{"id":7892,"date":"2018-07-09T11:58:36","date_gmt":"2018-07-09T09:58:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.beseit.net\/?p=7892"},"modified":"2018-07-09T12:09:05","modified_gmt":"2018-07-09T10:09:05","slug":"les-cinc-falsedats-amb-que-intenten-negar-el-dret-dautodeterminacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.beseit.net\/?p=7892","title":{"rendered":"Les cinc falsedats amb qu\u00e8 intenten negar el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Torra plantejar\u00e0 avui a S\u00e1nchez la necessitat que Espanya acordi l’exercici del dret d’autodeterminaci\u00f3 que ara nega<\/h2>\n
\"\"<\/a>

Pla americ\u00e0 del president del govern espanyol, Pedro S\u00e1nchez, donant la m\u00e0 al president d’Ucra\u00efna davant del Palau de la Moncloa (horitzontal)<\/p><\/div>\n

Avui a Madrid es reuneixen el president de Catalunya i el president espanyol. S\u00e1nchez pret\u00e9n oferir a la Generalitat un seguit de reformes i propostes, mentre que Torra defensar\u00e0 el reconeixement del dret d\u2019autodeterminaci\u00f3. Tot i haver-hi advocat fins fa molt poc, ara els socialistes diuen que el Principat no t\u00e9 dret d\u2019exercir-lo i fins i tot se sumen als qui arriben a negar-ne l\u2019exist\u00e8ncia. Es fonamenten en arguments b\u00e0sics que s\u00f3n falsos en tots els casos i que analitzarem dessota.
\n1. El dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 no \u00e9s un dret universal
\nLa llei internacional t\u00e9 all\u00f2 que es defineix com a ius cogens, \u00e9s a dir, \u2018normes de dret imperatiu\u2019. S\u00f3n part del dret internacional i cap estat no pot negar-les ni incomplir-les. La comunitat internacional considera que s\u00f3n per damunt de qualsevol legislaci\u00f3 estatal, b\u00e9 perqu\u00e8 la pr\u00e0ctica ho ha imposat o b\u00e9 perqu\u00e8 els tractats internacionals ho decreten. S\u00f3n normes imperatives, per exemple, la prohibici\u00f3 del genocidi, de la pirateria mar\u00edtima, de l\u2019esclavatge i de la tortura. El dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 dels pobles tamb\u00e9 \u00e9s considerat jur\u00eddicament com una norma imperativa, tal com ha estat remarcat en unes quantes sent\u00e8ncies de la Cort Internacional de Just\u00edcia i tal com \u00e9s reflectit a la carta de les Nacions Unides.
\nEl dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 \u00e9s el dret que t\u00e9 un poble o naci\u00f3 de decidir si vol ser independent o no. No en pressuposa la voluntat ni obliga cap naci\u00f3 a fer-se independent. Es limita a dir que t\u00e9 dret de decidir-ho. En termes jur\u00eddics, es coneix com el de qualsevol pa\u00eds de \u2018triar la sobirania i l\u2019estatus pol\u00edtic, sense compulsions externes o interfer\u00e8ncies\u2019.<\/p>\n

2. El dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 nom\u00e9s val per a les col\u00f2nies
\n<\/strong>La Carta de les Nacions Unides, que tots els integrants han d\u2019acceptar, en l\u2019apartat segon de l\u2019article primer<\/a> declara que la seva funci\u00f3 \u00e9s \u2018desenvolupar entre les nacions unes relacions amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat de drets dels pobles i al dret de la lliure determinaci\u00f3\u2019. Posteriorment, les Nacions Unides van acordar el Pacte Internacional dels Drets Civils i Pol\u00edtics, que va reafirmar que \u2018tots els pobles tenien dret d\u2019autodeterminaci\u00f3, en virtut del qual determinen lliurement l\u2019estatut pol\u00edtic i procuren tamb\u00e9 pel desenvolupament econ\u00f2mic, social i cultural.\u2019 No es parla, doncs, en cap cas de \u2018col\u00f2nies\u2019 sin\u00f3 de \u2018pobles\u2019.<\/p>\n

De fet, tots els estats nous que s\u00f3n reconeguts d\u2019entrada ho s\u00f3n en virtut d\u2019aquest dret. Durant el segle XXI han aparegut m\u00e9s estats nous a Europa que als altres continents. Analitzem el cas de Kossove: el seu dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 ara \u00e9s reconegut plenament per cent onze dels cent noranta-tres membres de les Nacions Unides que ja hi mantenen relacions diplom\u00e0tiques. Fins i tot hi ha uns quants estats, com ara Espanya, que reconeixen el dret del poble kossov\u00e8s d\u2019autodeterminar-se per\u00f2 no l\u2019estat resultant, perqu\u00e8 no estan d\u2019acord amb la manera l\u2019ha exercit. S\u00e8rbia, que durant anys ha negat aquest dret a Kossove perqu\u00e8 era part del seu territori, ara ha proposat un refer\u00e8ndum per a recon\u00e8ixer-ne la independ\u00e8ncia.<\/p>\n

Aquest dret, doncs, va generalment vinculat al reconeixement d\u2019un fet pol\u00edtic, no \u00fanicament colonial. Quan un poble, sigui quina en sigui la definici\u00f3, determina a la societat internacional un proc\u00e9s d\u2019independ\u00e8ncia, els qui el reconeixen es basen en el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3, mentre que li neguen parcialment qui no el reconeixen.<\/p>\n

La Declaraci\u00f3 sobre l\u2019Atorgament de la Independ\u00e8ncia als Pobles i Pa\u00efsos Colonials, de l\u2019any 1960, \u00e9s un dels textos de l\u2019ONU que hi fa refer\u00e8ncia. En aquest cas, restrictivament, limitant-se als pobles colonitzats, objecte, a m\u00e9s, d\u2019una llista oficial de casos. Tot i aix\u00f2, l\u2019article segon remarca que:<\/p>\n

\u00abTots els pobles tenen el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3; en virtut d\u2019aquest dret determinen lliurement el seu estatus pol\u00edtic i procuren lliurement per llur desenvolupament econ\u00f2mic, social i cultural.\u00bb<\/p>\n

Aquesta declaraci\u00f3 \u00e9s la base de la teoria segons la qual aquest dret nom\u00e9s es pot aplicar a pa\u00efsos colonitzats. Per\u00f2 amaga els altres textos fonamentals de l\u2019ONU i, molt especialment, la Carta de les Nacions Unides. A banda hi ha l\u2019evid\u00e8ncia dels fets, car molts estats no colonials incorporen en la constituci\u00f3 el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 com a font de legitimitat.<\/p>\n

\u00c9s, per exemple, el cas d\u2019Eslov\u00e8nia: \u00abEslov\u00e8nia \u00e9s un estat de tots els seus ciutadans i es fonamenta en el dret permanent i inalienable de la naci\u00f3 eslovena a l\u2019autodeterminaci\u00f3.\u00bb<\/p>\n

O tamb\u00e9 de Portugal: \u00abPortugal reconeix el dret dels pobles a l\u2019autodeterminaci\u00f3, a la independ\u00e8ncia i al desenvolupament, com tamb\u00e9 el dret d\u2019insurrecci\u00f3 contra totes les formes d\u2019opressi\u00f3.\u00bb<\/p>\n

O el del Paraguai: \u00abLa Rep\u00fablica del Paraguai, en les seves relacions internacionals, accepta el dret internacional i s\u2019ajusta a aquests principis: la independ\u00e8ncia nacional; l\u2019autodeterminaci\u00f3 dels pobles\u2026\u00bb<\/p>\n

O el de Sud-\u00e0frica: \u00abEl dret del conjunt del poble de Sud-\u00e0frica a l\u2019autodeterminaci\u00f3, tal com es manifesta en aquesta constituci\u00f3, no exclou, en el marc d\u2019aquest dret, el reconeixement de la noci\u00f3 del dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 de qualsevol comunitat que comparteix una cultura comuna i l\u2019her\u00e8ncia de la llengua, dins una entitat territorial en la rep\u00fablica o en qualsevol altra forma.\u00bb<\/p>\n

Fins i tot Alemanya l\u2019invoca per justificar la reunificaci\u00f3: \u00abEls alemanys dels estats de Baden-W\u00fcrttemberg, Baviera, Berl\u00edn, Brandenburg, Bremen, Hamburg, Hessen, Baixa Sax\u00f2nia, Mecklenburg-Pomer\u00e0nia Occidental, Rin del Nord-Westf\u00e0lia, Ren\u00e0nia-Palatinat, Sarre, Sax\u00f2nia, Sax\u00f2nia-Anhalt, Slesvig-Holstein i Tur\u00edngia han assolit la unitat i llibertat d\u2019Alemanya per mitj\u00e0 de la lliure autodeterminaci\u00f3.\u00bb<\/p>\n

3. Cap estat no reconeix el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3
\n<\/strong>Com ja hem vist, no \u00e9s veritat que cap estat no reconegui aquest dret. Per\u00f2 fins i tot si fos aix\u00ed, no impediria que la societat internacional el reconegu\u00e9s. A les constitucions estatals hi ha una contradicci\u00f3 flagrant respecte de la pr\u00e0ctica pol\u00edtica: no es reconeix el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 dins el propi estat per\u00f2 s\u00ed a fora. Aquesta \u00e9s una pr\u00e0ctica pol\u00edtica habitual. El congr\u00e9s espanyol, per exemple, el 2014 va\u00a0recon\u00e8ixer l\u2019estat de Palestina<\/a>. Impl\u00edcitament, per tant, reconeixia el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 alhora que el negava per als casos interns.<\/p>\n

L\u2019opini\u00f3, repetida pel govern espanyol, segons la qual nom\u00e9s el recull la constituci\u00f3 d\u2019Eti\u00f2pia \u00e9s err\u00f2nia. Indirectament, \u00e9s reconegut per tots els estats que incorporen a la legislaci\u00f3 el respecte de les normes del dret internacional \u2014o sigui, la immensa majoria. Directament, recon\u00e8ixer el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 a les minories internes d\u2019un estat no \u00e9s una pr\u00e0ctica habitual per raons \u00f2bvies, per\u00f2 molts estats, a l\u2019hora d\u2019explicar per qu\u00e8 s\u00f3n independents, es fonamenten precisament en la invocaci\u00f3 legal d\u2019aquest dret. En total, ara hi ha trenta-vuit estats que el reconeixen en la constituci\u00f3 vigent:<\/p>\n