{"id":4726,"date":"2013-10-08T12:28:46","date_gmt":"2013-10-08T10:28:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.beseit.net\/?p=4726"},"modified":"2014-10-28T20:47:59","modified_gmt":"2014-10-28T18:47:59","slug":"la-vocal-neutra-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.beseit.net\/?p=4726","title":{"rendered":"La vocal neutra 2"},"content":{"rendered":"
    \n
  1. \u00a0La vocal neutra es pot representar amb a, e<\/li>\n
  2. La vocal neutra es sempre una vocal \u00e0tona<\/li>\n
  3. La vocal neutra \u00e9s un so propi del catal\u00e0 oriental<\/li>\n
  4. Els masculins generalment acaben en e<\/li>\n
  5. els femenins generalment caben en a<\/li>\n
  6. Terapeuta \u00e9s un substantiu mascul\u00ed que acaba en a per tan es una excepci\u00f3<\/li>\n
  7. Tots els noms que en singular acaben en a \u00e0tona fan el plural en ..es<\/li>\n
  8. La \u00faltima lletra que escrivim en una forma verbal no accentuada sol ser una a (canta)<\/strong><\/li>\n
  9. La pen\u00faltima lletra que escrivim en una forma verbal no accentuada sol ser una e (cante<\/strong>s)<\/strong><\/li>\n
  10. vine<\/strong>, corre<\/strong>, obre<\/strong>, omple<\/strong> son excepcions al punt 8<\/li>\n
  11. Els infinitius de la segona conjugaci\u00f3 poden acabar en er o re aix\u00ed que tamb\u00e9 s\u00f3n excepcions<\/li>\n
  12. Per saber si una paraula s’escriu amb a\/e enmig de paraula busquem el primitiu<\/strong><\/li>\n
  13. Esparde<\/strong>nyeria s’escriu amb e<\/strong> perqu\u00e8 ve de esparde<\/strong>nya<\/li>\n
  14. Per saber si una forma verbal porta a\/e sovint busquem la 3\u00aa persona del singular del present<\/li>\n
  15. Na<\/strong>dar s’escriu amb a<\/strong> perqu\u00e8 ve de na<\/strong>taci\u00f3<\/li>\n
  16. Hi ha verbs que divergeixen d’aquesta norma s\u00f3n exepcions<\/li>\n
  17. Si una paraula s’escriu igual que en castell\u00e0 \u00e9s perqu\u00e8 son lleng\u00fces rom\u00e0niques<\/li>\n
  18. Les vocal que falten en aquestes paraules: pe<\/strong>rfum, se<\/strong>nzill, se<\/strong>cret, s\u00f3n les mateixes que escriur\u00edem en castell\u00e0<\/li>\n
  19. Les paraules que canvien la e per la a o al inrev\u00e9s, respecte el castell\u00e0, es diuen.. discrep\u00e0ncies (hi ha unes 30)<\/li>\n
  20. Treball, set\u00ed , rancor s\u00f3n discrep\u00e0ncies<\/li>\n<\/ol>\n
      \n
    1. a en castell\u00e0, e en catal\u00e0:<\/li>\n<\/ol>\n

      afeminado – efeminat
      \nalbaricoque – albercoc
      \namatista – ametista
      \namparar – emparar
      \na\u00f1oranza – enyoran\u00e7a
      \narmi\u00f1o – ermini
      \nasamblea – assemblea
      \nastilla – estella
      \nbarniz – vern\u00eds
      \nebanista – ebenista
      \nestandarte – estendard
      \nestarcir – estergir
      \njalea – gelea
      \nmaravilla – meravella
      \nmaldita – male\u00efda
      \nmonasterio – monestir
      \nresplandecer – resplendir
      \nsat\u00edn – set\u00ed
      \ntrabajo – treball
      \nalc\u00e1zar – alc\u00e0sser
      \n\u00e1nade – \u00e0nec
      \nc\u00e1\u00f1amo – c\u00e0nem
      \ncu\u00e9bano – cove
      \nesp\u00e1rrago – esp\u00e0rrec
      \nEsteban – Esteve
      \nhu\u00e9rfano – orfe
      \nL\u00e1zaro – Ll\u00e0tzer
      \nmientrastanto – mentrestant
      \n\u00f3rgano – orgue
      \nr\u00e1bano – rave
      \nr\u00e1faga – r\u00e0fega
      \ns\u00e0bana – llen\u00e7ol
      \nt\u00e1lamo – t\u00e0lem
      \ntr\u00e1fago – tr\u00e0fec
      \nAmpurd\u00e1 – Empord\u00e0
      \nAmpurias – Emp\u00faries
      \ntanteo – tempteig
      \nc\u00e1mara – c\u00e0mera
      \njab\u00e0lina – javelina<\/p>\n

      e en castell\u00e0, a en catal\u00e0:
      \nabenuz – ban\u00fas
      \narrebatar – arravatar
      \nasesino – assass\u00ed
      \naveria – avaria
      \ncenefa – sanefa
      \ncebatana – sarbatana
      \nCerde\u00f1a – Sardenya
      \ndelante – davant(i davantal,endavant)
      \nembajada – ambaixada
      \nesmeralda – maragda
      \nletrina – latrina
      \nrencor – rancor
      \nreba\u00f1o – ramat<\/p>\n

      b en castell\u00e0, v en catal\u00e0:
      \nbarniz – vern\u00eds
      \nbermell\u00f3n – vermell\u00f3
      \nboga – voga
      \nbogar – vogar
      \nb\u00f3veda – volta
      \nbuitre – voltor
      \nabeto – avet
      \nabogado – advocat
      \naborrecer – avorrir
      \nabortar – avortar
      \nabuelo – avi
      \nalcoba – alcova
      \narrabal – raval
      \nbaba – bava
      \narroba – arrova
      \ncambio – canvi
      \ncascabell – cascavell
      \ncaballo – cavall
      \ncobarde – covard
      \nC\u00f3rdoba – C\u00f2rdova
      \nembestir – envestir
      \nesbelto – esvelt
      \nEsteban – Esteve
      \ngobernar – governar
      \ngrabar – gravar
      \nhaba – fava
      \nHabana – Havana
      \nhaber – haver
      \nlabio – llavi
      \npabell\u00f3n – pavell\u00f3
      \nprueba – prova
      \nr\u00e1bano – rave
      \nsabio – savi
      \ntaberna – taverna
      \ntraba – trava
      \ntr\u00e9bol – tr\u00e8vol
      \nlatrina
      \npeixater
      \nmajorana
      \nsarbatana<\/p>\n

      Terminacions verbals -aba, -abas, etc., -ava, -aves, etc.<\/p>\n

      2. v en castell\u00e0, b en catal\u00e0:<\/p>\n

      vaho – baf
      \nvaina – beina
      \nvar\u00f3n – bar\u00f3
      \nvell\u00f3n – bill\u00f3
      \nvenda – bena
      \nverbena – berbena
      \nverruga – berruga
      \nviga – biga
      \nvivaque – bivac
      \nvolcar – bolcar
      \nvasco – basc
      \nVizcaya – Biscaia<\/p>\n

      devanar – debanar
      \ncalvo – calb
      \ndesenvuelto – desimbolt
      \nm\u00f3vil – m\u00f2bil
      \nreventar – rebentar
      \nrevolcar – rebolcar
      \nsavia – saba
      \n\u00c1lava – \u00c0laba.<\/p>\n

      S\u00f3n rars els casos en qu\u00e8 el catal\u00e0 i el castell\u00e0 no coincideixen en l’\u00fas de la lletra muda (abstracci\u00f3 feta dels mots en qu\u00e8 a una f catalana correspon una h castellana. Ex: farina – harina, forn – horno):<\/p>\n

      ahir – ayer
      \nhivern – invierno
      \nhissar – izar
      \nsubhasta – subasta
      \nfilharm\u00f2nic – filarm\u00f3nico
      \nsubtrahend – substaendo<\/p>\n

      hueso – os
      \nhuevo – ou
      \nhu\u00e9rfano – orfe
      \nhorchata – orxata”<\/p>\n

      Altres casos:
      \npolseguera
      \npunxegut
      \nX\u00faquer
      \nenxaneta<\/p>\n

      Posa A\/E. afegeix una u si cal fer servir els digrafs gu i qu<\/p>\n