![\"\"](\"http:\/\/www.beseit.net\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/iceta-arrimadas-albiol-constitucional-25132404-604x270.jpg\")
<\/a><\/p>\nEl PSOE no solament no \u00e9s part de la soluci\u00f3 sin\u00f3 que \u00e9s el problema. Amb \u00e8mfasi al verb: \u00e9s el problema. Aix\u00ed que, com m\u00e9s a prop se situe qualsevol del PSOE \u2013del PSC, si ho voleu\u2013 m\u00e9s lluny ser\u00e0 de la ruptura amb l\u2019estat espanyol i de cap pol\u00edtica de confrontaci\u00f3.<\/p>\n
L\u2019error de distingir entre els projectes del PP i el PSOE com si fossen antag\u00f2nics \u00e9s un dels m\u00e9s fonamentals a corregir. Respecte de qualsevol cosa que tinga a veure amb el tracte de les minories nacionals i ling\u00fc\u00edstiques de l\u2019estat espanyol, \u00e9s evident que el PSOE i el PP no ho s\u00f3n, d\u2019antag\u00f2nics. Per\u00f2 tamb\u00e9 ho s\u00f3n cada volta menys, si m\u2019ho permeteu, respecte del fons mateix del r\u00e8gim. En els negocis, en la gesti\u00f3 de l\u2019Espanya S.A. de Florentino i els bancs, s\u00f3n els mateixos. En la corrupci\u00f3 s\u00f3n els mateixos. En la concepci\u00f3 autorit\u00e0ria de l\u2019estat i l\u2019aprimament de la democr\u00e0cia sota qualsevol excusa s\u00f3n els mateixos. La dreta espanyola beu encara del franquisme sociol\u00f2gic, com s\u2019ha evidenciat clarament despr\u00e9s del refer\u00e8ndum del Primer d\u2019Octubre, i aix\u00f2 la fa m\u00e9s impresentable encara. Per\u00f2 el PSOE \u00e9s el pilar imprescindible sobre el qual el post-franquisme pot aguantar-se.\u00a0Sense ell tot cauria i aquesta \u00e9s la seua enorme responsabilitat hist\u00f2rica.<\/p>\n
Sense l\u2019acord del PSOE, el 155 no s\u2019hauria pogut fer, Rajoy no hauria tingut prou for\u00e7a ni capacitat pol\u00edtica. El PSC i els seus cridaners sat\u00e8l\u00b7lits parlamentaris varen ser la pe\u00e7a clau per a atacar i violentar la legitimitat del parlament el 6 i el 7 de setembre de 2017. Durant el setembre i l\u2019octubre de fa dos anys el PP i PSOE van anar del bracet a les manifestacions amb la \u2018rojigualda\u2019, van acudir junts als tribunals a presentar querelles contra tothom i van fer mans i m\u00e0nigues per frenar la independ\u00e8ncia com fos. Ara, dit aix\u00f2, el PSOE \u00e9s qui avui fa despesa en not\u00edcies falses per combatre arreu d\u2019Europa\u00a0el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3. El PSOE \u00e9s qui d\u00f3na ordres a la fiscalia. I, obriu els ulls, el PSOE \u00e9s qui es refusa a governar amb Podem, segurament perqu\u00e8 acata i assumeix les dues regles b\u00e0siques imposades pels generals durant la transici\u00f3 i que es mantenen vives avui: la unitat d\u2019Espanya \u00e9s sagrada i el Partit Comunista no pot governar.\u00a0I prou.<\/p>\n
Que un govern del PSOE siga millor, m\u00e9s suportable, que no un govern del PP, em sap molt greu, per\u00f2 a hores d\u2019ara ja \u00e9s un mite discutible. Que tenen, encara ara i de moment unes altres maneres, menys primitives, \u00e9s cert. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s tan cert com que fa quatre anys defensaven que calia un refer\u00e8ndum a Catalunya o que en fa trenta o quaranta defensaven el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 i la rep\u00fablica. I qu\u00e8? Avui ja hem sentit Miquel Iceta dir que no hi ha repressi\u00f3 a Catalunya quan gent que seia al seu costat i dinava amb ell \u00e9s a la pres\u00f3 i ja heu sentit Eva Granados dir que les q\u00fcestions importants, entre les quals l\u2019autodeterminaci\u00f3, no haurien de ser dirimides per la poblaci\u00f3 precisament perqu\u00e8 s\u00f3n massa importants. Fa massa anys vaig advertir de la deriva del PSOE cap a l\u2019autoritarisme en uns articles (primer<\/a> i segon<\/a>) que em van costar un bon grapat de discussions. Avui crec que anem arribant al punt en qu\u00e8 es confondran tots dos en una sola cosa. I de fet, Feij\u00f3o, llest entre els llests, ja ha apuntat que la soluci\u00f3 ideal per a Espanya seria un govern de coalici\u00f3 entre PP i PSOE<\/a>. Temps al temps\u2026<\/p>\n El PSOE \u00e9s el r\u00e8gim i no entendre aix\u00f2 \u00e9s errar en el punt principal de l\u2019an\u00e0lisi de la situaci\u00f3 i, per tant, condemnar-nos al frac\u00e0s. \u00c9s veritat que el PSOE era \u2013aix\u00f2 no ho discutir\u00e9 jo mai\u2013 una part del bloc de tradici\u00f3 democr\u00e0tica, per dir-ho a la manera de Josep Llu\u00eds Carod-Rovira. I \u00e9s evident que va tenir un paper fonamental en la modernitzaci\u00f3 de l\u2019estat espanyol. Per\u00f2 el moviment independentista i el 15-M, els indignats, ho han canviat tot a l\u2019estat espanyol, la correlaci\u00f3 de forces i el marc pol\u00edtic i mental, i el PSOE ha triat romandre al costat dels qui volen mantenir el negoci dirigit pel rei. Dissimularan, \u00e9s clar. Faran servir sense vergonya la cosm\u00e8tica nacional, federal, feminista, clim\u00e0tica, de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica o de qu\u00e8 siga. Per\u00f2 nom\u00e9s a favor seu i amb la intenci\u00f3 de legitimar i mantenir dempeus la monarquia espanyola, el r\u00e8gim post-franquista, que els catalans v\u00e0rem fer tremolar fins als fonaments el 3 d\u2019octubre de 2017.<\/p>\n Situar, per tant, el PSOE en el lloc on realment \u00e9s avui, i no on era en el nostre passat sentimental, crec que ser\u00e0 una de les tasques imprescindibles del nou independentisme si \u00e9s que volem refer el rumb despr\u00e9s d\u2019aquests dos anys de desconcert. Es pot entendre que els presos pol\u00edtics tinguen por del tracte, pitjor, que rebrien de la dreta ultra. Per\u00f2 en nom d\u2019aix\u00f2 no es pot justificar un error pol\u00edtic monumental que fa descarrilar l\u2019independentisme. Ajudar a investir Pedro S\u00e1nchez, en la moci\u00f3 de censura contra Rajoy, va ser un error immens d\u2019ERC i JxCat que nom\u00e9s ha servit per a refor\u00e7ar internacionalment Espanya, afeblir-se a ells mateixos i la seua defensa i desconcertar l\u2019independentisme civil amb tanta crida a la moderaci\u00f3 i tantes declaracions contradict\u00f2ries amb tot all\u00f2 que s\u2019havia dit i fet entre el 2014 i el 2017. Pactar a la Diputaci\u00f3 de Barcelona amb el PSC, com va fer Junts per Catalunya, \u00e9s una bestiesa indigna que emblanqueix i torna honorable el partit que mant\u00e9 presos alguns dels dirigents principals de JxCat. Insistir ara, com Esquerra de manera obsessiva, en la investidura del president socialista espanyol \u00e9s simplement incomprensible, sobretot quan es compara l\u2019esfor\u00e7 d\u2019ara per investir S\u00e1nchez amb l\u2019esfor\u00e7 nul que van fer per investir Puigdemont o l\u2019obsessi\u00f3 d\u2019evitar eleccions a Espanya amb l\u2019obsessi\u00f3 que n\u2019hi hagi a Catalunya. Els mateixos arguments valen per a una cosa i per a la contr\u00e0ria, per\u00f2 al final tot all\u00f2 que refor\u00e7a Espanya \u2013i la presid\u00e8ncia de S\u00e1nchez refor\u00e7a Espanya\u2013 nom\u00e9s pot afeblir l\u2019independentisme. I aix\u00f2 no ho canviar\u00e0 la demag\u00f2gia.<\/p>\n Els presumptuosos nacionalistes espanyoles solen fer broma amb all\u00f2 que cal viatjar i veure m\u00f3n per aprendre. Doncs avui els recomane molt especialment un article, \u2018Il Paese dei trasformismi<\/a>\u2018<\/em>, que Ernesto Galli della Loggia publicava l\u2019onze de setembre al Corriere della Sera i que no ha passat per alt a Antoni Soy. El text \u00e9s excepcional i descriu com el vell Partit Comunista Itali\u00e0, avui Partit Democr\u00e0tic, ha esdevingut \u2018l\u2019aut\u00e8ntic partit de les elits de la pen\u00ednsula\u2019. Galli el descriu com \u2018il partito dello Stato\u2019<\/em> (i hi hauria cap definici\u00f3 millor per a parlar del PSOE?) i explica a la perfecci\u00f3 de quina manera el PD ha emfasitzat la imatge de ser el defensor de la constituci\u00f3 i l\u2019antifeixisme no per a res m\u00e9s que per a tenir la possibilitat de fer-la servir en benefici propi. Sobretot per a crear all\u00f2 que defineix com un clima perenne d\u2019emerg\u00e8ncia democr\u00e0tica que li permet de situar-se ell mateix en la posici\u00f3 de deslegitimar qualsevol for\u00e7a pol\u00edtica quan i com li convinga. O a la inversa, per a legitimar en un minut qualsevol for\u00e7a que li convinga legitimar com acaba de fer, sense gens de vergonya, amb el Moviment 5 Estels. El mateix 5 Estels fa quatre dies, quan governava amb la Lega, era el feixisme que era a punt d\u2019arru\u00efnar la democr\u00e0cia italiana i avui, que ha passat a governar amb el PD, nom\u00e9s per aix\u00f2, ja \u00e9s un dels valedors de les llibertats i els drets dels italians. Us sona?<\/p>\n I aleshores la pregunta del viatger, que sempre procura aprendre de qu\u00e8 passa a fora perqu\u00e8 \u00e9s molt menys nacionalista que els nacionalistes espanyols, \u00e9s inevitable: si a It\u00e0lia el pensament cr\u00edtic \u00e9s capa\u00e7 de posar davant l\u2019espill les trampes innobles dels hereus acomodaticis de l\u2019impressionant comunisme cisalp\u00ed, no seria hora que nosaltres comenc\u00e9ssem a posar davant l\u2019espill les trampes, molt pitjors encara, dels hereus del modest socialisme espanyol? [….]<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En la nova \u00e8poca que \u00e9s a punt de comen\u00e7ar per a l\u2019independentisme, despr\u00e9s de la sent\u00e8ncia del Suprem i les eleccions a les institucions de la comunitat aut\u00f2noma de Catalunya, ser\u00e0 important de no perdre m\u00e9s temps i delimitar … Continua llegint