanmateix, la font immediata de l\u2019 expansi\u00f3 occidental va ser tecnol\u00f2gica: la invenci\u00f3 dels mitjans de navegaci\u00f3 oce\u00e0nica per arribar fins a pobles distants i el desenvolupament del potencial militar per conquerir-los. \u00ab[E]n gran mesura\u00bb, com ha dit Geoffrey Parker, \u00ab\u2019l\u2019ascens d\u2019Occident\u2019 va dependre de l\u2019exercici de la for\u00e7a, del fet que l\u2019equilibri militar entre els europeus i els seus adversaris allendi el mar s\u2019inclinava sempre del costat dels primers; (\u2026) la clau de l\u2019\u00e8xit dels occidentals en la creaci\u00f3 dels primers imperis veritablement globals entre 1500 i 1750 va dependre precisament dels aven\u00e7os en la capacitat per fer la guerra que s\u2019han denominat \u2018la revoluci\u00f3 militar\u2019.\u00bb L\u2019 expansi\u00f3 d\u2019 Occident es va veure facilitada tamb\u00e9 per la superioritat de les seves tropes en organitzaci\u00f3, disciplina i entrenament i, m\u00e9s tard, per les armes, transport, log\u00edstica i serveis m\u00e8dics superiors resultants del seu lideratge en la revoluci\u00f3 industrial.28<\/sup> Occident va conquerir el m\u00f3n, no per la superioritat de les seves idees, valors o religi\u00f3 (als quals es van convertir pocs membres de les altres civilitzacions), sin\u00f3 m\u00e9s aviat per la seva superioritat en l\u2019aplicaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia organitzada. Els occidentals sovint obliden aquest fet; els no occidentals, mai.<\/p>\n\n\n\n El 1910, el m\u00f3n era m\u00e9s unitari pol\u00edticament i econ\u00f2micament que en cap altre moment previ de la hist\u00f2ria humana. El comer\u00e7 internacional, en proporci\u00f3 al producte mundial brut, va ascendir a uns nivells mai igualats abans, i no els va assolir de nou fins, aproximadament, la d\u00e8cada dels anys setanta i vuitanta. La inversi\u00f3 internacional, en proporci\u00f3 a la inversi\u00f3 total, era m\u00e9s alta llavors que en cap altra \u00e8poca.29<\/sup> \u00abCivilitzaci\u00f3\u00bb significava \u00abcivilitzaci\u00f3 occidental\u00bb. El dret internacional era el dret internacional occidental procedent de la tradici\u00f3 de Grocio. El sistema internacional era el sistema westfali\u00e0 occidental d\u2019Estats naci\u00f3 sobirans i \u00abcivilitzats\u00bb, aix\u00ed com dels territoris colonials que controlaven.<\/p>\n\n\n\n L\u2019 aparici\u00f3 d\u2019 aquest sistema internacional de tall occidental va ser el segon fet important en la pol\u00edtica global dels segles posteriors a 1500. A m\u00e9s d\u2019 interaccionar segons una modalitat de dominaci\u00f3-subordinaci\u00f3 amb les societats no occidentals, les societats occidentals interaccionaven tamb\u00e9 entre si en peu de major igualtat. Aquestes interaccions entre entitats pol\u00edtiques dins d\u2019una mateixa civilitzaci\u00f3 s\u2019assemblaven molt a les que havien tingut lloc dins de les civilitzacions xinesa, \u00edndia i grega. Es basaven en una homogene\u00eftat cultural que inclo\u00efa \u00abllengua, dret, religi\u00f3, pr\u00e0ctica administrativa, agricultura i ramaderia, sistema de tinen\u00e7a de la terra i potser tamb\u00e9 parentiu\u00bb. Els pobles europeus \u00abcompartien una cultura comuna i mantenien nombrosos contactes a trav\u00e9s d\u2019una activa xarxa comercial, un constant moviment de persones i un enorme entrella\u00e7ament de les fam\u00edlies regnants\u00bb. Tamb\u00e9 lluitaven entre si pr\u00e0cticament sense fi; entre els Estats europeus, la pau era l\u2019excepci\u00f3, no la regla.30<\/sup> Tot i que durant gran part d\u2019 aquest per\u00edode l\u2019 imperi otom\u00e0 va controlar fins a una quarta part del que solia considerar-se Europa, aquest imperi no va ser considerat membre del sistema internacional europeu.<\/p>\n\n\n\n Durant 150 anys, la pol\u00edtica occidental intracivilitzadora va estar dominada pel gran cisma religi\u00f3s i per guerres religioses i din\u00e0stiques. Despr\u00e9s del tractat de Westf\u00e0lia, durant un altre segle i mig els conflictes del m\u00f3n occidental es van donar entre pr\u00ednceps: emperadors, monarques absoluts i monarques constitucionals que intentaven ampliar les seves burocr\u00e0cies, els seus ex\u00e8rcits, la seva for\u00e7a econ\u00f2mica mercantilista i, el m\u00e9s important, el territori que governaven. En aquest proc\u00e9s van crear Estats-naci\u00f3, i, a partir de la Revoluci\u00f3 francesa, els principals conflictes es van donar entre nacions, m\u00e9s que entre pr\u00ednceps. El 1793, com diu R.R. Palmer, \u00abLes guerres de reis havien acabat; havien comen\u00e7at les guerres de pobles\u00bb.31<\/sup> Aquesta pauta decimon\u00f2nica va durar fins a la primera guerra mundial.<\/p>\n\n\n\n El 1917, com a resultat de la Revoluci\u00f3 russa, el conflicte dels Estats-naci\u00f3 es va veure complementat pel conflicte d\u2019ideologies, primer entre el feixisme, el comunisme i la democr\u00e0cia liberal, i despr\u00e9s entre aquestes dues \u00faltimes. Durant la guerra freda, aquestes ideologies van estar encarnades per les dues superpot\u00e8ncies: cadascuna de les quals va definir la seva identitat per la seva ideologia, i cap va ser un Estat-naci\u00f3 en el sentit europeu tradicional. L\u2019arribada al poder del marxisme, primer a R\u00fassia i despr\u00e9s a la Xina i el Vietnam, va representar una fase de transici\u00f3, del sistema internacional europeu a un sistema posteuropeo multicivilitzacional. El marxisme era un producte de la civilitzaci\u00f3 europea, per\u00f2 ni va etzibar arrels ni va triomfar al continent. En canvi, les elits modernitzadores i revolucion\u00e0ries el van importar a R\u00fassia, la Xina i el Vietnam; Lenin, Mao i Ho Chi Minh el van adaptar per als seus prop\u00f2sits i el van utilitzar per impugnar el poder d\u2019Occident, mobilitzar el seu poble i afirmar l\u2019autonomia i identitat nacional dels seus pa\u00efsos contra Occident. El desmoronament d\u2019aquesta ideologia a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i la seva adaptaci\u00f3 substancial a la Xina i el Vietnam, per\u00f2, no signifiquen necess\u00e0riament que aquestes societats vagin a importar l\u2019altra ideologia occidental, la democr\u00e0cia liberal. Els occidentals que suposen tal cosa \u00e9s probable que quedin sorpresos per la creativitat, resist\u00e8ncia i singularitat de les cultures no occidentals.<\/p>\n\n\n\n Interaccions: un sistema multicivilitzacional.<\/em> Aix\u00ed, al segle xx, les relacions entre civilitzacions han passat, d\u2019 una fase dominada per la influ\u00e8ncia unidireccional d\u2019 una civilitzaci\u00f3 sobre totes les altres, a una altra d\u2019 interaccions intenses, sostingudes i multidireccionals entre totes les civilitzacions. Les dues caracter\u00edstiques b\u00e0siques de l\u2019 \u00e8poca anterior de relacions entre civilitzacions van comen\u00e7ar a desapar\u00e8ixer.<\/p>\n\n\n\n En primer lloc, per dir-ho amb les expressions predilectes dels historiadors, va acabar \u00abl\u2019expansi\u00f3 d\u2019Occident\u00bb i va comen\u00e7ar \u00abla rebel\u00b7li\u00f3 contra Occident\u00bb. El poder occidental, de forma desigual, amb pauses i marxes enrere, ha declinat amb relaci\u00f3 al poder d\u2019altres civilitzacions. El mapa del m\u00f3n de 1990 guarda poques semblances amb el mapa del m\u00f3n de 1920. Els equilibris de poder militar i econ\u00f2mic i la capacitat d\u2019influ\u00e8ncia pol\u00edtica van canviar (i seran examinats amb m\u00e9s detall en un cap\u00edtol posterior). Occident seguia tenint una important influ\u00e8ncia en altres societats, per\u00f2 les relacions entre Occident i les altres civilitzacions estaven cada vegada m\u00e9s dominades per les reaccions d\u2019Occident davant els nous esdeveniments en aquestes civilitzacions. Lluny de ser simplement els objectes d\u2019una hist\u00f2ria confeccionada a Occident, les societats no occidentals s\u2019estaven convertint cada vegada m\u00e9s en els agents i modeladors de la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria i de la hist\u00f2ria occidental.<\/p>\n\n\n\n En segon lloc, com a resultat d\u2019 aquestes circumst\u00e0ncies, el sistema internacional es va estendre m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019 Occident i va passar a incloure m\u00faltiples civilitzacions. Simult\u00e0niament, el conflicte entre els Estats occidentals \u2014que havien dominat aquest sistema durant segles\u2014 es va esvair. A finals del segle xx, Occident, en la seva evoluci\u00f3 com a civilitzaci\u00f3, havia sortit de la seva fase \u00abd\u2019Estats en guerra\u00bb i avan\u00e7ava cap a la seva fase \u00abd\u2019Estat universal\u00bb. Al terme d\u2019aquest segle, aquesta fase estava encara incompleta, ja que els Estats-naci\u00f3 d\u2019Occident s\u2019agrupaven en dos Estats semiuniversals a Europa i Nord-Am\u00e8rica. Tanmateix, aquestes dues entitats i les unitats que les constitueixen estaven unides per una xarxa extraordin\u00e0riament complexa de vincles institucionals formals i informals. Els Estats universals de les civilitzacions anteriors van ser imperis. Tanmateix, at\u00e8s que la democr\u00e0cia \u00e9s la forma pol\u00edtica de la civilitzaci\u00f3 occidental, el naixent Estat universal de la civilitzaci\u00f3 occidental no \u00e9s un imperi, sin\u00f3 m\u00e9s aviat un conglomerat de federacions, confederacions i r\u00e8gims i organitzacions internacionals.<\/p>\n\n\n\n Les grans ideologies pol\u00edtiques del segle xx s\u00f3n: liberalisme, socialisme, anarquisme, corporativisme, marxisme, comunisme, socialdemocr\u00e0cia, conservadurisme, nacionalisme, feixisme i democr\u00e0cia cristiana. Totes elles tenen una cosa en com\u00fa: s\u00f3n productes de la civilitzaci\u00f3 occidental. Cap altra civilitzaci\u00f3 ha generat una ideologia pol\u00edtica rellevant. Occident, per\u00f2, mai ha generat una religi\u00f3 important. Les grans religions del m\u00f3n s\u00f3n totes producte de civilitzacions no occidentals i, en la majoria dels casos, s\u00f3n anteriors a la civilitzaci\u00f3 occidental. A mesura que el m\u00f3n surt de la seva fase occidental, les ideologies que van simbolitzar la civilitzaci\u00f3 occidental tardana declinen i el seu lloc \u00e9s ocupat per les religions i altres formes d\u2019 identitat basades en la cultura. La separaci\u00f3 westfaliana de religi\u00f3 i pol\u00edtica internacional, producte idiosincr\u00e0sic de la civilitzaci\u00f3 occidental, est\u00e0 tocant a la seva fi, i, com indica Edward Mortimer, \u00abcada vegada \u00e9s m\u00e9s probable que\u00bb la religi\u00f3 \u00abs\u2019entrometi en els assumptes internacionals\u00bb.32<\/sup> El xoc intracivilitzatori de les idees pol\u00edtiques generades per Occident, est\u00e0 sent substitu\u00eft per un xoc de cultura i religi\u00f3 entre diverses civilitzacions.<\/p>\n\n\n\n La geografia pol\u00edtica global va passar del m\u00f3n \u00fanic del 1920 als tres mons dels anys seixanta i a la mitja dotzena llarga de mons dels noranta. Juntament amb aix\u00f2, els imperis mundials occidentals de 1920 van quedar redu\u00efts al molt m\u00e9s limitat \u00abm\u00f3n lliure\u00bb dels anys seixanta (que inclo\u00efa molts Estats no occidentals oposats al comunisme) i despr\u00e9s a l\u2019encara m\u00e9s restringit \u00abOccident\u00bb dels noranta. Aquest canvi va quedar reflectit sem\u00e0nticament entre 1988 i 1993 en el descens de l\u2019\u00fas de l\u2019expressi\u00f3 ideol\u00f2gica \u00abm\u00f3n lliure\u00bb i en l\u2019augment de la utilitzaci\u00f3 del terme \u00abOccident\u00bb, vinculat amb l\u2019\u00e0mbit civilitzatori (vegeu la taula 2.1). Tamb\u00e9 es percep que abunden m\u00e9s les refer\u00e8ncies a l\u2019islam com a fenomen politicocultural, a la \u00abgran Xina\u00bb, R\u00fassia i el seu \u00abestranger proper\u00bb, i a la Uni\u00f3 Europea, expressions totes elles el contingut de les quals remet a una civilitzaci\u00f3. Les relacions en aquesta tercera fase s\u00f3n molt m\u00e9s freq\u00fcents i intenses del que eren en la primera, i molt m\u00e9s equitatives i rec\u00edproques que en la segona. A m\u00e9s, a difer\u00e8ncia del que ocorria durant la guerra freda, no domina una \u00fanica fractura, sin\u00f3 que existeixen m\u00faltiples fractures entre Occident i altres civilitzacions, i entre els molts no-Occidents.<\/p>\n\n\n\n Hi ha un sistema internacional, afirma Hedley Bull, \u00abquan dos o m\u00e9s Estats tenen prou contacte entre ells, i prou influ\u00e8ncia rec\u00edproca en les seves respectives decisions, per fer que es comportin \u2014almenys en alguna mesura\u2014 com a parts d\u2019un tot\u00bb. Una societat internacional, per\u00f2, existeix nom\u00e9s quan els Estats integrats en un sistema internacional tenen \u00abinteressos i valors comuns\u00bb, \u00abes conceben com a vinculats per un conjunt com\u00fa de regles\u00bb, \u00abparticipen en el funcionament d\u2019institucions comunes\u00bb i tenen \u00abuna cultura o civilitzaci\u00f3 comuna\u00bb.33<\/sup> Com els seus predecessors submeri, grec, helen\u00edstic, xin\u00e8s, indi i isl\u00e0mic, el sistema internacional europeu del segle xvii al xix va ser tamb\u00e9 una societat internacional. Durant els segles xix i xx, el sistema internacional europeu es va ampliar fins a abastar pr\u00e0cticament totes les societats de les restants civilitzacions. Algunes institucions i pr\u00e0ctiques europees es van exportar tamb\u00e9 a aquests pa\u00efsos. Tanmateix, aquestes societats encara no tenen la cultura comuna que servia de base a la societat internacional europea. Aix\u00ed, des del punt de vista de la teoria brit\u00e0nica de les relacions internacionals, el m\u00f3n \u00e9s un sistema internacional ben desenvolupat, per\u00f2, en el millor dels casos, nom\u00e9s una societat internacional molt primitiva.<\/p>\n\n\n\n taula 2.1. \u00das de termes \u00abm\u00f3n lliure\u00bb i \u00abOccident\u00bb.<\/p>\n\n\n\n Nombre de refer\u00e8ncies % de canvi en<\/p>\n\n\n\n 1998 1993 refer\u00e8ncies<\/p>\n\n\n\n Temps de Nova York<\/em><\/p>\n\n\n\n m\u00f3n lliure 71 44 -33<\/p>\n\n\n\n Occident 46 144 + 213<\/p>\n\n\n\n Washington Post<\/em><\/p>\n\n\n\n m\u00f3n lliure 112 67 -40<\/p>\n\n\n\n Occident 36 87 + 142<\/p>\n\n\n\n Registre del Congr\u00e9s<\/em><\/p>\n\n\n\n m\u00f3n lliure 356 114 -68<\/p>\n\n\n\n Occident 7 10 + 43<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Font: Lexis\/Nexis.<\/em> El nombre de refer\u00e8ncies s\u00f3n xifres corresponents a articles que versen sobre el \u00abm\u00f3n lliure\u00bb o \u00abOccident\u00bb, o que les contenen. Les refer\u00e8ncies a \u00abOccident\u00bb van ser revisades per confirmar mitjan\u00e7ant la congru\u00e8ncia contextual que el terme al\u00b7ludia a \u00abOccident\u00bb com a civilitzaci\u00f3 o entitat pol\u00edtica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La naturalesa de les civilitzacions. La hist\u00f2ria humana \u00e9s la hist\u00f2ria de les civilitzacions. \u00c9s impossible pensar l\u2019evoluci\u00f3 de la humanitat d\u2019una altra manera. La seva trama s\u2019est\u00e9n a trav\u00e9s de successives generacions de civilitzacions, des de l\u2019antiga sum\u00e8ria i … Continua llegint