\u201cArag\u00f3, Arag\u00f3!\u201d, era un dels crits sovint eixits de la gola dels almog\u00e0vers en ple combat. La Corona d\u2019Arag\u00f3 tingu\u00e9 l\u2019origen en el casori de Peronella, princesa del regne d\u2019Arag\u00f3, amb Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona. Ramir II dona a Ramon Berenguer \u201cla filla i totes les terres d\u2019Arag\u00f3\u201d. Jer\u00f3nimo Zurita diu: \u201cBajo el Se\u00f1or\u00edo de Catalu\u00f1a, potencia medieval, que doblaba a Arag\u00f3n en m\u00e1s de seis veces en tierras y poder…\u201d El regne d\u2019Arag\u00f3 era de menys extensi\u00f3 que el comtat de Barcelona, el qual s\u2019havia engrandit absorbint els altres comtats catalans llevat del d\u2019Urgell, que sobreviuria fins a l\u2019extinci\u00f3 de la nissaga reial catalana. El comte de Barcelona tenia la import\u00e0ncia d\u2019un monarca: portava el t\u00edtol de comte i el de rei d\u2019Arag\u00f3. Despr\u00e9s de la conquesta de Mequinensa, Fraga i Lleida al segle XII, comen\u00e7a l\u2019expansi\u00f3 mediterr\u00e0nia, la conquesta de les Balears, Sardenya, Sic\u00edlia i fins a Gr\u00e8cia. La llengua de l\u2019imperi era la catalana, i tots els seus reis la parlaven, la gran literatura que don\u00e0 fou la nostra cl\u00e0ssica.<\/p>\n
Tothom s\u2019ha demanat per qu\u00e8 els nostres comtes no es constitu\u00efren en reis de Catalunya. El poble senzill diu: per qu\u00e8 parlaven de comte i no de rei? No hauria estat desencertat \u2013tot era possible en aquells segles\u2013 transformar Catalunya en regne. Ens haur\u00edem guanyat m\u00e9s prestigi internacional. Els poetes i els historiadors van convenir en l\u2019expressi\u00f3 comte rei. De fet, del punt de vista diplom\u00e0tic, de cara a l\u2019exterior, aquests monarques catalans de sang i de llengua foren coneguts oficialment com a reis d\u2019Arag\u00f3. Punt. Nosaltres hem apeda\u00e7at el teixit parlant de Confederaci\u00f3.
\nel Regne d\u2019Arag\u00f3 com a titular de tota la Corona: (Por algo se llama reino de Arag\u00f3n). Fins alguns periodistes han om\u00e8s o emmascarat el nom de Catalunya en els seus escrits. Han fet campanya constant pretenent que Catalunya \u00e9s una amena\u00e7a, una mena d\u2019ogre que vol emparar-se d\u2019una part d\u2019Arag\u00f3: la que anomenem Franja, volen dir, terres que encara s\u00f3n catalanes de llengua. Per pobre que sigui l\u2019estratagema de parlar d\u2019amena\u00e7a i de prepot\u00e8ncia, no amaga un sentiment de prevenci\u00f3, potser enveja. Des de la mort de Franco, la \u201cLapao\u201d, les tensions per la Franja, la creaci\u00f3 del Bisbat de Barbastre, el llarg conflicte per les obres d\u2019art del Museu de Lleida, l\u2019operaci\u00f3 quasi militar per endur-se\u2019n peces a Sixena, les declaracions del president de la Junta, i altres exemples, han palesat una persistent, lamentable hostilitat.<\/p>\n
Un article de 17 de maig de 2019 a ABC Arag\u00f3n, signat per Manuel P. Villatoro, porta el t\u00edtol de Cuando Arag\u00f3n domin\u00f3 el Mediterr\u00e1neo: tres siglos de conquista que llegaron hasta Atenas. Segons l\u2019articulista, el rei Alfons, fill de Ramon Berenguer i de Peronella, \u201cheret\u00e0 els territoris del comte de Barcelona i els d\u2019Arag\u00f3\u201d, i comen\u00e7\u00e0 la sagrada tradici\u00f3 de fer-se dir rei d\u2019Arag\u00f3 i comte de Barcelona, \u201cmai de Catalunya, com el nacionalisme pret\u00e9n instaurar\u201d. La primera inexactitud \u00e9s aquesta del \u201ccomte de Catalunya\u201d, anotem-la.<\/p>\n
A partir d\u2019aquest punt l\u2019enumeraci\u00f3 de les conquestes es considera obra dels aragonesos, sense refer\u00e8ncia al component catal\u00e0 de l\u2019empresa. \u201cEl rei Jaume I\u201d (entenem que nom\u00e9s d\u2019Arag\u00f3) \u201cdomin\u00e0 les ones\u201d i conquer\u00ed les Balears. Aquesta missi\u00f3 fou seguida per Pere (tercer, segons la terminologia no catalana) en conquerir Sic\u00edlia. Al segle seg\u00fcent la Corona (aragonesa) enva\u00ed Sardenya i aconsegu\u00ed dominar gran part de l\u2019illa (cap esment de l\u2019Alguer). Igualment els ducats d\u2019Atenes i Neop\u00e0tria, guanyats pels versados y letales almog\u00e0vers. Alfons (cinqu\u00e8, segons la numeraci\u00f3 no catalana) ocup\u00e0 el regne de N\u00e0pols. El resultat fou all\u00f2 que tants historiadors han anomenat Imperi Mediterrani. Aix\u00f2 darrer lliga amb el t\u00edtol de l\u2019article, que parla de la conquesta del Mediterrani per part exclusiva d\u2019Arag\u00f3.<\/p>\n
I la cirereta final, segons la qual l\u2019actual Arag\u00f3 mant\u00e9 la seva pres\u00e8ncia avui en l\u2019Imperi Mediterrani que ell tot sol va conquerir tants de segles enrere. Tradu\u00efm: \u201cDurant segles la casa d\u2019Arag\u00f3 estigu\u00e9 al capdavant d\u2019aquest regne insular. Aquesta nova etapa qued\u00e0 segellada quan el mar\u00e7 passat el president aragon\u00e8s Javier Lamb\u00e1n inaugur\u00e0 a Sic\u00edlia l\u2019exposici\u00f3 Les senyores de Sixena, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l\u2019Instituto Cervantes.\u201d L\u2019Instituto Cervantes… el que faltava! [….]<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u201cArag\u00f3, Arag\u00f3!\u201d, era un dels crits sovint eixits de la gola dels almog\u00e0vers en ple combat. La Corona d\u2019Arag\u00f3 tingu\u00e9 l\u2019origen en el casori de Peronella, princesa del regne d\u2019Arag\u00f3, amb Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona. Ramir II dona … Continua llegint