{"id":6759,"date":"2016-08-19T10:42:14","date_gmt":"2016-08-19T08:42:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.beseit.net\/?p=6759"},"modified":"2016-08-19T12:11:44","modified_gmt":"2016-08-19T10:11:44","slug":"amor-didiota-lluis-anton-baulenas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.beseit.net\/?p=6759","title":{"rendered":"Amor d’idiota (Llu\u00eds-Anton Baulenas)"},"content":{"rendered":"

M\u00e9s que una at\u00edpica hist\u00f2ria d\u2019amor, Amor d\u2019idiota \u00e9s una narraci\u00f3 sobre l\u2019amor. Ambientada a la Barcelona post-ol\u00edmpica, en plena crisi, quan el retorn a la quotidianitat\u00a0 \"amor<\/a>despr\u00e9s d\u2019uns mesos de somni es feia m\u00e9s dur, explica la hist\u00f2ria d\u2019un jove que, a punt de fer trenta-cinc anys, despla\u00e7at, ven\u00e7ut i sense perspectives clares de futur, viu dues circumst\u00e0ncies que, potser, el for\u00e7aran a canviar de vida. D\u2019una banda, la coneixen\u00e7a, amb cinc mesos de retard, de la mort d\u2019un amic i, de l\u2019altre, l\u2019impacte de la trobada amb una dona jove que es dedica a penjar banderoles als fanals de la ciutat.<\/p>\n

Amor d\u2019idiota comen\u00e7a una g\u00e8lida nit de gener de 1993, quan els p\u00e8ls del pubis de Sharon Stone triomfaven a casa nostra, i s\u2019acaba un divendres de maig del mateix any, poc despr\u00e9s del concert de Bruce Springsteen a l\u2019Estadi Ol\u00edmpic. Com en altres novel\u00b7les de l\u2019autor, el tel\u00f3 de fons barcelon\u00ed no fa sin\u00f3 emmarcar hist\u00f2ries concretes de gent molt concreta: persones de carn i ossos que, enmig de la confusi\u00f3, intenten aferrar-se a valors segurs, l\u2019amistat, a valors suposats, l\u2019amor o a tots dos alhora. A l\u2019espera de temps millors, la ciutat tan sols pot oferir el que ha ofert d\u2019en\u00e7\u00e0 de fa dos mil anys: recer, aixopluc i una mica, o molta, distracci\u00f3.<\/p>\n

paraules i frases del llibre:
\nentapissats,
\nregurgitat
\nterrabastall
\nindividu
\nM\u00e9s que l’home invisible, s\u00f3c l\u2019home desdibuixat.
\nandr\u00f2mines.
\nuna calaixera desballestada i esclafada.
\nQuina bajanada,
\n\u00abV\u00e9s amb compte, Pere-Lluc, all\u00e0 fora \u00e9s ple d\u2019idiotes\u00bb.
\nbitllo-bitllo,
\nmentre
\nbellugar-se.
\nper dir-ho d\u2019una manera idiota, una de les branques on agafar-me per no caure al precipici.
\nPer cert, i aquest bony?
\nNo m\u2019ha tornat a la mem\u00f2ria la noia que plantava banderoles perqu\u00e8, de fet, no se n\u2019havia anat mai.
\nen doble filera,
\ntrasbalsadora.M\u2019allunyo vorera amunt, que les cames em fan figa.
\ninversi\u00f3 rendible
\nUn forat negre generacional.
\npro\u00efsme.
\nLa noia de les banderoles \u00e9s la meva addicci\u00f3.
\ngarratibat.
\nhe fet el cor fort
\naturo la moto i i n\u2019apago el motor.
\nEl cor m\u2019ho diu i a m\u00e9s jo n\u2019estic segur\u2026
\nadonar-nos-en.
\nEst\u00e0 en posici\u00f3 fetal,
\nFa cara de fotre-te-la nom\u00e9s girar-t\u2019hi d\u2019esquena.
\nr\u00e0fec.
\namb l\u2019ampit de la finestra arran de pubis.
\nAl principi va estar molt fotuda, per\u00f2 va acabar per sentir-se alliberada.
\nsabatilles i vaig cap a la porta. El pis s\u2019ha refredat.
\ntorna ali
\nToma amb el llibre
\nM\u2019agrada la idea de trobar una \u00e0nima bessona que comparteixi amb mi els anys daurats de la davallada de la vida.
\ntu qu\u00e8 et sembla? Si ja \u00e9s dif\u00edcil lligar de jove, imagina\u2019t de vell. Costa molt de trobar, una dona que vulgui ficar-se al llit amb un home de setanta anys. Estan cagadetes, tenen por que estirem la pota mentre fem l\u2019acte sexual. Al final, si vols sucar una mica el melindro, has d\u2019acabar pagant. I aix\u00f2\u2026
\n\u2014Aqu\u00ed tothom carda menys jo\u2026
\nestrafol\u00e0ria.
\nll\u00e0nties
\nembarass\u00e9s
\n\u2014Quan la gent es troba sola i fotuda, agafa i se\u2019n va al cine. O al teatre. O a un bar. No es dedica a rondar i espantar.
\npocapena.
\nL\u2019estimava, encara que fos tan insolent amb mi.
\n(una matinada vaig arribar a estar-m\u2019hi fins que vaig buidar el dip\u00f2sit de la moto, cent vuitanta quil\u00f2metres).
\nno hem d\u2019oblidar que, sovint, no deixa de ser una noia cansada, avorrida, que ve de treballar de valent unes quantes hores pujant i baixant fanals carregada amb banderoles. I que tot el que vol \u00e9s anar-se\u2019n a casa seva a descansar.
\nCanviem de tema amb la facilitat amb qu\u00e8 un pardalet canvia de branca.
\nA terra, una catifa d\u2019esclofolles de pipes i cacauets.
\n\u2014He llegit que una persona enamorada sempre acaba resultant rid\u00edcula.
\nmirant tothom per damunt l\u2019espatlla\u2026 A la segona cullerada, li explico
\nNo m\u2019ho puc treure del cap.
\nJa m\u2019he acostumat a tu\u2026
\nVagarejo
\ninterrogatori: dintre la mentida, dir la m\u00e0xima veritat.
\nPot passar en una d\u00e8cima de segon del posat m\u00e9s malenc\u00f2nic al gest m\u00e9s alegre.
\nPotser no s\u00f3c capa\u00e7 d\u2019interpretar els senyals correctament,
\ndarrere, el rostre d\u2019un marit resignat o enfurit.
\nun pet\u00f3 exhibicionista, immadur, ostent\u00f3s i emprenyador donat que els protagonistes no som un parell de criatures.
\nSi la noia no em vol veure mai m\u00e9s, nom\u00e9s per aquesta nit haur\u00e0 valgut la pena.
\nEstic euf\u00f2ric, si pogu\u00e9s faria cabrioles amb aquest cotxe.
\nLa noia no em diu ni m\u2019explica res.
\ntatxonada
\nUn flaix em travessa el cervell: cap senyal em fa entendre que ella es dediqui a pensar en mi ni la cent\u00e8sima part del temps que jo em dedico a pensar en ella.
\nobservo la gent, atrafegada.
\nLi revelo que tinc una mica de passat, gens de futur, i no gaire present.
\nl\u2019amor \u00e9s fant\u00e0stic perqu\u00e8 \u00e9s gratis. I perqu\u00e8 et d\u00f3na una ra\u00f3 per viure, concreta, palpable, molt m\u00e9s entenedora que qualsevol reflexi\u00f3 religiosa, filos\u00f2fica, pol\u00edtica o social.
\n\u00c9s com les parelles, duren m\u00e9s les que es veuen menys.
\nbonhomia
\nL\u2019antiga Sala Fontainebleau
\nS\u00f3n conversadors sol\u00b7licitats,
\nboxador
\n\u00c9s sorprenent que determinades coses costin tan poc. Se\u2019m pot despatxar aix\u00ed, sense m\u00e9s? Qu\u00e8 ha canviat, en una hora? No ho s\u00e9, no tinc prou enteniment, s\u00f3c idiota.
\nSandra.
\nvolada gallin\u00e0cia.
\nsegons quin dia, observo la meva i em sorpr\u00e8n que sigui tan poqueta cosa.
\nDespr\u00e9s, quan vaig comen\u00e7ar a intuir que potser era possible viure una vida sencera sense que pass\u00e9s res, em vaig espantar.
\nTrobo molt a faltar la noia de les banderoles.
\n\u2014Pere-Lluc Solans.
\nmeravelles.
\nL\u2019Helena Bruguerola fa
\nNom\u00e9s haig de deixar-me anar i ser honest amb ella.
\nLa vida li deu estar ensenyant que, cada vegada m\u00e9s, les oportunitats cal agafar-les en ple vol.
\nprou intel\u00b7ligent com per con\u00e8ixer de qu\u00e8 va l\u2019impuls sexual mascul\u00ed.
\nl\u2019Helena Bruguerola).
\nFriso
\nAfirmava que l\u2019home solitari acaba sent insolidari i inhum\u00e0.
\nescadussers
\nQuan era petit, em feia molta il\u00b7lusi\u00f3 imaginar que a l\u2019any 2000 seria encara prou jove i podria gaudir dels aven\u00e7os immensos de la t\u00e8cnica:
\n(exist\u00e8ncia = vida + consci\u00e8ncia de mort)
\nt\u2019ofereix la gran il\u00b7lusi\u00f3 de l\u2019amor.
\nmig adormit.
\nper una certa afinitat te\u00f2rica antisistema.
\nSe\u2019ls acosta l\u2019hora de la veritat. L\u2019\u00c0lex aviat haur\u00e0 de definir-se.
\nel seu fill, que la ret\u00e9 de peus a terra.
\nEm sento b\u00e9, assossegat i pl\u00e0cid.
\nenganxada amb tatxes.
\nNo tinc gens de ganes que arribi i que em digui que s\u2019ho ha repensat, que no tenim present ni futur.
\nmillor \u00e9s aturar-se en el present. Per donar-li forma cada dia, com si fos fang. Ni que sigui a cops de puny.
\nLa millor de les esperances \u00e9s susceptible de ser enduta i escampada pel vent de la prosaica i toixa realitat<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

M\u00e9s que una at\u00edpica hist\u00f2ria d\u2019amor, Amor d\u2019idiota \u00e9s una narraci\u00f3 sobre l\u2019amor. Ambientada a la Barcelona post-ol\u00edmpica, en plena crisi, quan el retorn a la quotidianitat\u00a0 despr\u00e9s d\u2019uns mesos de somni es feia m\u00e9s dur, explica la hist\u00f2ria d\u2019un … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[43],"tags":[],"class_list":["post-6759","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llibres"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6759","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=6759"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6759\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6764,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6759\/revisions\/6764"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=6759"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=6759"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=6759"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}