Aquest cap de setmana ha fet deu anys de la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional espanyol contra l\u2019estatut promogut pel president Pasqual Maragall i mil dies del refer\u00e8ndum d\u2019autodeterminaci\u00f3 del primer d\u2019octubre de 2017.<\/p>\n
L\u2019esl\u00f2gan que encap\u00e7ala aquest editorial \u00e9s una adaptaci\u00f3 del que els xiquets d\u2019Hong Kong enarboren en la seua lluita contra el poder xin\u00e8s. I, evidentment, el \u2018Catalunya\u2019 a qu\u00e8 faig refer\u00e8ncia no l\u2019haur\u00edeu d\u2019entendre com les quatre prov\u00edncies espanyoles que se n\u2019han quedat el nom o, en tot cas, no com si el projecte de fer lliure immediatament el Principat, aix\u00f2 que es pot fer ara ja, no signific\u00e0s alhora obrir la porta a la llibertat de la resta del pa\u00eds, de Salses a Guardamar i de Fraga a Ma\u00f3. El cas \u00e9s que no se m\u2019acut cap esl\u00f2gan m\u00e9s sincer per a definir tot aix\u00f2 que centenars de milers de ciutadans vivim encara avui. Perqu\u00e8 els dos conceptes que s\u2019hi barregen cada dia que passa \u00e9s m\u00e9s evident que van connectats. Aix\u00f2 \u00e9s una revoluci\u00f3 que va m\u00e9s enll\u00e0 del canvi de fronteres, per\u00f2 al mateix temps el canvi de fronteres \u00e9s, avui i ac\u00ed, l\u2019\u00fanica manera de fer la revoluci\u00f3, de canviar la manera com els ciutadans ens relacionem amb el poder.<\/p>\n
Estic segur que gaireb\u00e9 tots heu sostingut en algun moment una conversa en qu\u00e8 alg\u00fa s\u2019ha preguntat amb estupefacci\u00f3 si els jutges del Constitucional espanyol no eren conscients de qu\u00e8 desencadenaven amb aquella decisi\u00f3. Perqu\u00e8 l\u2019explosi\u00f3 de forces alliberadores que va provocar la sent\u00e8ncia \u00e9s tan intensa i duradora que sembla impossible que no se n\u2019adonassen. La transformaci\u00f3 que aquella sent\u00e8ncia ha fet de la societat catalana \u00e9s un big bang pol\u00edtic amb poques comparacions al m\u00f3n. Res d\u2019all\u00f2 que \u00e9rem el dia abans ja no ho som avui ni ho tornarem a ser mai. Perqu\u00e8 el pa\u00eds, com a cos social, va optar pel cam\u00ed de la confrontaci\u00f3 i de la batalla definitiva, no pels pegats. I aix\u00f2 diu molt del cansament de la nostra societat. Ning\u00fa no fa una revoluci\u00f3, amb els costs que t\u00e9, si pot resoldre la situaci\u00f3 amb una reforma i aquesta \u00e9s una de les claus per a interpretar tot aix\u00f2 que passa.<\/p>\n
No \u00e9s que el cam\u00ed de la reforma no s\u2019haja intentat ni s\u2019intente encara. Artur Mas va ser el primer, pactant amb Zapatero. I, despr\u00e9s de la proclamaci\u00f3 de la independ\u00e8ncia i el 155, la temptaci\u00f3 dels partits pol\u00edtics d\u2019acomodar-s\u2019hi ha estat enorme i ens ha dut a la confusi\u00f3 que regna avui. Amb aquesta obsessi\u00f3 pel \u2018govern efectiu\u2019, el PDECat i ERC han volgut posar el fre al moviment i han aconseguit, realment, de sembrar una notable confusi\u00f3.<\/p>\n
La formaci\u00f3 del govern efectiu va ser un gran error estrat\u00e8gic perqu\u00e8 va canviar la lleialtat al mandat del Primer d\u2019Octubre i el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 per la lleialtat a un pacte de c\u00fapules que tan solament tenien en com\u00fa la voluntat d\u2019aprofitar el govern per a consolidar el projecte hegem\u00f2nic del partit mirant de destruir el soci. I malgrat els esfor\u00e7os impossibles del president Torra per introduir-hi un poc de seny, aquest ha estat el panorama que hem viscut els darrers anys. Decepci\u00f3 rere decepci\u00f3 i passos enrere constants. Quan no era la negativa de recuperar el govern leg\u00edtim, era el pacte infame amb els botxins a la Diputaci\u00f3 de Barcelona. Quan no era la incapacitat que el parlament reaccion\u00e0s a la sent\u00e8ncia contra els presos del proc\u00e9s, era l\u2019apuntalament d\u2019Espanya, en la seua pitjor crisi, regalant els vots a Pedro S\u00e1nchez; o la viol\u00e8ncia dels Mossos contra els manifestants que volien all\u00f2 que el govern deia voler.<\/p>\n
Tanmateix, el carrer i les vict\u00f2ries judicials de l\u2019exili, treballades i planificades com no s\u2019ha fet en cap cas a l\u2019interior, han mantingut el proc\u00e9s dempeus. Aix\u00f2 i la intransig\u00e8ncia espanyola. I ara l\u2019evid\u00e8ncia que les eleccions catalanes s\u00f3n a punt, sembla que ha posat fi al per\u00edode post-155 i les seues regles narcotitzants. El resultat de les eleccions a l\u2019ANC, els debats sobre la necessitat de superar els partits o la trencadissa del PDECat i la reconfiguraci\u00f3 de Junts per Catalunya s\u00f3n fets molt significatius.<\/p>\n
Quin ser\u00e0 el mecanisme que funcionar\u00e0 no ho sap ning\u00fa, encara. Ni podem saber amb certesa si n\u2019hi haur\u00e0 cap que funcione. Per\u00f2 les eleccions auton\u00f2miques catalanes, que alguns ja veien guanyades per la moderaci\u00f3 i l\u2019acomodament, de sobte sembla que poden representar el contrari. En el debat que dijous Elisenda Paluzie va sostenir amb els subscriptors de VilaWeb, ella mateixa recordava que el refer\u00e8ndum del Primer d\u2019Octubre no era previst i en canvi va catalitzar el projecte que d\u2019en\u00e7\u00e0 de fa deu anys, pel cap baix, la majoria de la societat catalana intenta d\u2019acomplir. Veurem si la sorpresa es repeteix.<\/p>\n
Hi ha, observadors pol\u00edtics, analistes, que encara viuen obsessionats en el vell estil de la pol\u00edtica institucional, conven\u00e7uts que els vots tenen amo i que un pol\u00edtic se\u2019ls enduu d\u2019ac\u00ed cap all\u00e0 com si fossen una maleta. Aquesta gent mira l\u2019escenari pol\u00edtic m\u00e9s obsedida pels balls de sigles i aliances que no per la voluntat dels votants. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed. Ja no ho \u00e9s en bona part de la gent d\u2019aquest pa\u00eds que ha optat, malgrat la gran majoria dels pol\u00edtics, per fer de la independ\u00e8ncia la revoluci\u00f3 de les nostres vides.<\/p>\n
Com recordava Thomas Harrington en aquesta entrevista de fa dos anys, que hauria de ser de cap\u00e7alera, aquest pa\u00eds \u00e9s extraordin\u00e0riament insensible a la mediatitzaci\u00f3 de la pol\u00edtica, el gran mal que afecta la democr\u00e0cia al m\u00f3n. I de fet el desembre del 2017 els ciutadans ja ho van demostrar fent guanyar a l\u2019independentisme unes eleccions que havien estat dibuixades i dissenyades al mil\u00b7l\u00edmetre perqu\u00e8 les perd\u00e9s. \u00c9s cert que no va servir de gran cosa, perqu\u00e8 la burocr\u00e0cia partidista s\u2019hi interfer\u00ed de seguida. Per\u00f2 aquest 2020, quan han passat tantes coses que tot es veu molt m\u00e9s clar, l\u2019envit unilateral i la confrontaci\u00f3 oberta amb l\u2019estat espanyol poden ressorgir i afermar-se all\u00e0 on alguns encara no s\u00f3n capa\u00e7os d\u2019imaginar-s\u2019ho. Segurament perqu\u00e8 no poden entendre que per a molta gent, per a molts de nosaltres, les sigles i els esl\u00f2gans, els apriorismes, les velles concepcions, han deixat de tenir sentit enmig d\u2019aquesta revoluci\u00f3 de les nostres vides. Que no la vivim com un conflicte m\u00e9s ni com una opci\u00f3 temporal, com un debat normal i corrent. N\u2019estarem pendents.<\/p>\n
PS. Les not\u00edcies que arriben de Perpiny\u00e0 no poden ser m\u00e9s dolentes, amb la vict\u00f2ria del candidat de l\u2019extrema dreta. El sistema electoral de doble tanda t\u00e9 tamb\u00e9 aquestes conseq\u00fc\u00e8ncies lamentables, per\u00f2 la veritat \u00e9s que la capital del nord ja feia unes quantes eleccions que s\u2019acostava a la trag\u00e8dia. Tanmateix, cal que tothom tinga present que en les nostres societats hi ha sempre dos mons en conflicte, dues tend\u00e8ncies marcad\u00edssimes. I la nostra Perpiny\u00e0, la Perpiny\u00e0 digna i democr\u00e0tica, mereix avui m\u00e9s que mai el nostre suport.<\/p>\n