Sempre hem dit que abans que independentistes som dem\u00f2crates. I f\u00f3ra d’esperar que entre els que prefereixen seguir sent governats per Madrid tamb\u00e9 prevalgui aquest criteri. Tanmateix, pel que fa als portaveus de partits com el PSOE o el PP, no sembla pas que aix\u00ed sigui. Nom\u00e9s aix\u00ed s’ent\u00e9n la negativa radical a acceptar un refer\u00e8ndum que permeti als catalans expressar amb claredat quin \u00e9s el futur pol\u00edtic que desitgen pel pa\u00eds. Perqu\u00e8 ser dem\u00f2crata vol dir acceptar el veredicte de la ciutadania, tant si \u00e9s per dir que S\u00ed com per dir que no.<\/p>\n
Dues opcions perqu\u00e8 volem una resposta clara i expl\u00edcita. I perqu\u00e8 les alternatives decauen pel seu propi pes. De fet, gaireb\u00e9 \u00e9s innecessari fer pedagogia en aquest sentit quan cada dia, des de les files dels dos grans partits de l’Estat, es llencen torpedes a la l\u00ednia de flotaci\u00f3 de les suposades terceres vies. Pels seus fets els coneixereu, podria dir un bon democristi\u00e0. Nom\u00e9s cal observar els pressupostos generals de l’Estat i la caiguda de la inversi\u00f3 en prop d’un 25%. I que, en canvi, malgrat la crisi, la recaptaci\u00f3 a Catalunya no para de cr\u00e9ixer en favor de les arques de l’Estat. D’aquesta manera, Madrid incrementa l’extracci\u00f3 de recursos de Catalunya i en retalla encara m\u00e9s les inversions. I pel que fa al cas de l’IVA, la situaci\u00f3 \u00e9s encara m\u00e9s exasperant. El Govern Rajoy ha incrementat l’IVA fins a un 21%, multiplicant per tres el de cultura. Tot i aix\u00ed, al conjunt de l’Estat la recaptaci\u00f3 de l’IVA va caure el 2012 i nom\u00e9s l’aportaci\u00f3 de Catalunya ha compensat el cop gr\u00e0cies a una aportaci\u00f3 addicional de 2.000 milions d’euros. L’IVA \u00e9s un impost cedit que en un 50% repercuteix a Catalunya segons la Lofca. Doncs b\u00e9, saben quina part s’ha quedat a Catalunya d’aquests 2.000 milions? Zero, ni un c\u00e8ntim. Perqu\u00e8 s’entengui la magnitud del greuge: nom\u00e9s amb aquesta quantitat podr\u00edem pagar quatre vegades la paga extra dels treballadors p\u00fablics que un any m\u00e9s no percebran i que s\u00ed rebran -paradoxalment- els empleats de l’administraci\u00f3 espanyola.<\/p>\n
La tercera via que propugnen alguns catalans, ing\u00e8nuament en el millor dels casos, \u00e9s una via que ja no t\u00e9 ni estaci\u00f3 de sortida, perqu\u00e8 d’estaci\u00f3 d’arribada no n’ha tingut mai. \u00c9s per aix\u00f2 que el catalanisme s’ha estavellat hist\u00f2ricament un cop i un altre. Senzillament perqu\u00e8 dos no s’entenen si un no vol. I la part de l’Estat ha fet mil i una demostracions de quina \u00e9s la seva actitud, que no concep cap mena d’entesa que no passi per una relaci\u00f3 de subalternitat i submissi\u00f3. Insistir en fer el mateix cam\u00ed que tantes vegades t’ha portat a un carrer\u00f3 sense sortida \u00e9s d’una irresponsabilitat o candidesa, tamb\u00e9 en el millor dels casos, que no ens podem permetre arribats a aquest punt de la partida. El proc\u00e9s de l’Estatut \u00e9s massa recent com per demanar un exercici d’amn\u00e8sia col\u00b7lectiva. Per no avaluar a quina mena de paradigma responen les crides vagues al di\u00e0leg posant perversament ambdues parts al mateix nivell. Qu\u00e8 m\u00e9s voldr\u00edem els catalans que Madrid fos com Londres i poder acordar una consulta! Si no \u00e9s aix\u00ed \u00e9s, ras i curt, pel rebuig sense miraments de Madrid, que tots coneixem perfectament per molt que alguns intenten c\u00ednicament dissimular-lo. I encara m\u00e9s retor\u00e7at \u00e9s prometre alegrement una reforma federal de la Constituci\u00f3, una entabanada que menyst\u00e9 el sentit com\u00fa. Tots sabem que reformar la Constituci\u00f3 requereix una majoria de dos ter\u00e7os, ergo el concurs de PP i PSOE. En el fons, per\u00f2, el problema no \u00e9s jur\u00eddic (perqu\u00e8 de vies n’hi ha), sin\u00f3 de simple voluntat pol\u00edtica. I ja no \u00e9s que el PP no estigui per la feina, \u00e9s que el PSOE tampoc ho est\u00e0, com tots hem tastat en pr\u00f2pia carn.<\/p>\n
Anem per feina, doncs, i deixem de perdre el temps en favor d’aquells que tenen com a \u00fanic objectiu impedir una consulta a Catalunya, impedir que els catalans decideixin el seu futur. La tercera via \u00e9s fum, un fum esp\u00e8s i t\u00e8rbol, i ser\u00e0 aix\u00ed fins que no veiem el senyor Rajoy (o Rubalcaba) posant una proposta sobre la taula. Si aix\u00f2 s’esdev\u00e9, ja ens ho faran saber, i si no \u00e9s aix\u00ed, \u00e9s perqu\u00e8 no n’hi ha cap. La consulta no respon a un caprici, \u00e9s el mandat de les eleccions, el mandat de la gran majoria de catalans. I la feina de les forces pol\u00edtiques \u00e9s fer tot el que est\u00e0 a les nostres mans perqu\u00e8 la ciutadania pugui votar i decidir. La missi\u00f3 d’un representant popular \u00e9s facilitar l’expressi\u00f3 de la ciutadania, no dificultar-la a tothora. Parlar clar a la gent i permetre que s’expressi amb claredat responent a una pregunta clara amb un s\u00ed o un no. Quan es va prometre la consulta, clarament a partir de la manifestaci\u00f3 de l’Onze de Setembre del 2012, tots sab\u00edem de qu\u00e8 est\u00e0vem parlant i sobre qu\u00e8 volien ser consultats els ciutadans. No sobre drets gen\u00e8rics, ni sobre si calia reformar la Constituci\u00f3, ni sobre estatuts ja sentenciats, sin\u00f3 sobre si els catalans volem o no ser un Estat independent m\u00e9s d’Europa. Aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3. Fem, doncs, el que hem de fer, que vol dir posar el futur en mans dels ciutadans, que decideixin amb claredat i comprometemnos tots ja a fer possible aquesta consulta i a acceptar el veredicte de la ciutadania. Precisament d’aix\u00f2 se’n diu democr\u00e0cia.<\/p>\n
El cam\u00ed que proposem, el de ser un Estat, \u00e9s obvi que t\u00e9 poderosos detractors i que genera alguna incertesa. Per\u00f2 \u00e9s un cam\u00ed que respon a l’anhel de la ciutadania, que ofereix esperan\u00e7a i il\u00b7lusi\u00f3 i, sobretot, que \u00e9s molt millor que les certeses que ens ofereix seguir com ara. El cam\u00ed de la depend\u00e8ncia, el de les apel\u00b7lacions vagues al di\u00e0leg, ja el coneixem, l’hem fet massa cops. I \u00e9s precisament perqu\u00e8 el coneixem, perqu\u00e8 l’hem provat fins a la desesperaci\u00f3, que ja no t\u00e9 cap credibilitat. Avui hi ha una proposta clara sobre la taula, la independ\u00e8ncia, un clam de punta a punta del pa\u00eds, de tram a tram, de nord a sud; que aquesta proposta d’emancipaci\u00f3 del pa\u00eds -la independ\u00e8ncia- sigui posada a votaci\u00f3 \u00e9s el desig de la immensa majoria de la nostra societat, que -pesi a qui pesi- en la seva immensa majoria creu en la democr\u00e0cia i vol exercir-la.<\/p>\n
Oriol Junqueras
\nPresidente de ERC<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Sempre hem dit que abans que independentistes som dem\u00f2crates. I f\u00f3ra d’esperar que entre els que prefereixen seguir sent governats per Madrid tamb\u00e9 prevalgui aquest criteri. Tanmateix, pel que fa als portaveus de partits com el PSOE o el PP, … Continua llegint