![\"balances](\"http:\/\/www.beseit.net\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/balances-fiscals.jpg\")
<\/a><\/p>\nEl sudoku num\u00e8ric en qu\u00e8 la vicepresidenta Elena Salgado va convertir el model de finan\u00e7ament auton\u00f2mic el 2009 n’ha enterbolit una aproximaci\u00f3 al detall i ha alimentat els aforismes de broc gros. \u201cEl model \u00e9s una tortura estad\u00edstica per aconseguir que un catal\u00e0 valgui com dos madrilenys\u201d, va afirmar al seu dia Antonio Beteta, llavors conseller d’Hisenda de Madrid i ara secretari d’estat d’Administracions P\u00fabliques que gestiona el sistema. \u201cEspanya no est\u00e0 per menjar a la carta; aqu\u00ed tots hem de menjar el mateix men\u00fa\u201d, etzibava m\u00e9s recentment mirant tamb\u00e9 a Catalunya el president extremeny, Jos\u00e9 Antonio Monago. En el segon any de vig\u00e8ncia \u2013el 2010\u2013, per\u00f2, el model va provar que l’amalgama de fons compensatoris que cobra cada comunitat altera desorbitadament el r\u00e0nquing inicial d’esfor\u00e7 fiscal. Catalunya, tercera en capacitat fiscal bruta, cau al des\u00e8 lloc i no arriba ni a la mitjana despr\u00e9s del pagament del fons de garantia i de les transfer\u00e8ncies que dirigeix l’Estat.<\/p>\n
L’alteraci\u00f3 arbitr\u00e0ria del r\u00e0nquing auton\u00f2mic de capacitat fiscal bruta \u00e9s una de les conclusions de l’estudi del catedr\u00e0tic de l’Institut d’An\u00e0lisi Econ\u00f2mica (CSIC) \u00c1ngel de la Fuente en l’obra col\u00b7lectiva Propostes per a la reforma del finan\u00e7ament auton\u00f2mic<\/i>, editada per l’Institut d’Estudis Econ\u00f2mics sota l’\u00f2rbita de la patronal CEOE. En un enfocament innovador, el professor De la Fuente repassa com queda el r\u00e0nquing de les comunitats en cada estadi d’aplicaci\u00f3 del model.<\/p>\n
Sobre una mitjana que \u00e9s 100, el r\u00e0nquing inicial fotografia un podi format per Madrid (143), les Illes Balears (124) i Catalunya (118) com a l\u00edders en capacitat fiscal i relega al pen\u00faltim lloc Extremadura (72). Aleshores entra en joc el fons de garantia, que no existia fins al model del 2009 i que es nodreix en un 75% dels ingressos te\u00f2rics de les comunitats (la resta l’aporta l’Estat) i que esdev\u00e9 un sac com\u00fa per ser repartit m\u00e9s tard. Tot i la condici\u00f3 de sac com\u00fa per ser abocat a tot arreu, el fons de garantia anivella les relegades acostant-les a la mitjana del 100, per\u00f2 segueix respectant encara l’ordre primigeni: Madrid (110,8), Illes Balears (106,4) i Catalunya (103). [….]<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El finan\u00e7ament fa perdre a Catalunya set llocs en capacitat fiscal i la deixa per sota de la mitjana.Els fons d’anivellament desvirtuen arbitr\u00e0riament els r\u00e0nquings per ingr\u00e9s de tributs.Extremadura hi escala dotze llocs. Les reformes han bastit un model poc … Continua llegint