![\"dels-llengua-que-no-del_ARAIMA20150419_0085_45\"](\"http:\/\/www.beseit.net\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/dels-llengua-que-no-del_ARAIMA20150419_0085_45-300x200.jpg\")
<\/a>d\u2019assimilar l\u2019\u00fas del guionet o la di\u00e8resi, per la seva complexitat una mica arbitr\u00e0ria.<\/p>\nDocents de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria defensen a l\u2019ARA que la normativa cal actualitzar-la sempre, respectant la riquesa de la llengua. El sentiment general \u00e9s que hauria de reflectir millor el catal\u00e0 que s\u2019utilitza als mitjans de comunicaci\u00f3 i, en general, el catal\u00e0 del carrer.<\/p>\n
Segons el professorat, hi ha massa dist\u00e0ncia entre el catal\u00e0 normatiu i el parlat. \u201cHi ha aspectes que els alumnes, i els parlants en general, no interioritzen perqu\u00e8 no se\u2019ls senten propis\u201d, explica una professora de secund\u00e0ria d\u2019un institut de Badalona, que prefereix no donar el seu nom. Com a exemple posa la combinaci\u00f3 de pronoms febles. \u201cSembla que estiguis fent llengua en un laboratori\u201d, lamenta. Aquest tipus de normes \u201ccomplexes\u201d i \u201cartificials\u201d distancien encara m\u00e9s els alumnes de la llengua quan es tracta d\u2019un nouvingut. \u201cHas de comen\u00e7ar de zero i introduir temes com el canvi i caiguda de preposicions… \u00c9s impossible\u201d, afirma la docent de Badalona.<\/p>\n
L\u2019Eul\u00e0lia Bargall\u00f3, mestra de 6\u00e8 de prim\u00e0ria de l\u2019escola Salesians d\u2019Horta, t\u00e9 com a premissa explicar la normativa vigent que pertoca als seus alumnes pel curs que fan, tot i que matisa que l\u2019ideal seria poder-la fer servir com a \u201cinstrument\u201d perqu\u00e8 aprenguin a parlar, llegir i escriure correctament. Defensa que els acad\u00e8mics facin l\u2019esfor\u00e7 d\u2019establir unes normes m\u00e9s \u201cflexibles\u201d i acostades a la gram\u00e0tica dels parlants. Una de les seves reivindicacions \u00e9s una incorporaci\u00f3 m\u00e9s \u201c\u00e0gil\u201d del nou l\u00e8xic o expressions que ja s\u2019han integrat a la llengua. \u201cCosta molt que entrin als diccionaris\u201d, puntualitza. Sovint, reconeix, se les troba a les redaccions dels seus alumnes. \u201cNo els hi assenyalo com a incorrectes, per\u00f2 s\u00ed que els hi subratllo perqu\u00e8 siguin conscients que no estan acceptades i que, per tant, podrien ser comptades com a faltes\u201d, explica. Seguint aquest argument, Bargall\u00f3 defensa que una revisi\u00f3 de la normativa l\u2019hauria de fer sensible a tots els registres: des d\u2019una comunicaci\u00f3 m\u00e9s informal a una de m\u00e9s formal.<\/p>\n
Eul\u00e0lia Ros s\u2019encarrega d\u2019ensenyar catal\u00e0 a nens de 1r de prim\u00e0ria, de 6 i 7 anys. \u00c9s el primer curs en el qual es comen\u00e7a a treballar a consci\u00e8ncia la lectura, l\u2019escriptura i, sobretot, la comunicaci\u00f3 oral. \u201cQuan hi ha paraules que no diuen b\u00e9 els hi corregeixo per\u00f2 sense sobresaturar-los perqu\u00e8 no perdin espontane\u00eftat i agafin seguretat\u201d. L\u2019Eul\u00e0lia, que d\u00f3na classes a l\u2019escola Nab\u00ed de Barcelona explica, com a exemple, que un dels errors m\u00e9s freq\u00fcents \u00e9s dir malament les hores en catal\u00e0. \u201cS\u2019imposa les dues i mitja en lloc de dos quarts de tres\u201d. I no t\u00e9 clar que algun dia, dir-ho aix\u00ed, no s\u2019hagi de considerar tamb\u00e9 correcte. S\u2019ha d\u2019obrir un \u201cdebat\u201d sobre quins aspectes s\u2019haurien d\u2019actualitzar tant a nivell l\u00e8xic, com ortogr\u00e0fic i gramatical\u201d, afirma Ros, que forma part de l\u2019Associaci\u00f3 de mestres Rosa Sensat. En cap cas -deixa clar- s\u2019ha d\u2019acceptar cap canvi que suposi un \u201cempobriment\u201d de la llengua.<\/p>\n
La cap del departament de llengua catalana de l\u2019IES Sant Elm de Sant Feliu de Gu\u00edxols, \u00c0ngela Ribas, se suma a la tesi que hi ha aspectes de la normativa que s\u2019haurien de reformar i actualitzar. De fet, admet que alguns els ensenya a classe, en bona part, perqu\u00e8 els alumnes se\u2019ls poden trobar als ex\u00e0mens de selectivitat. Entre aquests aspectes, esmenta: l\u2019eliminaci\u00f3 de les preposicions davant del que, la utilitzaci\u00f3 dels verbs ser i estar, la normativa del guionet i, altre cop, la temuda combinaci\u00f3 de pronoms febles. Ara b\u00e9 Ribas tamb\u00e9 alerta que el que en cap cas no es pot fer \u00e9s ser permissius en la p\u00e8rdua, per pressi\u00f3 del castell\u00e0, de trets propis de la llengua catalana. \u201c\u00c9s clau que la llengua mantingui el seu segell d\u2019identitat\u201d, insisteix. Al marge de la normativa, la falta de temps \u00e9s un altre dels entrebancs que dificulta que l\u2019alumnat arribi a tenir un bon nivell del catal\u00e0.<\/p>\n
El castell\u00e0, l\u2019amena\u00e7a real<\/p>\n
A l\u2019ESO els instituts fan una mitjana de tres hores setmanals de llengua i literatura catalana (un total de 840 hores durant els quatre cursos). La xifra es redueix a nom\u00e9s dues a la setmana durant el batxillerat. A prim\u00e0ria se\u2019n fan, en tot el cicle, 1.050. Mentre va estar vigent la llei d\u2019educaci\u00f3 b\u00e0sica, del 1975 al 1990, s\u2019impartien fins a cinc hores de catal\u00e0 a COU, l\u2019equivalent a l\u2019actual 2n de batxillerat. Els docents coincideixen, per\u00f2, que la gran amena\u00e7a del catal\u00e0 no \u00e9s una normativa obsoleta o \u201cpoques\u201d classes de catal\u00e0, sin\u00f3 la forta interfer\u00e8ncia del castell\u00e0. \u201cEs nota en tot\u201d, asseguren. Ribas va m\u00e9s enll\u00e0 i afirma que la llengua que fan servir alguns alumnes ja \u00e9s m\u00e9s castell\u00e0 que catal\u00e0.<\/p>\n
Sigui com sigui, hi ha unanimitat entre aquests professors que cal una reforma de la normativa. Tamb\u00e9 tenen molt clar que no \u00e9s feina dels docents abordar-la, perqu\u00e8 ells s\u2019han de centrar a aconseguir que els alumnes assoleixin un bon nivell de lectorescriptura. \u201c\u00c9s feina dels acad\u00e8mics i dels especialistes\u201d, asseguren.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Alumnes de prim\u00e0ria en un examen de catal\u00e0 \/ CRISTINA CALDERER Les combinacions bin\u00e0ries de pronoms febles o la caiguda de preposicions s\u00f3n dos dels habituals cavalls de batalla dels docents de llengua i literatura catalana. S\u00f3n normes que no … Continua llegint