{"id":4622,"date":"2013-10-02T16:58:11","date_gmt":"2013-10-02T14:58:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.beseit.net\/?p=4622"},"modified":"2023-12-04T14:40:59","modified_gmt":"2023-12-04T12:40:59","slug":"la-vocal-neutra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.beseit.net\/?p=4622","title":{"rendered":"La vocal neutra (mestre\/mestra)"},"content":{"rendered":"

La vocal neutra<\/b> \u00e9s un fonema que es representa [\u0259]. \u00c9s molt freq\u00fcent en tots els dialectes orientals<\/strong> del catal\u00e0, on s’aplica sistem\u00e0ticament a totes les vocals a<\/i> <\/strong>i e<\/i> \u00e0tones<\/strong>, en mots com \u00e9s ara Ba<\/strong>rce<\/strong>lona<\/strong><\/i>, que cont\u00e9 tres vocals neutres. Per\u00f2 si la pronuncia de mestre\/mestra es la mateixa, com s’ha d’escriure?<\/p>\n

Normes d’escriptura de la vocal neutra<\/strong>
\nLa regla general diu que els noms i adjectius acabats en vocal neutra al singular s\u2019escriuen en \u2013e si s\u00f3n masculins<\/strong> (poble, pare, cofre, mestre, negre) i en \u2013a si s\u00f3n femenins<\/strong> (mestra, taula, pedra, sala, negra). Normalment aquests acabaments (femenins) coincideixen amb els acabaments en castell\u00e0. Cal tenir present, per\u00f2, que hi ha algunes excepcions:<\/p>\n

\u00c9s a dir: masculins que acaben en -a i femenins que acaben en -e.
\nMasculins que acaben en -a<\/strong>
\nLes terminacions<\/span>
\n-arca: monarca, patriarca
\n-cida: homicida, insecticida
\n-ista: artista, ciclista
\n-ma: diploma, cisma
\n-grama: programa, diagrama
\n-ta: pirata, dem\u00f2crata
\nSubstantius masculins que provenen de femenins<\/span>
\nel defensa, el gu\u00e0rdia, el paleta, el policia, el terra, el guarda-roba, el
\nparaigua, el picaporta
\nAltres<\/span>
\ndia, goril\u2022la, ioga, mapa, papa, p\u00e0ria, el tequila, el titella, ant\u00edpoda (masc.
\ni fem.), ge\u00f2metra (masc. i fem.), tr\u00e0nsfuga (masc. i fem.), agr\u00edcola (masc.
\ni fem.), belga (masc. i fem.)
\nFemenins que acaben en -e<\/strong>
\nEls femenins seg\u00fcents
\nfebre, flaire, llebre, mare, torre, Carme, Irene, Clotilde, Matilde, verge,
\n\u00e0gape, barb\u00e0rie, base, calv\u00edcie, classe, faringe, fase, higiene, superf\u00edcie, acne, cris\u00e0lide, flaire, higuiene, torre, s\u00edndrome, maire…
\nesp\u00e8cie, s\u00e8rie
\nLes terminacions<\/span>
\n-aire: cantaire, xerraire
\n-ble: comptable, feble
\n-me: enorme, inerme
\n-ne: indemne, solemne
\n-re: acre, alegre
\nAltres<\/span>
\njove, ferotge, m\u00faltiple, rude, salvatge, t\u00e8nue, verge, ximple<\/p>\n

Adjectius Invariables<\/strong>: noble, alegre -> dona noble; home noble<\/p>\n

La vocal neutra en els mots derivats:<\/strong>
\nDins d\u2019una mateixa fam\u00edlia de paraules, escrivim la mateixa vocal (a \/ e) en la forma primitiva i en les derivades.
\nExemple: terra (terreny, terrenal\u00a0, terr\u00f3s); camp (campestre, camperol, acampada).
\nPel que fa als verbs, la primera persona del present d\u2019indicatiu ens indica com hem d\u2019escriure la vocal neutra de l\u2019arrel.
\nExemple: canto (cantar\u00e9, cantaves, cantar\u00edem); menjo (menjar\u00e9, menjava), etc.
\nCal tenir present, per\u00f2<\/strong>, que en els verbs treure, jeure, n\u00e9ixer, p\u00e9ixer (“verbs del part”), fer i saber, la vocal neutra de l\u2019arrel s\u2019escriu sempre amb a:
\nExemple:\u00a0\u00a0 trec (traur\u00e9, trauria, traient); jec (jaur\u00e9, jauria, jaient); s\u00e9 (sabr\u00e9, sabria, sabent); neixo (naixer\u00e9, naixeria, naixent).<\/p>\n