{"id":8871,"date":"2020-10-25T00:23:21","date_gmt":"2020-10-24T22:23:21","guid":{"rendered":"http:\/\/www.beseit.net\/?p=8871"},"modified":"2020-10-28T19:36:51","modified_gmt":"2020-10-28T17:36:51","slug":"un-nou-reactor-de-fusio-nuclear-podria-funcionar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.beseit.net\/?p=8871","title":{"rendered":"Un nou reactor de fusi\u00f3 nuclear podria funcionar"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.beseit.net\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Illustracio-astre-rei-sol_2550355143_75169016_987x555-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-8872\" src=\"http:\/\/www.beseit.net\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Illustracio-astre-rei-sol_2550355143_75169016_987x555-1.jpg\" alt=\"\" width=\"987\" height=\"555\" \/><\/a><br \/>\n<a href=\"http:\/\/www.beseit.net\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/DEUTERI-HELI-1.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-8873\" src=\"http:\/\/www.beseit.net\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/DEUTERI-HELI-1.png\" alt=\"\" width=\"512\" height=\"165\" \/><\/a><\/p>\n<p><strong>HARRY FOUNTAIN, THE NEW YORK TIMES<\/strong><\/p>\n<p>Els cient\u00edfics que desenvolupen una versi\u00f3 compacta de reactor de fusi\u00f3 nuclear han demostrat en una s\u00e8rie d\u2019articles cient\u00edfics que l\u2019artefacte hauria de funcionar, cosa que renova l\u2019esperan\u00e7a d\u2019assolir l\u2019objectiu -llargament perseguit sense \u00e8xit- d\u2019imitar el proc\u00e9s pel qual el Sol genera energia i lluitar contra el canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n<p>S\u2019espera que la construcci\u00f3 d\u2019un reactor batejat com a Sparc que estan desenvolupant investigadors de l\u2019Institut Tecnol\u00f2gic de Massachusetts i Commonwealth Fusion Systems, una empresa fundada per impulsar aquest projecte, comenci a la primavera del 2021 i duri uns tres o quatre anys, segons els investigadors i directius de l\u2019empresa. Per b\u00e9 que el projecte encara ha de superar obstacles importants, l\u2019empresa va anunciar que, un cop constru\u00eft, comen\u00e7ar\u00e0 la fase de proves. Si el nou reactor la super\u00e9s, es construiria una central que generaria electricitat a partir de l\u2019energia de la fusi\u00f3 nuclear. Es preveu que comenci a produir-ne durant la pr\u00f2xima d\u00e8cada.<\/p>\n<p><!--more--><br \/>\n<strong>M\u00e9s r\u00e0pid que l\u2019ITER?<\/strong><\/p>\n<p>Aquest ambici\u00f3s calendari t\u00e9 uns terminis molt m\u00e9s breus que els del principal projecte de fusi\u00f3 nuclear a nivell mundial, una iniciativa multinacional establerta al sud de Fran\u00e7a i coneguda com a ITER (sigla anglesa de Reactor Experimental Termonuclear Internacional). La construcci\u00f3 d\u2019aquest reactor va comen\u00e7ar el 2013 i, tot i que no ha estat concebut per generar electricitat, s\u2019espera que sigui capa\u00e7 de desencadenar una reacci\u00f3 de fusi\u00f3 el 2035.<\/p>\n<p>Bob Mumgaard, el conseller delegat de Commonwealth Fusion i un dels seus fundadors, explica que un dels objectius del projecte de l\u2019Sparc \u00e9s assolir la fusi\u00f3 en un termini prou breu perqu\u00e8 pugui contribuir a la mitigaci\u00f3 del canvi clim\u00e0tic. \u201cEstem molt centrats en generar electricitat a partir de la fusi\u00f3 nuclear com m\u00e9s aviat millor\u201d, diu.<\/p>\n<p>La fusi\u00f3, un proc\u00e9s pel qual s\u2019uneixen \u00e0toms lleugers a temperatures de desenes de milions de graus i que allibera energia, s\u2019ha presentat com una manera de resoldre a escala mundial els problemes clim\u00e0tics que ocasiona la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica. Com les centrals nuclears convencionals on es divideixen \u00e0toms per fissi\u00f3, les centrals de fusi\u00f3 no consumirien combustibles f\u00f2ssils ni emetrien gasos d\u2019efecte hivernacle. El seu combustible, generalment is\u00f2tops d\u2019hidrogen, seria molt m\u00e9s abundant que l\u2019urani que alimenta la majoria de centrals nuclears. A m\u00e9s, la fusi\u00f3 generaria una radioactivitat i uns residus menors i menys perillosos que els de les centrals de fissi\u00f3.<\/p>\n<p>Ara b\u00e9, els obstacles que cal superar per construir una m\u00e0quina capa\u00e7 de produir i controlar el plasma de fusi\u00f3 (un n\u00favol roent d\u2019\u00e0toms a temperatures exorbitants que malmet o destrueix qualsevol cosa que hi entri en contacte) s\u00f3n colossals. Cient\u00edfics amb d\u00e8cades d\u2019experi\u00e8ncia en la fusi\u00f3 nuclear es mostren entusiasmats per les perspectives del projecte de l\u2019Sparc, per\u00f2 afirmen que tal vegada el calendari peca de falta de realisme. \u201cQuan llegeixo aquestes publicacions em fa la sensaci\u00f3 que aconseguiran el plasma de fusi\u00f3 termonuclear controlat que tots somiem\u201d, diu Cary Forest, un f\u00edsic de la Universitat de Wisconsin ali\u00e8 al projecte. \u201cPer\u00f2 si hagu\u00e9s de calcular per a quan ho tindran, multiplicaria el termini per dos, com faig amb els meus estudiants de grau quan prediuen el temps que es trigar\u00e0 a fer alguna cosa\u201d.<\/p>\n<p>El projecte de l\u2019Sparc tindria unes dimensions molt m\u00e9s modestes que l\u2019ITER: com una pista de tennis al costat d\u2019un camp de futbol, explica el Dr. Mumgaard. El seu cost tamb\u00e9 seria molt inferior al de la iniciativa internacional, que s\u2019ha pressupostat en 22.000 milions de d\u00f2lars, per\u00f2 podria acabar costant molt m\u00e9s. Commonwealth Fusion, fundada el 2018, t\u00e9 uns 100 empleats i fins ara ha obtingut uns 200 milions de d\u00f2lars de finan\u00e7ament.<br \/>\nEl somni de la fusi\u00f3<\/p>\n<p>Des que, fa gaireb\u00e9 un segle, es van practicar els primers experiments per investigar la fusi\u00f3, s\u2019ha intentat sense \u00e8xit fer realitat la promesa d\u2019una m\u00e0quina pr\u00e0ctica de fusi\u00f3 que produeixi m\u00e9s energia de la que consumeix. Des de llavors, sembla que sempre estem \u201ca nom\u00e9s unes d\u00e8cades\u201d de generar electricitat a partir de la fusi\u00f3. Podria ser que la hist\u00f2ria es repet\u00eds tamb\u00e9 amb el projecte de l\u2019Sparc. Tanmateix, set articles revisats per experts publicats recentment en una edici\u00f3 especial de la revista The Journal of Plasma Physics aportaven proves de l\u2019\u00e8xit futur del projecte i del fet que generar\u00e0 deu vegades m\u00e9s energia de la que consumir\u00e0.<\/p>\n<p>Les investigacions \u201cconfirmen que \u00e9s molt probable que el disseny en qu\u00e8 estem treballant funcioni\u201d, afirma Martin Greenwald, director adjunt del Centre de Fusi\u00f3 i F\u00edsica de Plasmes de l\u2019Institut Tecnol\u00f2gic de Massachusetts i un dels principals responsables cient\u00edfics del projecte. El Dr. Greenwald \u00e9s fundador de Commonwealth Fusion, per\u00f2 actualment no t\u00e9 cap vinculaci\u00f3 amb l\u2019empresa.<\/p>\n<p>El projecte de l\u2019Sparc es basa en el mateix tipus de dispositiu que l\u2019ITER: un tokamak, \u00e9s a dir, una cambra en forma de d\u00f2nut a l\u2019interior de la qual es produeix la reacci\u00f3 de fusi\u00f3. La temperatura del n\u00favol de plasma, que \u00e9s superior a la del Sol, fa que s\u2019hagi de confinar mitjan\u00e7ant forces magn\u00e8tiques. L\u2019ITER ho aconsegueix gr\u00e0cies a unes enormes bobines electromagn\u00e8tiques que contenen fils de materials superconductors. Per a la refrigeraci\u00f3, es recorre a heli l\u00edquid. L\u2019Sparc, per la seva banda, aprofita una tecnologia electromagn\u00e8tica m\u00e9s nova que es basa en els anomenats superconductors d\u2019alta temperatura, capa\u00e7os de produir un camp magn\u00e8tic molt m\u00e9s alt, explica el Dr. Greenwald. Per conseg\u00fcent, el plasma t\u00e9 unes dimensions molt m\u00e9s modestes. Els articles evidencien que \u201caquesta via d\u2019alt camp continua semblant viable\u201d, diu el Dr. Greenwald. \u201cSi aconseguim superar els reptes relacionats amb l\u2019enginyeria, la m\u00e0quina tindr\u00e0 les prestacions que preveiem\u201d.<\/p>\n<p>En qualsevol cas, Commonwealth Fusion \u00e9s una de les diverses empreses que treballen en el desenvolupament i la comercialitzaci\u00f3 d\u2019electricitat procedent de la fusi\u00f3 en col\u00b7laboraci\u00f3 amb centres de recerca i amb el suport dels centenars de milions de d\u00f2lars invertits en el sector. TAE Technologies, per exemple, una empresa amb seu a Calif\u00f2rnia, treballa en un disseny en qu\u00e8, per desencadenar la fusi\u00f3, es disparen dos n\u00favols de plasma l\u2019un contra l\u2019altre en un dispositiu lineal. First Light Fusion, una empresa fundada a la universitat brit\u00e0nica d\u2019Oxford, dedica energia a comprimir i col\u00b7lapsar el combustible de fusi\u00f3.<\/p>\n<p>William Dorland, f\u00edsic de la Universitat de Maryland i editor de The Journal of Plasma Physics, afirma que la publicaci\u00f3 ha demanat a alguns projectes dedicats a la fusi\u00f3 \u201cque ens expliquin els seus fonaments f\u00edsics\u201d. L\u2019Institut Tecnol\u00f2gic de Massachusetts i Commonwealth Fusion de seguida han respost a la petici\u00f3 afirmativament. \u201cDes del meu punt de vista, \u00e9s el primer de tots aquests grups que disposen de finan\u00e7ament privat que explica amb total claredat el que fa\u201d, diu el Dr. Dorland. \u201cHi ha persones raonables que discrepen pel que fa a si funciona o no\u201d, comenta. \u201cJo senzillament m\u2019alegro que hagin fet un pas endavant i ens expliquin en un llenguatge cient\u00edfic normal el que passa\u201d.<\/p>\n<p>Traducci\u00f3 d\u2019 Ignasi Vancells<\/p>\n<p>Copyright The New York Times<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>HARRY FOUNTAIN, THE NEW YORK TIMES Els cient\u00edfics que desenvolupen una versi\u00f3 compacta de reactor de fusi\u00f3 nuclear han demostrat en una s\u00e8rie d\u2019articles cient\u00edfics que l\u2019artefacte hauria de funcionar, cosa que renova l\u2019esperan\u00e7a d\u2019assolir l\u2019objectiu -llargament perseguit sense \u00e8xit- &hellip; <a href=\"https:\/\/www.beseit.net\/?p=8871\">Continua llegint <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-8871","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-retall-de-diaris"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8871","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=8871"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8871\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8873,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8871\/revisions\/8873"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=8871"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=8871"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=8871"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}