{"id":8993,"date":"2020-12-09T12:11:00","date_gmt":"2020-12-09T10:11:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.beseit.net\/?p=8993"},"modified":"2020-12-09T12:22:45","modified_gmt":"2020-12-09T10:22:45","slug":"les-fronteres-de-la-catalanitat-el-mapa-de-vilaweb","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.beseit.net\/?p=8993","title":{"rendered":"Les fronteres de la catalanitat: el mapa de VilaWeb"},"content":{"rendered":"

Els l\u00edmits entre estats o regions han canviat als Pa\u00efsos Catalans amb m\u00e9s facilitat que no tenim per costum de pensar
\n\"\"<\/a>
\nLes fronteres, totes, s\u00f3n artificials. Tots els pa\u00efsos, totes les cultures, tots els estats, intenten de revestir de naturalitat les fronteres actuals per\u00f2 sempre s\u00f3n artificis: ni l\u2019hex\u00e0gon franc\u00e8s ni la bota italiana ni cap altre disseny no tenen res de natural. Ni tan sols les illes s\u00f3n naturalment un espai encerclat per una frontera natural. Si fos aix\u00ed, totes les illes serien territoris aut\u00f2noms i cap no f\u00f3ra partida, condicions que evidentment no es compleixen en el m\u00f3n actual. Les fronteres, a m\u00e9s, sempre i per definici\u00f3 s\u00f3n temporals. Fins que alg\u00fa o alguna cosa \u2013una guerra, un matrimoni din\u00e0stic, una revoluci\u00f3 democr\u00e0tica\u2013 les canvia.<\/p>\n

Per aquesta ra\u00f3 a l\u2019hora d\u2019estudiar un pa\u00eds, un estat, una societat o una cultura \u00e9s tan interessant d\u2019analitzar quines s\u00f3n les fronteres passades o actuals, com han estat creades i quina influ\u00e8ncia tenen sobre la conformaci\u00f3 de l\u2019espai hum\u00e0 que s\u2019hi assenta. Heus ac\u00ed una feina imprescindible per a entendre que les fronteres s\u00f3n m\u00f2bils i, per tant, poden canviar a causa de l\u2019acci\u00f3 de les societats.<\/p>\n


\n\"\"<\/a><\/p>\nVW-mapa-fronteres-catala-A4<\/a>\n

El pa\u00eds de les sis planes<\/p>\n

El territori dels Pa\u00efsos Catalans t\u00e9 una caracter\u00edstica natural molt essencial, que \u00e9s l\u2019a\u00efllament, llevat de la banda de mar. En realitat, la gran majoria de la poblaci\u00f3 viu en una successi\u00f3 de sis planes que s\u2019obren a la mar. De nord a sud, hi ha la plana del Rossell\u00f3, el continu de planes que van de l\u2019Empord\u00e0 fins al Llobregat, matisades per la Serralada Litoral, l\u2019arc que s\u2019obre des d\u2019all\u00e0 a trav\u00e9s de l\u2019Ebre fins al Maestrat, l\u2019enorme espai central valenci\u00e0 que travessa la Plana, l\u2019Horta, la Ribera i la Safor i, finalment, al sud, el Camp d\u2019Elx, ja vinculat geogr\u00e0ficament a M\u00farcia i per aix\u00f2 objecte de canvis geopol\u00edtics majors en el curs de la hist\u00f2ria.<\/p>\n

La vall de l\u2019Ebre i el Camp d\u2019Elx s\u00f3n, de fet, els dos conductes pels quals tradicionalment s\u2019ha pogut arribar amb una certa facilitat als Pa\u00efsos Catalans de fora estant. En el cas de la vall de l\u2019Ebre, amb importants dificultats i resseguint un cam\u00ed complicat; i d\u2019una manera m\u00e9s senzilla en el del Camp d\u2019Elx, que t\u00e9 el contrafort geogr\u00e0fic real en la l\u00ednia Busot \u2013 Biar \u2013 la Vila Joiosa. Per aix\u00f2 no \u00e9s estrany que Jaume I i el seu gendre Alfons de Castella convinguessen que la divisi\u00f3 entre les dues corones seria ac\u00ed, en aquesta l\u00ednia. Despr\u00e9s l\u2019\u00edmpetu dels catalans els va dur fins a l\u2019Horta de M\u00farcia, per b\u00e9 que acabaren retirant-se i deixant la frontera primer a Oriola i en acabat on \u00e9s ara, a Guardamar.<\/p>\n

Pel nord, l\u2019entrada als Pa\u00efsos Catalans constitueix una barrera natural imponent. Un poc m\u00e9s amunt de Salses, entre l\u2019estany de Leucata i les Corberes, hi ha un pas min\u00fascul, extraordin\u00e0riament estret, de 256 metres, la mida d\u2019un estadi de futbol, que separa Occit\u00e0nia de Catalunya. Si pel sud el pa\u00eds t\u00e9 una frontera \u00e0mpliament oberta, pel nord en canvi el pas deu ser un dels colls d\u2019ampolla m\u00e9s definits del m\u00f3n, cosa que facilita la divisi\u00f3 entre catalans i occitans o entre catalans i francesos.<\/p>\n

Vista de fora estant, aquesta caracter\u00edstica geopolitica ha estat determinant durant els segles, tot i que avui, amb la modernitzaci\u00f3 dels transports i les comunicacions, ha perdut, com \u00e9s l\u00f2gic, el valor que tenia abans. Entrar als Pa\u00efsos Catalans no ha estat una tasca senzilla fins fa poc, com tampoc no ho era comunicar-s\u2019hi, excepte per mar. I \u00e9s aquesta disposici\u00f3 geogr\u00e0fica que f\u00e9u d\u2019aquest territori una pot\u00e8ncia mar\u00edtima mediterr\u00e0nia i li permet\u00e9 de resistir les pressions dels ve\u00efns durant segles.
\nEl pa\u00eds del catal\u00e0<\/p>\n

Aclarit el marc geogr\u00e0fic, \u00e9s evident que la llengua catalana \u00e9s el factor determinant en la configuraci\u00f3 dels Pa\u00efsos Catalans. Que, de fet, s\u00f3n sobretot el Pa\u00eds del Catal\u00e0. L\u2019extensi\u00f3 de la llengua en determina la fesomia tradicional, expressada en la f\u00f3rmula \u201cde Salses a Guardamar i de Fraga a Ma\u00f3\u201d. Fins avui la llengua catalana ha ocupat aquest territori d\u2019una manera molt homog\u00e8nia en el temps, cosa que ara es posa en q\u00fcesti\u00f3 acceleradament per diversos punts. Per\u00f2 antigament, a l\u2019edat mitjana, el catal\u00e0 arribava bastant m\u00e9s a l\u2019oest, a cavall de l\u2019expansi\u00f3 de les di\u00f2cesis catalanes, tal com explica en aquest article adjunt Marc Belzunces. Aquesta tra\u00e7a hist\u00f2rica ha restat visible tan sols en els top\u00f2nims o en alguns trets dialectals, especialment del panotxo murci\u00e0.<\/p>\n

Territorialment, la frontera de la llengua \u00e9s lleugerament diferent de les diverses fronteres administratives del pa\u00eds. Pel nord, hi ha dos territoris occitans vinculats administrativament a Catalunya, la Fenolleda i la Vall d\u2019Aran, mentre que al Pa\u00eds Valenci\u00e0 hi ha un seguit de territoris de llengua castellana que tamb\u00e9 en formen part. Als Ports, hi ha el cas curi\u00f3s \u2013per min\u00fascul\u2013 del municipi d\u2019Olocau del Rei; a ponent hi ha les comarques de l\u2019Alt Millars, l\u2019Alt Pal\u00e0ncia, els Serrans, el Rac\u00f3 d\u2019Adem\u00fas, la Foia de Bunyol, la Vall de Cofrents i la Canal de Navarr\u00e9s; i al sud, les de l\u2019Alt Vinalop\u00f3 i el Baix Segura.<\/p>\n

En aquest tram valenci\u00e0 del mapa hi ha, a m\u00e9s, dues excepcions administratives: la Plana d\u2019Utiel i Cabdet, fruit de canvis artificials de fronteres entre les prov\u00edncies ordenades des del govern espanyol. La Plana d\u2019Utiel \u00e9s un territori castell\u00e0, segregat de la prov\u00edncia de Conca i incorporat a la de Val\u00e8ncia, contra la seua voluntat, al segle XIX \u2013amb l\u2019excepci\u00f3 dels municipis de Sinarques i Xera, que ho eren hist\u00f2ricament. Per contra, Cabdet, m\u00e9s al sud, \u00e9s una poblaci\u00f3 hist\u00f2ricament valenciana, on es parlava catal\u00e0 fins al segle XIX, incorporada tamb\u00e9 a contracor a la prov\u00edncia d\u2019Albacete.<\/p>\n

Una mica m\u00e9s al sud de Cabdet hi ha el Carxe, el territori de llengua catalana actualment a la regi\u00f3 de M\u00farcia. Per\u00f2 el Carxe no t\u00e9 a veure amb l\u2019antiga extensi\u00f3 del catal\u00e0 al camp de M\u00farcia sin\u00f3 que \u00e9s, de fet, un dels pocs exemples recents d\u2019expansi\u00f3 territorial del catal\u00e0. Hist\u00f2ricament era una comarca de parla castellana per\u00f2 es va repoblar amb catalanoparlants de les valls del Vinalop\u00f3 a partir del 1878. L\u2019altre exemple d\u2019expansi\u00f3 territorial recent del catal\u00e0 \u00e9s Vensill\u00f3. Aquest municipi de la Llitera, a la Franja de Ponent, es va crear als anys setanta del segle passat com a nucli de colonitzaci\u00f3 agr\u00edcola sobre un sector despoblat del municipi hispan\u00f2fon d\u2019Esplucs, del qual es va separar el 1989. En ser els colons b\u00e0sicament gent de la Llitera el nou municipi \u00e9s de parla catalana.
\nUnes fronteres estatals molt m\u00e9s m\u00f2bils que no sembla<\/p>\n

Aparentment, per a la majoria de la gent, les fronteres estatals que travessen els Pa\u00efsos Catalans i en consagren, sobretot, la divisi\u00f3 entre Espanya i Fran\u00e7a, s\u00f3n tamb\u00e9 molt estables. Per\u00f2 la realitat \u00e9s que no ho s\u00f3n tant i han tingut canvis for\u00e7a importants en el curs de la hist\u00f2ria.<\/p>\n

B\u00e0sicament, cinc estats s\u2019han repartit els Pa\u00efsos Catalans en l\u2019\u00e8poca moderna. Dos ens s\u00f3n propis: Andorra i la Catalunya independent. I tres, estrangers: Fran\u00e7a, Espanya i el Regne Unit. Amb l\u00ednies que s\u2019han mogut en el temps, quan han incorporat territoris diferents.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la Nova Planta, al territori peninsular la ratlla entre l\u2019estat espanyol i l\u2019estat franc\u00e8s ha seguit la l\u00ednia actual llevat del per\u00edode 1810-1812, en qu\u00e8 la frontera s\u2019esborr\u00e0 perqu\u00e8 el Principat fou independent i feia de tap entre tots dos; i el per\u00edode 1812-1814, en qu\u00e8 el Principat va ser incorporat tot sencer a l\u2019imperi franc\u00e8s. Aquells dos anys la frontera entre els estats espanyol i franc\u00e8s es va traslladar al sud i se situ\u00e0 entre Alcanar i Vinar\u00f2s, amb la particularitat que Andorra i l\u2019\u00e0rea al voltant de Mequinensa tamb\u00e9 es van incorporar a Catalunya i, en canvi, la Vall d\u2019Aran es va integrar directament a Fran\u00e7a.<\/p>\n

Pel que fa als territoris insulars, Menorca ha canviat de mans entre tres estats diferents. A banda de pert\u00e0nyer a Espanya, va ser part de l\u2019estat franc\u00e8s entre el 1756 i el 1763 i va ser part integral del Regne Unit en tres per\u00edodes diferents: del 1708 al 1756, del 1763 al 1782 i del 1798 al 1802.
\nI encara unes fronteres tradicionals, que no encaixen del tot<\/p>\n

Aquestes fronteres estatals, o les divisions inferiors en les actuals fronteres auton\u00f2miques espanyoles (de M\u00farcia, el Pa\u00eds Valenci\u00e0, les Illes, Catalunya o l\u2019Arag\u00f3) o de les departamentals o provincials (dels Pirineus Orientals) amaguen al seu torn divisions tradicionals que no es reflecteixen, per\u00f2 que s\u00f3n sentides encara en un grau o un altre per la poblaci\u00f3.<\/p>\n

\u00c9s el cas, per exemple, de la frontera tradicional de Catalunya Nord, que \u00e9s diferent de l\u2019actual territori dels Pirineus Orientals. De fet, aix\u00f2 que avui anomenem Catalunya Nord no \u00e9s sin\u00f3 el dibuix del departament franc\u00e8s dels Pirineus Orientals i no coincideix del tot amb la geografia cl\u00e0ssica. Aquesta no inclo\u00efa la Fenolleda occitana per\u00f2 incorporava, en canvi, la Baixa Cerdanya, la Vall de Ribes i el Barid\u00e0 occidental, avui part de l\u2019Alt Urgell.<\/p>\n

L\u2019altra gran frontera tradicional del pa\u00eds que no t\u00e9 un reconeixement oficial \u00e9s la que divideix les Illes en dos arxip\u00e8lags: les Balears (Mallorca i Menorca) i les Piti\u00fcses (Eivissa i Formentera). Nom\u00e9s entre el 1978 i el 2011 la realitat piti\u00fcsa va ser reconeguda, amb el Consell Insular d\u2019Eivissa i Formentera, que m\u00e9s tard es divid\u00ed. Actualment, cadascuna de les quatre grans illes t\u00e9 un \u00f2rgan de govern propi.
\nI l\u2019Alguer?<\/p>\n

En el marc de la catalanitat, l\u2019Alguer \u00e9s, a la vegada, un gran mite i la gran desconeguda. Aquesta ciutat de Sardenya ha mantingut en el curs dels segles la llengua catalana com a llengua pr\u00f2pia, que ho \u00e9s encara d\u2019una bona part de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

Tanmateix, hi ha la discussi\u00f3 sobre si els algueresos s\u00f3n nacionalment catalans o sards. Quant a aix\u00f2, la posici\u00f3 m\u00e9s estesa \u00e9s que els algueresos s\u00f3n una minoria cultural de llengua catalana dins la naci\u00f3 sarda, que \u00e9s particularment pluriling\u00fce. Dins l\u2019illa es parlen de fet cinc lleng\u00fces: el catal\u00e0, el sard, el cors \u2013en una bona part del nord\u2013, el l\u00edgur, a banda l\u2019itali\u00e0 \u2013sobrevingut.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els l\u00edmits entre estats o regions han canviat als Pa\u00efsos Catalans amb m\u00e9s facilitat que no tenim per costum de pensar Les fronteres, totes, s\u00f3n artificials. Tots els pa\u00efsos, totes les cultures, tots els estats, intenten de revestir de naturalitat … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-8993","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-retall-de-diaris"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8993","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=8993"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8993\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8997,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8993\/revisions\/8997"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=8993"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=8993"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=8993"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}