{"id":7939,"date":"2018-07-17T23:17:31","date_gmt":"2018-07-17T21:17:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.beseit.net\/?p=7939"},"modified":"2018-07-21T17:21:29","modified_gmt":"2018-07-21T15:21:29","slug":"breu-historia-del-nacionalisme-espanyol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.beseit.net\/?p=7939","title":{"rendered":"Breu hist\u00f2ria del nacionalisme espanyol"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>
\nDe la Constituci\u00f3 de 1812 a la prohibici\u00f3 del 9-N<\/strong>
\nPremi Irla d\u2019assaig 2016<\/strong>
\nFrancesc Puigpelat. Breu hist\u00f2ria del nacionalisme espanyol<\/strong><\/p>\n

Els que ja tenim una certa edat quan estudi\u00e0vem la historia d'”Espanya” inclo\u00efa els suposats esdeveniments que van oc\u00f3rrer a la pen\u00ednsula que es forma per sota els pirineus. Aix\u00ed vam haver d’estudiar llistes interminables de reis godes, personatges com Viriato, resist\u00e8ncies heroiques a Numancia i Sagunt etc. Des de fa molt de temps, podem parlar de segles, s’ha intentat associar aquesta territoris geogr\u00e0fics amb una unitat pol\u00edtica. A aquesta tasca s’hi han sumat historiadors, escriptors, intel\u00b7lectual i pol\u00edtics castellans, i ha anat calant aquesta idea als caps de la poblaci\u00f3 en general.<\/p>\n

Un exemple de la mena de mistificacions del nacionalisme teatral del segle XIX la d\u00f3na “La venganza catalana”, d\u2019Antonio Garc\u00eda Guti\u00e9rrez, una obra que tracta el tema de l\u2019expedici\u00f3 a Orient dels almog\u00e0vers, Ramon Muntaner i Roger de Flor.<\/p>\n

Un parell de cites perqu\u00e8 s\u2019entengui com funcionava el falsejament d\u2019una hist\u00f2ria l\u2019acci\u00f3 de la qual transcorre l\u2019any 1303, un moment en qu\u00e8 Espanya, per descomptat, no existia. Hi ha un moment en qu\u00e8 la princesa Maria explica a sa mare, Irene, com li ha canviat la vida d\u2019en\u00e7\u00e0 que s\u2019ha casat amb Roger de Flor:<\/p>\n

Ya no soy desde ese d\u00eda griega<\/strong>
\n\u00a1no!, soy espa\u00f1ola.<\/strong>
\nAqu\u00ed la noble altivez de mi nueva patria siento.<\/strong><\/p>\n

M\u00e9s endavant, Roger de Flor, que apareix a l\u2019obra com un perfecte exemple de mascle hisp\u00e0nic, malgrat que era mig alemany mig itali\u00e0, exclama:<\/p>\n

Mas no hay turco, \u00a1vive Cristo!<\/strong>
\nque se alabe de que ha visto<\/strong>
\nde un espa\u00f1ol las espaldas.<\/strong><\/p>\n

Per\u00f2 la gran estrella de l\u2019\u00e8poca va ser, sens dubte, Jos\u00e9 Zorrilla (1817-1893), autor del c\u00e8lebre Don Juan Tenorio (1844), que \u00e9s per a molts autors, especialment els hispanistes anglosaxons com Ian Gibson, la quinta ess\u00e8ncia del car\u00e0cter espanyol. Zorrilla va tenir un \u00e8xit immens, que no va ser ali\u00e8 a la seva connexi\u00f3 amb el creixent nacionalisme de les classes cultes del seu temps. Una de les seves obres m\u00e9s importants, El pu\u00f1al del godo (1843), tracta justament de la derrota de l\u2019Espanya visigoda davant dels perversos invasors musulmans. I la seva Canci\u00f3n del trovador comen\u00e7a amb tota una declaraci\u00f3 de principis:<\/p>\n

Mi voz, mi raz\u00f3n, mi fantas\u00eda<\/strong>
\nla gloria cantan de la patria m\u00eda.<\/strong><\/p>\n

Noms com Francisco Mart\u00ednez Marina, Modesto Lafuente o Fern\u00e1n Caballero s\u00f3n absolutament desconeguts per al gran p\u00fablic, malgrat que s\u00f3n pedres angulars en la construcci\u00f3 de la doctrina del nacionalisme espanyol remuntant-lo no a la \u00e8poca Visigoda sin\u00f3 a la Romana i abans..<\/p>\n

Un dels primers a negar aquesta continu\u00eftat entre els visigots i Castella-Espanya va ser Jaume Vicens Vives. El 1952, a la seva “Aproximaci\u00f3n a la Historia de Espa\u00f1a”, escrivia: \u00abDespr\u00e9s de la invasi\u00f3 musulmana (711) va quedar trencada la unitat pol\u00edtica de l\u2019Estat visigot i destru\u00efda la carcassa econ\u00f2mica, jur\u00eddica i espiritual d\u2019aquella societat\u00a0 Aleshores neixen les Espanyes en la seva plural unitat. Alineats des de Gal\u00edcia a Catalunya, en el millor dels casos simples illots testimoni davant la marea musulmana, els nuclis cristians comencen la seva cursa hist\u00f2rica\u00bb.<\/p>\n

\u00c9s dif\u00edcil exagerar la import\u00e0ncia d\u2019aquest judici: \u00e9s la negaci\u00f3 pura i simple d\u2019un dels mites fundacionals del nacionalisme espanyol! Les conseq\u00fc\u00e8ncies salten a la vista: si el que afirmava Vicens Vives era cert, aleshores no tenia cap sentit considerar Espanya com un pa\u00eds essencialment unitari. Al contrari: era un pa\u00eds compost i plural des dels seus mateixos or\u00edgens!<\/strong><\/p>\n

La tesi de Vicens Vives va tenir el suport de bona part de la comunitat cient\u00edfica dels historiadors espanyols, i tamb\u00e9 dels hispanistes d\u2019arreu del m\u00f3n.<\/p>\n

Tot hi aix\u00ed n\u00b4hi ha que segueixen reptin la can\u00e7oneta\u00a0 de Espanya “la patria milenaria”<\/p>\n

 <\/p>\n

\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

De la Constituci\u00f3 de 1812 a la prohibici\u00f3 del 9-N Premi Irla d\u2019assaig 2016 Francesc Puigpelat. Breu hist\u00f2ria del nacionalisme espanyol Els que ja tenim una certa edat quan estudi\u00e0vem la historia d’”Espanya” inclo\u00efa els suposats esdeveniments que van oc\u00f3rrer … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[43],"tags":[],"class_list":["post-7939","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llibres"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7939","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=7939"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7939\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7946,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7939\/revisions\/7946"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=7939"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=7939"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=7939"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}