El 24 de gener de 1913 es va publicar la normativa per posar fi a decennis de disputes sobre com escriure<\/p>\n
Fa cent anys que en catal\u00e0 no s’empra la \u00f1. El basc i el gallec s\u00ed la tenen. Aix\u00f2 no vol dir que el so que representa sigui exclusiu d’aquestes lleng\u00fces. Sense anar m\u00e9s lluny, est\u00e0 en portugu\u00e8s i occit\u00e0 (nh), i en franc\u00e8s i itali\u00e0 (gn). L’ortografia de cada llengua ha optat per una soluci\u00f3 a l’hora d’escriure. I l’Institut d’Estudis Catalans va decidir fa cent anys que s’empraria la ny, que la ela geminada s’escriuria amb un punt volat (l \u00b7 l) i que paraules com raho perdrien la hac intercalada (ra\u00f3).<\/p>\n
Una convenci\u00f3<\/strong><\/p>\n Unes normes ortogr\u00e0fiques no s\u00f3n res m\u00e9s que una convenci\u00f3, un acord entre els parlants d’una llengua per escriure d’una manera determinada. Les lleng\u00fces existeixen encara que no tinguin expressi\u00f3 escrita, va recordar Isidor Mar\u00ed dijous a la inauguraci\u00f3 del centenari de les normes ortogr\u00e0fiques de l’IEC. El president de la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica-que t\u00e9 l’enc\u00e0rrec de produir les obres normatives del catal\u00e0-va definir la llengua com all\u00f2 que ens permet ordenar la realitat i transmetre els coneixements, i l’escriptura \u00e9s l’eina central per fer-ho: “Sense la plenitud de l’escriptura no pot haver plenitud cultural ni nacional “, ha apuntat. Donant-li la volta a aquesta idea, una mica com all\u00f2 de l’ou i la gallina, el president de l’Institut, Salvador Giner, acabava de dir que “tota cultura nacional necessita unes normes que regulin l’expressi\u00f3 escrita”. [….]<\/a><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El 24 de gener de 1913 es va publicar la normativa per posar fi a decennis de disputes sobre com escriure Fa cent anys que en catal\u00e0 no s’empra la \u00f1. El basc i el gallec s\u00ed la tenen. Aix\u00f2 … Continua llegint