![\"Micropobles_ARAIMA20160123_0320_1\"](\"http:\/\/www.beseit.net\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/Micropobles_ARAIMA20160123_0320_1-252x300.jpg\")
<\/a>N\u2019hi ha 948. Aquesta \u00e9s la xifra oficial de municipis que t\u00e9 Catalunya, despr\u00e9s que l\u2019any passat Mediny\u00e0 (Giron\u00e8s) se separ\u00e9s de Sant Juli\u00e0 de Ramis. Gaireb\u00e9 un miler \u00e9s una xifra prou alta per defugir homogene\u00eftats, per\u00f2 la pres\u00e8ncia d\u2019un ajuntament s\u00ed que \u00e9s un tret com\u00fa de tots. Muntanyosos o costaners, agr\u00edcoles o industrials, governats per un partit o un altre, el que m\u00e9s marca la seva realitat \u00e9s el volum de la poblaci\u00f3 que acullen. Al capdavall, aquest \u00e9s el factor que determina els ingressos que reben.<\/p>\nDins d\u2019aquest fenomen tan divers, s\u00f3n els pobles m\u00e9s petits, els micropobles, els que configuren una realitat paral\u00b7lela, allunyada dels focus. Des de la quietud dels seus carrers i dels seus paisatges, lluiten per sobreviure al despoblament massiu dels anys 60 i 70, tot fent de custodis de bona part del territori. Un parell de dades demostren aquesta disparitat. <\/p>\n
Actualment, els municipis de menys de 500 habitants s\u00f3n un ter\u00e7 del total, i alhora ocupen un ter\u00e7 del territori catal\u00e0, i bona part dels recursos naturals. Per contra, nom\u00e9s aglutinen un 2% de la poblaci\u00f3. Ara b\u00e9, alguna cosa s\u2019ha mogut en els \u00faltims anys. Sigui per la recerca d\u2019una vida m\u00e9s tranquil\u00b7la, per la millora de les comunicacions, per la p\u00e8rdua de l\u2019estigma associat al fet de ser de poble o b\u00e9 pel valor afegit dels productes de proximitat, el cert \u00e9s que en els \u00faltims anys han aconseguit atreure nous habitants i, fins i tot, s\u2019han rejovenit una mica. \u00c9s cert que no a tot arreu ha passat igual, i que aquests augments de poblaci\u00f3 s\u2019han produ\u00eft sobretot en municipis no tan petits. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que els pobles pirinencs o els del sud de Catalunya continuen perdent poblaci\u00f3, per\u00f2 s\u00ed que es pot observar un canvi de tend\u00e8ncia cada cop m\u00e9s consolidat.<\/p>\n
Ho explica Maria Carme Freixa, presidenta de l\u2019Associaci\u00f3 de Micropobles de Catalunya, una entitat sorgida el 2008 amb la intenci\u00f3 \u201cd\u2019actuar com a lobi\u201d. Des de l\u2019associaci\u00f3, que \u00e9s de participaci\u00f3 volunt\u00e0ria, expliquen la seva creaci\u00f3 perqu\u00e8 entenien que els interessos dels pobles m\u00e9s petits no estaven prou resguardats, tampoc a les associacions municipalistes tradicionals. \u201cQuan es planifiquen les pol\u00edtiques no es t\u00e9 en compte la nostra realitat\u201d, assegura Freixa. No ho veu de la mateixa manera el professor de geografia de la UdL Jes\u00fas Burgue\u00f1o, un dels vuit experts que van treballar en l\u2019informe Roca de l\u2019any 2001 que havia de posar les bases per a una reordenaci\u00f3 territorial \u00e0mplia que, tot i que no tenia en els pobles m\u00e9s petits el seu principal objectiu, s\u00ed que en defensava la fusi\u00f3 per fer-los m\u00e9s eficients i, sobretot, per oferir un servei millor al ciutad\u00e0.<\/p>\n
Una q\u00fcesti\u00f3 tab\u00fa <\/strong><\/p>\n La reforma territorial altera l\u2019equilibri entre partits pol\u00edtics<\/strong><\/p>\n Els canvis en l\u2019administraci\u00f3 s\u00f3n m\u00e9s complicats del que podria semblar a simple vista. Burgue\u00f1o recorda que la llei municipal i de r\u00e8gim local de Catalunya, aprovada el 2003, fixa dues condicions molt clares per a la creaci\u00f3 de nous municipis: que tinguin m\u00e9s de 2.000 habitants i que tinguin com a m\u00ednim tres quil\u00f2metres de franja de s\u00f2l no urbanitzable respecte als seus ve\u00efns. El Parlament, per\u00f2, si ho considera convenient, pot saltar-se aquests preceptes. En els \u00faltims anys ho ha fet dos cops: a Mediny\u00e0 i a la Canonja (Tarragon\u00e8s). \u201cSempre \u00e9s m\u00e9s grat crear, perqu\u00e8 suprimir t\u00e9 uns costos\u201d, argumenta el ge\u00f2graf, cr\u00edtic amb unes decisions que nom\u00e9s responen a \u201cdin\u00e0miques locals\u201d.<\/p>\n Burgue\u00f1o, tot i que es nega a reduir el debat de la reorganitzaci\u00f3 territorial als pobles petits i apunta a les comarques i sobretot a les diputacions -o vegueries- com el quem\u00e9s hauria de canviar, lamenta que aquests canvis depenguin tant dels equilibris pol\u00edtics de cada moment i de la necessitat d\u2019agradar o no als governs de torn. T\u00e9 un record una mica trist de com va acabar l\u2019informe Roca, amb la impossibilitat de dur-lo a la pr\u00e0ctica, tot i que tamb\u00e9 d\u00f3na per fet que l\u2019organitzaci\u00f3 interna de Catalunya hauria de ser una compet\u00e8ncia exclusiva de Catalunya. Hi ha reformes que serien \u00fatils per a tothom i en qu\u00e8 fins i tot coincideix amb l\u2019Associaci\u00f3 de Micropobles, com canviar el mecanisme de finan\u00e7ament dels consistoris perqu\u00e8 no nom\u00e9s es tingu\u00e9s en compte la poblaci\u00f3, sin\u00f3 que tamb\u00e9 s\u2019introdu\u00efssin mecanismes per compensar la dispersi\u00f3 de la poblaci\u00f3 o la grand\u00e0ria del terme.<\/p>\n Tornar al punt zero<\/strong><\/p>\n L\u2019informe Roca va fer-se el 2001 per\u00f2 no s\u2019ha posat mai en pr\u00e0ctica<\/strong><\/p>\n \u00bfCal que l\u2019Ajuntament de Lleida formi part de la diputaci\u00f3 provincial, quan el seg\u00fcent municipi m\u00e9s gran de la demarcaci\u00f3 t\u00e9 15.000 habitants? S\u2019ho pregunta Burgue\u00f1o, que advoca per canviar les quatre diputacions per vegueries, o fins i tot mantenint el nom original per\u00f2 fent-les m\u00e9s uniformes. A m\u00e9s, creu que els consells comarcals tindrien m\u00e9s sentit si fossin un verdader organisme de representaci\u00f3 dels alcaldes, sense c\u00e0rrecs designats pels partits. Sigui com sigui, la flexibilitat i l\u2019estudi cas per cas haurien de ser la norma. Fusionar els tres ajuntaments de la Vall de Card\u00f3s en un de sol, exemplifica, no hauria de restar identitat.<\/p>\n Freixa, per la seva banda, veuria una derrota absoluta en la desaparici\u00f3 de qualsevol poble. Els considera la primera l\u00ednia d\u2019atenci\u00f3 al ciutad\u00e0, i veu els alcaldes com els primers interessats a donar la cara, sobretot en pobles en qu\u00e8 tothom sap on viu i qu\u00e8 fa. Creu que s\u00f3n els encarregats de resoldre els problemes reals enfront d\u2019una administraci\u00f3 que desconeix la seva realitat i que no la t\u00e9 en compte. A la pr\u00e0ctica ja mancomunen tots els serveis que poden per estalviar, com \u00e9s la recollida d\u2019escombraries, explica. \u201cEl discurs \u00e9s bonic, per\u00f2 no \u00e9s real\u201d, replica Jes\u00fas Burgue\u00f1o, que considera que la gesti\u00f3 p\u00fablica requereix certa dist\u00e0ncia i que la proximitat tamb\u00e9 pot portar a pr\u00e0ctiques m\u00e9s aviat discrecionals. No \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 d\u2019estalvi, diu, sin\u00f3 tan sols de fer l\u2019administraci\u00f3 m\u00e9s eficient amb la creaci\u00f3 d\u2019un gruix m\u00ednim de poblaci\u00f3.<\/p>\n Els pobles no s\u2019abandonen<\/strong><\/p>\n Els nuclis habitats s\u00f3n m\u00e9s d\u2019un miler, amb realitats diferents<\/strong><\/p>\n Tot i que en l\u2019imaginari col\u00b7lectiu hi pot haver la idea que a Catalunya hi ha pobles abandonats, la realitat \u00e9s que d\u2019ajuntament no se n\u2019ha perdut cap. Una altra cosa s\u00f3n els petits nuclis habitats, llogarrets o masies que han quedat sense gent, per\u00f2 que depenen d\u2019algun poble m\u00e9s gran. \u201cLa Generalitat no pot deixar aquest tema\u201d, urgeix Burgue\u00f1o. Sense imposar res, per\u00f2 s\u00ed fent propostes i incentivant que hi hagi aquests canvis, perqu\u00e8 quan es produeixen demostren que s\u00f3n \u00fatils.<\/p>\n \u201cJa no hi ha tanta difer\u00e8ncia entre viure en un poble o en una ciutat\u201d, considera Freixa, que creu que cada cop m\u00e9s gent accepta que la qualitat de vida als pobles petits \u00e9s m\u00e9s gran que a les ciutats.<\/p>\n \u00bf\u00c9s l\u2019agrupaci\u00f3 la seva garantia de superviv\u00e8ncia? \u00bfHo \u00e9s deixar-los com estan? Custodis del territori i del llegat que representen segles d\u2019hist\u00f2ria, els pobles m\u00e9s petits lluiten per sobreviure sense que el brogit de les grans ciutats permeti sempre escoltar la seva veu. [font]<\/a><\/p>\n \n He considerat aquest article del diari ARA molt interessant perqu\u00e8 aquest resultats s\u00f3n perfectament extrapolables\u00a0 a tota la comarca del Matarranya en general i a Beseit en particular. El fenomen de la despoblaci\u00f3 del pobles petits \u00e9s una dram\u00e0tica realitat. No m’atreveixo a fer cap pronostic d’aquest assumpte tant complex.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Als pobles de menys de 500 habitants hi viuen el 2% dels catalans per\u00f2 custodien un ter\u00e7 del territori N\u2019hi ha 948. Aquesta \u00e9s la xifra oficial de municipis que t\u00e9 Catalunya, despr\u00e9s que l\u2019any passat Mediny\u00e0 (Giron\u00e8s) se separ\u00e9s … Continua llegint