DIUEN DEL FIL\u00d2SOF JOHN GRAY QUE \u00c9S EL M\u00c9S SEMBLANT QUE T\u00c9 ANGLATERRA A UN INTEL\u00b7LECTUAL FRANC\u00c8S. Provocador i pol\u00e8mic, \u00e9s un liberal pessimista capa\u00e7 de ser molt agre i sat\u00edric per desmuntar els seus rivals, els pensadors que dibuixen un m\u00f3n que progressa. Em rep a Londres, al despatx dels seus agents literaris, i durant una hora i mitja no s\u2019atura gaireb\u00e9 ni per agafar aire. Ja marxant m\u2019acabar\u00e0 preguntant per la independ\u00e8ncia catalana, i em suggereix que no esperem res d\u2019Europa. Ni en general ni en aquest tema.<\/p>\n
Estem en un moment de grans canvis. \u00bfMillora, el m\u00f3n?<\/p>\n
Les millores nom\u00e9s s\u00f3n acumulatives en la ci\u00e8ncia i la tecnologia. En el moment cient\u00edfic en qu\u00e8 estem ara \u00e9s dif\u00edcil que el coneixement es perdi. Fins i tot si el 90% dels cient\u00edfics del m\u00f3n morissin de grip. La majoria de coneixements estarien emmagatzemats a les biblioteques, i tamb\u00e9 electr\u00f2nicament. Per\u00f2 l\u2019\u00e8tica i la pol\u00edtica s\u00f3n diferents. \u00c9s cert que a la major part d\u2019Europa, almenys, les dones i els gais estan molt millor que abans. Per\u00f2 el que passa amb les millores de tipus \u00e8tic o pol\u00edtic \u00e9s que poden allargar-se durant unes quantes generacions, per\u00f2 es poden perdre i es perdran. I aquesta \u00e9s una idea que els romans, amb Marc Aureli, o els grecs, donaven per descomptat.<\/p>\n
La hist\u00f2ria com un cicle.<\/p>\n
Com un seguit de civilitzacions que emergeixen i cauen. Aix\u00f2 abans es donava per descomptat. Avui no es pot ni dir, \u00e9s la forma m\u00e9s radical de censura. I \u00e9s autocensura, perqu\u00e8 la gent no ho vol entendre. Jo crec que \u00e9s un efecte postcristianisme. Ja sap pels meus escrits que s\u00f3c ateu. Crec que les religions -el cristianisme, el judaisme…- han fet coses bones per a la humanitat, per\u00f2 tamb\u00e9 han provocat desastres. Li donar\u00e9 un exemple de millora que ha desaparegut completament: el sobtat retorn de la tortura. No \u00e9s que la tortura hagu\u00e9s deixat d\u2019existir, per\u00f2 almenys es va prohibir i condemnar.<\/p>\n
I vost\u00e8 va anticipar que tornaria.<\/p>\n
Quan vaig publicar el meu article sobre la tortura, el febrer del 2003, encara no s\u2019havia enva\u00eft l\u2019Iraq. Despr\u00e9s la gent em preguntava si jo ja sabia que hi hauria tortures. Jo no ho sabia, per\u00f2 estava 100% segur que la tortura s\u2019utilitzaria a escala global. Per qu\u00e8? Nom\u00e9s cal observar la hist\u00f2ria. L\u2019escenari era el d\u2019un m\u00f3n neocolonial. Aquest tipus de guerres sempre impliquen tortura. Alg\u00e8ria, el Vietnam quan els francesos i els americans hi eren… No cal ser un geni. I alhora, el 2003, alguns dels nous conservadors tenien molta influ\u00e8ncia a la Casa Blanca. I defensaven la tortura, en p\u00fablic. Vaig unir aquests dos factors i vaig escriure l\u2019article. Els que el van llegir em van titllar de c\u00ednic i pessimista. Deien que no podia passar. Per\u00f2 en el moment en qu\u00e8 els americans van arribar all\u00e0, van comen\u00e7ar les tortures.<\/p>\n
Li ha passat m\u00e9s vegades?<\/p>\n
El setembre del 2008 vaig publicar un article titulat La bogeria del conte de fades progressista<\/em>. Tractava sobre R\u00fassia. Una de les coses que deia en aquell article -era l\u2019\u00e8poca de la crisi de Ge\u00f2rgia- \u00e9s que si els governs occidentals intentaven estendre la seva influ\u00e8ncia a Ucra\u00efna, Ucra\u00efna es partiria en dos. Em van dir que era un boig, que estava sent apocal\u00edptic, i que era absolutament impossible que el que jo deia pass\u00e9s. Per\u00f2 jo n\u2019estava segur.<\/p>\n \u00c9s pessimista, i l\u2019encerta.<\/p>\n Observem cicles de barb\u00e0rie en la civilitzaci\u00f3, i en la pol\u00edtica i l\u2019\u00e8tica. S\u00f3n cicles imparables. No vull dir que no s\u2019hi pugui fer res, per\u00f2 si entenguessin el risc de fer el que els governs occidentals han fet a Ucra\u00efna, no ho haurien fet. Si entenguessin els riscos del que van fer a l\u2019Iraq, no ho haurien fet. S\u00f3n clix\u00e9s terribles, es deia que el problema era la tensi\u00f3. Si haguessin pensat cinc minuts sobre el problema real no haurien fet el que van fer. I de fet se\u2019ls va aconsellar que no ho fessin. La CIA no volia fer-ho. Els militars eren molt cauts. Tots deien que seria dif\u00edcil. Per\u00f2 els l\u00edders pol\u00edtics van seguir endavant, dient que eren m\u00e9s llestos i que sabien el que es feien. Per\u00f2 no sabien el que es feien. Aquesta \u00e9s la realitat m\u00e9s aterradora. Si vas al Pr\u00f2xim Orient o R\u00fassia, en molts pa\u00efsos et trobes amb la idea que a Occident hi ha un petit grup de l\u00edders extremadament maquiav\u00e8l\u00b7lics ideant els seus plans. No \u00e9s cert. Alguns dels que tenim a dalt s\u00f3n gent confusa i convencional, perseguint fantasmes.<\/p>\n Quins fantasmes?<\/p>\n Els fantasmes s\u00f3n les idees que han heretat dels \u00faltims 10 o 20 o 30 anys. Es fiquen en guerres i despr\u00e9s no saben qu\u00e8 fer o com sortir-ne. La realitat \u00e9s que ning\u00fa mana, ning\u00fa se\u2019n fa c\u00e0rrec. Com va dir Maynard Keynes, els governs agafen les idees d\u2019algun paper oblidat i ple de gargots: aix\u00ed \u00e9s com actuen. No hi ha gaire cosa m\u00e9s que es pugui fer. Jo no escric per canviar la pol\u00edtica, perqu\u00e8 no crec que sigui possible. Escric per a lectors individuals, no per a un nou partit o un nou m\u00f3n, escric per a lectors que sospiten que hi ha algun error en la visi\u00f3 predominant del m\u00f3n.<\/p>\n No vol ser una persona influent.<\/p>\n No, ja vaig embolicar-me en la pol\u00edtica fa molts anys. El que aprens \u00e9s que, en pol\u00edtica, de tant en tant es fa algun canvi per millorar, per\u00f2 la major part del temps l\u2019\u00fanic que trobes \u00e9s absurditat. I \u00e9s natural, la pol\u00edtica no \u00e9s un projecte per emancipar la humanitat. La pol\u00edtica \u00e9s un esfor\u00e7 temporal per lluitar contra els mals humans. L\u2019estat del benestar \u00e9s un bon experiment que ha durat 30 anys. Quan als 70 jo estava amb la dreta, creia que ens duria a la bancarrota. Despr\u00e9s vaig canviar d\u2019opini\u00f3, i em van tractar de tra\u00efdor. No veig la pol\u00edtica com una cosa ideol\u00f2gica, sempre l\u2019he vista com una recerca de solucions temporals a problemes permanents. La majoria de la gent pensa que la hist\u00f2ria \u00e9s un seguit d\u2019errors dels quals aprenem alguna cosa.<\/p>\n I no creu que n\u2019aprenguem, de la hist\u00f2ria.<\/p>\n L\u2019\u00fanic que aprenem \u00e9s que la bogeria humana \u00e9s eterna. La major part dels desastres de la hist\u00f2ria no passen per error, sin\u00f3 que passen quan els que produeixen els desastres saben -o se\u2019ls ha dit- que les seves pol\u00edtiques produiran desastres. L\u2019euro n\u2019\u00e9s un exemple. Jo sempre he sigut proeuropeu. Per\u00f2 quan l\u2019euro va comen\u00e7ar a expandir-se, vaig comen\u00e7ar a veure-ho amb ull cr\u00edtic. Ara s\u00f3c euroesc\u00e8ptic. Una de les raons per les quals em vaig separar del thatcherisme \u00e9s que Thatcher era euroesc\u00e8ptica. I ara jo tamb\u00e9 ho s\u00f3c. Potser tenia ra\u00f3 en aix\u00f2. El que ha passat amb l\u2019euro no ha sigut un error, ha sigut una bogeria. I una bogeria persistent. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 hi has fet una gran inversi\u00f3 intel\u00b7lectual i moral, que pot estar connectada amb el teu poder o els teus ingressos. I una ra\u00f3 encara m\u00e9s profunda: esdev\u00e9 una part del sentit de la vida d\u2019aquesta gent. Hobsbawm, el gran escriptor comunista, tenia el carnet del Partit Comunista quan va morir, encara que el partit ja no exist\u00eds. Per qu\u00e8? S\u2019identificava amb aquesta bogeria criminal. La seva vida hauria estat buida de significat sense aix\u00f2.<\/p>\n \u00bfPer\u00f2 com se sent profetitzant coses dolentes i tenint ra\u00f3?<\/p>\n He tingut ra\u00f3 un parell o tres de vegades. No en tot. Vaig creure que l\u2019euro ja hauria caigut a hores d\u2019ara, i m\u2019equivocava. Crec que el que ha passat \u00e9s pitjor. Hauria sigut millor si hagu\u00e9s caigut durant la crisi. Jo admiro George Soros. Ell creu que el projecte europeu es pot salvar, jo no. En la meva opini\u00f3 ara el perill \u00e9s que el projecte no \u00e9s reformable. El cost de salvar el projecte, a nivell de l\u2019euro, \u00e9s que en gaireb\u00e9 tots els pa\u00efsos europeus la pol\u00edtica s\u2019est\u00e0 desestabilitzant, i en molts pa\u00efsos, no nom\u00e9s a Espanya, est\u00e0 provocant els antics dimonis europeus: antisemitisme i r\u00e8gims de l\u2019odi. La pol\u00edtica ja est\u00e0 enverinada.<\/p>\n No veu futur a Europa?<\/p>\n Quan vaig ser a Barcelona, al CCCB, fa un parell d\u2019anys, vaig con\u00e8ixer un grup de joves que emigraven. Em van preguntar qu\u00e8 faria jo en els seu lloc. Si jo fos una persona jove, de 20 o 30 anys, en la situaci\u00f3 actual a Espanya tindria b\u00e0sicament dues opcions: o involucrar-me en algun projecte de resist\u00e8ncia pol\u00edtica o emigrar. Faria una cosa o l\u2019altra. Sento molta simpatia pels joves d\u2019avui dia, aquests a qui anomenem la generaci\u00f3 perduda<\/em>. Si jo tingu\u00e9s 28 anys i estigu\u00e9s vivint a casa dels meus pares, amb molta educaci\u00f3 per\u00f2 sense feina, intentaria ser realista. No voldria perdre uns anys irrecuperables de la meva vida.<\/p>\n Qu\u00e8 pot passar, doncs?<\/p>\n Una de les situacions m\u00e9s inestables ara mateix \u00e9s a Fran\u00e7a. Si Marine Le Pen qued\u00e9s segona -ja no dic guanyar- seria un escenari terrible. El sistema podria trencar-se abans. La caiguda seria molt dolorosa. Per\u00f2 per a mi fins i tot un trencament com aquest seria preferible a seguir aix\u00ed durant 20 anys m\u00e9s. Perqu\u00e8 \u00e9s essencialment irreformable. Hi ha gent a l\u2019esquerra que pensa que pot ser reformable. Jo no.<\/p>\n On se situa pol\u00edticament?<\/p>\n No estic lligat a cap partit. Voto t\u00e0cticament.<\/p>\n Encara existeix l\u2019esquerra?<\/p>\n A Anglaterra? \u00c9s molt d\u00e8bil. Crec que el problema al Regne Unit \u00e9s lleugerament diferent, perqu\u00e8 no som dins l\u2019euro. No crec que s\u2019hagi pensat gaire en com adaptar-se per fer de l\u2019economia una cosa m\u00e9s humana en un context altament globalitzat. El que diuen ara alguns al Partit Laborista \u00e9s que el que necessitem al Regne Unit \u00e9s una esp\u00e8cie de capitalisme m\u00e9s responsable, m\u00e9s amable, i que es preocupi m\u00e9s de la gent. Per\u00f2 som probablement el pa\u00eds m\u00e9s globalitzat del m\u00f3n. M\u00e9s que Am\u00e8rica. Podem fer petites millores, que no duraran per sempre.<\/p>\n Qu\u00e8 en pensa de Piketty i aquest tipus de cr\u00edtiques al capitalisme?<\/p>\n No \u00e9s res nou. Simplement aporta dades i xifres sobre el que ja deia Marx. Ja no hi ha cap agent pol\u00edtic. La tecnologia ha distribu\u00eft la classe treballadora arreu. Ja no \u00e9s a les f\u00e0briques. Crec que les persones no controlem el progr\u00e9s tecnol\u00f2gic. A Europa hem decidit no tenir modificats gen\u00e8ticament. Podem tenir ra\u00f3 o no tenir-ne, per\u00f2 \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 tecnol\u00f2gica. I aquestes coses tenen efectes globals. Quan la gent diu \u201cnosaltres farem aix\u00f2\u201d, qui \u00e9s nosaltres<\/em>? La humanitat \u00e9s una ficci\u00f3. Hi ha unes quantes organitzacions globals, per\u00f2 en ess\u00e8ncia la humanitat no t\u00e9 cap poder d\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva.<\/p>\n Es poden aconseguir progressos.<\/p>\n Fa 20 o 30 anys es temia que els programes nuclears s\u2019expandirien. Ho van fer una mica, al Pakistan. Tamb\u00e9 en algunes zones de Sud-\u00e0frica. Per\u00f2 ho van deixar estar. Aix\u00ed que amb un estret grau de cooperaci\u00f3 es pot fer alguna cosa. Potser no es va poder parar del tot, per\u00f2 alguna cosa es va fer. Per\u00f2 no hi ha cap col\u00b7lectiu hum\u00e0 que faci coses, cap col\u00b7lectiu o agent hum\u00e0 que decideixi coses. El que hi ha s\u00f3n estats, no-estats, criptoestats -com Isl\u00e0ndia-. Hi ha determinades coses que es poden fer en llocs particulars en moments particulars. De vegades per l\u2019esquerra, de vegades pels liberals.<\/p>\n Per\u00f2 creixen els riscos.<\/p>\n Un dels perills del moment \u00e9s que sembla que els governs occidentals, Europa i Am\u00e8rica, serien feli\u00e7os si Putin fos derrocat i hi hagu\u00e9s un canvi de r\u00e8gim a R\u00fassia. Jo crec que Putin \u00e9s perill\u00f3s, i el seu r\u00e8gim \u00e9s terrible en molts sentits. No tant com el comunisme, per\u00f2 terrible. Per\u00f2 mira qu\u00e8 ha passat en altres pa\u00efsos on ha canviat el r\u00e8gim. Com L\u00edbia, per no parlar de l\u2019Iraq. D\u2019altra banda, el comparen amb Hitler. Ho trobo exagerat. Per\u00f2 posats a comparar, Hitler era molt popular, fins que va comen\u00e7ar a perdre la guerra. Si Putin cau, qui el reempla\u00e7ar\u00e0? Un liberal? Ho dubto. El podria reempla\u00e7ar alg\u00fa menys intel\u00b7ligent, menys contingut, menys calculador, molt m\u00e9s tir\u00e0. Podria ser molt perill\u00f3s. Occident d\u2019alguna manera ha contribu\u00eft a les seves pol\u00edtiques.<\/p>\n I qu\u00e8 pot passar?<\/p>\n Si la relaci\u00f3 entre Europa i R\u00fassia empitjora, i Putin d\u2019alguna manera se sent temptat a emprendre una nova aventura, als estats b\u00e0ltics per exemple, seria catastr\u00f2fic. No seria necess\u00e0riament una guerra nuclear, per\u00f2 estar\u00edem tornant al 1930. No amb el nazisme. Per\u00f2 en la majoria de pa\u00efsos europeus hi est\u00e0 havent moviments t\u00f2xics. Tinc ent\u00e8s que a Espanya la majoria de les radicalitzacions han vingut de les esquerres. D\u2019alguna manera heu tingut sort. No teniu Le Pen. Esclar que la radicalitzaci\u00f3 de dretes la teniu a la mem\u00f2ria, suposo que aix\u00f2 hi ha ajudat.<\/p>\n \u00bfLes revolucions de color<\/em> del Twitter van ser una il\u00b7lusi\u00f3?<\/p>\n Vaig escriure poc sobre aquest tema, perqu\u00e8 la gent no hauria pogut suportar el meu pessimisme. El que hauria escrit \u00e9s que admiro tots aquests joves, per\u00f2 a Egipte nom\u00e9s hi ha dues institucions o organitzacions de lideratge: l\u2019ex\u00e8rcit i els Germans Musulmans. El 60% de la poblaci\u00f3 \u00e9s analfabeta. Hi havia gent que sortia a les places, per\u00f2 qu\u00e8 fas amb aquesta gent tan pobra? El resultat era previsible. No em sorpr\u00e8n gens. Es van escriure moltes estupideses en aquell moment. \u00c9s com les revolucions del 1848. Al cap d\u2019un parell d\u2019anys s\u2019havien reprimit. I van caldre 150 anys perqu\u00e8 la situaci\u00f3 a Europa s\u2019estabilitz\u00e9s. \u00bfDe veritat que ho poden aconseguir al Pr\u00f2xim Orient en un parell de mesos? Trigaran anys, o potser d\u00e8cades. No dic que hagin de seguir el proc\u00e9s europeu, que ha sigut nociu en molts sentits. Amb el proc\u00e9s colonial, per exemple. En cert sentit es van crear estats artificials en molts pa\u00efsos. En aix\u00f2 Europa hi t\u00e9 certa responsabilitat.<\/p>\n Quines?<\/p>\n El que ha fet Occident fins ara ha sigut tot desastr\u00f3s. Tot el que hi hem fet ha sigut un complet desastre. Haur\u00edem de deixar-ho estar. I ja no necessitem el seu petroli. No hi durem la pau. En part perqu\u00e8 el conflicte t\u00e9 un component religi\u00f3s. Ara mateix estan en una esp\u00e8cie de semirevoluci\u00f3 que segurament seguir\u00e0 aix\u00ed durant una o dues generacions. Per\u00f2 convertir-se en una democr\u00e0cia no \u00e9s una cosa que es pugui fer en un parell de mesos. La gent aix\u00f2 no ho vol veure, perqu\u00e8 \u00e9s depriment. I perqu\u00e8 no estan familiaritzats amb la hist\u00f2ria. La majoria de les esperances que la gent diposita en la pol\u00edtica s\u00f3n il\u00b7lusions. \u00c9s dur, per\u00f2 jo escric per a la gent que d\u2019aix\u00f2 pot fer-ne \u00fas.<\/p>\n Li agrada ser pol\u00e8mic.<\/p>\n Crec que hi ha determinades postures que mereixen la mofa. Hi ha postures que s\u00f3n est\u00fapides, nocives i populars: s\u00f3n les que escullo. He tingut moltes pol\u00e8miques amb Steven Pinker, per exemple, que diu que el m\u00f3n \u00e9s cada vegada m\u00e9s pac\u00edfic. En el meu nou llibre dedico una s\u00e0tira contra ell. Les morts de no combatents han augmentat des de la Segona Guerra Mundial. Aix\u00f2 \u00e9s ser m\u00e9s pac\u00edfic? La configuraci\u00f3 de la viol\u00e8ncia ha canviat, per\u00f2 no la seva intensitat. Com a S\u00edria: si milions i milions de persones viuen en ciutats devastades, es refugien als camps i moltes moren abans del que haurien mort, \u00bfhan mort per la guerra? Si a alg\u00fa se\u2019l tortura o se\u2019l viola, hi ha seq\u00fceles. Estr\u00e8s posttraum\u00e0tic, depressi\u00f3. O acaba pobre, o emigra i mor sol en algun lloc del m\u00f3n. L\u2019ha mort la guerra? Jo diria que s\u00ed. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 de causa i efecte. La viol\u00e8ncia no \u00e9s nom\u00e9s un tret al cap.<\/p>\n El noto enfadat amb Pinker.<\/p>\n Crec que \u00e9s un punt de vista molt nociu. Jo intento burlar-me\u2019n. El que Pinker diu \u00e9s que la guerra \u00e9s un fenomen antiquat. Per\u00f2 la realitat \u00e9s que les guerres moltes vegades estan subcontractades. Les grans guerres han destru\u00eft civilitzacions. Hi ha un gran escriptor de viatges brit\u00e0nic, Norman Lewis, que va viatjar per tot el m\u00f3n durant els anys 50. Va denunciar l\u2019impacte i el maltractament -i fins i tot genocidi- dels fonamentalistes americans en societats tribals a l\u2019Amazones. Tamb\u00e9 parla sobre \u00c0sia del Sud, i de l\u2019exquisida i delicada civilitzaci\u00f3 que hi vivia. Qu\u00e8 ho va destruir? Les seves guerres? El que realment els va destruir va ser l\u2019\u00faltim per\u00edode de la colonitzaci\u00f3 occidental. El m\u00e9s violent. Per aix\u00f2 no estic nom\u00e9s en desacord amb els punts de vista com el de Pinker: els menyspreo profundament. A l\u2019imperialisme hi van poder sobreviure parts de la civilitzaci\u00f3, per\u00f2 no a les guerres. Crec que \u00e9s un punt de vista moralment corromput, i fals.<\/p>\n Tria b\u00e9 els seus rivals intel\u00b7lectuals.<\/p>\n Si est\u00e0s interessat en una visi\u00f3 realista del m\u00f3n, no et pots prendre seriosament Dawkins, Pinker, Fukuyama\u2026 Escriuen molt, i llibres molt llargs. A mesura que em faig gran intento escriure llibres m\u00e9s i m\u00e9s curts [riu]. I nom\u00e9s he sigut pol\u00e8mic amb postures que mereixen la mofa. Quan el 2008 vaig dir que hi podria haver una guerra a Europa es van posar les mans al cap. Per\u00f2 el que est\u00e0 passant a Ucra\u00efna \u00e9s una guerra. \u00c9s el m\u00f3n de Stefan Zweig que torna. No ho hem superat, no som m\u00e9s intel\u00b7ligents. S\u00f3n les mateixes bogeries.<\/p>\n Algun altre objecte de la seva cr\u00edtica?<\/p>\n La intimidaci\u00f3 religiosa, per exemple. Jo s\u00f3c ateu, i crec que en la seva major part la religi\u00f3 ha fet molt mal. Per\u00f2 si mirem el segle XX, la major part del mal l\u2019han fet projectes seculars. La majoria dels alts c\u00e0rrecs nazis eren ateus, i se suposava que tots els comunistes havien de ser-ho. Mofant-me i posant en rid\u00edcul aquestes postures intento treure a la llum la seva absurditat. Ara estic escrivint un assaig sobre l\u2019ateisme i una de les coses que intento explicar -per\u00f2 no intento conv\u00e8ncer ning\u00fa- \u00e9s que la idea que la ci\u00e8ncia podria generar un nou tipus d\u2019\u00e8tica \u00e9s una idea que ja ha tingut lloc dues o tres vegades a Europa, i sempre ha sigut un desastre. Ja va passar a finals del segle XIX. Mira les teories racistes que van fer servir els nazis. Els nazis van fer servir moltes de les idees del bi\u00f2leg alemany Ernst Haeckel, com la jerarquia dels grups racials. Ara molts autors americans defensen que l\u2019\u00e8tica hauria d\u2019estar basada en la ci\u00e8ncia. L\u2019\u00e8tica \u00e9s un terreny a part. Has d\u2019entendre clarament el m\u00f3n en qu\u00e8 vius, i en aix\u00f2 la ci\u00e8ncia pot ajudar. Per\u00f2 la ci\u00e8ncia no et pot facilitar els judicis \u00e8tics. Aquest error s\u2019ha com\u00e8s una vegada i una altra.<\/p>\n Recorre a la s\u00e0tira sovint. \u00bfCreu que l\u2019humor ajuda?<\/p>\n Als meus llibres dono molts arguments per a qui els vol, per\u00f2 crec que riure\u2019s d\u2019una postura tamb\u00e9 pot ser molt \u00fatil. L\u2019humor \u00e9s una capacitat humana. Alguna gent em pregunta qu\u00e8 diferencia els humans dels animals. Som animals, per\u00f2 s\u00f3n diferents. Jo crec que hi ha quatre difer\u00e8ncies, i una \u00e9s rec\u00f3rrer a l\u2019absurd.<\/p>\n Repassem les quatre difer\u00e8ncies?<\/p>\n La primera \u00e9s que tenim una consci\u00e8ncia molt m\u00e9s clara que cap altre animal de la inevitabilitat de la mort. No entenem la mort, per\u00f2 sabem que hi haurem de fer front. El segon factor \u00e9s que necessitem explicar-nos una hist\u00f2ria coherent de les nostres vides. Si no ho podem fer, solem caure malalts, d\u2019una manera o una altra. O embogim. Aix\u00f2 ens porta a les religions, una cosa que els animals semblen no tenir. Una altra difer\u00e8ncia que exploro en el meu nou llibre \u00e9s que nom\u00e9s els humans cacen i maten altres humans -i tamb\u00e9 a ells mateixos- per donar un significat a les seves vides. La viol\u00e8ncia beu de moltes raons. De vegades del pragmatisme. Fins i tot els su\u00efcides que es maten lligats a bombes. La gent pensa que \u00e9s un fenomen religi\u00f3s, per\u00f2 no ho \u00e9s.<\/p>\n En molts casos s\u00ed.<\/p>\n Molts dels primers su\u00efcides lligats a bombes al L\u00edban, als anys 80, eren laics. Alguns eren cristians. Alguns membres del Partit Comunista. O els Tigres per a l\u2019Alliberament de l\u2019Eelam T\u00e0mil, a Sri Lanka. Eren leninistes, i no creien en la vida despr\u00e9s de la mort. Ells van inventar el cintur\u00f3 bomba. Aleshores no era religi\u00f3s, ho \u00e9s ara. Una caracter\u00edstica \u00fanica dels humans \u00e9s que maten altres humans i, volunt\u00e0riament, accepten la seva pr\u00f2pia mort amb l\u2019objectiu de donar un significat a les seves vides. Aix\u00f2 \u00e9s \u00fanic. Cap altre animal mata per aix\u00f2. Maten per protegir les cries, per protegir el territori, per trobar menjar\u2026 En aquest sentit, els humans s\u00f3n pitjors que els altres animals. Saben que moriran, i necessiten respostes. Els humans senten la p\u00e8rdua de significat molt m\u00e9s que la p\u00e8rdua de la vida. Aix\u00f2 \u00e9s molt important. Per aix\u00f2 se su\u00efcida, la gent.<\/p>\n I la quarta difer\u00e8ncia?<\/p>\n Nom\u00e9s els humans tenen el sentit de l\u2019absurd. Aix\u00f2 \u00e9s una cosa positiva. Un dels escriptors del segle XX que m\u00e9s admiro, majorit\u00e0riament dramaturg per\u00f2 tamb\u00e9 amb alguns diaris molt bons, \u00e9s Ionesco. La major part del temps la meva feina \u00e9s evidenciar l\u2019absurditat de projectes i formes de pensament que trobo extremadament irracionals. La gent diu que aix\u00f2 \u00e9s terriblement negatiu. B\u00e9, no em riur\u00e9 d\u2019un lepr\u00f3s. Per\u00f2 crec que l\u2019habilitat de riure\u2019s de l\u2019absurd \u00e9s interessant.<\/p>\n La viol\u00e8ncia \u00e9s un tema que vost\u00e8 analitza.<\/p>\n Els homes forts s\u2019utilitzen a tots els b\u00e0ndols. Per aix\u00f2 en general no estic a favor de les revolucions. Passen, i de vegades s\u2019obtenen bons resultats, per\u00f2 sovint a un cost enorme. I crec que aquesta \u00e9s una altra de les raons per les quals alguna gent de l\u2019esquerra encara m\u2019odia. Perqu\u00e8 tot i que he criticat el capitalisme, s\u00f3c molt prudent amb les revolucions. Fins i tot a Espanya diria que els horrors de la Guerra Civil encara no s\u2019han oblidat. Encara que hi hagu\u00e9s 20 o 30 anys de silenci. I ara han tornat a sortir, molts anys despr\u00e9s. I \u00e9s terrible el que va passar.<\/p>\n Si ens trobem d\u2019aqu\u00ed 10 anys, qu\u00e8 haur\u00e0 passat? A la seva vida i al m\u00f3n.<\/p>\n B\u00e9, parlar\u00e9 del m\u00f3n, perqu\u00e8 a la meva vida no ho s\u00e9 [riu]. Segurament hi haur\u00e0 un conflicte m\u00e9s gran amb R\u00fassia. On acaba el joc amb l\u2019euro? M\u00e9s retallades, m\u00e9s austeritat, menys estat del benestar, m\u00e9s amargor… Tamb\u00e9 serem en un conflicte -no s\u00e9 de quin tipus- m\u00e9s gran amb R\u00fassia. El declivi americ\u00e0 segurament continuar\u00e0, amb grans desigualtats internes. Una altra de les coses que crec \u00e9s que la situaci\u00f3 de la classe mitjana a tot el m\u00f3n ser\u00e0 pitjor, o almenys amb m\u00e9s inseguretats. En alguns pa\u00efsos potser tindran uns ingressos alts, si evitem una esp\u00e8cie de deflaci\u00f3 a Europa. Per\u00f2 hi haur\u00e0 parts del m\u00f3n on els ingressos seran molt insegurs, perqu\u00e8 els oficis tradicionals de la classe mitjana, incloent-hi els metges, s\u00f3n insegurs.<\/p>\n Per qu\u00e8?<\/p>\n La robotitzaci\u00f3 en aquest terreny \u00e9s incre\u00efble. Pensa en com ha canviat en 10 anys la teva vida, amb internet i la tecnologia. El periodisme ha canviat absolutament en els \u00faltims 10 anys. L\u2019edici\u00f3 tamb\u00e9. Fins i tot les universitats. Aix\u00f2 continuar\u00e0. Fins i tot s\u2019ha est\u00e8s en \u00e0mbits com els taxis. Uber est\u00e0 acabant amb el taxi tradicional. I aix\u00f2 nom\u00e9s \u00e9s el principi. Moltes de les posicions de la classe mitjana i les seves estructures han desaparegut. Hi haur\u00e0 una esp\u00e8cie de reproletaritzaci\u00f3. Per\u00f2 no en el sentit que hauria pensat Marx. Amb les f\u00e0briques es van concentrar, com un \u00e0tom. Ara passa el contrari. Crec que aix\u00f2 no es pot aturar, i seguir\u00e0 aix\u00ed durant 10 anys, segur. A difer\u00e8ncia del que pensa molta gent, crec que no haur\u00edem de desitjar una crisi a la Xina. Tot i que no \u00e9s un r\u00e8gim tan fosc com el maoisme, tamb\u00e9 t\u00e9 els seus aspectes foscos, com la repressi\u00f3. Per\u00f2 no crec que h\u00e0gim de desitjar que pateixi una crisi. Ha d\u2019alentir-se, aix\u00f2 s\u00ed. Per raons mediambientals i per moltes altres raons. Seria benefici\u00f3s per al m\u00f3n si pogu\u00e9s estabilitzar la seva situaci\u00f3. Aix\u00f2 no vol dir que es converteixi en un pa\u00eds democr\u00e0tic, esclar. Un dels grans mites, residual del marxisme, \u00e9s que la classe mitjana \u00e9s la salvadora del m\u00f3n. Que on hi ha classe mitjana es vol estar unit, es vol ser lliure. I no t\u00e9 per qu\u00e8 ser aix\u00ed.<\/p>\n I qu\u00e8 passar\u00e0 amb nosaltres? \u00bfSeguirem amb la bogeria de l\u2019autoajuda, les pastilles per ser feli\u00e7os, les addiccions tecnol\u00f2giques…?<\/p>\n Aix\u00f2 \u00e9s incurable. Internet i el ciberespai estan molt b\u00e9, jo els utilitzo per a moltes coses: per fer recerques, per veure pel\u00b7l\u00edcules… Per\u00f2 tamb\u00e9 es pot utilitzar com una arma. Envaeix la nostra privacitat. Per cert, aix\u00f2 ja ho vaig dir en el meu llibre el 2002. Aix\u00f2 d\u2019Al-Qaida -vaig dir- es far\u00e0 servir per eliminar la nostra privacitat. Ning\u00fa em va creure: estava sent massa pessimista. El preu de l\u2019individualisme ser\u00e0 la p\u00e8rdua de privacitat. En altres paraules, l\u2019etern retorn a la bogeria continuar\u00e0. Si podem evitar una altra gran guerra, que crec que \u00e9s possible, crec que podrem fer front a alguns dels problemes que tenim. Que no vol dir que canvi\u00efn les coses en els fonaments. La gent seguir\u00e0 sent fan\u00e0tica. Els humans seguiran sent el que sempre han sigut. Amb el seu sentit redemptor de l\u2019absurd.<\/p>\n El perfil<\/strong><\/p>\n John Gray (Regne Unit, 1948). Professor em\u00e8rit de pensament europeu de la London School of Economics, aquest fil\u00f2sof i polit\u00f2leg \u00e9s tamb\u00e9 un dels grans polemistes de l\u2019actualitat.<\/p>\n El seu estudi s\u2019ha centrat especialment en els conceptes de progr\u00e9s i modernitat, que ha posat en q\u00fcesti\u00f3 en llibres com Tecnologia, progr\u00e9s i l\u2019impacte hum\u00e0 sobre la Terra<\/em>, publicat en la col\u00b7lecci\u00f3 Breus del CCCB, on ha participat en dos cicles de confer\u00e8ncies, el 2008 i el 2011.<\/p>\n A l\u2019editorial Paid\u00f3s, on publica gran part dels seus estudis, ha publicat Anatom\u00eda de Gray. Textos esenciales<\/em>, que reuneix alguns dels seus articles.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" DIUEN DEL FIL\u00d2SOF JOHN GRAY QUE \u00c9S EL M\u00c9S SEMBLANT QUE T\u00c9 ANGLATERRA A UN INTEL\u00b7LECTUAL FRANC\u00c8S. Provocador i pol\u00e8mic, \u00e9s un liberal pessimista capa\u00e7 de ser molt agre i sat\u00edric per desmuntar els seus rivals, els pensadors que dibuixen … Continua llegint