Els imperis s\u00f3n uns grans espais econ\u00f2mics d’hist\u00f2ria molt diversa. Estan formats per 1.<\/b> L’economia i la societat catalanes es van comen\u00e7ar a configurar, ara fa 1.000 anys, dins de dos grans imperis. Una part, al nord, els comtats, formaven part de l’Imperi Carolingi<\/b>, amb capital a Aquisgr\u00e0. L’altra part, al sud, a les terres de l’Ebre, formava part de l’Imperi Isl\u00e0mic<\/b>, amb capital a Bagdad (i, quan es fragment\u00e0, amb capital a C\u00f2rdova).<\/p>\n 2.<\/b> Despr\u00e9s, els comtats dels Pirineus s’independitzaren i s’expandiren cap al sud, cap a les illes i els ports de la Mediterr\u00e0nia, i, m\u00e9s tard, cap a l’Atl\u00e0ntic. Formaren la Confederaci\u00f3 de Catalunya-Arag\u00f3 o Imperi Catal\u00e0<\/b>, que funcion\u00e0 entre 1282 (incorporaci\u00f3 de Sic\u00edlia) i 1517 (any de l’elecci\u00f3 de Carles I com a emperador del Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic, mentre era a Molins de Rei).<\/p>\n Fou un imperi compost, format, des de 1343, per diversos virregnats. Des de 1359, amb la creaci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya, es configuraren els governs (i els parlaments) dels diferents territoris de l’Imperi.<\/p>\n 3.<\/b> Des de 1517, Catalunya i tots els territoris de la Corona de Catalunya-Arag\u00f3, van formar part de l’Imperi Universal<\/b> de Karl I \/Carles I. L’Imperi Catal\u00e0 s’integr\u00e0, doncs, dins d’aquest primer imperi global (que es dividir\u00e0 a partir de 1556) on es donaria impuls a la creaci\u00f3 dels virregnats d’Am\u00e8rica i d’It\u00e0lia, seguint la vella idea catalana del rei Jaume I de crear nous regnes com el de Mallorca o el de Val\u00e8ncia.<\/p>\n 4.<\/b> Entre 1556 i 1714, Catalunya, i la Generalitat, forma part de l’Imperi Hisp\u00e0nic<\/b>. Amb fortes limitacions, per\u00f2. Per exemple: nom\u00e9s una ciutat del regne de Castella (Sevilla) tindr\u00e0 el privilegi de poder comerciar amb Am\u00e8rica. I els reis seran cada cop m\u00e9s reticents a convocar els parlaments de la Confederaci\u00f3 catalanoaragonesa.<\/p>\n El 1640, Catalunya esdev\u00e9, per poc temps, una pe\u00e7a de l’Imperi Franc\u00e8s<\/b>. La Generalitat fa comte de Barcelona el rei franc\u00e8s Louis XIII. Des de 1659, per un acord entre els Imperis Hisp\u00e0nic i Franc\u00e8s, Catalunya \u00e9s dividida: el Rossell\u00f3, el Conflent i mitja Cerdanya, seran francesos. Sense que la Generalitat, que es mant\u00e9 al sud dels Pirineus, participi per res en les negociacions.<\/p>\n TRENCAMENT DE LA CORONA.<\/p>\n<\/div>\n 6.<\/b> Entre 1810 i 1814, Catalunya \u00e9s integrada a l’Imperi Franc\u00e8s<\/b>. Barcelona esdev\u00e9 la seva segona ciutat. Per\u00f2 l’entrada, m\u00e9s f\u00e0cil, de productes francesos far\u00e0 mal a l’economia catalana.<\/p>\n<\/div>\n El Parlament catal\u00e0, reunit el 1701 a Barcelona, va adoptar un acord o Constituci\u00f3<\/i> que respon als interessos dels catalans. El seu t\u00edtol \u00e9s: \u201cQue los naturals del Principat de Catalunya tingan dos places, una en lo Consell de N\u00e0pols, l’altra en Mil\u00e0<\/i>\u201d. Aix\u00ed, les corts catalanes tindrien un representant als governs de dos territoris que l’Imperi Hisp\u00e0nic havia heretat de l’Imperi Catal\u00e0: N\u00e0pols, que havia format part de la Confederaci\u00f3 de Catalunya-Arag\u00f3, i Mil\u00e0, que era, des de 1447, a l’\u00f2rbita catalana.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Catalunya i els imperis (1) 27\/04\/13 02:00 – Professor de Pol\u00edtica Econ\u00f2mica de la UB – Francesc Roca Els imperis s\u00f3n uns grans espais econ\u00f2mics d’hist\u00f2ria molt diversa. Estan formats per unitats pol\u00edtiques territorials, que poden ser molt diferents. Els … Continua llegint ![\"Fotografia](\"http:\/\/www.beseit.net\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/Pla\u00e7a-del-rei-300x223.jpg\")
<\/a>unitats pol\u00edtiques territorials, que poden ser molt diferents. Els imperis s\u00f3n prove\u00efdors a gran escala d’alguns b\u00e9ns p\u00fablics: defensa i seguretat, xarxes d’infraestructures de transport i comunicaci\u00f3, acords comercials i protecci\u00f3 duanera. Sistema monetari. Els estats, en canvi, s\u00f3n, d’entrada, unes empreses nascudes, a Europa, al tombant dels segles XV-XVI per raons militars, que, al segle XXI, com a empreses militars, han deixat de tenir sentit. Alguns estats europeus van esdevenir imperis que, a partir de 1945-60, han anat desapareixent. Al m\u00f3n del segle XXI, funcionen els vells\/nous imperis (uns 10), estats antics, moderns i recents (192, a l’ONU), i els nous estats lleugers (tamb\u00e9 dits regions legislatives: uns 500).<\/p>\nUna \u2018Constituci\u00f3’ favorable<\/h4>\n