Seure \u00e9s un verb intransitiu i no duu mai el pronom es. Per tant, no podem dir \u201c*he segut la nena\u201d o \u201c*m\u2019he segut a terra\u201d. Hem de dir \u201che segut a terra\u201d.<\/p>\n
Asseure \u00e9s un verb transitiu. Aix\u00ed doncs, l\u2019utilitzem quan volem dir que alg\u00fa fa seure alg\u00fa altre, una criatura o un malalt, per exemple: \u201che assegut la nena a la trona\u201d; \u201che assegut el pacient a la butaca\u201d. Asseure, a difer\u00e8ncia de seure, pot ser pronominal: asseure\u2019s.<\/p>\n
Asseure\u2019s \u00e9s intransitiu i equivalent a seure pel que fa al significat. Podem dir, doncs, \u201cm\u2019assec a terra\u201d (equivalent a \u201csec a terra\u201d).<\/p>\n
n. b. No cal dir que les formes *sentar i assentar s\u00f3n incorrectes amb el sentit de \u2018estar assegut\u2019.<\/p>\n
Algun raconaire podria explicar perqu\u00e8 asseure’s porta ap\u00f2strof.asseure’s es un verb? o el verb es asseure. ?<\/strong><\/p>\n<\/div>\n Seure \u00e9s com dormir i asseure’s \u00e9s com adormir-se: el primer \u00e9s intransitiu, el segon \u00e9s reflexiu tot i que l’acci\u00f3 que representa tamb\u00e9 \u00e9s d’un sol participant. En la versi\u00f3 purament transitiva dels segons (asseure i adormir “Vull asseure el nen a taula” , o “Quan canta adorm les feres”), hi ha un agent i un pacient, que gramaticalment \u00e9s el complement directe, igual que el pronom reflexiu, tot i que en la versi\u00f3 reflexiva no hi ha pr\u00f2piament un agent i un pacient sin\u00f3 un subjecte experimentador.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Seure \u00e9s un verb intransitiu i no duu mai el pronom es. Per tant, no podem dir \u201c*he segut la nena\u201d o \u201c*m\u2019he segut a terra\u201d. Hem de dir \u201che segut a terra\u201d. Asseure \u00e9s un verb transitiu. Aix\u00ed doncs, … Continua llegint