El senyor Haneda era el superior del senyor Omochi, que era el superior del senyor Saito, que era el superior de la senyoreta Mori, que era la meva superior. I jo, jo no era la superior de ning\u00fa.<\/p>\n
Es podrien dir les coses d’una altra manera. Jo estava a les ordres de la senyoreta Mori, que estava a les ordres del senyor Saito, i aix\u00ed successivament, amb la precisi\u00f3 que, cap avall, les ordres podien saltar-se els esglaons jer\u00e0rquics.<\/p>\n
Aix\u00ed doncs, a la companyia Yumimoto, jo estava a les ordres de tothom.<\/p>\n
*
\n
\nEl 8 de gener de 1990, l’ascensor em va escopir a l’\u00faltima planta de l’edifici Yumimoto. La finestra, al final del vest\u00edbul, em va aspirar tal com ho hauria fet l’ull de bou foradat d’un avi\u00f3. Lluny, molt lluny, hi havia la ciutat \u2014tan lluny que jo dubtava d’haver-hi posat mai els peus.<\/p>\n
Ni tan sols vaig pensar que m’havia d’haver presentat a la recepci\u00f3. De fet, no hi havia cap pensament dins del meu cap, res que no fos la fascinaci\u00f3 pel buit, per la finestra de vidre.<\/p>\n
Una veu ronca va acabar pronunciant el meu nom, al meu darrere. Em vaig girar. Un home d’una cinquantena d’anys, baixet, prim i lleig, se’m mirava amb disgust.<\/p>\n
\u2014Per qu\u00e8 no heu avisat la recepcionista de la vostra arribada? \u2014em va demanar.<\/p>\n
No trobava res per respondre i no li vaig respondre res. Vaig inclinar el cap i les espatlles, al mateix temps que constatava que, nom\u00e9s en deu minuts, sense haver dit ni paraula, ja havia causat una mala impressi\u00f3, el dia de la meva entrada a la companyia Yumimoto.<\/p>\n
L’home em va dir que era el senyor Saito. Em va conduir a trav\u00e9s d’innombrables i immenses sales, on em va presentar a una gernaci\u00f3 de persones de les quals oblidava els noms a mesura que ell els anava enunciant.<\/p>\n
Tot seguit em va introduir al despatx del seu superior, el senyor Omochi, que era enorme i esfere\u00efdor, la qual cosa demostrava que era el vicepresident.<\/p>\n
Despr\u00e9s em va ensenyar una porta i em va anunciar amb un aire tot solemne que, darrere d’aquella porta, hi havia el senyor Haneda, el president. No cal dir que era absurd de pensar trobar-lo.<\/p>\n
Finalment, em va guiar fins a una sala gegantesca en la qual treballaven una quarantena de persones. Em va assenyalar el meu lloc, que era just al davant del de la meva superior directa, la senyoreta Mori. Aquesta darrera estava reunida i no vindria fins al comen\u00e7ament de la tarda.<\/p>\n
El senyor Saito em va presentar breument a l’assemblea. Despr\u00e9s, em va preguntar si m’agradaven els reptes. Era evident que no podia pas respondre de forma negativa.<\/p>\n
\u2014S\u00ed \u2014vaig dir.<\/p>\n
Va ser la primera paraula que vaig pronunciar a la companyia. Fins aleshores, m’havia limitat a inclinar el cap.<\/p>\n
El \u00abrepte\u00bb que em va proposar el senyor Saito consistia a acceptar la invitaci\u00f3 d’un tal Adam Johnson per jugar al golf amb ell, el diumenge seg\u00fcent. Havia d’escriure una carta en angl\u00e8s a aquell senyor per notificar-l’hi.<\/p>\n
\u2014Qui \u00e9s Adam Johnson? \u2014vaig cometre la bestiesa de preguntar.<\/p>\n
El meu superior va sospirar amb exasperaci\u00f3 i no va respondre. \u00bfTan estrany era que no sab\u00e9s qui era el senyor Johnson, o \u00e9s que la meva pregunta era indiscreta? Mai no ho vaig saber \u2014i mai no vaig saber qui era Adam Johnson.<\/p>\n
L’exercici em va semblar f\u00e0cil. Em vaig asseure i vaig escriure una carta cordial: el senyor Saito s’alegrava davant la idea de jugar al golf el diumenge seg\u00fcent amb el senyor Johnson i li enviava records. Vaig portar-la al meu superior.<\/p>\n
El senyor Saito va llegir el meu treball, va llan\u00e7ar un petit crit despectiu i el va estripar:<\/p>\n
\u2014Torneu-hi.<\/p>\n
Vaig creure que havia estat massa amable o familiar amb Adam Johnson, de manera que vaig redactar un text fred i distant: el senyor Saito prenia nota de la decisi\u00f3 del senyor Johnson i d’acord amb els seus desigs jugaria al golf amb ell.<\/p>\n
El meu superior va llegir el meu treball, va llan\u00e7ar un petit crit despectiu i el va estripar:<\/p>\n
\u2014Torneu-hi.<\/p>\n
Vaig tenir ganes de preguntar on era el meu error, per\u00f2 era evident que el meu cap no toleraria les preguntes, tal com ja ho havia demostrat la seva reacci\u00f3 a la meva investigaci\u00f3 a prop\u00f2sit del destinatari. Calia, doncs, que trob\u00e9s tota sola quin llenguatge havia de mantenir amb el misteri\u00f3s Adam Johnson.<\/p>\n
Vaig passar les hores seg\u00fcents redactant missives a aquell jugador de golf. El senyor Saito va anar compassant la meva producci\u00f3 a base d’estripar-la, sense cap altre comentari que aquell crit que devia ser com la tornada d’una can\u00e7\u00f3. Cada vegada m’havia d’inventar una formulaci\u00f3 diferent.<\/p>\n
Hi havia en aquell exercici un aspecte de \u00abBella marquesa, els vostres ulls tan bonics em fan morir d’amor\u00bb que no deixava de tenir la seva gr\u00e0cia. Jo explorava categories gramaticals en mutaci\u00f3: \u00abI si Adam Johnson es convert\u00eds en el verb, el diumenge seg\u00fcent en el subjecte, jugar al golf en el complement d’objecte i el senyor Saito en l’adverbi? El diumenge seg\u00fcent accepta amb alegria de venir a Adamjohnsonar un jugar al golf senyorSaitoment. I pam a l’ull d’Arist\u00f2til!\u00bb[1]<\/p>\n
Ja comen\u00e7ava a divertir-me quan el meu superior em va interrompre. Va estripar l’en\u00e8sima carta sense ni tan sols llegir-la i em va dir que la senyoreta Mori havia arribat.<\/p>\n
\u2014Treballareu amb ella aquesta tarda. Mentrestant, aneu a buscar-me un caf\u00e8.<\/p>\n
Ja eren les dues del migdia. Les meves gammes epistolars m’havien absorbit tant que no havia pensat a fer ni la m\u00e9s petita pausa.<\/p>\n
Vaig deixar la tassa sobre la taula del senyor Saito i me’n vaig tornar. Una noia alta i llarga com un arc venia cap a mi.<\/p>\n
*<\/p>\n
Sempre, quan torno a pensar en Fubuki, torno a veure l’arc nip\u00f3, m\u00e9s alt que un home. \u00c9s per aix\u00f2 que vaig batejar la companyia \u00abYumimoto\u00bb, \u00e9s a dir \u00ables coses de l’arc\u00bb.<\/p>\n
I quan veig un arc, sempre, torno a pensar en Fubuki, m\u00e9s alta que un home.<\/p>\n
*<\/p>\n
\u2014Senyoreta Mori?<\/p>\n
\u2014Digueu-me Fubuki.<\/p>\n
Jo ja no escoltava el que em deia. La senyoreta Mori feia pel cap baix un metre vuitanta, una al\u00e7ada que pocs homes japonesos assolien. Era admirablement esvelta i graciosa, malgrat la rigidesa nipona a la qual s’havia de sacrificar. Per\u00f2 el que em deixava de pedra era l’esplendor del seu rostre.<\/p>\n
Ella m’anava enraonant, i jo sentia el so de la seva veu dol\u00e7a i tota plena d’intel\u00b7lig\u00e8ncia. M’ensenyava informes, m’explicava de qu\u00e8 es tractava, somreia. Jo ni m’adonava que no l’estava escoltant.<\/p>\n
A continuaci\u00f3, em va convidar a llegir a la meva taula, davant mateix de la seva, els documents que havia preparat. Es va asseure i va comen\u00e7ar a treballar. Jo fullejava d\u00f2cilment tot aquell paperam que m’havia donat perqu\u00e8 hi an\u00e9s pensant. Es tractava de reglaments, de llistes.<\/p>\n
A dos metres davant meu, l’espectacle del seu rostre era captivador. Les seves parpelles abaixades damunt de les xifres li impedien de veure que jo l’estava estudiant. Tenia el nas m\u00e9s bonic del m\u00f3n, el nas japon\u00e8s, aquest nas inimitable, de narius delicats i reconeixedors entre mil. No tots els nipons tenen aquest nas per\u00f2, si alg\u00fa el t\u00e9, nom\u00e9s pot ser d’origen nip\u00f3. Si Cle\u00f2patra hagu\u00e9s tingut un nas com aquell, la geografia del planeta n’hauria quedat afectada per sempre m\u00e9s.<\/p>\n
*<\/p>\n
Al vespre, hauria calgut ser ben mesquina per pensar que cap de les meves capacitats per les quals havia estat contractada no m’havia servit. Al capdavall, el que jo havia volgut era treballar en una empresa japonesa. I ja hi era.<\/p>\n
Vaig tenir la impressi\u00f3 d’haver passat un dia excel\u00b7lent. Els dies seg\u00fcents van confirmar aquella impressi\u00f3.<\/p>\n
No sempre comprenia quin era el meu paper en aquella empresa, per\u00f2 aix\u00f2 m’era ben indiferent. El senyor Saito semblava trobar en mi un motiu de consternaci\u00f3, per\u00f2 aix\u00f2 m’era m\u00e9s indiferent encara. Jo estava encantada amb la meva col\u00b7lega. La seva amistat em semblava una ra\u00f3 m\u00e9s que suficient per passar deu hores al dia al si de la companyia Yumimoto.<\/p>\n
El color de la seva cara, blanc i mat alhora, era aquell mateix de qu\u00e8 parla tan b\u00e9 Tanizaki. Fubuki encarnava a la perfecci\u00f3 la bellesa nipona, amb l’excepci\u00f3 al\u00b7lucinant de la seva al\u00e7ada. El seu rostre la feia assemblar al \u00abclavell del vell Jap\u00f3\u00bb, s\u00edmbol de la noia noble del temps passat: col\u00b7locat damunt d’aquella silueta immensa, estava destinat a dominar tot el m\u00f3n.<\/p>\n
*<\/p>\n
Yumimoto era una de les companyies m\u00e9s grans de l’univers. El senyor Haneda en dirigia la secci\u00f3 Import-Export, que comprava i venia tot el que existia de cap a cap del planeta.<\/p>\n
El cat\u00e0leg Import-Export de Yumimoto era la versi\u00f3 tit\u00e0nica del de Pr\u00e9vert: des de l’emmental finland\u00e8s fins a la sosa de Singapur, passant per la fibra \u00f2ptica canadenca, el pneum\u00e0tic franc\u00e8s i el jute de Togo, res no se li escapava.<\/p>\n
Els diners, a can Yumimoto, ultrapassaven la comprensi\u00f3 humana. A partir d’una certa acumulaci\u00f3 de zeros, les quantitats abandonaven el domini dels nombres i entraven en el de l’art abstracte. Jo em preguntava si existia, en el si de la companyia, alguna persona capa\u00e7 d’alegrar-se d’haver guanyat cent milions de iens, o de deplorar la p\u00e8rdua d’una suma equivalent.<\/p>\n
Els empleats de Yumimoto, com els zeros, nom\u00e9s adquirien el seu valor al darrere de les altres xifres. Tots, excepte jo, que ni tan sols assolia el poder del zero.<\/p>\n
Els dies anaven passant i jo continuava sense servir per a res. Aix\u00f2, tanmateix, no m’amo\u00efnava gaire. Tenia la impressi\u00f3 que s’havien oblidat de mi, la qual cosa no era pas gens desagradable. Asseguda en el meu lloc, llegia i rellegia els documents que Fubuki havia posat a la meva disposici\u00f3. Estaven prodigiosament mancats d’inter\u00e8s, tret d’un que duia la relaci\u00f3 dels membres de la companyia Yumimoto: hi havia registrats els cognoms, els noms, la data i lloc de naixement, el cognom del possible c\u00f2njuge i dels fills, amb el lloc i la data de naixement per a cadascun d’ells.<\/p>\n
En si mateixes, aquelles informacions no tenien res de fascinant. Per\u00f2 quan es t\u00e9 molta gana, un crost\u00f3 de pa es torna llaminer: en l’estat desvagat i d’inanici\u00f3 en qu\u00e8 es trobava el meu cervell, aquella llista em va semblar cruixent com una revista d’esc\u00e0ndols. De fet, era l’\u00fanic paperam que comprenia.<\/p>\n
Perqu\u00e8 sembl\u00e9s que treballava, vaig decidir d’aprendre-me-la de mem\u00f2ria. Hi havia un centenar de noms. La majoria eren casats i pares o mares de fam\u00edlia, la qual cosa feia la meva feina m\u00e9s dif\u00edcil.<\/p>\n
Jo estudiava: tenia la cara tan aviat ajupida sobre l’assignatura com aixecada perqu\u00e8 pogu\u00e9s anar recitant dins de la meva caixa negra. Quan al\u00e7ava el cap, el meu esguard requeia sempre damunt del rostre de Fubuki, asseguda al meu davant.<\/p>\n
*<\/p>\n
El senyor Saito ja no em demanava que escriv\u00eds cartes a Adam Johnson, ni a ning\u00fa m\u00e9s. De fet, no em demanava res, llevat que li port\u00e9s tasses de caf\u00e8.<\/p>\n
Quan es comen\u00e7ava a treballar en una companyia nipona, no hi havia res de m\u00e9s normal que comen\u00e7ar per l’\u00f4chakumi \u00abla funci\u00f3 de l’honorable te\u00bb. Aix\u00ed \u00e9s que jo em vaig prendre aquest paper ben seriosament, tant m\u00e9s que era l’\u00fanic que m’estava atribu\u00eft.<\/p>\n
De seguida vaig con\u00e8ixer els costums de cadasc\u00fa: per al senyor Saito, a partir de dos quarts de nou, un caf\u00e8. Per al senyor Unaji, un caf\u00e8 amb llet, dos sucres, a les deu. Per al senyor Mizuno, un vas de coca-cola cada hora. Per al senyor Okada, a les cinc de la tarda, un te angl\u00e8s amb un n\u00favol de llet. Per a Fubuki, un te verd a les nou, un caf\u00e8 a les dotze, un te verd a les tres i un \u00faltim caf\u00e8 a les set de la tarda \u2014ella me’n donava les gr\u00e0cies cada vegada amb una cortesia encisadora.<\/p>\n
*<\/p>\n
Aquella tasca tan humil va acabar sent el primer instrument de la meva p\u00e8rdua.<\/p>\n
Un mat\u00ed, el senyor Saito em va indicar que el vicepresident rebia al seu despatx una important delegaci\u00f3 d’una firma amiga:<\/p>\n
\u2014Caf\u00e8 per a vint persones.<\/p>\n
Aix\u00ed doncs, vaig entrar al despatx del senyor Omochi amb la meva gran safata i vaig ser m\u00e9s que perfecta: vaig servir cada tassa amb una humilitat insistent, salmodiant les f\u00f3rmules usuals m\u00e9s refinades, abaixant els ulls i inclinant-me. Si exist\u00eds una medalla al m\u00e8rit de l’\u00f4chakumi, m’hauria d’haver estat concedida.<\/p>\n
Unes quantes hores despr\u00e9s, la delegaci\u00f3 se’n va anar. Llavors, la veu de tro de l’enorme senyor Omochi va cridar:<\/p>\n
\u2014Saito-san!<\/p>\n
Vaig veure el senyor Saito com s’al\u00e7ava d’un bot, es tornava l\u00edvid i corria cap a l’antre del vicepresident. Els brams d’aquell ob\u00e8s van ressonar darrere la paret. No s’entenia el que deia, per\u00f2 no feia pas bon so.<\/p>\n
El senyor Saito va tornar, amb el rostre descompost. Vaig sentir per ell un est\u00fapid rampell de tendresa pensant que pesava una tercera part del seu agressor. Fou aleshores que em va cridar, amb un to furi\u00f3s.<\/p>\n
El vaig seguir fins a un despatx buit. Va parlar-me amb una c\u00f2lera que el feia quequejar:<\/p>\n
\u2014Heu indisposat profundament contra nosaltres la delegaci\u00f3 de la nostra firma amiga! Heu servit el caf\u00e8 amb f\u00f3rmules que suggerien que parl\u00e0veu el japon\u00e8s a la perfecci\u00f3!<\/p>\n
\u2014Per\u00f2 no el parlo pas tan malament, Saito-san.<\/p>\n
\u2014Calleu! Amb quin dret us defenseu? El senyor Omochi est\u00e0 molt enfadat amb v\u00f3s. Heu creat un ambient execrable en la reuni\u00f3 d’aquest mat\u00ed: \u00bfcom podien trobar-se c\u00f2modes els nostres interlocutors, amb una dona blanca que comprenia la seva llengua? A partir d’ara, no torneu a parlar japon\u00e8s.<\/p>\n
Jo me’l vaig mirar amb uns ulls ben rodons:<\/p>\n
\u2014Perd\u00f3?<\/p>\n
\u2014Que ja no sabeu el japon\u00e8s. Queda clar?<\/p>\n
\u2014Per\u00f2 si \u00e9s justament pel meu coneixement de la vostra llengua, que Yumimoto em va contractar!<\/p>\n
\u2014Aix\u00f2 m’\u00e9s ben igual. Us dono l’ordre de no entendre m\u00e9s el japon\u00e8s.<\/p>\n
\u2014\u00c9s impossible. Ning\u00fa no pot obeir una ordre com aquesta.<\/p>\n
\u2014Sempre hi ha una manera o altra d’obeir. Aix\u00f2 \u00e9s el que haurien de comprendre els cervells occidentals.<\/p>\n
\u00abJa hi som\u00bb, vaig pensar abans de continuar:<\/p>\n
\u2014El cervell nip\u00f3 \u00e9s capa\u00e7 probablement de for\u00e7ar-se a oblidar una llengua. El cervell occidental no pot fer-ho.<\/p>\n
Aquell argument extravagant va semblar assumible per al senyor Saito.<\/p>\n
\u2014Aix\u00ed i tot, intenteu-ho. Si m\u00e9s no, feu-ho veure. He rebut ordres a prop\u00f2sit de v\u00f3s. Est\u00e0 ben ent\u00e8s?<\/p>\n
El to era sec i imperi\u00f3s.<\/p>\n
Quan vaig tornar a la meva taula, devia fer una cara tota estrafol\u00e0ria, car Fubuki em va adre\u00e7ar un esguard dol\u00e7 i inquiet. Vaig quedar-me prostrada molta estona, preguntant-me quina actitud adoptar.<\/p>\n
El m\u00e9s l\u00f2gic hauria estat presentar la meva dimissi\u00f3. Tanmateix, no podia optar per aquella idea. Als ulls d’un occidental, no hauria tingut res d’infamant; als ulls d’un japon\u00e8s, hauria estat perdre tot el meu prestigi. Amb prou feines feia un mes que era a la companyia. I havia signat un contracte per un any. Anar-me’n al cap de tan poc temps m’hauria cobert d’oprobi, tant als seus ulls com als meus.<\/p>\n
I m\u00e9s quan jo no tenia gens de ganes d’anar-me’n. Al capdavall m’havia escarrassat for\u00e7a per entrar en aquella companyia: havia estudiat la llengua de T\u00f2quio per als negocis, havia superat uns ex\u00e0mens. Certament, mai no havia tingut l’ambici\u00f3 de convertir-me en un geni de la guerra del comer\u00e7 internacional, per\u00f2 sempre havia experimentat el desig de viure en aquell pa\u00eds que jo venerava d’en\u00e7\u00e0 dels primers records id\u00edl\u00b7lics que havia conservat de la meva m\u00e9s tendra infantesa.<\/p>\n
Em quedaria.<\/p>\n
En conseq\u00fc\u00e8ncia, havia de trobar un mitj\u00e0 d’obeir l’ordre del senyor Saito. Vaig sondejar el meu cervell buscant una capa geol\u00f2gica prop\u00edcia a l’amn\u00e8sia: \u00bfhi havia masmorres en la meva fortalesa neuronal? Per desgr\u00e0cia, l’edifici tenia punts forts i punts febles, garites i fissures, caus i fossats, per\u00f2 no res que permet\u00e9s de sepultar-hi una llengua que sentia parlar constantment.<\/p>\n
Si no la podia oblidar, podria almenys encobrir-la? Si el llenguatge era un bosc, \u00bfem seria possible d’amagar, darrere els faigs francesos, els telis anglesos, els roures llatins i les oliveres gregues, la immensitat de les criptom\u00e8ries nipones que, pensant en aquell cas, havien estat designades amb un nom tan escaient?<\/p>\n
Mori, el cognom de Fubuki, significava bosc. \u00bfVa ser per aquesta ra\u00f3 que en aquell instant vaig posar damunt d’ella els meus ulls desemparats? Llavors em vaig adonar que m’estava mirant tota l’estona, amb un aire interrogador.<\/p>\n
Es va aixecar i em va fer senyal que la segu\u00eds. A la cuina, em vaig deixar caure sobre una cadira.<\/p>\n
\u2014Qu\u00e8 us ha dit? \u2014em va demanar.<\/p>\n
Li vaig obrir el meu cor. Vaig parlar amb una veu convulsiva, estava a punt de plorar. I ja no vaig poder retenir m\u00e9s unes paraules perilloses.<\/p>\n
\u2014Odio el senyor Saito. \u00c9s un porc i un imb\u00e8cil.<\/p>\n
Fubuki va fer un petit somriure.<\/p>\n
\u2014No. Us equivoqueu.<\/p>\n
\u2014Evidentment. V\u00f3s sou molt gentil, v\u00f3s no veieu el mal enlloc. En fi, per donar-me una ordre semblant, no cal pas ser un\u2026<\/p>\n
\u2014Calmeu-vos. L’ordre no venia pas d’ell. Ell transmetia simplement les instruccions del senyor Omochi. No tenia elecci\u00f3.<\/p>\n
\u2014En aquest cas, \u00e9s el senyor Omochi que \u00e9s un\u2026<\/p>\n
\u2014\u00c9s un home molt especial \u2014va tallar-me\u2014. Qu\u00e8 voleu? \u00c9s el vicepresident. No hi podem fer res, nosaltres.<\/p>\n
\u2014Podria parlar-ne amb el president, el senyor Haneda. Quina mena d’home \u00e9s?<\/p>\n
\u2014El senyor Haneda \u00e9s un home notable. \u00c9s molt intel\u00b7ligent i molt bo. Per\u00f2, per desgr\u00e0cia, no es pot ni plantejar que us n’aneu a queixar-vos a ell.<\/p>\n
Tenia ra\u00f3, ja ho sabia. Hauria estat inconcebible, cap amunt, saltar-se encara que nom\u00e9s fos un sol esgla\u00f3 jer\u00e0rquic \u2014amb m\u00e9s ra\u00f3, doncs, saltar-se’n tants. Nom\u00e9s podia adre\u00e7ar-me al meu superior directe, que era justament la senyoreta Mori.<\/p>\n
\u2014V\u00f3s sou el meu \u00fanic recurs, Fubuki. Ja s\u00e9 que no hi podeu fer gran cosa. Per\u00f2 us ho agraeixo. La vostra simple humanitat em fa tant de b\u00e9\u2026<\/p>\n
Ella va somriure.<\/p>\n
Li vaig demanar quin era l’ideograma del seu nom de pila. Em va ensenyar la seva targeta. Vaig mirar els kanji i vaig exclamar:<\/p>\n
\u2014Tempestat de neu! Fubuki significa \u00abtempestat de neu\u00bb! \u00c9s massa bonic, anomenar-se aix\u00ed.<\/p>\n
\u2014Vaig n\u00e9ixer durant un tempesta de neu. Els meus pares hi van veure un senyal.<\/p>\n
La llista Yumimoto em va venir al cap: \u00abMori Fubuki, nascuda a Nara el 18 de gener de 1961\u2026\u00bb Era una filla de l’hivern. Vaig imaginar-me tot d’una aquella tempesta de neu damunt la sublim ciutat de Nara, damunt les seves nombros\u00edssimes campanes \u2014\u00bfno era normal que aquella espl\u00e8ndida noia hagu\u00e9s nascut el dia en qu\u00e8 la bellesa del cel queia damunt la bellesa de la terra?<\/p>\n
Em va parlar de la seva infantesa al Kansai. Jo li vaig parlar de la meva, que havia comen\u00e7at a la mateixa prov\u00edncia, no gaire lluny de Nara, al poble de Shukugawa, prop del mont Kabuto \u2014l’evocaci\u00f3 d’aquells llocs mitol\u00f2gics m’omplia de ll\u00e0grimes els ulls.<\/p>\n
\u2014Que contenta que estic que totes dues siguem filles del Kansai! \u00c9s all\u00ed que batega el cor del vell Jap\u00f3.<\/p>\n
Era all\u00ed, tamb\u00e9, que bategava el meu cor d’en\u00e7\u00e0 d’aquell dia en qu\u00e8, a l’edat de cinc anys, vaig abandonar les muntanyes nipones pel desert xin\u00e8s. Aquell primer exili m’havia marcat tant que em sentia capa\u00e7 d’acceptar-ho tot per tal de ser reincorporada a aquell pa\u00eds del qual m’havia considerat origin\u00e0ria durant tant de temps.<\/p>\n
Quan vam tornar a les nostres taules que estaven davant per davant, encara no havia trobat cap soluci\u00f3 al meu problema. Sabia menys que mai quin era i quin seria el meu lloc a la companyia Yumimoto. Per\u00f2 sentia una gran pau interior, perqu\u00e8 era companya de Fubuki Mori.<\/p>\n
*<\/p>\n
Calia, doncs, que adopt\u00e9s el posat d’estar enfeinada, per\u00f2 sense que sembl\u00e9s que comprenia ni un mot del que es deia al meu voltant. A partir d’aleshores, vaig servir les diverses tasses de te i de caf\u00e8 sense ni tan sols l’ombra d’una f\u00f3rmula de cortesia i sense respondre als agra\u00efments dels directius. Aquests no estaven al corrent de les meves noves instruccions i se sorprenien que l’amable geisha blanca s’hagu\u00e9s transformat en una carpa tan grollera com una ianqui.<\/p>\n
L’\u00f4chakumi no em prenia dissortadament gaire temps. Aix\u00ed \u00e9s que, sense demanar el parer de ning\u00fa, vaig decidir de distribuir la correspond\u00e8ncia.<\/p>\n
Es tractava d’emp\u00e8nyer un enorme carro met\u00e0l\u00b7lic a trav\u00e9s dels nombrosos despatxos gegants i donar a cadasc\u00fa les seves cartes. Aquell treball m’anava la mar de b\u00e9. Primer de tot, utilitzava la meva capacitat ling\u00fc\u00edstica, ja que la majoria de les adreces eren redactades en ideogrames \u2014quan el senyor Saito era molt lluny de mi, no amagava pas que coneixia el nip\u00f3. Despr\u00e9s, vaig descobrir que no m’havia estudiat de mem\u00f2ria la llista Yumimoto per a no res: podia, no sols identificar l’empleat m\u00e9s petit, sin\u00f3 aprofitar-me de la meva tasca per, si s’esqueia, desitjar-los un excel\u00b7lent aniversari, a ells o a la seva esposa o fills.<\/p>\n
Amb un somriure i una rever\u00e8ncia, deia: \u00abAqu\u00ed teniu la vostra correspond\u00e8ncia, senyor Shiranai. Un bon aniversari per al vostre petit Yoshiro, que avui fa tres anys.\u00bb<\/p>\n
La qual cosa em valia cada cop una mirada estupefacta.<\/p>\n
Aquella feina em prenia m\u00e9s temps encara, perqu\u00e8 havia de circular a trav\u00e9s de tota la companyia, que s’estenia per dues plantes. Amb el meu carro, que em donava una pres\u00e8ncia agradable, no parava d’agafar l’ascensor. Aix\u00f2 m’agradava perqu\u00e8 just al costat, al lloc on l’esperava, hi havia una immensa finestra de vidre. Jo jugava aleshores al que anomenava \u00abllan\u00e7ar-me a la visi\u00f3\u00bb. Enganxava el meu nas a la finestra i em deixava caure mentalment. La ciutat era tan lluny a sota meu: abans que m’esclaf\u00e9s contra el terra, tenia l’oportunitat de mirar tantes coses\u2026<\/p>\n
Havia trobat la meva vocaci\u00f3. El meu esperit s’expandia en aquell treball simple, \u00fatil, hum\u00e0 i propici a la contemplaci\u00f3. M’hauria agradat de fer-lo tota la vida.<\/p>\n
*<\/p>\n
El senyor Saito em va cridar al seu despatx. M’havia guanyat una estirada d’orelles ben merescuda: era culpable d’un greu crim d’iniciativa. M’havia atribu\u00eft a mi mateixa una funci\u00f3 sense demanar el perm\u00eds dels meus superiors directes. A m\u00e9s, l’aut\u00e8ntic empleat de correus de l’empresa, que arribava a la tarda, es trobava al caire d’una crisi nerviosa, car es creia que estava a punt de ser despatxat.<\/p>\n
\u2014Robar la feina d’alg\u00fa \u00e9s una molt mala acci\u00f3 \u2014va dir-me el senyor Saito amb tota la ra\u00f3.<\/p>\n
Em sabia molt de greu de veure com s’interrompia tan de presa una carrera prometedora. A m\u00e9s a m\u00e9s, es plantejava novament el problema de la meva activitat.<\/p>\n
Vaig tenir una idea que va semblar-li lluminosa a la meva ingenu\u00eftat: en el curs de les meves passejades per l’empresa, m’havia adonat que cada despatx implicava l’exist\u00e8ncia de molts calendaris que gaireb\u00e9 mai no anaven a l’hora, fos perqu\u00e8 el quadret vermell i m\u00f2bil no havia estat avan\u00e7at fins a la data bona, fos perqu\u00e8 no havien passat la p\u00e0gina del mes.<\/p>\n
Aquell cop no em vaig oblidar de demanar perm\u00eds:<\/p>\n
\u2014Puc posar els calendaris al dia, senyor Saito?<\/p>\n
Em va respondre que s\u00ed sense parar-hi esment. Vaig considerar que ja tenia un ofici.<\/p>\n
Al mat\u00ed, doncs, passava per cada despatx i despla\u00e7ava el quadret vermell fins a la data id\u00f2nia. Ja tenia un lloc de treball: era avan\u00e7adora-giradora de calendaris.<\/p>\n
A poc a poc, els membres de Yumimoto es van anar adonant del meu comportament. En van experimentar una hilaritat creixent.<\/p>\n
Em preguntaven:<\/p>\n
\u2014Qu\u00e8, va b\u00e9 aix\u00f2? No us canseu massa amb aquest exercici tan esgotador?<\/p>\n
Jo responia tot somrient:<\/p>\n
\u2014\u00c9s terrible. Prenc vitamines.<\/p>\n
M’agradava la meva feina. Tenia l’inconvenient d’ocupar massa poc temps, per\u00f2 em permetia d’agafar l’ascensor i, doncs, de llan\u00e7ar-me a la visi\u00f3. A m\u00e9s, divertia el meu p\u00fablic.<\/p>\n
En aquest sentit, vam fer el cim quan vam passar del mes de febrer al mes de mar\u00e7. Aquell dia no n’hi havia prou d’avan\u00e7ar el quadre vermell: calia girar, fins i tot arrencar, la p\u00e0gina de febrer. Els empleats dels diversos despatxos em van rebre com es rep un esportista. Jo assassinava els mesos de febrer amb grans gestos de samurai, imitant una lluita sense pietat contra la fotografia gegant del mont Fuji tot nevat, que il\u00b7lustrava aquell per\u00edode en el calendari Yumimoto. Despr\u00e9s abandonava els llocs del combat, amb un aire esgotat i amb l’orgull sobri d’un guerrer victori\u00f3s, sota els banzai d’uns comentaristes encantats.<\/p>\n
El rumor de la meva gl\u00f2ria va arribar a orelles del senyor Saito. M’esperava rebre una repulsa magistral per haver fet el pitjor. De manera que ja tenia preparada la meva defensa:<\/p>\n
\u2014Em vau autoritzar a posar al dia els calendaris \u2014vaig comen\u00e7ar abans i tot de patir la seva f\u00faria.<\/p>\n
Em va respondre sense gens de c\u00f2lera, amb el to de simple disgust que li era acostumat:<\/p>\n
\u2014S\u00ed. Podeu continuar. Per\u00f2 no torneu a fer cap m\u00e9s espectacle: desconcentreu els empleats.<\/p>\n
Vaig quedar parada de la lleugeresa de la reprimenda. Llavors el senyor Saito va continuar:<\/p>\n
\u2014Fotocopieu-me aix\u00f2.<\/p>\n
Em va allargar un enorme feix de p\u00e0gines de format A4. Devia haver-n’hi un miler.<\/p>\n
Vaig lliurar el paquet a la funci\u00f3 autom\u00e0tica de la fotocopiadora, que va efectuar la tasca amb una rapidesa i una cortesia exemplars. Vaig portar al meu superior l’original i les c\u00f2pies.<\/p>\n
Em va fer cridar altre cop:<\/p>\n
\u2014Les vostres fotoc\u00f2pies estan lleugerament descentrades \u2014va dir tot mostrant-me’n un full\u2014. Torneu-hi.<\/p>\n
Me’n vaig anar de bell nou a la fotocopiadora tot pensant que devia haver col\u00b7locat malament les p\u00e0gines. Aquella vegada hi vaig posar una cura extrema: el resultat va ser impecable. Vaig portar la meva obra al senyor Saito.<\/p>\n
\u2014Tornen a estar descentrades \u2014em va dir.<\/p>\n
\u2014No \u00e9s veritat! \u2014vaig exclamar-me.<\/p>\n
\u2014\u00c9s terriblement groller dir una cosa aix\u00ed a un superior.<\/p>\n
\u2014Perdoneu. Per\u00f2 m’he preocupat que les fotoc\u00f2pies fossin perfectes.<\/p>\n
\u2014Doncs no ho s\u00f3n. Mireu.<\/p>\n
Em va ensenyar un full que em va semblar irreprotxable.<\/p>\n
\u2014On \u00e9s el defecte?<\/p>\n
\u2014Aqu\u00ed, mireu: el paral\u00b7lelisme amb la vora no \u00e9s absolut.<\/p>\n
\u2014Trobeu que no?<\/p>\n
\u2014Per aix\u00f2 us ho dic!<\/p>\n
Va llan\u00e7ar el feix a la paperera i va continuar:<\/p>\n
\u2014Que treballeu amb l’autom\u00e0tic?<\/p>\n
\u2014En efecte.<\/p>\n
\u2014Vet aqu\u00ed l’explicaci\u00f3. No heu de fer servir l’autom\u00e0tic. No \u00e9s prou prec\u00eds.<\/p>\n
\u2014Senyor Saito, sense l’autom\u00e0tic, necessitaria hores per enllestir-ho.<\/p>\n
\u2014I on veu el problema? \u2014va somriure\u2014. Justament us faltava feina.<\/p>\n
Vaig comprendre que era el meu c\u00e0stig per l’assumpte dels calendaris.<\/p>\n
Em vaig instal\u00b7lar a la fotocopiadora com si fossin les galeres. Cada vegada havia d’aixecar la tapa, posar la p\u00e0gina amb precisi\u00f3, pr\u00e9mer la tecla i despr\u00e9s examinar el resultat. Ja eren les tres de la tarda quan havia arribat a la meva pres\u00f3. A les set, encara no havia acabat. De tant en tant, passaven alguns empleats: si tenien m\u00e9s de deu c\u00f2pies a fer, els demanava humilment que s’avinguessin a fer servir la m\u00e0quina situada a l’altre extrem de passad\u00eds.<\/p>\n
Vaig donar un cop d’ull al contingut d’all\u00f2 que fotocopiava. Vaig pensar que em moria de riure en adonar-me que es tractava del reglament del club de golf del qual era soci el senyor Saito.<\/p>\n
Al cap d’un moment, m\u00e9s aviat em van venir ganes de plorar pensant en els pobres arbres innocents que el meu superior malversava nom\u00e9s per castigar-me. M’imaginava els boscos del Jap\u00f3 de la meva infantesa, erables, criptom\u00e8ries i ginkgos, arrasats amb l’\u00fanic objecte de castigar una persona tan insignificant com ara jo. I recordava que el nom de fam\u00edlia de Fubuki significava bosc.<\/p>\n
Va arribar aleshores el senyor Tenshi, que dirigia la secci\u00f3 dels productes lactis. Tenia el mateix grau que el senyor Saito, el qual era director de la secci\u00f3 de comptabilitat general. Me’l vaig mirar tota sorpresa: un directiu de la seva import\u00e0ncia, no delegava ning\u00fa per fer les seves fotoc\u00f2pies?<\/p>\n
Va respondre a la meva pregunta muda:<\/p>\n
\u2014S\u00f3n les vuit del vespre. S\u00f3c l’\u00fanic membre del meu despatx que encara treballa. Digueu-me, per qu\u00e8 no feu anar l’autom\u00e0tic?<\/p>\n
Li vaig explicar amb un humil somriure que es tractava d’instruccions expresses del senyor Saito.<\/p>\n
\u2014Ja ho veig \u2014va dir amb una veu tota plena de sobreentesos.<\/p>\n
Va semblar que reflexionava i despr\u00e9s em va preguntar:<\/p>\n
\u2014Sou belga, oi?<\/p>\n
\u2014S\u00ed.<\/p>\n
\u2014Doncs em ve molt a tomb. Tinc un projecte molt interessant relacionat amb el vostre pa\u00eds. Acceptar\u00edeu de fer-me’n un estudi per a mi?<\/p>\n
Me’l vaig mirar com aquell que es mira el Messies.<\/p>\n
Em va explicar que una cooperativa belga havia desenvolupat un nou procediment per treure les mat\u00e8ries grasses de la mantega.<\/p>\n
\u2014Jo crec en la mantega desnatada \u2014va dir\u2014. \u00c9s el futur.<\/p>\n
Em vaig inventar de seguida una opini\u00f3:<\/p>\n
\u2014Sempre ho he pensat!<\/p>\n
\u2014Veniu-me a veure dem\u00e0, al meu despatx.<\/p>\n
Vaig acabar les meves fotoc\u00f2pies en un estat d’inconsci\u00e8ncia. Una gran carrera s’obria al meu davant. Vaig posar el feix de fulls A4 sobre la taula del senyor Saito i me’n vaig anar, triomfant.<\/p>\n
*<\/p>\n
L’endem\u00e0, quan vaig arribar a la companyia Yumimoto, Fubuki em va dir amb un aspecte esporuguit:<\/p>\n
\u2014El senyor Saito vol que torneu a fer les fotoc\u00f2pies. Les troba descentrades.<\/p>\n
Vaig esclafir a riure i vaig explicar a la meva companya el petit joc a qu\u00e8 semblava lliurar-se amb mi el nostre cap.<\/p>\n
\u2014Estic segura que ni tan sols s’ha mirat les noves fotoc\u00f2pies. Les vaig fer una per una, gaireb\u00e9 calibrades al mil\u00b7l\u00edmetre. No s\u00e9 pas quantes hores em van fer falta \u2014tot plegat pel reglament del seu club de golf!<\/p>\n
Fubuki es va compadir de mi amb una dolcesa indignada:<\/p>\n
\u2014Us est\u00e0 torturant!<\/p>\n
Jo la vaig reconfortar:<\/p>\n
\u2014No us hi amo\u00efneu. M’entret\u00e9.<\/p>\n
Vaig tornar a aquella fotocopiadora que ja comen\u00e7ava a con\u00e8ixer la mar de b\u00e9 i vaig confiar el meu treball a l’autom\u00e0tic: estava conven\u00e7uda que el senyor Saito dictaria la seva sent\u00e8ncia sense el m\u00e9s petit esguard per a la meva tasca. Vaig fer un somriure commogut pensant en Fubuki: \u00ab\u00c9s tan amable! Sort que \u00e9s all\u00ed!\u00bb<\/p>\n
En el fons, la nova exhibici\u00f3 del senyor Saito m’anava de primera: la vig\u00edlia m’havia passat m\u00e9s de set hores fent, una per una, les mil fotoc\u00f2pies. All\u00f2 em donava una coartada excel\u00b7lent per a les hores que hauria de passar al despatx del senyor Tenshi.<\/p>\n
L’autom\u00e0tic va enllestir la meva tasca en cosa de deu minuts. Em vaig emportar el feix de papers i em vaig esquitllar cap a la secci\u00f3 dels productes lactis.<\/p>\n
El senyor Tenshi em va confiar les coordenades de la cooperativa belga:<\/p>\n
\u2014Necessitaria un informe complet, tan detallat com sigui possible, sobre aquesta nova mantega desnatada. Podeu instal\u00b7lar-vos al despatx del senyor Saitama: es troba en viatge de negocis.<\/p>\n
Tenshi significa \u00ab\u00e0ngel\u00bb: vaig pensar que al senyor Tenshi el nom li esqueia a meravella. No sols em concedia la meva oportunitat, sin\u00f3 que a m\u00e9s a m\u00e9s no l’acompanyava de cap mena d’instrucci\u00f3: aix\u00ed doncs, em donava carta blanca, la qual cosa, al Jap\u00f3, \u00e9s excepcional. I havia pres aquella iniciativa sense demanar el parer de ning\u00fa: era un gran risc per a ell.<\/p>\n
Jo n’era ben conscient. Aix\u00ed \u00e9s que des del primer moment vaig sentir pel senyor Tenshi una entrega sense l\u00edmits \u2014l’entrega que tot japon\u00e8s deu al seu cap i que jo havia estat incapa\u00e7 de concebre pel senyor Saito i pel senyor Omochi. Tot d’una, el senyor Tenshi s’havia convertit en el meu comandant, en el meu capit\u00e0 de guerra: estava disposada a lluitar per ell fins al final, com un samurai.<\/p>\n
Em vaig llan\u00e7ar, doncs, al combat de la mantega desnatada. La difer\u00e8ncia hor\u00e0ria no permetia telefonar a B\u00e8lgica de seguida: aix\u00ed \u00e9s que vaig comen\u00e7ar per una investigaci\u00f3 als centres de consum nipons i altres departaments de Sanitat per tal de saber com evolucionaven els h\u00e0bits alimentaris de la poblaci\u00f3 en relaci\u00f3 amb la mantega i quines influ\u00e8ncies tenien aquests canvis en les taxes de colesterol nacionals. En va resultar que el japon\u00e8s menjava cada vegada m\u00e9s mantega i que l’obesitat i les malalties cardiovasculars no paraven de guanyar terreny al pa\u00eds del Sol Naixent.<\/p>\n
Quan l’hora m’ho va permetre, vaig trucar a la petita cooperativa belga. A l’altre extrem del fil, el fort accent de la terra em va commoure com mai. El meu compatriota, afalagat de tenir el Jap\u00f3 al tel\u00e8fon, va demostrar una compet\u00e8ncia perfecta. Deu minuts m\u00e9s tard, rebia vint p\u00e0gines de fax exposant, en franc\u00e8s, el nou procediment d’alleugeriment de la mantega del qual la cooperativa tenia els drets.<\/p>\n
Vaig redactar l’informe del segle. Comen\u00e7ava per un estudi de mercat: consum de mantega entre els nipons, evoluci\u00f3 de 1950 en\u00e7\u00e0, evoluci\u00f3 paral\u00b7lela dels trastorns de salut lligats a l’absorci\u00f3 excessiva de greix but\u00edric. A continuaci\u00f3, descrivia els antics procediments d’alleugeriment de la mantega, la nova t\u00e8cnica belga, els seus avantatges considerables, etc. Com que ho vaig haver d’escriure en angl\u00e8s, em vaig endur el treball a casa meva: necessitava el meu diccionari per als termes cient\u00edfics. No vaig dormir en tota la nit.<\/p>\n
L’endem\u00e0, vaig arribar a can Yumimoto amb dues hores d’avan\u00e7ada per poder picar a m\u00e0quina l’informe i fer-lo arribar al senyor Tenshi sense tanmateix endarrerir-me gens en el meu lloc de treball del despatx del senyor Saito.<\/p>\n
Aquest em va cridar de seguida:<\/p>\n
\u2014He inspeccionat les fotoc\u00f2pies que ahir al vespre vau deixar sobre la meva taula. Aneu progressant, per\u00f2 encara no s\u00f3n perfectes. Torneu-hi.<\/p>\n
I va llan\u00e7ar el feix a la paperera.<\/p>\n
Vaig abaixar el cap i em vaig disposar a obeir-lo. Em costava que no se m’escap\u00e9s el riure.<\/p>\n
El senyor Tenshi em va venir a trobar prop de la fotocopiadora. Em va felicitar amb tota la calidesa que li permetien la seva educaci\u00f3 i la seva reserva respectuoses:<\/p>\n
\u2014El vostre informe \u00e9s excel\u00b7lent i l’heu redactat amb una rapidesa extraordin\u00e0ria. Voleu que, quan ens reunim, digui qui n’\u00e9s l’autor?<\/p>\n
Era un home d’una rara generositat: hauria estat disposat a cometre una falta professional si jo l’hi hagu\u00e9s demanat.<\/p>\n
\u2014No, sobretot, senyor Tenshi. Aix\u00f2 us perjudicaria tant com a mi.<\/p>\n
\u2014Teniu ra\u00f3. Aix\u00ed i tot, i en properes reunions, podria suggerir als senyors Saito i Omochi que v\u00f3s em ser\u00edeu \u00fatil. Creieu que el senyor Saito s’ofendria?<\/p>\n
\u2014Al contrari. Mireu els paquets de fotoc\u00f2pies sup\u00e8rflues que m’encarrega de fer, per tal d’allunyar-me tant temps com pugui del seu despatx: \u00e9s ben clar que cerca desempallegar-se de mi. Estar\u00e0 encantat que v\u00f3s li doneu l’ocasi\u00f3 de fer-ho: ja no em pot suportar.<\/p>\n
\u2014Aix\u00ed doncs, no us sentireu ferida si jo m’atribueixo la paternitat del vostre informe?<\/p>\n
Estava embadalida amb la seva actitud: no estava pas obligat a tenir tants miraments envers la subalterna que jo era.<\/p>\n
\u2014Vejam, senyor Tenshi, per a mi \u00e9s un gran honor que us el vulgueu atribuir.<\/p>\n
Ens vam separar amb una alta estima m\u00fatua. Jo veia el meu futur amb confian\u00e7a. Aviat s’haurien acabat les absurdes vexacions del senyor Saito, de la fotocopiadora i de la prohibici\u00f3 de parlar la meva segona llengua.<\/p>\n
*<\/p>\n
Uns quants dies m\u00e9s tard va esclatar tot un drama. Vaig ser convocada al despatx del senyor Omochi: m’hi vaig presentar sense cap mena de pressentiment, ignorant qu\u00e8 volia.<\/p>\n
Quan em vaig introduir a l’antre del vicepresident, vaig veure el senyor Tenshi assegut en una cadira. Va girar el rostre cap a mi i em va somriure: va ser el somriure m\u00e9s ple d’humanitat que m’ha estat donat de con\u00e8ixer. Hi havia escrit: \u00abEstem a punt de viure una prova abominable, per\u00f2 la viurem plegats.\u00bb<\/p>\n
Jo em creia que ja sabia qu\u00e8 era una esbroncada. El que vaig sofrir, per\u00f2, em va revelar la meva ignor\u00e0ncia. El senyor Tenshi i jo vam rebre uns brams insensats. Em pregunto encara qu\u00e8 era pitjor: el fons o la forma.<\/p>\n
El fons era incre\u00efblement insultant. El meu company d’infortuni i jo vam ser tractats de tot: \u00e9rem uns tra\u00efdors, unes nul\u00b7litats, unes serps, uns caragirats i, inj\u00faria suprema, uns individualistes.<\/p>\n
La forma explicava nombrosos aspectes de la hist\u00f2ria nipona: perqu\u00e8 es deturessin aquells crits odiosos, jo hauria estat capa\u00e7 del pitjor \u2014envair Manx\u00faria, perseguir milers de xinesos, su\u00efcidar-me en nom de l’emperador, llan\u00e7ar el meu avi\u00f3 sobre un cuirassat americ\u00e0, potser fins i tot treballar per a dues companyies Yumimoto.<\/p>\n
El m\u00e9s insuportable de tot era veure el meu benefactor humiliat per culpa meva. El senyor Tenshi era un home intel\u00b7ligent i conscienci\u00f3s: havia corregut un gran risc per mi, amb ple coneixement de causa. Cap inter\u00e8s personal no havia guiat la seva iniciativa: havia actuat per simple altruisme. En recompensa de la seva bondat, l’arrossegaven pel llot.<\/p>\n
Vaig mirar de prendre exemple d’ell: abaixava el cap i inclinava regularment les espatlles. El seu rostre expressava la submissi\u00f3 i la vergonya. El vaig imitar. Per\u00f2 va arribar un moment en qu\u00e8 l’ob\u00e8s li va dir:<\/p>\n
\u2014Mai no heu tingut cap altre objectiu que sabotejar la companyia!<\/p>\n
Les coses van passar molt de pressa dins el meu cap: calia que aquell incident no compromet\u00e9s l’ascens posterior del meu \u00e0ngel de la guarda. Em vaig llan\u00e7ar, doncs, contra les onades bramaires dels crits del vicepresident:<\/p>\n
\u2014El senyor Tenshi no ha volgut sabotejar la companyia. S\u00f3c jo qui li va suplicar que em confi\u00e9s un informe. Jo en s\u00f3c l’\u00fanica responsable.<\/p>\n
Vaig tenir el temps just de veure l’esguard esverat del meu company d’infortuni girar-se cap a mi. Vaig llegir en els seus ulls: \u00abCalleu, per pietat!\u00bb \u2014per desgr\u00e0cia, massa tard.<\/p>\n
El senyor Omochi va restar un moment bocabadat abans d’atansar-se’m i udolar-me en plena cara:<\/p>\n
\u2014Goseu defensar-vos!<\/p>\n
\u2014No, al contrari, m’afeixugo, em carrego al damunt tots els errors. \u00c9s a mi i nom\u00e9s a mi sola que cal castigar.<\/p>\n
\u2014Goseu defensar aquesta serp!<\/p>\n
\u2014El senyor Tenshi no t\u00e9 cap necessitat de ser defensat. Les vostres acusacions respecte d’ell s\u00f3n falses.<\/p>\n
Vaig veure el meu benefactor com tancava els ulls i vaig comprendre que acabava de pronunciar alguna cosa que ja no tenia remei:<\/p>\n
\u2014Goseu pretendre que les meves paraules s\u00f3n falses? Sou d’una grolleria que supera la imaginaci\u00f3!<\/p>\n
\u2014Mai no gosaria pretendre una cosa semblant. Penso nom\u00e9s que el senyor Tenshi us ha dit coses falses amb l’objectiu que se’m consideri innocent.<\/p>\n
Amb un aspecte d’aquell qui pensa que arribats en aquell punt ja no calia t\u00e9mer res, el meu company d’infortuni va prendre la paraula. Tota la mortificaci\u00f3 del m\u00f3n ressonava en la seva veu:<\/p>\n
\u2014Us ho prego, no l’hi tingueu en compte, ella no sap el que es diu, \u00e9s occidental, \u00e9s jove, no t\u00e9 cap mena d’experi\u00e8ncia. Jo he com\u00e8s una falta que no es pot defensar. La meva vergonya \u00e9s immensa.<\/p>\n
\u2014En efecte, no teniu cap excusa! \u2014va bramar l’ob\u00e8s.<\/p>\n
\u2014Per grans que siguin els meus errors, he de subratllar tanmateix l’excel\u00b7l\u00e8ncia de l’informe d’Am\u00e9lie-san, i la formidable rapidesa amb qu\u00e8 el va redactar.<\/p>\n
\u2014Aquesta no \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3! Qui havia de fer aquesta feina era el senyor Saitama!<\/p>\n
\u2014Es trobava en viatge de negocis.<\/p>\n
\u2014Doncs calia esperar que torn\u00e9s.<\/p>\n
\u2014Segur que aquesta nova mantega desnatada \u00e9s cobejada per molts d’altres. Mentre esper\u00e0vem que el senyor Saitama torn\u00e9s de viatge i fes aquest informe, ja ens haurien pogut passar al davant.<\/p>\n
\u2014Que potser q\u00fcestioneu la qualitat del treball del senyor Saitama?<\/p>\n
\u2014En absolut. Per\u00f2 el senyor Saitama no parla franc\u00e8s i no coneix B\u00e8lgica. Hauria trobat molts m\u00e9s obstacles que no pas Am\u00e9lie-san.<\/p>\n
\u2014Calleu. Aquest pragmatisme odi\u00f3s \u00e9s digne d’un occidental.<\/p>\n
Vaig trobar una mica fort que aix\u00f2 fos dit sense vergonya davant el meu nas.<\/p>\n
\u2014Perdoneu la meva indignitat occidental. Hem com\u00e8s una falta, d’acord. Per\u00f2 aix\u00f2 no impedeix que es pugui treure un profit de la nostra malifeta\u2026<\/p>\n
El senyor Omochi se’m va acostar amb uns ulls terror\u00edfics que van interrompre la meva frase:<\/p>\n
\u2014Us ho adverteixo: va ser el vostre primer i el vostre \u00faltim informe. Us heu col\u00b7locat en una molt mala situaci\u00f3. Sortiu! No us vull veure m\u00e9s!<\/p>\n
No m’ho vaig fer cridar dues vegades. Al passad\u00eds, vaig sentir encara els udols d’aquella muntanya de carn i el silenci contrit de la v\u00edctima. Despr\u00e9s la porta va obrir-se i el senyor Tenshi em va venir a trobar. Vam anar tots dos junts cap a la cuina, aclaparats per les inj\u00faries que hav\u00edem hagut de sofrir.<\/p>\n
\u2014Perdoneu que us hagi arrossegat en aquesta hist\u00f2ria \u2014va acabar dient-me.<\/p>\n
\u2014Sisplau, senyor Tenshi, no us excuseu! Us ho agrair\u00e9 tota la vida. Sou l’\u00fanic d’aqu\u00ed que m’ha donat una oportunitat. Va ser valent i gener\u00f3s per part vostra. Ja ho sabia de bon comen\u00e7ament, per\u00f2 encara ho s\u00e9 millor d’en\u00e7\u00e0 que he vist tot el que us ha caigut al damunt. Els vau sobreestimar: no haur\u00edeu hagut de dir que l’informe era meu.<\/p>\n
Se’m va mirar amb estupefacci\u00f3:<\/p>\n
\u2014No ho vaig dir pas jo. Recordeu la nostra discussi\u00f3: jo pensava parlar-ne a alt nivell, amb el senyor Haneda, amb discreci\u00f3: era la meva \u00fanica oportunitat de treure’n alguna cosa. Dient-ho al senyor Omochi no pod\u00edem fer res m\u00e9s que rodolar cap a la cat\u00e0strofe.<\/p>\n
\u2014Aix\u00ed doncs, va ser el senyor Saito qui ho va dir al vicepresident? Quin porc, quin imb\u00e8cil: s’hauria pogut desempallegar de mi fent-me feli\u00e7, per\u00f2 no, va caldre que\u2026<\/p>\n
\u2014No digueu m\u00e9s mal del compte del senyor Saito. \u00c9s millor que no ho penseu. I no va ser ell qui ens va denunciar. He vist la nota posada sobre la taula del senyor Omochi, i he vist qui la va escriure.<\/p>\n
\u2014El senyor Saitama?<\/p>\n
\u2014No. Cal realment que us ho digui?<\/p>\n
\u2014\u00c9s clar que s\u00ed!<\/p>\n
Va sospirar:<\/p>\n
\u2014La nota porta la signatura de la senyoreta Mori.<\/p>\n
Vaig rebre un cop de ma\u00e7a al cap:<\/p>\n
\u2014Fubuki? \u00c9s impossible.<\/p>\n
El meu company d’infortuni va callar.<\/p>\n
\u2014No m’ho crec! \u2014vaig continuar\u2014. Evidentment va ser aquest covard de Saito qui li va ordenar que escriv\u00eds aquesta nota; ni tan sols no t\u00e9 el coratge de denunciar personalment, delega en alg\u00fa altre les seves delacions!<\/p>\n
\u2014Us equivoqueu en relaci\u00f3 amb el senyor Saito: \u00e9s un home afectat, acomplexat, una mica obt\u00fas, per\u00f2 no \u00e9s dolent. Mai no ens hauria lliurat a la c\u00f2lera del vicepresident.<\/p>\n
\u2014Fubuki seria incapa\u00e7 d’una cosa semblant!<\/p>\n
El senyor Tenshi es va limitar a sospirar de bell nou.<\/p>\n
\u2014Per qu\u00e8 hauria d’haver fet una cosa com aquesta? \u2014vaig anar continuant\u2014. Que potser us detesta?<\/p>\n
\u2014Oh, no. No ho va fer pas contra mi. En definitiva, aquesta hist\u00f2ria us perjudica m\u00e9s a v\u00f3s que no pas a mi. Jo no hi he perdut res. En canvi v\u00f3s, v\u00f3s hi perdeu unes oportunitats d’ascens per molt, molt de temps.<\/p>\n
\u2014Doncs no ho entenc! Sempre m’ha donat proves d’amistat.<\/p>\n
\u2014S\u00ed. Tant de temps com les vostres tasques consistien a avan\u00e7ar els calendaris i fotocopiar el reglament del club de golf.<\/p>\n
\u2014Per\u00f2, aix\u00ed i tot, era tan inversemblant que jo li pogu\u00e9s prendre el lloc!<\/p>\n
\u2014En efecte. Aix\u00f2 mai no li ha fet por.<\/p>\n
\u2014Doncs si \u00e9s aix\u00ed, per qu\u00e8 m’ha denunciat? Quin mal li faria que jo me n’an\u00e9s a treballar per a v\u00f3s?<\/p>\n
\u2014La senyoreta Mori va patir molts anys per obtenir el lloc que t\u00e9 avui. Sens dubte va trobar intolerable que v\u00f3s tingu\u00e9ssiu un ascens semblant nom\u00e9s al cap de deu setmanes de treballar a la companyia Yumimoto.<\/p>\n
\u2014No m’ho puc creure. Seria molt miserable per part d’ella.<\/p>\n
\u2014Tot el que us puc dir \u00e9s que ella va sofrir realment molt, molt\u00edssim, durant els seus primers anys aqu\u00ed.<\/p>\n
\u2014I per aix\u00f2 mateix vol que jo pateixi la mateixa sort! \u00c9s massa lamentable. He de parlar amb ella.<\/p>\n
\u2014Ho penseu de deb\u00f2?<\/p>\n
\u2014I tant! Com voleu que les coses s’arreglin, si no se’n parla?<\/p>\n
\u2014Fa un moment, heu parlat amb el senyor Omochi, quan ens aclaparava d’inj\u00faries. Teniu la impressi\u00f3 que les coses s’han arreglat gaire?<\/p>\n
\u2014El que \u00e9s cert \u00e9s que, si no se’n parla, no hi ha cap possibilitat d’arreglar el problema.<\/p>\n
\u2014Jo trobo m\u00e9s cert encara que, si se’n parla, es corre el risc d’agreujar la situaci\u00f3.<\/p>\n
\u2014Estigueu tranquil, no us barrejar\u00e9 en aquestes hist\u00f2ries. Per\u00f2 he de parlar amb Fubuki. Si no, me’n far\u00e9 molt mala sang\u2026<\/p>\n
*<\/p>\n
La senyoreta Mori va rebre la meva proposta amb un posat de cortesia tota sorpresa. Aix\u00ed i tot, va seguir-me. La sala de reunions era buida. Ens hi vam instal\u00b7lar.<\/p>\n
Vaig comen\u00e7ar amb una veu dol\u00e7a i reposada:<\/p>\n
Em pensava que \u00e9rem amigues. No ho entenc.<\/p>\n
\u2014Qu\u00e8 \u00e9s el que no enteneu?<\/p>\n
\u2014Negareu que m’h\u00e0giu denunciat?<\/p>\n
\u2014No tinc res a negar. He aplicat el reglament.<\/p>\n
\u2014El reglament \u00e9s m\u00e9s important per a v\u00f3s que l’amistat?<\/p>\n
\u2014Amistat \u00e9s una gran paraula. Jo diria m\u00e9s aviat \u00abbones relacions entre companyes\u00bb.<\/p>\n
Proferia aquelles frases horribles amb una calma ing\u00e8nua i afable.<\/p>\n
\u2014Ja ho veig. I penseu que les nostres relacions continuaran sent bones, despr\u00e9s de la vostra actitud?<\/p>\n
\u2014Si us excuseu, jo no us tindr\u00e9 cap ranc\u00fania.<\/p>\n
\u2014No us falta el sentit de l’humor, Fubuki.<\/p>\n
\u2014\u00c9s extraordinari. Us comporteu com si f\u00f3ssiu v\u00f3s l’ofesa, quan en realitat heu fet una falta greu.<\/p>\n
Vaig cometre l’error de deixar escapar una r\u00e8plica efica\u00e7:<\/p>\n
\u2014\u00c9s curi\u00f3s. Em creia que els japonesos eren diferents dels xinesos.<\/p>\n
Se’m va mirar sense comprendre. Vaig continuar:<\/p>\n
\u2014S\u00ed. La delaci\u00f3 no va haver d’esperar el comunisme per ser un valor xin\u00e8s. I encara avui, els xinesos de Singapur, per exemple, encoratgen els seus fills a denunciar els seus petits companys. Em pensava que els japonesos, en canvi, tenien el sentit de l’honor.<\/p>\n
L’havia humiliat, certament, la qual cosa constitu\u00efa un error d’estrat\u00e8gia.<\/p>\n
Ella va somriure:<\/p>\n
\u2014Creieu que esteu en situaci\u00f3 de donar-me lli\u00e7ons de moral?<\/p>\n
\u2014Segons el vostre parer, Fubuki, per qu\u00e8 us he demanat que parl\u00e9ssim?<\/p>\n
\u2014Per inconsci\u00e8ncia.<\/p>\n
\u2014No podeu imaginar que fos per desig de reconciliaci\u00f3?<\/p>\n
\u2014D’acord. Excuseu-vos i estarem reconciliades.<\/p>\n
Vaig sospirar:<\/p>\n
\u2014Sou fina i intel\u00b7ligent. Per qu\u00e8 feu veure que no ho enteneu?<\/p>\n
\u2014No sigueu tan pretensiosa. Sou molt f\u00e0cil d’encerclar.<\/p>\n
\u2014Millor. Aix\u00ed doncs, compreneu la meva indignaci\u00f3.<\/p>\n
\u2014La comprenc i la desaprovo. S\u00f3c jo qui tenia raons d’estar indignada per la vostra actitud. Heu anat al darrere d’un ascens al qual no ten\u00edeu cap dret.<\/p>\n
\u2014Admetem-ho. No hi tenia cap dret. Per\u00f2, concretament, en qu\u00e8 us afectava, a v\u00f3s? La meva oportunitat no us feia pas cap mal.<\/p>\n
\u2014Tinc vint-i-nou anys, v\u00f3s en teniu vint-i-dos. Jo ocupo el meu lloc des de l’any passat. M’he hagut de batre durant anys per tenir-lo. I v\u00f3s, per contra, us imagin\u00e0veu que podr\u00edeu obtenir un nivell equivalent en unes quantes setmanes?<\/p>\n
\u2014Aix\u00ed doncs, \u00e9s aix\u00f2! Necessiteu que jo pateixi. No podeu suportar la sort dels altres. \u00c9s pueril!<\/p>\n
Ella va fer un petit riure de menyspreu:<\/p>\n
\u2014I agreujar el vostre cas com ho esteu fent, trobeu que \u00e9s una prova de maduresa? Jo s\u00f3c superior vostra. Creieu que em podeu parlar amb aquesta grolleria?<\/p>\n
\u2014Sou superior meva, s\u00ed. Jo no tinc cap dret, ja ho s\u00e9. Per\u00f2 volia que sab\u00e9ssiu fins a quin punt em sento decebuda. Jo us tenia en alta estima.<\/p>\n
Ella va fer llavors un riure tot elegant:<\/p>\n
\u2014Jo, en canvi, no me’n sento gens, de decebuda. No us en tenia cap, d’estima.<\/p>\n
*<\/p>\n
L’endem\u00e0 al mat\u00ed, quan vaig arribar a la companyia Yumimoto, la senyoreta Mori em va anunciar la meva nova destinaci\u00f3:<\/p>\n
\u2014No canviareu de sector, ja que treballareu aqu\u00ed mateix, a la comptabilitat.<\/p>\n
Em van venir ganes de riure:<\/p>\n
\u2014Comptable, jo? I per qu\u00e8 no trapezista?<\/p>\n
\u2014Comptable seria una paraula massa solemne. No us crec capa\u00e7 de ser comptable \u2014va dir amb un somriure compassiu.<\/p>\n
Llavors em va ensenyar un gran calaix on s’amuntegaven les factures de les \u00faltimes setmanes. Despr\u00e9s em va designar un armari on estaven desats uns enormes llibres de registre que portaven cadascun la sigla d’una de les onze seccions de Yumimoto.<\/p>\n
\u2014El vostre treball no podr\u00e0 ser m\u00e9s senzill i, per tant, completament al vostre abast \u2014em va explicar amb una expressi\u00f3 pedag\u00f2gica\u2014. Primer haureu de classificar les factures per ordre de data. Despr\u00e9s, determinareu per a cadascuna d’aquestes factures de quina secci\u00f3 dep\u00e8n. Prenem aquesta, per exemple: onze milions per a l’emmental finland\u00e8s\u2026 mira, quina casualitat tan divertida, \u00e9s la secci\u00f3 de productes lactis. Agafeu el llibre de factures DP i copieu, a cada columna, la data, el nom de la companyia i l’import. Quan les factures ja estiguin consignades i classificades, les deseu en aquell calaix.<\/p>\n
Calia recon\u00e8ixer que no era gens dif\u00edcil. Vaig manifestar la meva sorpresa:<\/p>\n
\u2014I aix\u00f2 no est\u00e0 informatitzat?<\/p>\n
\u2014S\u00ed: a finals de mes, el senyor Unaji introduir\u00e0 totes les factures a l’ordinador. Llavors nom\u00e9s li caldr\u00e0 copiar el vostre treball: aix\u00f2 li prendr\u00e0 molt poc temps.<\/p>\n
Els primers dies tenia a vegades alguns dubtes pel que fa a l’elecci\u00f3 dels llibres de factures. Llavors ho preguntava a Fubuki, que em responia amb una cortesia irritada:<\/p>\n
\u2014Reming Ltd., qu\u00e8 \u00e9s?<\/p>\n
\u2014Metalls no ferruginosos. Secci\u00f3 MM.<\/p>\n
\u2014Gunzer GMBH, i aix\u00f2 qu\u00e8 \u00e9s?<\/p>\n
\u2014Productes qu\u00edmics. Secci\u00f3 CP.<\/p>\n
Molt r\u00e0pidament, coneixia de mem\u00f2ria totes les companyies i les seccions de qu\u00e8 depenien. La feina em va semblar cada vegada m\u00e9s f\u00e0cil. Era mortalment avorrida, cosa que no em despla\u00efa gens, car aix\u00f2 em permetia d’ocupar el meu esperit en altres coses. Aix\u00ed, mentre consignava les factures, aixecava sovint el cap per somiar tot admirant el rostre tan bonic de la meva denunciadora.<\/p>\n
Les setmanes anaven passant i jo estava cada vegada m\u00e9s calmada. D’aix\u00f2 en deia la serenitat facturera. No hi havia pas tanta difer\u00e8ncia entre l’ofici de monjo copista, a l’Edat Mitjana, i el meu: em passava dies sencers copiant lletres i xifres. El meu cervell no havia estat mai tan poc posat a prova en tota la seva vida i descobria una tranquil\u00b7litat extraordin\u00e0ria. Era el zen dels llibres de comptes. Em sorprenia pensant que, si calia que consagr\u00e9s quaranta anys de la meva exist\u00e8ncia a aquella cretinitzaci\u00f3 voluptuosa, no hi trobaria cap inconvenient.<\/p>\n
I pensar que havia estat prou ximpleta per fer estudis superiors. Res de menys intel\u00b7lectual, tanmateix, que el meu mag\u00ed desplegant-se en l’estupidesa repetitiva. Jo estava destinada als ordes contemplatius, ara ja ho sabia. Apuntar nombres tot contemplant la bellesa era la felicitat.<\/p>\n
Fubuki tenia tota la ra\u00f3: em vaig equivocar de cam\u00ed amb el senyor Tenshi. Havia redactat aquell informe per una fotesa, ja era hora que ho reconegu\u00e9s. El meu esperit no pertanyia a la ra\u00e7a dels conquistadors, sin\u00f3 a l’esp\u00e8cie de les vaques que pasturen factures pel prat tot esperant que passi el tren de la gr\u00e0cia.[2] Que bo que era viure sense orgull i sense intel\u00b7lig\u00e8ncia. Jo hivernava.<\/p>\n
*<\/p>\n
A finals de mes, el senyor Unaji va venir a informatitzar la meva feina. Va necessitar dos dies per copiar les meves columnes de xifres i de lletres. Jo estava rid\u00edculament orgullosa d’haver estat una baula efica\u00e7 de la cadena.<\/p>\n
L’atzar \u2014o va ser potser el dest\u00ed?\u2014 va voler que guard\u00e9s per al final el registre de factures CP. Com en els deu primers llibres de comptes, va comen\u00e7ar teclejant l’ordinador sense piular. Per\u00f2 pocs minuts m\u00e9s tard, vaig sentir com s’exclamava!<\/p>\n
\u2014No m’ho puc creure! No m’ho puc creure!<\/p>\n
Va girar els fulls d’una manera cada vegada m\u00e9s fren\u00e8tica. Despr\u00e9s va ser v\u00edctima d’un riure foll i nervi\u00f3s que a poc a poc es va anar transformant en un enfilall de petits crits a batzegades. Els quaranta membres del despatx gegant se’l van mirar estupefactes.<\/p>\n
Jo em sentia malament.<\/p>\n
Fubuki es va aixecar i va c\u00f3rrer a trobar-lo. Ell li va mostrar molts punts del llibre de factures tot xisclant de riure. Ella va girar-se cap a mi, sense compartir gens ni mica la hilaritat malaltissa del seu col\u00b7lega. Tota p\u00e0l\u00b7lida, em va cridar.<\/p>\n
\u2014Qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2? \u2014em va preguntar secament tot mostrant-me una de les l\u00ednies incriminades.<\/p>\n
Vaig llegir:<\/p>\n
\u2014No res, \u00e9s una factura de la GMBH que t\u00e9 data de\u2026<\/p>\n
\u2014La GMBH? La GMBH! \u2014va enfurismar-se.<\/p>\n
Els quaranta membres de la secci\u00f3 de comptabilitat van esclafir a riure. Jo no entenia res.<\/p>\n
\u2014Podeu explicar-me qu\u00e8 \u00e9s la GMBH? \u2014va demanar la meva superior tot encreuant els bra\u00e7os.<\/p>\n
\u2014\u00c9s una societat qu\u00edmica alemanya amb la qual tenim tractes molt sovint.<\/p>\n
Els xiscles de riure es van multiplicar.<\/p>\n
\u2014No us heu adonat que GMBH estava sempre precedit per un o diversos noms? \u2014va continuar Fubuki.<\/p>\n
\u2014S\u00ed. M’imagino que \u00e9s el nom de les seves diverses filials. I em va semblar b\u00e9 de no enfarfegar el registre de factures amb aquests detalls.<\/p>\n
Fins i tot el senyor Saito, per m\u00e9s acomplexat que fos, va deixar via lliure a la seva creixent hilaritat. Fubuki, en canvi, continuava sense riure. El seu rostre expressava la m\u00e9s terror\u00edfica de les c\u00f2leres contingudes. Si m’hagu\u00e9s pogut bufetejar, ho hauria fet. Amb una veu tallant com un sabre, va etzibar-me:<\/p>\n
\u2014Idiota! Heu de saber que GMBH \u00e9s l’equivalent alemany de l’angl\u00e8s ltd., del franc\u00e8s S.A. Les companyies que heu barrejat d’una manera tan brillant sota el nom de GMBH no tenen res a veure les unes amb les altres! \u00c9s exactament com si us hagu\u00e9ssiu limitat a escriure ltd. per designar totes les companyies americanes, angleses i australianes amb les quals tenim tractes! Quant de temps ens caldr\u00e0 per corregir tots els vostres errors?<\/p>\n
Jo vaig triar la defensa m\u00e9s beneita possible:<\/p>\n
\u2014Quin acudit, aquests alemanys, d’escollir una sigla tan llarga per dir S.A.!<\/p>\n
\u2014Aix\u00f2 mateix! Que potser \u00e9s culpa dels alemanys que v\u00f3s sigueu tan est\u00fapida?<\/p>\n
\u2014Calmeu-vos, Fubuki, jo no podia pas saber-ho\u2026<\/p>\n
\u2014No pod\u00edeu? El vostre pa\u00eds t\u00e9 una frontera amb Alemanya i v\u00f3s no pod\u00edeu saber all\u00f2 que nosaltres, que vivim a l’altra punta del planeta, s\u00ed que sabem?<\/p>\n
Vaig estar a punt de dir una barbaritat que, gr\u00e0cies a D\u00e9u, vaig guardar-me per a mi: \u00abB\u00e8lgica potser t\u00e9 una frontera amb Alemanya per\u00f2 el Jap\u00f3, durant la darrera guerra, b\u00e9 prou que va tenir m\u00e9s d’una frontera en com\u00fa amb Alemanya!\u00bb<\/p>\n
Vaig limitar-me a abaixar el cap, ven\u00e7uda.<\/p>\n
\u2014No us quedeu aqu\u00ed plantada! Aneu a buscar les factures que, d’un mes en\u00e7\u00e0, el vostre cervell ha classificat com de la secci\u00f3 de qu\u00edmica!<\/p>\n
Mentre obria el calaix, gaireb\u00e9 em van venir ganes de riure en adonar-me que, com a conseq\u00fc\u00e8ncia del meu sistema de classificaci\u00f3, l’arxivador dels productes qu\u00edmics havia assolit unes proporcions al\u00b7lucinants.<\/p>\n
El senyor Unaji, la senyoreta Mori i jo vam posar fil a l’agulla. Vam necessitar tres dies per tornar a posar en ordre els onze registres de factures. Jo ja no estava en olor de santedat quan va esclatar un fet encara m\u00e9s greu.<\/p>\n
El primer senyal va ser un tremolor en les amples espatlles del bo d’Unaji: aix\u00f2 volia dir que estava a punt de comen\u00e7ar a riure. La vibraci\u00f3 va arribar-li fins al pit i despr\u00e9s a la gola. El riure va sorgir finalment i a mi se’m va posar la pell de gallina.<\/p>\n
Fubuki, ja p\u00e0l\u00b7lida de r\u00e0bia, va preguntar:<\/p>\n
\u2014Quina una n’ha fet ara?<\/p>\n
El senyor Unaji li va ensenyar la factura per una banda i el llibre de comptes per l’altra.<\/p>\n
Ella va tapar-se el rostre amb les mans. Nom\u00e9s de pensar el que m’esperava, ja em van venir ganes de vomitar.<\/p>\n
A continuaci\u00f3 ells dos van anar girant les p\u00e0gines i van puntejar diverses factures. Fubuki va acabar engrapant-me pel bra\u00e7 sense dir ni paraula, em va ensenyar els imports que la meva escriptura inimitable havia copiat.<\/p>\n
\u2014Aix\u00ed que hi ha quatre zeros seguits, ja no sou capa\u00e7 de copiar correctament! Cada vegada hi afegiu o hi traieu com a m\u00ednim un zero!<\/p>\n
\u2014Doncs mira, \u00e9s veritat.<\/p>\n
\u2014Per\u00f2 que no us n’adoneu? Quantes setmanes necessitarem, aquesta vegada, per localitzar les vostres faltes i esmenar-les?<\/p>\n
\u2014No \u00e9s f\u00e0cil, no us penseu, tots aquests zeros seguits\u2026<\/p>\n
\u2014Calleu!<\/p>\n
Estirant-me pel bra\u00e7, em va arrossegar cap a fora. Vam entrar en un despatx buit i va tancar la porta.<\/p>\n
\u2014No us fa vergonya?<\/p>\n
\u2014Em sap molt de greu \u2014vaig dir de forma lamentable.<\/p>\n
\u2014No, no us en sap! Us penseu que s\u00f3c ing\u00e8nua? Heu com\u00e8s tots aquests errors inqualificables nom\u00e9s per venjar-vos de mi!<\/p>\n
\u2014Us juro que no!<\/p>\n
\u2014Ho s\u00e9 del cert. Us fa tanta r\u00e0bia que us hagu\u00e9s denunciat al vicepresident per l’assumpte dels productes lactis que vau decidir de posar-me en rid\u00edcul p\u00fablicament.<\/p>\n
\u2014S\u00f3c jo que quedo en rid\u00edcul, no v\u00f3s.<\/p>\n
\u2014Jo s\u00f3c la vostra superior directa i tothom sap que s\u00f3c jo qui va donar-vos aquest lloc de treball. Aix\u00ed \u00e9s que s\u00f3c jo la responsable dels vostres actes. I v\u00f3s ho sabeu. Us comporteu d’una manera tan baixa com els altres occidentals: poseu la vostra vanitat personal per damunt dels interessos de la companyia. Per venjar-vos de la meva actitud envers v\u00f3s, no heu dubtat a sabotejar la comptabilitat de Yumimoto, sabent perfectament que les vostres fallades recaurien sobre mi!<\/p>\n
\u2014Jo no en sabia res i no he com\u00e8s aquests errors expressament!<\/p>\n
\u2014Vinga, dona! Ja s\u00e9 que no sou gaire intel\u00b7ligent. Aix\u00ed i tot, ning\u00fa no podria ser tan est\u00fapid per fer faltes com aquestes!<\/p>\n
\u2014S\u00ed: jo.<\/p>\n
\u2014Prou! S\u00e9 que esteu mentint.<\/p>\n
\u2014Fubuki, us dono la meva paraula d’honor que no ho he copiat malament a posta.<\/p>\n
\u2014L’honor! Qu\u00e8 en sabeu, v\u00f3s, de l’honor?<\/p>\n
Va riure amb menyspreu.<\/p>\n
\u2014Afigureu-vos que l’honor tamb\u00e9 existeix a l’Occident.<\/p>\n
\u2014Ah! I v\u00f3s trobeu honorable d’afirmar sense vergonya que sou la m\u00e9s imb\u00e8cil de totes?<\/p>\n
\u2014Jo no crec que sigui tan beneita.<\/p>\n
Caldria saber-ho; o b\u00e9 sou una tra\u00efdora, o b\u00e9 una ximple: no hi ha una tercera possibilitat.<\/p>\n
\u2014S\u00ed, n’hi ha una: s\u00f3c jo. Hi ha gent normal que es mostra incapa\u00e7 de copiar columnes de xifres.<\/p>\n
\u2014Al Jap\u00f3, aquest tipus de gent no existeix.<\/p>\n
\u2014Qui pensa a q\u00fcestionar la superioritat japonesa? \u2014vaig dir tot adoptant un aire contrit.<\/p>\n
\u2014Si pertany\u00edeu a la categoria dels retardats mentals, m’ho hav\u00edeu d’haver dit abans, en comptes de deixar que us confi\u00e9s aquesta tasca.<\/p>\n
\u2014Jo no sabia que pertany\u00e9s a aquesta categoria. Mai de la vida no havia copiat columnes de xifres.<\/p>\n
\u2014Aix\u00ed i tot, ja \u00e9s ben curiosa aquesta defici\u00e8ncia\u2026 No fa falta cap intel\u00b7lig\u00e8ncia especial per tornar a transcriure uns determinats imports.<\/p>\n
\u2014Precisament: crec que aquest \u00e9s el problema de la gent com jo. Si la nostra intel\u00b7lig\u00e8ncia no \u00e9s posada a prova, el cervell se’ns adorm. D’aqu\u00ed v\u00e9nen els meus errors.<\/p>\n
El rostre de Fubuki va abandonar finalment la seva expressi\u00f3 de combat per adoptar una divertida sorpresa:<\/p>\n
\u2014La vostra intel\u00b7lig\u00e8ncia necessita ser posada a prova? Quina cosa tan exc\u00e8ntrica!<\/p>\n
\u2014Doncs no pot ser m\u00e9s corrent.<\/p>\n
\u2014B\u00e9. Pensar\u00e9 en una feina que posi a prova la intel\u00b7lig\u00e8ncia \u2014va repetir la meva superior, que semblava delectar-se en aquella manera de parlar.<\/p>\n
\u2014Mentrestant, me’n puc anar a ajudar el senyor Unaji a corregir les meves faltes?<\/p>\n
\u2014No, de cap manera! Ja heu causat prou desperfectes com aquest!<\/p>\n
*<\/p>\n
Ignoro quant de temps li va fer falta al meu desventurat col\u00b7lega per restablir l’ordre en els registres de factures desfigurats per les meves atencions. Per\u00f2 a la senyoreta Mori li van caldre dos dies per trobar una ocupaci\u00f3 que li sembl\u00e9s al meu abast.<\/p>\n
Un arxivador enorme m’esperava damunt la meva taula.<\/p>\n
\u2014Comprovareu les notes de despeses dels viatges de negocis \u2014va dir-me.<\/p>\n
\u2014Comptabilitat altra vegada? Jo ja us he advertit de les meves defici\u00e8ncies.<\/p>\n
\u2014Aix\u00f2 no hi t\u00e9 res a veure. Aquest treball posar\u00e0 a prova la vostra intel\u00b7lig\u00e8ncia \u2014va precisar amb un somriure burleta.<\/p>\n
Va obrir l’arxivador.<\/p>\n
\u2014Aqu\u00ed teniu per exemple l’informe que el senyor Shiranai va redactar per poder ser reemborsat per les seves despeses arran del seu viatge de negocis a D\u00fcsseldorf. Heu de refer fins al m\u00e9s petit dels seus c\u00e0lculs i q\u00fcestionar-los si no obteniu el mateix resultat que ell, fins a l’\u00faltim ien. A aquest efecte, i com que la majoria de les factures estan comptades en marcs, heu de fer els c\u00e0lculs sobre la base de la cotitzaci\u00f3 del marc en les dates indicades en els tiquets. No oblideu que les taxes canvien cada dia.<\/p>\n
Va comen\u00e7ar aleshores un dels pitjors malsons de la meva vida. Tan bon punt em va ser atribu\u00efda aquella nova tasca, la noci\u00f3 del temps va desapar\u00e8ixer de la meva exist\u00e8ncia per cedir el lloc a l’eternitat del suplici. Mai, all\u00f2 que es diu mai, no va donar-se el cas que arrib\u00e9s a un resultat, si no id\u00e8ntic, almenys comparable als que se suposava que havia de comprovar. Per exemple, si l’executiu havia calculat que Yumimoto li devia 93.327 iens, a mi em donava 15.211 iens, o b\u00e9 172.045 iens. I ja es va veure r\u00e0pidament que els errors eren cosa meva.<\/p>\n
Al final del primer dia, vaig dir-li a Fubuki:<\/p>\n
\u2014No crec que sigui capa\u00e7 de dur a terme aquesta missi\u00f3.<\/p>\n
\u2014Doncs mireu que es tracta d’una feina que posa a prova la intel\u00b7lig\u00e8ncia \u2014va replicar ella, implacable.<\/p>\n
\u2014El que \u00e9s jo, no me’n surto \u2014vaig confessar de forma lamentable.<\/p>\n
\u2014Ja us hi acostumareu.<\/p>\n
No m’hi vaig acostumar. Va quedar ben clar que era incapa\u00e7, fins a l’\u00faltim grau, i malgrat esfor\u00e7os aferrissats, d’efectuar aquelles operacions.<\/p>\n
La meva superior es va apoderar de l’arxivador per demostrar-me com n’era, de f\u00e0cil. Va agafar un informe i es va posar a teclejar, amb una rapidesa fulgurant, damunt de la seva calculadora, de la qual ni tan sols li feia falta de mirar el teclat. En menys de quatre minuts, va concloure:<\/p>\n
\u2014Em surt el mateix import que el senyor Saitama, fins a l’\u00faltim ien.<\/p>\n
I va posar el seu segell sobre l’informe.<\/p>\n
Subjugada per aquella nova injust\u00edcia de la naturalesa, vaig reprendre la meva feina. I el fet \u00e9s que amb dotze hores no en tenia prou per acabar el que Fubuki resolia en tres minuts cinquanta segons.<\/p>\n
Ja no s\u00e9 quants dies havien passat quan ella va adonar-se que encara no havia regularitzat cap informe.<\/p>\n
\u2014Ni tan sols un! \u2014va exclamar-se.<\/p>\n
\u2014En efecte \u2014vaig dir jo, tot esperant el c\u00e0stig.<\/p>\n
Per desgr\u00e0cia meva, es va limitar a ensenyar-me el calendari.<\/p>\n
\u2014No oblideu que l’arxivador ha d’estar acabat a fi de mes.<\/p>\n
Hauria preferit que s’hagu\u00e9s posat a xisclar.<\/p>\n
Van passar m\u00e9s dies. Jo vivia un infern: constantment m’esclataven a la cara allaus de xifres amb comes i decimals. Es transformaven al meu cervell en un magma opac i ja no podia distingir els uns dels altres. Un oculista em va certificar que tenia la vista perfectament.<\/p>\n
Les xifres, que sempre m’havien admirat per la seva tranquil\u00b7la bellesa pitag\u00f2rica, van convertir-se en els meus enemics. La calculadora tamb\u00e9 em volia mal. Una altra defici\u00e8ncia psicomotriu va afegir-se a les que ja tenia: quan havia de teclejar durant m\u00e9s de cinc minuts, la meva m\u00e0 es trobava tot d’una tan envescada com si l’hagu\u00e9s submergida en un pur\u00e9 de patates esp\u00e8s i enganxif\u00f3s. Tenia quatre dels dits irremeiablement immobilitzats; nom\u00e9s l’\u00edndex aconseguia encara d’emergir per arribar a les tecles, amb una lentitud i una poca tra\u00e7a incomprensibles per a qui no disting\u00eds les patates invisibles.<\/p>\n
I com que, a m\u00e9s a m\u00e9s, a aquest fenomen s’hi afegia una estranya estupidesa de cara a les xifres, l’espectacle que jo oferia davant de la calculadora havia de desconcertar per for\u00e7a. Comen\u00e7ava mirant cada nou nombre amb tanta sorpresa com Robinson trobant un ind\u00edgena d’aquell territori desconegut; tot seguit, la meva m\u00e0 balba intentava de reproduir-lo al teclat. A tal fi, el meu cap no parava d’efectuar anades i vingudes entre el paper i la pantalla, per poder estar segura que no se m’havia esgarriat cap coma o cap zero durant el trajecte \u2014i el m\u00e9s estrany de tot era que aquelles comprovacions minucioses no m’impedien pas de deixar passar errors colossals.<\/p>\n
Un dia, mentre teclejava llastimosament a la m\u00e0quina, vaig aixecar els ulls i vaig veure la meva superior que m’observava amb consternaci\u00f3.<\/p>\n
\u2014Aix\u00ed doncs, quin \u00e9s el vostre problema? \u2014em va demanar.<\/p>\n
Per tranquil\u00b7litzar-la, li vaig confiar la s\u00edndrome del pur\u00e9 de patates que em paralitzava la m\u00e0. Vaig creure que amb aquesta hist\u00f2ria em faria simp\u00e0tica.<\/p>\n
L’\u00fanic resultat de la meva confid\u00e8ncia va ser aquesta conclusi\u00f3 que vaig llegir en el magn\u00edfic esguard de Fubuki: \u00abAra ja ho he ent\u00e8s: \u00e9s una aut\u00e8ntica retardada mental. Tot s’explica.\u00bb<\/p>\n
*<\/p>\n
S’atansava la fi de mes i l’arxivador continuava sent tan gruixut com sempre.<\/p>\n
\u2014Esteu segura que no ho feu expressament?<\/p>\n
\u2014Absolutament segura.<\/p>\n
\u2014Hi ha molta\u2026 gent com v\u00f3s al vostre pa\u00eds?<\/p>\n
Jo era la primera belga que ella havia conegut. Un atac d’orgull nacional em va emp\u00e8nyer a respondre la veritat:<\/p>\n
\u2014No hi ha cap belga que se m’assembli.<\/p>\n
\u2014Aix\u00f2 em tranquil\u00b7litza, doncs.<\/p>\n
Vaig esclafir a riure.<\/p>\n
\u2014Ho trobeu c\u00f2mic, aix\u00f2?<\/p>\n
\u2014No us han dit mai, Fubuki, que era degradant de maltractar els retardats mentals?<\/p>\n
\u2014S\u00ed. Per\u00f2 ning\u00fa no m’havia advertit que en tindria un sota les meves ordres.<\/p>\n
Jo em divertia cada vegada m\u00e9s.<\/p>\n
\u2014Continuo sense veure qu\u00e8 us fa tanta gr\u00e0cia.<\/p>\n
\u2014Forma part de la meva malaltia psicomotriu.<\/p>\n
\u2014Doncs concentreu-vos m\u00e9s en la feina.<\/p>\n
El dia 28 li vaig anunciar la meva decisi\u00f3 de no tornar a casa els vespres.<\/p>\n
\u2014Amb el vostre perm\u00eds, passar\u00e9 les nits aqu\u00ed, al meu lloc de treball.<\/p>\n
\u2014\u00c9s m\u00e9s efica\u00e7 el vostre cervell amb la foscor?<\/p>\n
\u2014Esperem-ho. Potser aquesta nova trava el far\u00e0 operatiu d’una vegada.<\/p>\n
Vaig rebre la seva autoritzaci\u00f3 sense dificultat. I \u00e9s que no era gens estrany que alguns empleats es quedessin al despatx tota la nit, quan hi havia terminis que calia respectar.<\/p>\n
\u2014Creieu que n’hi haur\u00e0 prou amb una nit?<\/p>\n
\u2014Segur que no. No tinc previst de tornar a casa abans del 31.<\/p>\n
Li vaig ensenyar una motxilla:<\/p>\n
\u2014M’he endut tot el que calia.<\/p>\n
*<\/p>\n
Una certa embriaguesa va apoderar-se de mi quan em vaig trobar tota sola a la companyia Yumimoto. Per\u00f2 em va passar molt r\u00e0pidament, quan vaig constatar que el meu cervell no funcionava pas millor de nit. Treballava sense treva, per\u00f2 aquell aferrissament no va donar cap resultat.<\/p>\n
A les quatre de la matinada, vaig anar a rentar-me una mica al lavabo i a canviar-me. Vaig beure’m un te ben fort i me’n vaig tornar al meu lloc de treball.<\/p>\n
Els primers empleats van arribar a les set del mat\u00ed. Fubuki va arribar una hora m\u00e9s tard. Va llan\u00e7ar una llambregada al caseller de les notes de despeses comprovades i va veure que continuava tan buit com sempre. Va brandar el cap.<\/p>\n
Una altra nit en blanc va succeir a la precedent. La situaci\u00f3 continuava invariable. Dins del meu crani, les coses estaven igualment confuses. Aix\u00ed i tot, jo em trobava ben lluny de la desesperaci\u00f3. Sentia una mena d’optimisme incomprensible que em feia tornar auda\u00e7. Aix\u00ed \u00e9s que, sense interrompre els meus c\u00e0lculs, dirigia discursos a la meva superior per poc a tomb que vingu\u00e9s:<\/p>\n
\u2014En el vostre nom de pila, hi ha la neu. En la versi\u00f3 japonesa del meu, hi ha la pluja. He de dir que em sembla molt pertinent. Entre v\u00f3s i jo hi ha la mateixa difer\u00e8ncia que entre la neu i la pluja. La qual cosa no ens impedeix d’estar compostes d’un material id\u00e8ntic.<\/p>\n
\u2014De deb\u00f2 que trobeu que entre v\u00f3s i jo hi ha algun punt de comparaci\u00f3?<\/p>\n
Jo reia. En realitat, i a causa de no dormir, reia per qualsevol cosa. De tant en tant tenia algunes fases de cansament i de des\u00e0nim, per\u00f2 mai no trigava a recaure en la meva hilaritat.<\/p>\n
El meu recipient de les danaides no parava d’omplir-se de xifres que el meu cervell foradat anava deixant escapar. Jo era el S\u00edsif de la comptabilitat i, com l’heroi m\u00edtic, no em desesperava mai, i recomen\u00e7ava les operacions inexorables per cent\u00e8sima vegada, per mil\u00b7l\u00e8sima vegada. Per cert, he d’assenyalar de passada aquest prodigi: m’equivocava mil cops, cosa que hauria d’haver-me causat la mateixa consternaci\u00f3 que la m\u00fasica repetitiva, si no fos que els meus mil errors eren diferents cada vegada; vaig obtenir, per a cada c\u00e0lcul, mil resultats diferents. Era genial.<\/p>\n
No era gens estrany que entre suma i suma alc\u00e9s el cap per contemplar aquella que m’havia condemnat a galeres. La seva bellesa em deixava estupefacta. La meva \u00fanica recan\u00e7a era que la pulcra assecada a m\u00e0 immobilitzava la seva mitja cabellera en una corba impertorbable tan r\u00edgida que volia dir si fa no fa: \u00abS\u00f3c una executive woman.\u00bb Jo em lliurava aleshores a un exercici delici\u00f3s: la despentinava mentalment. A aquella cabellera tan esclatant de negror, jo li retornava la llibertat. Els meus dits immaterials li donaven una descuran\u00e7a admirable. A vegades em deixava anar i li posava els cabells en tal estat que semblava que hagu\u00e9s passat una nit boja d’amor. Aquell desori salvatge la feia sublim.<\/p>\n
Va esdevenir-se, per\u00f2, que Fubuki em va sorprendre en el meu ofici de perruquera imagin\u00e0ria:<\/p>\n
\u2014Per qu\u00e8 em mireu aix\u00ed?<\/p>\n
\u2014Estava pensant que, en japon\u00e8s, \u00abcabells\u00bb i \u00abd\u00e9u\u00bb es diuen de la mateixa manera.<\/p>\n
\u2014\u00abPaper\u00bb tamb\u00e9, no ho oblid\u00e9ssiu. Torneu al vostre paperam.<\/p>\n
El meu flou mental s’anava agreujant cada hora que passava. Com m\u00e9s anava menys sabia el que havia de dir o de no dir. Tot buscant la cotitzaci\u00f3 de la corona sueca en la data del 20\/2\/1990, la meva boca va prendre la iniciativa de parlar:<\/p>\n
\u2014De petita, qu\u00e8 vol\u00edeu ser quan f\u00f3ssiu gran?<\/p>\n
\u2014Campiona de tir a l’arc.<\/p>\n
\u2014Aix\u00f2 us escauria la mar de b\u00e9!<\/p>\n
Com que ella no em retornava la pregunta, vaig deixar-me anar:<\/p>\n
\u2014Jo, quan era petita, volia ser D\u00e9u. El D\u00e9u dels cristians, amb una gran D. Cap a l’edat de cinc anys, vaig comprendre que la meva ambici\u00f3 era irrealitzable. De manera que vaig posar una mica d’aigua al vi i vaig decidir de ser el Crist. M’imaginava la meva mort a la creu davant de tota la humanitat. A l’edat de set anys, vaig prendre consci\u00e8ncia que aix\u00f2 no em passaria. Aix\u00ed \u00e9s que vaig resoldre, m\u00e9s modestament, d’esdevenir m\u00e0rtir. Vaig mantenir-me en aquesta elecci\u00f3 durant molts anys. Per\u00f2 aix\u00f2 tampoc no va funcionar.<\/p>\n
\u2014I despr\u00e9s?<\/p>\n
\u2014Ja ho sabeu: m’he convertit en una comptable a can Yumimoto. I crec que ja no podia caure m\u00e9s avall.<\/p>\n
\u2014De deb\u00f2? \u2014va preguntar ella amb un somriure divertit.<\/p>\n
*<\/p>\n
Va arribar la nit del 30 al 31. Fubuki va ser la darrera de plegar. Em preguntava per qu\u00e8 encara no m’havia despatxat: \u00bfque potser no era prou clar que mai no arribaria a enllestir ni la cent\u00e8sima part del meu treball?<\/p>\n
Em vaig tornar a trobar tota sola. Era la meva tercera nit seguida en blanc, al despatx gegant. Teclejava sobre la calculadora i apuntava uns resultats cada vegada m\u00e9s incongruents. Aleshores em va succeir una cosa fabulosa: el meu esperit va passar a l’altra banda.<\/p>\n
Tot d’una, ja no em vaig sentir lligada. Em vaig aixecar. Era lliure. Mai no havia estat tan lliure. Vaig caminar fins a la finestra de vidre. La ciutat il\u00b7luminada era molt lluny per sota meu. Jo dominava el m\u00f3n. Jo era D\u00e9u. O defenestrava el meu cos per quedar-ne alliberada.<\/p>\n
Vaig apagar els llums. Amb les clarors llunyanes de la ciutat n’hi havia prou per veure-hi clar. Vaig anar a la cuina a buscar una coca-cola que em vaig beure d’un sol glop. De retorn a la secci\u00f3 de comptabilitat, em vaig descordar les sabates i les vaig enviar a passejar. Vaig saltar damunt d’una taula, despr\u00e9s de taula en taula, tot llan\u00e7ant crits d’alegria.<\/p>\n
Era tan lleugera que els vestits m’engavanyaven. Aix\u00ed \u00e9s que me’ls vaig anar traient d’un en un i els vaig escampar pel meu voltant. Quan vaig quedar despullada del tot, vaig fer la vertical \u2014jo que mai de la vida no n’havia estat capa\u00e7. Vaig rec\u00f3rrer les taules adjacents cames enlaire. A continuaci\u00f3, despr\u00e9s d’una tombarella perfecta, vaig saltar i em vaig tornar a trobar asseguda al lloc de la meva superior.<\/p>\n
Fubuki, jo s\u00f3c D\u00e9u. Encara que tu no creguis en mi, s\u00f3c D\u00e9u. Tu manes, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s res de l’altre m\u00f3n. Jo, en canvi, regno. El poder no m’interessa gens ni mica. Regnar \u00e9s molt m\u00e9s bonic. No tens ni idea de la meva gl\u00f2ria. \u00c9s bona, la gl\u00f2ria. \u00c9s la trompeta tocada pels \u00e0ngels en honor meu. Mai no havia estat tan gloriosa com aquesta nit. \u00c9s gr\u00e0cies a tu. Si sabessis que treballes per a la meva gl\u00f2ria!<\/p>\n
Pon\u00e7 Pilat tampoc no sabia que actuava per al triomf de Crist. Hi va haver el Crist de les oliveres, per\u00f2 jo s\u00f3c el Crist dels ordinadors. En la foscor que m’envolta s’al\u00e7a el bosc dels ordinadors de grans arbredes.<\/p>\n
Miro el teu ordinador, Fubuki. \u00c9s gran i magn\u00edfic. Les tenebres li donen l’aparen\u00e7a d’una est\u00e0tua de l’illa de Pasqua. Ja ha passat la mitjanit: avui \u00e9s divendres, el meu divendres sant, dia de Venus en franc\u00e8s, dia de l’or en japon\u00e8s, i no se veure quina coher\u00e8ncia podria trobar entre aquest sofriment judeocristi\u00e0, aquesta voluptuositat llatina i aquesta adoraci\u00f3 nipona, pel metall incorruptible.<\/p>\n
D’en\u00e7\u00e0 que he abandonat el m\u00f3n secular per rebre l’ordenaci\u00f3 sagrada, el temps ha perdut tota consist\u00e8ncia i s’ha trasmudat en una calculadora sobre la qual pianejo un munt de xifres farcides d’errors. Crec que \u00e9s el dia de Pasqua. Des del capdamunt de la meva torre de Babel, miro cap al parc d’Ueno i veig tot d’arbres nevats: cirerers en flor \u2014s\u00ed, deu ser el dia de Pasqua.<\/p>\n
Tant com em deprimeix el Nadal, m’alegra la Pasqua. Un D\u00e9u fet infant \u00e9s desolador. En canvi, un pobre individu que es converteix en D\u00e9u \u00e9s tota una altra cosa. Abra\u00e7o l’ordinador de Fubuki i me’l menjo a petons. Jo tamb\u00e9 s\u00f3c una pobra crucificada. El que m’agrada de la crucifixi\u00f3 \u00e9s que \u00e9s el final de tot. Per fi deixar\u00e9 de patir. M’han martellejat el cos amb tants nombres que ja no hi ha lloc per al m\u00e9s petit decimal. Em tallaran el cap amb un sabre i ja no sentir\u00e9 res.<\/p>\n
\u00c9s una gran cosa, saber quan s’est\u00e0 a punt de morir. Et pots organitzar i fer del darrer dia una obra d’art. Al mat\u00ed, els meus botxins arribaran i jo els dir\u00e9: \u00abHe fallat! Mateu-me. Compliu, per\u00f2, la meva darrera voluntat: que sigui Fubuki qui em doni la mort. Que em descargoli el crani com si fos una pebrera. La meva sang rajar\u00e0 i ser\u00e0 pebre negre. Preneu-ne i mengeu-ne tots, que aquest \u00e9s el meu pebre que ser\u00e0 vessat per vosaltres i per tots els homes, el pebre de l’alian\u00e7a nova i eterna. Esternudareu en mem\u00f2ria meva.\u00bb<\/p>\n
De sobte, el fred s’apodera de mi. \u00c9s in\u00fatil que m’esforci a abra\u00e7ar l’ordinador, ja que aix\u00f2 no m’escalfa. Em torno a vestir. Com que encara continuo petant de dents, m’estiro a terra i em tiro al damunt el contingut de la paperera. Perdo el coneixement.<\/p>\n
*<\/p>\n
Em criden de dalt estant. Obro els ulls i veig tot de detritus. Els torno a tancar.<\/p>\n
Torno a caure a l’abisme.<\/p>\n
*<\/p>\n
Sento la dol\u00e7a veu de Fubuki:<\/p>\n
\u2014La reconec perfectament en tot aix\u00f2. S’ha cobert d’escombraries perqu\u00e8 ning\u00fa no gosi renyar-la. Ha esdevingut intocable. Forma part de la seva manera de ser. No t\u00e9 gens de dignitat. Quan jo li dic que \u00e9s beneita, em respon que encara \u00e9s m\u00e9s greu, que \u00e9s una retardada mental. Sempre ha de rebaixar-se. Creu que aix\u00f2 la fa inabastable. S’equivoca.<\/p>\n
Tinc ganes d’explicar que ho feia per protegir-me del fred. Per\u00f2 no tinc for\u00e7a per parlar. Estic calenta sota la brut\u00edcia de Yumimoto. M’enfonso altra vegada.<\/p>\n
*<\/p>\n
Vaig emergir. A trav\u00e9s d’una capa de paperam rebregat, de llaunes, de burilles mullades de coca-cola, vaig arribar a veure el rellotge que indicava les deu del mat\u00ed.<\/p>\n
Em vaig al\u00e7ar. Ning\u00fa no va gosar mirar-me, tret de Fubuki que va dir-me amb fredor:<\/p>\n
\u2014La propera vegada que decidiu disfressar-vos de p\u00f2tol, no ho torneu a fer a la nostra empresa. Per a aix\u00f2 ja hi ha estacions de metro.<\/p>\n
Malalta de vergonya, vaig agafar la motxilla i vaig tocar el dos cap als lavabos, on em vaig canviar i em vaig rentar el cap sota l’aixeta. Quan vaig tornar, una dona de fer feines ja havia netejat els rastres de la meva bogeria.<\/p>\n
\u2014Ho hauria volgut fer jo mateixa \u2014vaig dir, tota inc\u00f2moda.<\/p>\n
\u2014S\u00ed \u2014va comentar Fubuki\u2014. D’aix\u00f2 almenys potser n’haur\u00edeu estat capa\u00e7.<\/p>\n
\u2014Suposo que esteu pensant en la comprovaci\u00f3 de les despeses. Teniu ra\u00f3: est\u00e0 per damunt de les meves capacitats. Us ho anuncio solemnement: renuncio a aquesta feina.<\/p>\n
\u2014I aix\u00f2 que hi heu dedicat for\u00e7a temps \u2014va observar ella, sorneguera.<\/p>\n
\u00abAix\u00ed doncs, era aix\u00f2, vaig pensar. Ella volia que fos jo qui ho digu\u00e9s. \u00c9s evident: resulta molt m\u00e9s humiliant.\u00bb<\/p>\n
\u2014El termini s’acaba aquest vespre \u2014vaig continuar.<\/p>\n
\u2014Doneu-me l’arxivador.<\/p>\n
En vint minuts, ho va tenir tot enllestit.<\/p>\n
*<\/p>\n
Vaig passar el dia com un zombi. Tenia la boca pastosa. La meva taula estava plena de muntanyes de papers farcits d’errors de c\u00e0lcul. Els vaig anar llen\u00e7ant l’un darrere l’altre.<\/p>\n
Quan veia Fubuki treballant en el seu ordinador, m’havia d’aguantar per no riure. Em tornava a veure la vig\u00edlia, tota nua, asseguda sobre el teclat, abra\u00e7ant la m\u00e0quina amb els bra\u00e7os i les cames. I ara vet aqu\u00ed que la noia posava els seus dits sobre les tecles. Era la primera vegada que m’interessava per la inform\u00e0tica.<\/p>\n
Amb les poques hores de son sota les escombraries no n’hi va haver prou per arrencar-me d’aquelles farinetes en qu\u00e8 l’exc\u00e9s de xifres havia convertit el meu cervell. Patollava, buscava sota les escombraries els cad\u00e0vers de les meves refer\u00e8ncies mentals. Aix\u00f2 no obstant, assaboria ja un respir miracul\u00f3s: per primera vegada des de feia unes quantes setmanes interminables, no estava teclejant sobre la calculadora.<\/p>\n
Redescobria el m\u00f3n sense nombres. Si hi ha l’analfabetisme, tamb\u00e9 hi hauria d’haver l’anaritmetisme per poder parlar del drama particular de la gent de la meva esp\u00e8cie.<\/p>\n
*<\/p>\n
Vaig tornar a entrar en el segle. Pot semblar estrany que, despr\u00e9s de la meva nit de bogeria, les coses haguessin continuat com si res de greu no hagu\u00e9s passat. Certament, ning\u00fa no m’havia vist rec\u00f3rrer les taules tota despullada, caminant cames enlaire, ni petonejar un honest ordinador. Per\u00f2, aix\u00ed i tot, m’havien trobat adormida sota el contingut de la paperera. En altres pa\u00efsos, potser m’haurien despatxat per aquesta mena de conducta.<\/p>\n
Curiosament, hi ha una l\u00f2gica en tot aix\u00f2: els sistemes m\u00e9s autoritaris susciten, en aquelles nacions on s’apliquen, els casos m\u00e9s al\u00b7lucinants de desviaci\u00f3 \u2014i, per aquest mateix fet, una relativa toler\u00e0ncia envers les rareses humanes m\u00e9s esbala\u00efdores. Ning\u00fa no sap qu\u00e8 \u00e9s un exc\u00e8ntric si no ha conegut un exc\u00e8ntric nip\u00f3. Que jo havia dormit sota les escombraries? Ja n’havien vist d’altres. El Jap\u00f3 \u00e9s un pa\u00eds que sap qu\u00e8 vol dir \u00abenfonsar-se\u00bb.<\/p>\n
Vaig tornar a tenir un paper insignificant. Em seria dif\u00edcil d’expressar la voluptuositat amb qu\u00e8 preparava el te i el caf\u00e8: aquells gestos simples, que no presentaven cap mena d’obstacle per al meu pobre mag\u00ed, suturaven el meu esperit.<\/p>\n
Tan discretament com em va ser possible, vaig posar-me altre cop a avan\u00e7ar els calendaris. M’esfor\u00e7ava tota l’estona a fer un posat de terriblement enfeinada, de tan gran com era la por que tenia que no em tornessin a castigar amb les xifres.<\/p>\n
I aleshores, com si no pass\u00e9s res de l’altre m\u00f3n, va tenir lloc un esdeveniment: vaig con\u00e8ixer D\u00e9u. L’innoble vicepresident em va demanar una cervesa, considerant sens dubte que no era pas tan gros com aix\u00f2. Vaig anar a portar-l’hi amb una educada desgana. I ja abandonava l’antre de l’ob\u00e8s quan es va obrir la porta del despatx del costat: vaig topar de nassos amb el president.<\/p>\n
Ens vam mirar l’un a l’altre amb estupefacci\u00f3. Per la meva banda, era comprensible: per fi m’havia estat donat de veure el d\u00e9u de Yumimoto. Per la seva, no era tan f\u00e0cil d’explicar: sabia fins i tot que jo existia? Va semblar que aquest era el cas, car va exclamar amb una veu d’una bellesa i d’una delicadesa insensates:<\/p>\n
\u2014V\u00f3s deveu ser Am\u00e9lie-san!<\/p>\n
Va somriure i em va allargar la m\u00e0. Jo estava tan esbala\u00efda que no vaig poder emetre cap mena de so. El senyor Haneda era un home d’una cinquantena d’anys, de cos prim i d’un rostre d’una eleg\u00e0ncia excepcional. Es desprenia de tot ell una impressi\u00f3 de profunda bondat i harmonia. Va dedicar-me una mirada d’una amabilitat tan aut\u00e8ntica que vaig perdre la poca sang freda que em quedava.<\/p>\n
Se’n va anar. Jo vaig restar tota sola al passad\u00eds, incapa\u00e7 de bellugar-me. Aix\u00ed doncs, el president d’aquell lloc de tortura, on jo sofria di\u00e0riament humiliacions absurdes, on jo era l’objecte de tota mena de menyspreus, l’amo d’aquella gehenna, era aquell magn\u00edfic \u00e9sser hum\u00e0, aquella \u00e0nima excelsa!<\/p>\n
Tot plegat no s’entenia gens. Una societat dirigida per un home d’una noblesa tan evident hauria hagut de ser un parad\u00eds refinat, un espai de florida i de dol\u00e7or. Quin misteri era aquell? Era possible que D\u00e9u regn\u00e9s sobre els inferns?<\/p>\n
Encara continuava clavada d’estupor quan vaig rebre la resposta a aquella pregunta. La porta del despatx de l’enorme Omochi es va obrir i vaig sentir la veu de l’infame que udolava:<\/p>\n
\u2014Qu\u00e8 foteu aqu\u00ed? No se us paga perqu\u00e8 us aneu arrossegant pels passadissos!<\/p>\n
Tot, doncs, tenia una explicaci\u00f3: a la companyia Yumimoto, D\u00e9u era el president i el vicepresident era el diable.<\/p>\n
*<\/p>\n
Fubuki, per la seva banda, no era ni el diable ni D\u00e9u: era una japonesa.<\/p>\n
No totes les nipones s\u00f3n boniques. Per\u00f2 quan una entre elles es posa a ser bonica, les altres no tenen m\u00e9s remei que aguantar-se.<\/p>\n
Tota bellesa \u00e9s punyent, per\u00f2 la bellesa japonesa \u00e9s m\u00e9s punyent encara que les altres. Primer de tot perqu\u00e8 aquell color de lliri, aquells ulls suaus, aquell nas amb unes ales inimitables, aquells llavis de contorns tan dibuixats, aquella dolcesa complicada dels trets, ja s\u00f3n prou per eclipsar els rostres m\u00e9s reeixits.<\/p>\n
En segon lloc, perqu\u00e8 les seves maneres estilitzen aquesta bellesa i en fan una obra d’art inaccessible a l’enteniment.<\/p>\n
Finalment, i per damunt de tot, perqu\u00e8 una bellesa que ha resistit tantes cotilles f\u00edsiques i mentals, tantes obligacions, esclafaments, prohibicions absurdes, dogmes, asf\u00edxia, desolacions, sadisme, conspiraci\u00f3, silenci i humiliacions, una bellesa aix\u00ed, doncs, \u00e9s un miracle d’heroisme.<\/p>\n
No \u00e9s que la nipona sigui una v\u00edctima, ben lluny d’aix\u00f2. Entre les dones del planeta, no \u00e9s veritablement la m\u00e9s poc afavorida. El seu poder \u00e9s considerable: jo estic ben situada per saber-ho.<\/p>\n
No: si cal admirar la japonesa \u2014i cal fer-ho\u2014, \u00e9s perqu\u00e8 no se su\u00efcida. Conspiren contra el seu ideal des de la m\u00e9s tendra infantesa. Li van esmunyint guix cap a dins el cervell: \u00abSi als vint-i-cinc anys no est\u00e0s casada, tindr\u00e0s bones raons per passar vergonya\u00bb, \u00absi rius, no ser\u00e0s distingida\u00bb, \u00absi el teu rostre expressa un sentiment, \u00e9s que ets vulgar\u00bb, \u00absi esmentes l’exist\u00e8ncia d’un p\u00e8l damunt del teu cos, ets immunda\u00bb, \u00absi un noi et besa la galta en p\u00fablic, ets una meuca\u00bb, \u00absi menges de gust, ets una truja\u00bb, \u00absi t’agrada dormir, ets una vaca\u00bb, etc. Aquests preceptes serien anecd\u00f2tics si no incriminessin l’esperit.<\/p>\n
I \u00e9s que, comptat i debatut, all\u00f2 que li etziben a la nipona a trav\u00e9s d’aquests dogmes incongruents \u00e9s que no cal que esperi res de bo. No esperis passar-t’ho b\u00e9, car el teu plaer t’aniquilaria. No esperis estar enamorada, car no val la pena: aquells qui t’estimarien ho farien pels teus miratges, mai per la teva veritat. No esperis que la vida t’aporti alguna cosa, car cada any que passi te’n robar\u00e0 alguna o altra. No esperis ni tan sols una cosa tan senzilla com la calma, car no tens cap motiu per estar tranquil\u00b7la.<\/p>\n
Espera treballar. Hi ha poques possibilitats, vist el teu sexe, que puguis pujar gaire amunt, per\u00f2 espera servir la teva empresa. Treballar et far\u00e0 guanyar diners, dels quals no podr\u00e0s obtenir cap alegria, per\u00f2 dels quals podr\u00e0s eventualment prevaler-te, per exemple en cas de matrimoni \u2014car no deur\u00e0s ser pas tan ximple de suposar que et puguin voler pel teu valor intr\u00ednsec.<\/p>\n
A part tot aix\u00f2, pots esperar d’arribar a vella, la qual cosa no t\u00e9 de fet cap inter\u00e8s, i no con\u00e8ixer el deshonor, la qual cosa \u00e9s un fi en si mateixa. Aqu\u00ed s’atura la llista de les teves esperances l\u00edcites.<\/p>\n
I aqu\u00ed comen\u00e7a la interminable tirallonga dels teus deures est\u00e8rils. Haur\u00e0s de ser irreprotxable, per la sola ra\u00f3 que \u00e9s la m\u00e9s petita de les coses. Ser irreprotxable no et portar\u00e0 res m\u00e9s que ser irreprotxable, la qual cosa no \u00e9s ni un orgull ni menys encara una voluptuositat.<\/p>\n
Mai no podria enumerar tots els teus deures, car no hi ha ni un sol minut de la teva vida que no sigui governat per un d’ells. Per exemple, fins i tot quan t’estiguis tota sola al v\u00e0ter per l’humil necessitat d’alleujar la teva bufeta, tindr\u00e0s l’obligaci\u00f3 de vetllar perqu\u00e8 ning\u00fa no pugui sentir la can\u00e7oneta del teu riu: caldr\u00e0, doncs, que mantinguis estirada la cadena tota l’estona.<\/p>\n
Esmento aquest cas perqu\u00e8 ho comprenguis b\u00e9: si fins i tot dominis tan \u00edntims i insignificants de la teva exist\u00e8ncia s\u00f3n sotmesos a un comandament, pensa, amb m\u00e9s ra\u00f3, en l’abast de les obligacions que pesaran sobre els moments essencials de la teva vida.<\/p>\n
Tens gana? Menja poquet, car has d’estar ben prima, i no pas pel plaer de veure com es tomba la gent del carrer contemplant la teva silueta \u2014no es tombaran pas\u2014, sin\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s vergony\u00f3s d’estar grassa.<\/p>\n
Tens el deure de ser bonica. Si ho aconsegueixes, la teva bellesa no et valdr\u00e0 cap mena de voluptuositat. Els \u00fanics compliments que rebr\u00e0s provindrien d’occidentals, i nosaltres ja sabem fins a quin punt els falta el bon gust. Si admires la teva pr\u00f2pia bellesa en el mirall, que sigui amb por i no pas amb plaer: car la teva bellesa no t’aportar\u00e0 res m\u00e9s que el terror de perdre-la algun dia. Si ets una noia bonica, no ser\u00e0s gran cosa; si no ho ets, ser\u00e0s menys que no res.<\/p>\n
Tens el deure de casar-te, preferentment abans dels vint-i-cinc anys, que seran la teva data de prescripci\u00f3. El teu marit no et donar\u00e0 amor, tret que sigui un neci, i no hi ha cap mena de felicitat a ser estimada per un neci. De tota manera, tant si t’estima com si no, no el veur\u00e0s pas. A les dues de la matinada, un home esgotat i sovint borratxo vindr\u00e0 a trobar-se amb tu per deixar-se caure sobre el llit conjugal, que abandonar\u00e0 a les sis sense haver-te dit ni paraula.<\/p>\n
Tens el deure de tenir fills, que tractar\u00e0s com a divinitats fins que tinguin tres anys, edat en la qual, de cop i volta, els expulsar\u00e0s del parad\u00eds per inscriure’ls al servei militar, que durar\u00e0 dels tres als divuit anys i despr\u00e9s dels vint-i-cinc anys fins que es morin. Est\u00e0s obligada a portar al m\u00f3n unes persones que, com m\u00e9s se’ls hagi inculcat la noci\u00f3 de la felicitat durant els seus tres anys primers, m\u00e9s desgraciades seran.<\/p>\n
Trobes que tot aix\u00f2 \u00e9s molt horrible? No ets pas la primera de pensar-ho. Les teves semblants ho pensen des de 1960. I ja veus que no ha servit de res. Moltes d’elles s’han rebel\u00b7lat i tu potser et rebel\u00b7lar\u00e0s durant l’\u00fanic per\u00edode lliure de la teva vida, entre els divuit i els vint-i-cinc anys. Per\u00f2 als vint-i-cinc anys, t’adonar\u00e0s de sobte que no est\u00e0s casada i et far\u00e0 vergonya. Abandonar\u00e0s la teva forma exc\u00e8ntrica de vestir-te a canvi d’un sastre ben pulcre, d’uns vestits ajustats de color blanc i d’uns escarpins grotescos, sotmetr\u00e0s la teva espl\u00e8ndida cabellera llisa a una assecada a m\u00e0 desoladora i et sentir\u00e0s alleujada si alg\u00fa \u2014marit o patr\u00f3\u2014 et vol.<\/p>\n
Per al cas molt improbable que et casessis per amor, encara series m\u00e9s desgraciada, car veuries patir el teu marit. Val m\u00e9s que no te l’estimis: aix\u00f2 et permetr\u00e0 de ser indiferent al naufragi dels seus ideals, car el teu marit, ell, encara en t\u00e9. Per exemple, li han perm\u00e8s d’esperar que una dona l’estimi. Per\u00f2 de seguida veur\u00e0 que tu no te l’estimes. Com podries estimar alg\u00fa, amb el guix que t’immobilitza el cor? T’han imposat massa c\u00e0lculs perqu\u00e8 puguis estimar. Si estimes alg\u00fa, \u00e9s que t’han educat malament. Els primers dies despr\u00e9s de les teves noces, simular\u00e0s tota mena de coses. Cal recon\u00e8ixer que cap altra dona no simula amb tant de talent com tu.<\/p>\n
El teu deure \u00e9s sacrificar-te pels altres. Aix\u00f2 no obstant, no et pensis pas que el teu sacrifici far\u00e0 feli\u00e7os aquells a qui el dedicar\u00e0s. Aix\u00f2 els permetr\u00e0, nom\u00e9s, de no avergonyir-se de tu. No tens cap possibilitat ni de ser feli\u00e7 ni de fer feli\u00e7.<\/p>\n
I si, per alguna ra\u00f3 extraordin\u00e0ria, el teu dest\u00ed escap\u00e9s a alguna d’aquestes prescripcions, no en dedueixis pas, sobretot, que has aconseguit de triomfar: dedueix-ne que est\u00e0s equivocada. D’altra banda, ja te n’adonar\u00e0s molt de pressa, car la il\u00b7lusi\u00f3 de la teva vict\u00f2ria nom\u00e9s pot ser provisional. I no gaudeixis del moment concret: deixa aquest error de c\u00e0lcul als occidentals. L’instant no \u00e9s res, la teva vida tampoc. No hi ha cap durada que compti que sigui inferior a deu mil anys.<\/p>\n
Si \u00e9s que aix\u00f2 pot consolar-te, pensa que ning\u00fa no et considera com a menys intel\u00b7ligent que l’home. Ets brillant, aix\u00f2 salta a la vista de tothom, fins i tot d’aquells que et tracten d’una manera tan baixa. Tanmateix, si ho rumies b\u00e9, trobes que aixo \u00e9s molt consolador? Almenys, si et trobessin inferior, el teu infern seria explicable i podries sortir-ne demostrant, d’acord amb els principis de la l\u00f2gica, l’excel\u00b7l\u00e8ncia del teu cervell. I en canvi et tenen per igual, fins i tot per superior: la teva gehenna, doncs, \u00e9s absurda, la qual cosa significa que no hi ha cap itinerari per poder-la abandonar.<\/p>\n
S\u00ed: n’hi ha un. Un de sol, per\u00f2 al qual tens tot el dret del m\u00f3n, llevat que hagis com\u00e8s la bestiesa de convertir-te al cristianisme: tens el dret de su\u00efcidar-te. Ja sabem que, al Jap\u00f3, \u00e9s un acte molt honorable. Sobretot, no t’imaginessis pas que el m\u00e9s enll\u00e0 \u00e9s un d’aquests paradisos tan alegres descrits pels simp\u00e0tics occidentals. A l’altra banda, no hi ha res que sigui tan formidable. En compensaci\u00f3, pensa en all\u00f2 que s\u00ed que val la pena: la teva reputaci\u00f3 p\u00f2stuma. Si et su\u00efcides, ser\u00e0 extraordin\u00e0ria i els teus m\u00e9s acostats n’estaran orgullosos. Tindr\u00e0s un lloc d’elecci\u00f3 al pante\u00f3 familiar: \u00e9s all\u00ed on es troba l’esperan\u00e7a m\u00e9s alta que pot nodrir qualsevol hum\u00e0.<\/p>\n
Certament, pots no su\u00efcidar-te. Per\u00f2 aleshores, tard o d’hora, ja no et podr\u00e0s aguantar m\u00e9s i caur\u00e0s en algun tipus de deshonor: tindr\u00e0s un amant, o t’abandonar\u00e0s a la golafreria, o et tornar\u00e0s una mandrosa \u2014v\u00e9s a saber. Tenim observat que als humans en general, i a les dones en particular, els costa molt de viure gaire temps sense enfonsar-se en alguna d’aquestes sortides lligades al plaer carnal. Si ens malfiem d’aquest plaer, no \u00e9s pas per puritanisme: lluny de nosaltres aquesta obsessi\u00f3 americana.<\/p>\n
En realitat, val m\u00e9s evitar la voluptuositat perqu\u00e8 fa transpirar. No hi ha res de tan vergony\u00f3s com la suor. Si menges amb grans bocades el teu bol de tallarines bullents, si et lliures a la passi\u00f3 del sexe, si passes l’hivern dormisquejant prop de l’estufa, suar\u00e0s. I ja no hi haur\u00e0 ning\u00fa que dubti de la teva vulgaritat.<\/p>\n
Entre el su\u00efcidi i la transpiraci\u00f3, no ho dubtis gens ni mica. Vessar la teva sang \u00e9s tan admirable com horrible \u00e9s que vessis la teva suor. Si et mates, no transpirar\u00e0s mai m\u00e9s i s’haur\u00e0 acabat la teva angoixa per tota l’eternitat.<\/p>\n
*<\/p>\n
No \u00e9s pas que pensi que la sort del japon\u00e8s sigui gaire m\u00e9s envejable. En els fets concrets, fins i tot penso tot el contrari. La nipona t\u00e9 almenys la possibilitat d’abandonar l’infern de l’empresa casant-se. I no treballar en una companyia japonesa ja em sembla un fi en si mateix.<\/p>\n
Per\u00f2 el nip\u00f3, en canvi, no \u00e9s un \u00e9sser asfixiat. No han destru\u00eft en ell, des de la m\u00e9s tendra joventut, cap rastre d’ideal. Posseeix un dels drets humans m\u00e9s fonamentals: el de somiar, d’esperar. I no se n’est\u00e0 gens. Imagina mons quim\u00e8rics on ell \u00e9s amo i \u00e9s lliure.<\/p>\n
La japonesa no t\u00e9 aquest recurs, si est\u00e0 ben educada \u2014i \u00e9s el cas de la majoria d’elles. Li han amputat, per dir-ho aix\u00ed, aquesta facultat essencial. Per aix\u00f2 proclamo la meva profunda admiraci\u00f3 per tota nipona que no s’ha su\u00efcidat. Per part seva, continuar vivint \u00e9s un acte de resist\u00e8ncia d’un coratge tan desinteressat com sublim.<\/p>\n
*<\/p>\n
Pensava en tot aix\u00f2 mentre contemplava Fubuki.<\/p>\n
\u2014Es pot saber qu\u00e8 feu? \u2014em va preguntar amb una veu acerba.<\/p>\n
\u2014Somio. No somieu mai?<\/p>\n
\u2014No, mai.<\/p>\n
Vaig somriure. El senyor Saito acabava de ser pare d’un segon fill, un noi. Una de les meravelles de la llengua japonesa \u00e9s que es poden crear noms de pila fins a l’infinit, a partir de totes les categories de l’oraci\u00f3. Per una d’aquestes rareses que es poden trobar en la cultura nipona, justament aquelles que no poden somiar porten noms que fan somiar, com ara Fubuki. Els pares es permeten els lirismes m\u00e9s delicats quan \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de posar nom a una filla. En canvi, quan es tracta de batejar un noi, les creacions onom\u00e0stiques s\u00f3n tot sovint d’una sordidesa c\u00f2mica.<\/p>\n
Aix\u00ed, com que elegir l’infinitiu d’un verb com a nom de pila era la cosa m\u00e9s l\u00edcita del m\u00f3n, el senyor Saito va anomenar el seu fill Tsutomeru, \u00e9s a dir, \u00abtreballar\u00bb. I la idea d’aquell vailet disfressat amb un programa com aquell a t\u00edtol d’identitat em feia venir ganes de riure.<\/p>\n
M’imaginava, al cap d’uns quants anys, el noi tornant de l’escola i sentint com la seva mare li deia: \u00abTreballar! V\u00e9s a treballar!\u00bb I si quedava a l’atur?<\/p>\n
Fubuki era irreprotxable. L’\u00fanic defecte era que, als seus vint-i-nou anys, encara no tenia marit. No hi ha cap dubte que aix\u00f2 va ser per a ella un motiu de vergonya. De fet, pensant-hi b\u00e9, si una noia tan bonica no havia trobat esp\u00f2s era justament perqu\u00e8 havia estat irreprotxable. Era perqu\u00e8 havia aplicat amb un zel absolut aquella regla suprema que servia de nom de fonts per al fill del senyor Saito. Des de feia set anys, havia engolit tota la seva vida sencera dins del treball. Amb molt de fruit, ja que havia efectuat una carrera professional ben poc corrent per a una persona del sexe femen\u00ed.<\/p>\n
Per\u00f2, amb un \u00fas del temps com aquell, havia estat absolutament impossible que es cas\u00e9s. Tanmateix, no se li podia pas retreure que hagu\u00e9s treballat massa, ja que, als ulls dels japonesos, mai no es treballa massa. Hi havia, doncs, una incoher\u00e8ncia en el r\u00e8gim previst per a les dones: ser irreprotxable treballant aferrissadament condu\u00efa a ultrapassar l’edat de vint-i-cinc anys sense estar casada i, per conseg\u00fcent, a no ser irreprotxable. El s\u00fammum del sadisme del sistema es trobava en la seva aporia: respectar-la condu\u00efa a no respectar-la.<\/p>\n
Tenia vergonya Fubuki del seu celibat tan prolongat? Certament. Estava massa obsessionada en la seva perfecci\u00f3 per atorgar-se el m\u00e9s petit mancament a les consignes supremes. Jo em demanava si a vegades no tenia algun amant ocasional: el que s\u00ed que era fora de dubte \u00e9s que ella no s’hauria vanagloriat d’aquell crim de les nadeshiko (el nadeshiko, \u00abclavell\u00bb, simbolitza l’ideal nost\u00e0lgic de la jove japonesa virginal). Jo, que coneixia de feia temps en qu\u00e8 s’ocupava, ni tan sols veia com s’hauria pogut permetre una aventura banal.<\/p>\n
Observava el seu capteniment quan tenia alguna mena de relaci\u00f3 amb un solter \u2014guapo o lleig, jove o vell, afable o detestable, intel\u00b7ligent o est\u00fapid, tot aix\u00f2 tant era, sempre que no fos inferior en la jerarquia de la nostra companyia o de la seva\u2014: la meva superior es tornava de sobte d’una dol\u00e7or tan insistent que la cosa agafava un tomb quasi agressiu. Boges de nervis, les seves mans anaven palpejant fins arribar al seu ampli cintur\u00f3 \u2014que tenia tend\u00e8ncia a no quedar-se mai cenyit en la seva complexi\u00f3 massa prima\u2014 i tiraven cap endavant la sivella que s’havia descentrat. La seva veu es feia acariciadora fins a assemblar-se a un gemec.<\/p>\n
En el meu l\u00e8xic interior, jo havia anomenat aix\u00f2 \u00abla parada nupcial de la senyoreta Mori\u00bb. Hi havia alguna cosa c\u00f2mica a veure el meu botx\u00ed lliurar-se a aquelles magarrufes que disminu\u00efen tant la seva bellesa com la seva classe. Aix\u00ed i tot, jo no podia impedir que se m’encong\u00eds el cor, m\u00e9s quan els mascles davant els quals desplegava aquell pat\u00e8tic intent de seducci\u00f3 no se n’adonaven i, per tant, hi eren perfectament insensibles. A vegades tenia ganes de sacsejar-los i cridar-los:<\/p>\n
Vinga, home, sigues una mica galant! Que no has vist com s’escarrassa per tu? Ja hi estic d’acord, aix\u00f2 no l’afavoreix pas gaire, per\u00f2 si sabessis com n’\u00e9s de bonica quan no fa tota aquesta mena de melindros! Massa bonica per a tu, d’altra banda. Hauries de plorar d’alegria de ser cobejat per una perla com aquesta.<\/p>\n
Pel que fa a Fubuki, m’hauria agradat de poder-li dir:<\/p>\n
\u2014Aturat! Et creus de deb\u00f2 que l’atraur\u00e0, la teva rid\u00edcula com\u00e8dia? Tu ets molt m\u00e9s seductora quan m’insultes i quan em tractes com si fos peix podrit. Si aix\u00f2 et pot ajudar una mica, nom\u00e9s cal que t’imaginis que ell s\u00f3c jo. Parla-li afigurant-te que em parles a mi: ser\u00e0s menyspreadora, doncs, altiva; li dir\u00e0s que \u00e9s un malalt mental, un in\u00fatil \u2014ja veur\u00e0s, no hi ser\u00e0 gens indiferent.<\/p>\n
Sobretot, tenia ganes de xiuxiuejar-li:<\/p>\n
\u2014\u00bfNo trobes que val mil vegades m\u00e9s romandre soltera fins a la fi dels teus dies que no pas entrebancar-se amb aquest dit blanc? Qu\u00e8 en far\u00e0s d’un marit com ara aquest? \u00bfI com pot ser que et faci vergonya no haver-te casat amb un d’aquests homes, tu que ets sublim, ol\u00edmpica, tu que ets l’obra mestra d’aquest planeta? Quasi tots ells s\u00f3n m\u00e9s baixets que tu: no hi veus un senyal, en aix\u00f2? Ets un arc massa gran per a uns arquers tan miserables.<\/p>\n
Quan l’home-presa se n’anava, el rostre de la meva superior passava, en menys d’un segon, de la magarrufa a l’extrema fredor. No era estrany, doncs, que top\u00e9s amb la meva mirada burleta. Aleshores es mossegava els llavis amb odi.<\/p>\n
En una companyia amiga de Yumimoto hi treballava un holand\u00e8s de vint-i-set anys, Piet Kramer. Encara que no fos japon\u00e8s, havia assolit una posici\u00f3 jer\u00e0rquica igual a la de la meva torturadora. Com que feia metre noranta, vaig pensar que era un partit possible per a Fubuki. De fet, quan passava pel nostre despatx, ella es llan\u00e7ava a una parada nupcial fren\u00e8tica, girant i regirant el seu cintur\u00f3.<\/p>\n
Era un paio trempat que feia bona pinta. I anava la mar de b\u00e9 que fos holand\u00e8s: aquell origen quasi germ\u00e0nic feia molt menys greu la seva pertinen\u00e7a a la ra\u00e7a blanca.<\/p>\n
Un bon dia, va dir-me:<\/p>\n
\u2014Quina sort que teniu de treballar amb la senyoreta Mori. \u00c9s tan agradable!<\/p>\n
Aquella declaraci\u00f3 em va divertir. Vaig decidir de fer-ne \u00fas: la vaig repetir a la meva companya, no sense un somriure ir\u00f2nic en esmentar que era tan \u00abagradable\u00bb. I vaig afegir-hi:<\/p>\n
\u2014Aix\u00f2 vol dir que est\u00e0 enamorat de v\u00f3s.<\/p>\n
Ella em va mirar amb estupefacci\u00f3.<\/p>\n
\u2014De deb\u00f2?<\/p>\n
\u2014De deb\u00f2 \u2014li vaig assegurar.<\/p>\n
Va quedar perplexa uns instants. Vet aqu\u00ed el que devia pensar: \u00abElla \u00e9s blanca, coneix els costums dels blancs. Per una vegada, me’n podria refiar. Per\u00f2, sobretot, cal que no se n’adoni.\u00bb<\/p>\n
De manera que va adoptar un posat tot fred i va dir:<\/p>\n
\u2014\u00c9s massa jove per a mi.<\/p>\n
\u2014T\u00e9 dos anys menys que v\u00f3s. Als ulls de la tradici\u00f3 nipona, \u00e9s la difer\u00e8ncia perfecta perqu\u00e8 sigueu una anesan ni\u00f4bo, una \u00abesposa-germana-gran\u00bb. Els japonesos pensen que \u00e9s el millor casament possible: la dona t\u00e9 just una mica m\u00e9s d’experi\u00e8ncia que l’home. Aix\u00ed, ella el fa sentir c\u00f2mode.<\/p>\n
\u2014Ja ho s\u00e9, ja ho s\u00e9.<\/p>\n
\u2014Doncs si \u00e9s aix\u00ed, qu\u00e8 li reprotxeu?<\/p>\n
Va callar. Era evident que comen\u00e7ava a situar-se en un m\u00f3n irreal.<\/p>\n
Uns quants dies m\u00e9s tard, es va anunciar la visita de Piet Kramer. Una emoci\u00f3 terrible es va apoderar de la noia.<\/p>\n
Per desgr\u00e0cia, feia molta calor. L’holand\u00e8s s’havia tret l’americana i la seva camisa mostrava a les aixelles unes grans aur\u00e8oles de suor. Vaig veure com Fubuki canviava de cara. Es va esfor\u00e7ar a parlar normalment, com si no s’hagu\u00e9s adonat de res. Les seves paraules sonaven encara m\u00e9s falses en la mesura que, per arribar a extreure els seus sons de la gorja, havia de projectar el cap endavant en cada paraula. Aquella que jo havia conegut sempre tan bonica i tan calmosa tenia aleshores el posat d’una pintada a la defensiva.<\/p>\n
Mentre es lliurava a aquell comportament llastim\u00f3s, anava mirant els seus col\u00b7legues d’amagat. La seva \u00faltima esperan\u00e7a era que no haguessin vist res: per\u00f2, ai, com poder veure si alg\u00fa t’ha vist? Amb m\u00e9s ra\u00f3, com poder veure si un japon\u00e8s t’ha vist? Els rostres dels executius de Yumimoto expressaven la benevol\u00e8ncia impassible t\u00edpica de les trobades entre dues empreses amigues.<\/p>\n
El m\u00e9s divertit de tot era que Piet Kramer no s’havia adonat gens ni mica de l’esc\u00e0ndol de qu\u00e8 era objecte, ni de la crisi interior que estava sufocant la tan agradable senyoreta Mori. Els narius d’ella palpitaven: no era dif\u00edcil d’endevinar-ne la ra\u00f3. Es tractava de discernir si l’oprobi axil\u00b7lar de l’holand\u00e8s combregava amb les dues esp\u00e8cies.<\/p>\n
Fou llavors que el nostre simp\u00e0tic Batave, sense saber-ho, va posar en perill la seva contribuci\u00f3 a l’expansi\u00f3 de la ra\u00e7a euroasi\u00e0tica: havent albirat un dirigible a dalt del cel, va c\u00f3rrer cap a la finestra de vidre. Aquell despla\u00e7ament r\u00e0pid va desenvolupar en l’aire ambiental uns focs artificials de part\u00edcules olfactives, que el vent de la seva correguda va dispersar a trav\u00e9s de tota la sala. Ja no n’hi havia cap mena de dubte: la transpiraci\u00f3 de Piet Kramer feia pudor.<\/p>\n
I ning\u00fa, en aquell despatx gegant, ja no ho va poder ignorar. Pel que fa a l’entusiasme pueril del noi davant del dirigible publicitari que sobrevolava regularment la ciutat, no va semblar que ning\u00fa s’hi entendr\u00eds gens.<\/p>\n
Quan l’olor\u00f3s estranger se’n va anar, la meva superior estava exsang\u00fce. Aix\u00ed i tot, la seva sort encara havia d’empitjorar. El cap de la secci\u00f3, el senyor Saito, va donar el primer cop de bec.<\/p>\n
\u2014Ja no ho hauria pogut resistir ni un minut m\u00e9s!<\/p>\n
Amb aix\u00f2 va obrir la veda per a la maledicci\u00f3. Els altres s’hi van apuntar de seguida:<\/p>\n
\u2014No se n’adonen, aquests blancs, que fan pudor de cad\u00e0ver?<\/p>\n
\u2014Nom\u00e9s que aconsegu\u00edssim de fer-los comprendre que fan mala olor, ja tindr\u00edem a Occident un mercat fabul\u00f3s per a uns desodorants efica\u00e7os de deb\u00f2!<\/p>\n
\u2014Potser els podr\u00edem ajudar a fer m\u00e9s bona flaire, per\u00f2 no podr\u00edem impedir que suessin. \u00c9s la seva ra\u00e7a.<\/p>\n
\u2014Entre ells, fins i tot les dones boniques transpiren.<\/p>\n
Estaven bojos d’alegria. La idea que les seves paraules haguessin pogut molestar-me ni tan sols se’ls va acudir. De moment me’n vaig sentir afalagada: potser no em consideraven com una blanca. Per\u00f2 la lucidesa em va tornar de seguida: si deien aquelles paraules en pres\u00e8ncia meva, era simplement perqu\u00e8 jo no comptava.<\/p>\n
Ni un d’ells no va sospitar qu\u00e8 significava aquell episodi per a la meva superior: si ning\u00fa no hagu\u00e9s observat l’esc\u00e0ndol axil\u00b7lar de l’holand\u00e8s, ella encara hauria pogut il\u00b7lusionar-se i tancar els ulls davant d’aquella tara cong\u00e8nita del seu eventual prom\u00e8s.<\/p>\n
D’ara endavant, per\u00f2, ja sabia que res no seria possible amb Piet Kramer: tenir el m\u00e9s m\u00ednim embolic amb ell seria m\u00e9s greu que perdre la seva reputaci\u00f3, seria perdre tot el prestigi. Podia, tanmateix, considerar-se feli\u00e7 que, tret de mi, que estava fora de joc, ning\u00fa no havia estat al corrent dels projectes que ella s’havia muntat amb relaci\u00f3 a aquell solter.<\/p>\n
Amb el cap ben dret i les mand\u00edbules ben serrades, va tornar a la feina. Per la rigidesa extrema dels seus trets, vaig poder mesurar quantes esperances havia dipositat en aquell home: i jo hi havia contribu\u00eft d’alguna manera. Jo l’havia encoratjat. Sense mi, hauria pensat en ell seriosament?<\/p>\n
Aix\u00ed doncs, si ella patia, en gran part era per culpa meva. Vaig dir-me a mi mateixa que n’hauria hagut de sentir un cert plaer. Per\u00f2 no en sentia gens ni mica.<\/p>\n
*<\/p>\n
Havia abandonat les meves funcions de comptable feia una mica m\u00e9s de dues setmanes quan el drama va esclatar.<\/p>\n
Al si de la companyia Yumimoto, semblava que m’havien oblidat. Era el millor que em podia passar. Jo comen\u00e7ava a alegrar-me’n. Des del fons de la meva inimaginable falta d’ambici\u00f3, no entreveia cap altre dest\u00ed ventur\u00f3s que el de quedar-me asseguda a la meva taula contemplant el pas de les estacions en el rostre de la meva superior. Servir el te i el caf\u00e8, llan\u00e7ar-me regularment per la finestra i no fer servir la calculadora eren activitats que sadollaven la meva necessitat francament feble de trobar un lloc en la societat.<\/p>\n
Aquell sublim guaret de la meva persona hauria durat potser fins a la fi dels temps si no hagu\u00e9s com\u00e8s all\u00f2 que cal que anomeni una p\u00edfia.<\/p>\n
Al cap i a la fi, em mereixia la meva situaci\u00f3. M’havia escarrassat a demostrar als meus superiors que la meva bona voluntat no m’impedia pas de ser un aut\u00e8ntic desastre. Ara ja ho havien ent\u00e8s. La seva pol\u00edtica t\u00e0cita devia ser alguna cosa si fa no fa com aquesta: \u00abQue no toqui res m\u00e9s, aquella!\u00bb I jo em mostrava a l’altura d’aquella nova missi\u00f3.<\/p>\n
Un bon dia, vam sentir all\u00e0 en la llunyania la tempesta que tronava a la muntanya: era el senyor Omochi que udolava. Per\u00f2 el bram es va anar acostant. Tots ens vam observar amb angoixa.<\/p>\n
La porta de la secci\u00f3 de comptabilitat va cedir com una vella resclosa sota la pressi\u00f3 de la massa de carn del vicepresident, que va anar rodolant enmig de tots nosaltres. Al bell mig de la sala es va aturar i, amb una veu d’ogre que reclama el seu dinar, va llan\u00e7ar un gran crit:<\/p>\n
\u2014Fubuki-san!<\/p>\n
I llavors vam saber qui seria immolat en sacrifici a la gana d’\u00eddol de Cartago de l’ob\u00e8s. Despr\u00e9s d’uns quants segons d’alleujament experimentat per aquells que s’havien salvat provisionalment, ens va venir a tots una esgarrifan\u00e7a col\u00b7lectiva de sincera empatia.<\/p>\n
La meva superior s’havia aixecat immediatament, tota encarcarada. Mirava de dret al seu davant, en la meva direcci\u00f3 doncs, sense que tanmateix m’arrib\u00e9s a veure. Magn\u00edfica de terror contingut, esperava la seva sort.<\/p>\n
Un instant, vaig creure que Omochi estava a punt de treure’s un sabre que duia amagat entre dos sacsons i que li tallaria el cap en rod\u00f3. Si aquest queia cap al meu costat, l’atraparia al vol i me l’estimaria tendrament fins a la fi dels meus dies.<\/p>\n
\u00abPer\u00f2 no \u2014vaig raonar-me a mi mateixa\u2014, aix\u00f2 s\u00f3n m\u00e8todes d’una altra \u00e8poca. Procedir\u00e0 com de costum: la convocar\u00e0 al seu despatx i li clavar\u00e0 l’esbroncada del segle.\u00bb<\/p>\n
Va fer molt pitjor. Potser \u00e9s que estava d’un humor m\u00e9s s\u00e0dic que de costum? O b\u00e9 era perqu\u00e8 la seva v\u00edctima era una dona, m\u00e9s encara, una dona molt bonica? El fet \u00e9s que no va ser al seu despatx on li va clavar l’esbroncada del mil\u00b7lenni: va ser all\u00ed mateix, davant la quarantena de membres de la secci\u00f3 de comptabilitat.<\/p>\n
No \u00e9s possible imaginar una sort m\u00e9s humiliant per a qualsevol \u00e9sser hum\u00e0, i amb m\u00e9s ra\u00f3 per a qualsevol nip\u00f3, i amb m\u00e9s ra\u00f3 encara per a l’orgullosa i sublim senyoreta Mori, que aquella destituci\u00f3 p\u00fablica. El monstre volia que ella perd\u00e9s tot el seu prestigi, era ben clar.<\/p>\n
Se li va anar atansant a poc a poc, com per assaborir per endavant la influ\u00e8ncia del seu poder destructor. Fubuki no va bellugar ni una pestanya. Estava m\u00e9s espl\u00e8ndida que mai. Despr\u00e9s, els llavis empastats van comen\u00e7ar a tremolar i en va sortir una salva d’udols sense fi.<\/p>\n
Els habitants de T\u00f2quio tenen tend\u00e8ncia a parlar a una velocitat supers\u00f2nica, sobretot quan esbronquen. No content de ser originari de la capital, el vicepresident era un ob\u00e8s col\u00e8ric, la qual cosa entrebancava la seva veu amb esc\u00f2ries de furor greix\u00f3s: la conseq\u00fc\u00e8ncia de tots aquests m\u00faltiples factors va ser que jo no vaig entendre gaireb\u00e9 res de la interminable agressi\u00f3 verbal amb qu\u00e8 va martellejar la meva superior.<\/p>\n
En aquella circumst\u00e0ncia, encara que la llengua japonesa m’hagu\u00e9s estat forastera, hauria pogut copsar perfectament el que passava: estaven a punt d’infligir a un \u00e9sser hum\u00e0 una sort indigna, i aixo a tres metres d’on jo em trobava. Era un espectacle abominable. Hauria pagat qualsevol cosa perqu\u00e8 s’acab\u00e9s, per\u00f2 no s’acabava: el bram que sortia del ventre del torturador semblava inestroncable.<\/p>\n
Quin crim havia pogut cometre Fubuki per mer\u00e8ixer un c\u00e0stig com aquell? Mai no ho vaig saber. Per\u00f2, vaja, jo coneixia la meva companya: la seva capacitat, el seu ardor en el treball i la seva consci\u00e8ncia professional eren excepcionals. Fossin quins fossin els seus errors, eren for\u00e7osament venials. I encara que no ho fossin, de venials, com a m\u00ednim caldria haver tingut en compte el valor insigne d’aquella dona de primer ordre.<\/p>\n
Preguntar-me en qu\u00e8 havia consistit la falta de la meva superiora era sens dubte, per part meva, tota una ingenu\u00eftat. El cas m\u00e9s probable era que no tingu\u00e9s res a reprotxar-se. El senyor Omochi era el cap: tenia tot el dret del m\u00f3n, si ho volia, a trobar un pretext anod\u00ed per fer-se passar els seus desitj\u00f3s s\u00e0dics amb aquella noia que feia pinta de maniqu\u00ed. No s’havia de justificar.<\/p>\n
Tot d’una, em vaig sentir colpida per la idea que estava assistint a un episodi de la vida sexual del vicepresident, que mereixia decididament el seu t\u00edtol: amb un f\u00edsic de les seves dimensions, era capa\u00e7 encara de jeure amb una dona? En compensaci\u00f3, el seu volum el feia molt m\u00e9s apte per baladrejar, per fer tremolar amb els seus crits la fr\u00e0gil silueta d’aquella bellesa. En realitat, estava a punt de violar la senyoreta Mori, i si es lliurava als seus m\u00e9s baixos instints en pres\u00e8ncia de quaranta persones era per afegir a la seva fru\u00efci\u00f3 la voluptuositat de l’exhibicionisme.<\/p>\n
Aquesta explicaci\u00f3 era tan justa que vaig veure com es comen\u00e7ava a doblegar el cos de la meva superior. Aix\u00ed i tot, era una dona dura, un monument d’orgull: si el seu f\u00edsic cedia, era la prova que estava sofrint un atac d’ordre sexual. Les seves cames la van abandonar com les d’una amant esllomada: va caure asseguda sobre la cadira.<\/p>\n
Si jo hagu\u00e9s hagut de ser la traductora simult\u00e0nia del discurs del senyor Omochi, hauria tradu\u00eft una cosa com aquesta:<\/p>\n
\u2014S\u00ed, jo peso cent cinquanta quilos i tu cinquanta, entre tots dos pesem dos quintars i aix\u00f2 m’excita. El meu greix em fa nosa a l’hora de moure’m, em costaria de fer-t’ho passar b\u00e9, per\u00f2 gr\u00e0cies a la meva massa puc tirar-te a terra, esclafar-te, i aix\u00f2 ho adoro, sobretot amb aquesta colla de cretins que ens contemplen. Adoro que pateixis en el teu orgull, adoro que no et puguis defensar, adoro aquest tipus de violaci\u00f3!<\/p>\n
Jo no devia pas ser l’\u00fanica d’haver compr\u00e8s la naturalesa del que estava passant: al meu voltant, els meus col\u00b7legues eren v\u00edctimes d’un malestar profund. En la mesura en qu\u00e8 els era possible, giraven la vista i amagaven la seva vergonya darrere els seus informes o la pantalla de l’ordinador.<\/p>\n
En aquell moment, Fubuki ja estava plegada en dues. Els seus magres colzes estaven posats sobre la taula, i els punys ben tancats li aguantaven el front. La metralleta verbal del vicepresident li sacsejava la fr\u00e0gil esquena a intervals regulars.<\/p>\n
Per sort, jo no vaig ser tan est\u00fapida com per deixar-me endur per all\u00f2 que, en una circumst\u00e0ncia com aquella, hauria estat com un acte reflex: intervenir. No hi ha cap dubte que all\u00f2 hauria agreujat la sort de la immolada, sense parlar de la meva. Aix\u00f2 no obstant, em seria impossible de pretendre estar orgullosa de la meva assenyada abstenci\u00f3. L’honor consisteix al m\u00e9s sovint a ser una idiota. I no val m\u00e9s comportar-se com una imb\u00e8cil que no deshonorar-se? Encara avui, em fa posar vermella haver preferit la intel\u00b7lig\u00e8ncia a la dec\u00e8ncia. Alg\u00fa s’hi hauria hagut d’interposar, i com que no hi havia cap possibilitat perqu\u00e8 un altre s’hi arrisqu\u00e9s, era jo qui hauria hagut de sacrificar-se.<\/p>\n
Certament, la meva superior mai no m’ho hauria perdonat, per\u00f2 s’hauria equivocat: \u00bfno era el pitjor de tot comportar-nos com ho f\u00e8iem, assistir sense piular a aquell espectacle degradant \u2014el pitjor de tot no es trobava en la nostra submissi\u00f3 absoluta a l’autoritat?<\/p>\n
Hauria hagut de cronometrar l’esbroncada. El torturador tenia una bona caixa tor\u00e0cica. Fins i tot em feia l’efecte que, a mesura que s’anava allargant, els seus crits guanyaven en intensitat. La qual cosa demostrava, per si calia, la naturalesa hormonal de l’escena: semblantment a l’aprofitat que veu les seves forces augmentades o multiplicades per l’espectacle de la seva pr\u00f2pia passi\u00f3 sexual, el vicepresident s’anava tornant cada vegada m\u00e9s brutal, els seus udols desprenien cada cop m\u00e9s energia, l’impacte f\u00edsic de la qual abatia cada vegada m\u00e9s aquella desventurada.<\/p>\n
Cap al final, hi va haver un moment particularment descoratjador: com deu passar sens dubte quan violen alg\u00fa, va fer-se evident que Fubuki havia sofert una regressi\u00f3. Jo vaig ser l’\u00fanica que vaig sentir com s’elevava una veu tota fr\u00e0gil, una veueta d’una nena de vuit anys, que gemegava dues vegades:<\/p>\n
\u2014Okoruna. Okoruna.<\/p>\n
La qual cosa significa, en el registre del llenguatge culpable m\u00e9s infantil, m\u00e9s familiar, el que faria servir una nena per protestar contra el seu pare, \u00e9s a dir, aquell al qual no recorreria mai la senyoreta Mori per adre\u00e7ar-se al seu superior:<\/p>\n
\u2014No t’enfadis. No t’enfadis.<\/p>\n
S\u00faplica tan irris\u00f2ria com si una gasela ja tallada a trossets i mig devorada deman\u00e9s a la fera que la respect\u00e9s. Per\u00f2, sobretot, un mancament esgarrif\u00f3s al dogma de la submissi\u00f3, de la prohibici\u00f3 de defensar-se contra aquell qui ve de m\u00e9s amunt. El senyor Omochi va semblar un p\u00e8l desconcertat per aquella veu desconeguda, cosa que no li va pas impedir de cridar cada vegada m\u00e9s, ben al contrari: potser fins i tot hi havia en aquella actitud infantil alguna cosa que el satisfeia m\u00e9s encara.<\/p>\n
Una eternitat m\u00e9s tard, sigui perqu\u00e8 el monstre ja s’havia cansat de la seva joguina, sigui perqu\u00e8 aquell exercici tonificant li havia obert la gana per menjar-se un doble entrep\u00e0 de futon amb maionesa, l’home se’n va anar.<\/p>\n
Silenci de mort a la secci\u00f3 de comptabilitat. Tret de mi, ning\u00fa no gosava mirar la v\u00edctima. Aquesta va quedar prostrada uns quants minuts. Quan va tenir prou for\u00e7a per aixecar-se, va agafar el portant sense dir ni paraula.<\/p>\n
No vaig tenir cap dubte respecte del lloc cap on havia corregut: on van les dones violades? All\u00e0 on corre l’aigua, all\u00e0 on es pot vomitar, all\u00e0 on hi ha el m\u00ednim de gent possible. Als despatxos de Yumimoto, el lloc que responia millor a aquestes exig\u00e8ncies eren els lavabos.<\/p>\n
I all\u00ed va ser on vaig cometre la meva p\u00edfia.<\/p>\n
Jo estava tota trasbalsada: calia que l’an\u00e9s a reconfortar. Vaig esfor\u00e7ar-me in\u00fatilment intentant de fer-me raonar a mi mateixa, pensant en les humiliacions que m’havia infligit, els insults que m’havia etzibat en plena cara; el fet \u00e9s que la meva rid\u00edcula compassi\u00f3 va poder m\u00e9s. Rid\u00edcula, ho mantinc: m\u00e9s que no pas actuar a despit del seny, hauria estat cent vegades m\u00e9s inspirada si m’hagu\u00e9s interposat entre Omochi i la meva superior. Almenys aix\u00f2 hauria estat coratj\u00f3s. En canvi, la meva actitud final va ser simplement amable i beneita.<\/p>\n
Vaig c\u00f3rrer cap als lavabos. Ella estava a punt de plorar. Em sembla que no va veure com entrava. Per\u00f2, dissortadament, s\u00ed que va sentir com li deia:<\/p>\n
\u2014Fubuki, quin greu que em sap! Estic al vostre costat de tot cor. Estic al vostre costat.<\/p>\n
I ja m’atansava cap a ella, allargant-li un bra\u00e7 vibrant de conhort, quan vaig veure que la seva mirada enfurismada de c\u00f2lera es girava cap a mi. La seva veu, desconeguda de furor patol\u00f2gic, va rugir-me:<\/p>\n
\u2014Com us atreviu? Com us atreviu?<\/p>\n
Jo no em devia trobar en un dia especialment intel\u00b7ligent perqu\u00e8 vaig comen\u00e7ar a explicar-li:<\/p>\n
\u2014No volia molestar-vos. Nom\u00e9s volia expressar-vos la meva amistat\u2026<\/p>\n
Ja en el paroxisme de l’odi, va treure’s el meu bra\u00e7 del damunt girant-lo com un torniquet i va cridar:<\/p>\n
\u2014Voleu callar? Voleu marxar?<\/p>\n
Era ben manifest que jo no ho volia, perqu\u00e8 vaig quedar-me all\u00ed plantada, tota confosa.<\/p>\n
Llavors va avan\u00e7ar-se cap a mi, amb Hiroshima a l’ull dret i Nagasaki a l’ull esquerre. Estic segura d’una cosa: si m’hagu\u00e9s pogut matar, no ho hauria dubtat gens.<\/p>\n
Per fi vaig comprendre el que havia de fer: vaig tocar el dos.<\/p>\n
*<\/p>\n
De retorn a la meva taula, vaig passar-me la resta de la jornada simulant una activitat m\u00ednima i analitzant la meva imbecil\u00b7litat, gran tema de meditaci\u00f3 com cap altre.<\/p>\n
Fubuki havia estat humiliada de cap a peus davant els ulls dels seus col\u00b7legues. L’\u00fanica cosa que havia pogut amagar-nos, el darrer basti\u00f3 del seu honor que havia pogut preservar, eren les ll\u00e0grimes. Havia tingut la for\u00e7a de no plorar davant nostre.<\/p>\n
I jo, espavilada com s\u00f3c, me n’havia anat a veure-la sanglotar al seu lloc retirat. Era com si hagu\u00e9s buscat la manera de consumar la seva vergonya fins al capdavall de tot. Ella mai no hauria pogut concebre, creure, admetre que el meu comportament era una mostra de bondat, fins i tot d’est\u00fapida bondat.<\/p>\n
Una hora m\u00e9s tard, la v\u00edctima va tornar a asseure’s a la seva taula. Ning\u00fa no li va dirigir la mirada. Ella va dirigir-me-la a mi: els seus ulls eixuts van trepanar-me d’odi. Hi havia escrit: \u00abNo t’escapar\u00e0s a la meva venjan\u00e7a.\u00bb<\/p>\n
Despr\u00e9s va continuar la seva feina com si res no hagu\u00e9s passat, deixant-me el lleure d’interpretar la sent\u00e8ncia.<\/p>\n
Era ben clar que, segons ella, la meva actitud havia estat d’una pura i simple repres\u00e0lia. Ella sabia que en altre temps m’havia maltractat. Per ella, no hi havia cap dubte que el meu \u00fanic objectiu havia estat la venjan\u00e7a. Jo havia anat a contemplar les seves ll\u00e0grimes als lavabos nom\u00e9s per pagar-li amb la mateixa moneda.<\/p>\n
M’hauria agradat tant treure-la del seu error, dir-li: \u00abD’acord, era est\u00fapid i maldestre, per\u00f2 us conjuro que em cregueu: no he tingut cap altra motivaci\u00f3 que la bona, sana i beneita humanitat. Temps enrere estava enfadada, \u00e9s ben cert, i tanmateix, quan us he vist humiliada d’una manera tan baixa, nom\u00e9s hi ha hagut lloc dintre meu per a la compassi\u00f3 primitiva. I fina com sou, \u00bfpodeu dubtar que hi hagi, en aquesta empresa, no, en aquest planeta, alg\u00fa que us apreci\u00ef, us admiri i sofreixi la vostra dominaci\u00f3 en un grau que sigui comparable al meu?\u00bb Mai no sabr\u00e9 com hauria reaccionat si li hagu\u00e9s declarat tot aix\u00f2.<\/p>\n
L’endem\u00e0, Fubuki em va rebre, aquesta vegada, amb un rostre d’una serenitat ol\u00edmpica. \u00abS’ha refet, est\u00e0 millor\u00bb, vaig pensar.<\/p>\n
Va anunciar-me amb una veu tota reposada:<\/p>\n
\u2014Tinc una nova destinaci\u00f3 per a v\u00f3s. Seguiu-me.<\/p>\n
Vaig seguir-la fora de la sala. Llavors ja no estava tan tranquil\u00b7la: la meva nova destinaci\u00f3 \u00bfno es trobava en el si de la secci\u00f3 de comptabilitat? Qu\u00e8 podia ser, doncs? I cap a on em portava?<\/p>\n
La meva aprensi\u00f3 es va precisar quan vaig constatar que agaf\u00e0vem la direcci\u00f3 dels lavabos. No pot ser, vaig pensar. Segur que, en el darrer segon, girar\u00edem a la dreta o a l’esquerra per anar a parar en un altre despatx.<\/p>\n
No vam virar ni a babord ni a estribord. Va arrossegar-me realment als lavabos.<\/p>\n
\u00abSens dubte m’ha portat en aquest lloc a\u00efllat perqu\u00e8 ens puguem explicar en relaci\u00f3 amb el tema d’ahir\u00bb, vaig dir-me aleshores.<\/p>\n
De cap manera. Va declarar, impassible:<\/p>\n
\u2014Aquest \u00e9s el vostre nou lloc de treball.<\/p>\n
Amb el rostre ben tranquil i amb tota professionalitat, em va ensenyar els gestos que, a partir d’aleshores, haurien de ser els meus. Es tractava de canviar el rotllo de \u00abteixit sec i net\u00bb quan ja hagu\u00e9s servit del tot per eixugar les mans; es tractava, tamb\u00e9, de renovar les provisions de paper a dintre dels v\u00e0ters \u2014a tal efecte, em va confiar les precioses claus d’un rac\u00f3 dels mals endre\u00e7os on totes aquelles meravelles estaven emmagatzemades a recer de les cobejances de qu\u00e8, sense cap mena de dubte, haurien estat objecte per part dels executius de la companyia Yumimoto.<\/p>\n
La m\u00e9s bona va arribar quan aquella preciosa criatura va empunyar l’escombreta del v\u00e0ter per explicar-me, amb tota seriositat, com es feia servir \u2014suposava que jo no ho sabia? Realment, mai no m’hauria pogut imaginar que em seria donat de veure aquella deessa aguantant un instrument semblant. Ra\u00f3 de m\u00e9s per designar-lo com el meu nou ceptre.<\/p>\n
Ja en l’\u00faltim grau de l’esbala\u00efment, vaig fer una pregunta:<\/p>\n
\u2014A qui succeeixo?<\/p>\n
\u2014A ning\u00fa. Les dones de fer feines fan aquestes tasques al vespre.<\/p>\n
\u2014I elles qu\u00e8, han plegat potser?<\/p>\n
\u2014No. El que passa \u00e9s que, tal com ja us en deveu haver adonat, amb el seu servei nocturn no n’hi ha prou. No \u00e9s gens estrany que durant la jornada ja no tinguem teixit sec per desenrotllar, o que trobem un v\u00e0ter sense paper, o fins i tot que una tassa quedi bruta fins al vespre. \u00c9s empipador, sobretot quan rebem executius de fora de Yumimoto.<\/p>\n
En l’espai d’un instant, em vaig demanar en quin aspecte era m\u00e9s empipador, per a un executiu, veure una tassa de v\u00e0ter embrutada per un membre exterior a la seva companyia que per un col\u00b7lega. No vaig tenir temps de trobar la resposta a aquella pregunta d’etiqueta, car Fubuki va concloure, amb un dol\u00e7 somriure:<\/p>\n
\u2014D’ara endavant, i gr\u00e0cies a v\u00f3s, ja no patirem aquests inconvenients.<\/p>\n
I se’n va anar. Jo em vaig trobar tota sola al lloc del meu ascens. Atordida, vaig quedar-me imm\u00f2bil, amb els bra\u00e7os pengim-penjam. Fou llavors que la porta va obrir-se de bell nou per a Fubuki. Com en el teatre, havia tornat per dir-me el m\u00e9s bonic de tot:<\/p>\n
\u2014Me’n descuidava: no cal dir que el vostre servei s’est\u00e9n tamb\u00e9 als lavabos dels homes.<\/p>\n
*<\/p>\n
Recapitulem. De petita, jo volia ser D\u00e9u. Molt r\u00e0pidament, vaig comprendre que era massa demanar i vaig posar una mica d’aigua beneita en el meu vi de missa: seria Jes\u00fas. Per\u00f2 vaig tenir consci\u00e8ncia ben aviat del meu exc\u00e9s d’ambici\u00f3 i vaig acceptar de \u00abfer\u00bb un martiri quan fos gran.<\/p>\n
Ja adulta, vaig decidir de no ser tan megal\u00f2mana i treballar com a int\u00e8rpret en una societat japonesa. Per\u00f2, ai, all\u00f2 estava massa b\u00e9 per a mi i, per tant, vaig haver de davallar un esgla\u00f3 per convertir-me en comptable. Per\u00f2 no hi havia cap mena de fre a la meva fulminant caiguda social. Aix\u00ed \u00e9s que vaig ser traslladada al lloc del res de res. Dissortadament \u2014ho hauria hagut de sospitar\u2014, el res de res encara estava massa b\u00e9 per a mi. I va ser aleshores que vaig rebre la meva \u00faltima destinaci\u00f3: netejadora de v\u00e0ters.<\/p>\n
\u00c9s perm\u00e8s d’extasiar-se en aquest recorregut inexorable des de la divinitat fins als v\u00e0ters. Diuen d’una cantant que pot passar de soprano a contralt quan posseeix una gran tessitura: jo em permeto de subratllar l’extraordin\u00e0ria tessitura dels meus talents, capa\u00e7os de cantar en tots els registres, tant el de D\u00e9u com el de senyora Pip\u00ed.[3]<\/p>\n
Passada l’estupefacci\u00f3, la primera cosa que vaig sentir va ser un estrany alleujament. Quan fregues tasses brutes tens l’avantatge que ja no has de t\u00e9mer de caure m\u00e9s baix.<\/p>\n
*<\/p>\n
Sens dubte podria resumir-se aix\u00ed el que devia haver passat pel cap de Fubuki: \u00abEm persegueixes fins als lavabos? Doncs molt b\u00e9. T’hi quedar\u00e0s.\u00bb<\/p>\n
I m’hi vaig quedar.<\/p>\n
M’imagino que qualsevol, en el meu lloc, hauria plegat. Qualsevol, excepte un nip\u00f3. Donar-me aquell lloc, per part de la meva superior, era una manera de for\u00e7ar-me a deixar la feina. I plegar era perdre el prestigi. Netejar v\u00e0ters, als ulls dels japonesos, no era honorable, per\u00f2 almenys no era perdre el prestigi.<\/p>\n
Dels dos mals, calia escollir el mal menor. Jo havia signat un contracte per un any. Expiraria el 7 de gener de 1991. \u00c9rem al juny. Resistiria. Em portaria tal com ho hauria fet una nipona. En aix\u00f2 no m’escapava pas a la regla: tot estranger que vulgui integrar-se al Jap\u00f3 posa el seu punt d’honor a respectar els costums de l’imperi. \u00c9s ben curi\u00f3s que el contrari sigui absolutament fals: els nipons que s’ofusquen pels mancaments dels altres al seu codi mai no s’escandalitzen de les seves pr\u00f2pies infraccions a les convencions dels altres.<\/p>\n
Jo era conscient d’aquella injust\u00edcia i, aix\u00f2 no obstant, m’hi sotmetia fins al fons. Les actituds m\u00e9s incomprensibles d’una vida s\u00f3n degudes sovint a la persist\u00e8ncia d’un enlluernament de joventut: de petita, la bellesa del meu univers japon\u00e8s m’havia colpit tant que encara funcionava amb aquella reserva afectiva. Ara tenia sota els meus ulls l’horror despectiu d’un sistema que negava all\u00f2 que jo havia estimat i que tanmateix restava fidel a aquells valors en els quals jo ja no creia.<\/p>\n
No vaig perdre el meu prestigi. Durant set mesos, vaig romandre apostada en els lavabos de la companyia Yumimoto.<\/p>\n
Va comen\u00e7ar, doncs, una nova vida. Per estrany que pugui semblar, no vaig tenir la impressi\u00f3 de tocar fons. Ben mirat, aquell ofici era for\u00e7a menys atro\u00e7 que el de comptable \u2014parlo aqu\u00ed del meu lloc de treball de comprovaci\u00f3 de despeses de viatges de negocis. Entre extreure de la meva calculadora, al llarg de la jornada, nombres cada cop m\u00e9s esquizofr\u00e8nics, i extreure rotllos de paper de v\u00e0ter del lloc dels mals endre\u00e7os, no tinc cap mena de dubte.<\/p>\n
En aquell que a partir d’aleshores seria el meu lloc de treball, no em sentia desbordada pels esdeveniments. El meu cervell retardat comprenia la naturalesa dels problemes que li eren plantejats. No es tractava pas de trobar la cotitzaci\u00f3 del marc del 19 de mar\u00e7 per convertir en iens la factura de l’habitaci\u00f3 d’hotel, i despr\u00e9s comparar els meus resultats amb els del senyor corresponent i preguntar-me per qu\u00e8 a ell li sortia 23.254 i a mi 499.212. Calia, simplement, convertir la brut\u00edcia en netedat i l’abs\u00e8ncia de paper en pres\u00e8ncia de paper.<\/p>\n
*<\/p>\n
La higiene sanit\u00e0ria no funciona sense una higiene mental. A tots aquells que no deixaran de trobar indigna la meva submissi\u00f3 a una decisi\u00f3 abjecta, els he de dir aix\u00f2: mai, en cap moment d’aquells set mesos, no vaig tenir la sensaci\u00f3 de ser humiliada.<\/p>\n
Des de l’instant mateix en qu\u00e8 vaig rebre la meva incre\u00efble destinaci\u00f3, vaig entrar en una altra dimensi\u00f3 de l’exist\u00e8ncia: l’univers del rid\u00edcul pur i simple. M’imagino que hi vaig caure per un acte reflex: per suportar els set mesos que m’hi havia d’estar, havia de canviar de refer\u00e8ncies, havia de capgirar tot all\u00f2 que fins aleshores havia tingut com a fites.<\/p>\n
I, per un proc\u00e9s salvador de les meves facultats immunit\u00e0ries, aquest capgirament interior va ser immediat. De seguida, doncs, i dintre del meu cap, el que era brut va passar a ser net, la vergonya va convertir-se en la gl\u00f2ria, la torturadora va esdevenir la v\u00edctima i la sordidesa va tornar-se comicitat.<\/p>\n
Insisteixo en aquest darrer mot: vaig viure en aquells llocs (\u00e9s oport\u00fa que ho expliqui ara) el per\u00edode m\u00e9s divertit de la meva vida que, tanmateix, b\u00e9 n’havia conegut d’altres. Al mat\u00ed, quan el metro em condu\u00efa cap a l’edifici Yumimoto, ja em venien ganes de riure de pensar en all\u00f2 que m’esperava. I quan m’instal\u00b7lava en el meu ministeri, havia de lluitar contra accessos furiosos de riure.<\/p>\n
A la companyia, per a un centenar d’homes, hi devia haver cinc dones, de les quals nom\u00e9s Fubuki havia accedit a l’estatus d’un directiu. Quedaven, doncs, tres empleades que treballaven en altres plantes: i \u00e9s que jo nom\u00e9s estava acreditada per als lavabos del nivell quaranta-quatre. Per conseg\u00fcent, els v\u00e0ters per a dones del quaranta-quatre eren, per dir-ho aix\u00ed, el domini reservat a la meva superior i a mi.<\/p>\n
Entre par\u00e8ntesis, la meva limitaci\u00f3 geogr\u00e0fica al quaranta-quatre demostrava, per si calia, la inutilitat absoluta del meu nomenament. Si all\u00f2 que els militars anomenen elegantment \u00abels rastres de frenada\u00bb representaven una mol\u00e8stia tan gran per als visitants, no veig en quin aspecte resultaven menys inc\u00f2modes a la planta quaranta-tres o a la quaranta-cinc.<\/p>\n
No vaig fer valer aquest argument. Si m’hi hagu\u00e9s deixat anar, no hi ha cap dubte que m’haurien dit: \u00abExacte. D’ara endavant, els lavabos de les altres plantes dependran tamb\u00e9 de la vostra jurisdicci\u00f3.\u00bb Les meves ambicions ja se sentien satisfetes amb la quaranta-quatre.<\/p>\n
El meu capgirament de valors no era un simple fantasma. Fubuki es va veure realment humiliada per all\u00f2 que va interpretar sens dubte com una manifestaci\u00f3 de la meva for\u00e7a inercial. Era ben clar que havia comptat amb la meva dimissi\u00f3. Quedant-me, li feia una mala passada. El deshonor li retornava en plena cara.<\/p>\n
Certament, aquella derrota no va arribar mai a consumar-se en forma de paraules. Tanmateix, vaig tenir-ne proves.<\/p>\n
Aix\u00ed, em va ser donat de topar-me, en els lavabos masculins, amb el senyor Haneda en persona. Aquella trobada va causar-nos a tots dos una gran impressi\u00f3: a mi, perqu\u00e8 m’era dif\u00edcil d’imaginar-me D\u00e9u en aquell indret; i a ell, sens dubte perqu\u00e8 no estava al corrent del meu ascens.<\/p>\n
Va somriure un instant, creient que, d’acord amb la meva llegend\u00e0ria imper\u00edcia, m’havia equivocat de lavabos. Per\u00f2 va parar de somriure quan em va veure retirant el rotllo de teixit que ja no era ni sec ni net i canviant-lo per un de nou. A partir d’aquell moment, ho va entendre tot i ja no va gosar mirar-me. Feia un posat tot inc\u00f2mode.<\/p>\n
No vaig esperar pas que aquell episodi canvi\u00e9s la meva sort. El senyor Haneda era massa bon president per q\u00fcestionar les ordres d’un dels seus subordinats, amb m\u00e9s ra\u00f3 si emanaven de l’\u00fanic directiu de la seva empresa que era del sexe femen\u00ed. Tanmateix, vaig tenir raons per pensar que Fubuki va haver-li de donar explicacions en relaci\u00f3 amb la meva nova destinaci\u00f3 laboral.<\/p>\n
En efecte, l’endem\u00e0, als lavabos de les dones, ella em va dir amb una veu reposada:<\/p>\n
\u2014Si teniu motius de queixa, me’ls heu d’adre\u00e7ar a mi.<\/p>\n
\u2014No m’he queixat pas a ning\u00fa, jo.<\/p>\n
\u2014Ja enteneu perfectament el que vull dir.<\/p>\n
No ho entenia pas tan b\u00e9 com aix\u00f2. Qu\u00e8 hauria hagut de fer per no tenir l’aspecte de queixar-me? Fugir de seguida dels lavabos masculins per fer creure que m’havia equivocat realment de lloc?<\/p>\n
Sempre m\u00e9s vaig adorar la frase de la meva superior: \u00absi teniu motius de queixa\u2026\u00bb El que m\u00e9s m’agradava d’aquest enunciat era el \u00absi\u00bb: era perfectament concebible que jo no tingu\u00e9s cap motiu per queixar-me.<\/p>\n
La jerarquia autoritzava dues persones m\u00e9s a treure’m d’all\u00ed: el senyor Omochi i el senyor Saito.<\/p>\n
No cal dir que el vicepresident no s’amo\u00efnava gens per la meva sort. Al contrari, va ser el m\u00e9s entusiasta en relaci\u00f3 amb el meu nomenament. Quan topava amb mi als v\u00e0ters, em llan\u00e7ava, tot jovial:<\/p>\n
\u2014Est\u00e0 b\u00e9, oi, tenir un lloc de treball?<\/p>\n
Ho deia sense cap ironia. Sens dubte pensava que trobaria en aquella feina aquella realitzaci\u00f3 personal necess\u00e0ria que nom\u00e9s pot tenir el seu origen en el treball. Que una persona tan inepta com jo tingu\u00e9s per fi una pla\u00e7a en la societat constitu\u00efa als seus ulls un esdeveniment positiu. D’altra banda, devia sentir-se alleujat de no haver-me de continuar pagant per no fer res.<\/p>\n
Si alg\u00fa li hagu\u00e9s fet veure que aquella destinaci\u00f3 laboral m’humiliava, hauria exclamat:<\/p>\n
\u2014I qu\u00e8 m\u00e9s? \u00c9s per sota de la seva dignitat? Ella ja pot considerar-se prou afortunada pel simple fet de treballar per a nosaltres.<\/p>\n
El cas del senyor Saito era molt diferent. Semblava profundament disgustat per aquella hist\u00f2ria. M’havia pogut adonar que es moria de por davant Fubuki: ella desprenia quaranta vegades m\u00e9s de for\u00e7a i d’autoritat que no pas ell. Per res del m\u00f3n no hauria gosat intervenir-hi.<\/p>\n
Quan ens trob\u00e0vem als lavabos, un rictus nervi\u00f3s s’apoderava de la seva cara esmerlida. La meva superior tenia ra\u00f3 quan va parlar-me de la humanitat del senyor Saito. Era bo, per\u00f2 pusil\u00b7l\u00e0nime.<\/p>\n
El cas m\u00e9s enutj\u00f3s va ser la meva trobada en aquells llocs amb l’excel\u00b7lent senyor Tenshi. Va entrar i em va veure: va canviar de cara. Passada la primera sorpresa, es va tornar de color taronja. Va murmurar:<\/p>\n
\u2014Am\u00e9lie-san\u2026<\/p>\n
I va aturar-se all\u00ed, comprenent que no s’hi podia dir res m\u00e9s. Va tenir aleshores una actitud sorprenent: va sortir fora de seguida, sense haver efectuat cap de les funcions previstes per a aquell indret.<\/p>\n
No vaig saber si havien desaparegut les seves necessitats o b\u00e9 si se n’havia anat als lavabos d’una altra planta. Em va semblar que, un cop m\u00e9s, el senyor Tenshi havia trobat la soluci\u00f3 m\u00e9s noble: la seva manera de manifestar la seva desaprovaci\u00f3 respecte de la meva sort era boicotejar els lavabos de la planta quaranta-quatre. Car jo no l’hi vaig tornar a veure mai m\u00e9s \u2014i per ang\u00e8lic que fos, no devia pas ser un pur esperit.<\/p>\n
Vaig comprendre molt r\u00e0pidament que havia predicat la bona paraula al seu voltant; ben aviat, cap membre de la secci\u00f3 dels productes lactis ja no va freq\u00fcentar m\u00e9s el meu antre. I a poc a poc vaig anar constatant una desafecci\u00f3 creixent pels lavabos masculins, fins i tot per part d’altres sectors.<\/p>\n
Vaig beneir el senyor Tenshi. A m\u00e9s a m\u00e9s, aquell boicot constitu\u00efa una veritable venjan\u00e7a enfront de Yumimoto: els empleats que optaven per anar m\u00e9s aviat a la planta quaranta-tres perdien, en haver d’esperar l’ascensor, un temps que haurien pogut posar al servei de la companyia. Al Jap\u00f3, aix\u00f2 s’anomena sabotatge: un dels crims nipons m\u00e9s greus, tan odi\u00f3s que fan servir la paraula francesa per designar-lo, ja que cal ser estranger per imaginar una baixesa semblant.<\/p>\n
Aquella solidaritat va commoure el meu cor i va encisar la meva passi\u00f3 filol\u00f2gica: si b\u00e9 l’origen de la paraula \u00abboicot\u00bb \u00e9s un propietari irland\u00e8s de nom Boycott, es pot suposar tanmateix que l’etimologia del seu cognom comporta una al\u00b7lusi\u00f3 a un noi. I, de fet, el bloqueig del meu ministeri va ser exclusivament mascul\u00ed.<\/p>\n
No hi va haver \u00abgirlcot\u00bb. Tot el contrari, Fubuki semblava m\u00e9s empedre\u00efda que mai d’anar al lavabo. Fins i tot va comen\u00e7ar a anar-hi a rentar-s’hi les dents un parell de cops al dia: ning\u00fa no es pot imaginar les conseq\u00fc\u00e8ncies ben\u00e8fiques del seu odi damunt de la seva higiene bucosanit\u00e0ria. Estava tan disgustada perqu\u00e8 jo no havia dimitit que tots els pretextos li eren bons per venir a plantar-me cara.<\/p>\n
Aquell capteniment em divertia. Fubuki creia molestar-me, mentre que, ben al contrari, jo estava encantada de tenir tantes ocasions d’admirar la seva bellesa tempestuosa en aquell gineceu que ens era particular. Cap tocador no va ser tan \u00edntim com els lavabos per a dones de la planta quaranta-quatre: quan la porta s’obria, jo sabia amb coneixement de causa que es tractava de la meva superior, ja que les altres tres dones treballaven a la quaranta-tres. Era, doncs, un lloc clos, com en una obra de Racine, on dues actrius tr\u00e0giques es trobaven diverses vegades al dia per escriure el nou episodi d’una baralla rabiosa de passi\u00f3.<\/p>\n
*<\/p>\n
A poc a poc, la desafecci\u00f3 dels lavabos per part dels senyors de la quaranta-quatre va convertir-se en massa flagrant. Jo nom\u00e9s hi veia pr\u00e0cticament dos o tres espantats o tamb\u00e9 el vicepresident. M’imagino que va ser aquest darrer que s’hi va amo\u00efnar i en va advertir aleshores les autoritats.<\/p>\n
Devia ser un aut\u00e8ntic problema t\u00e0ctic per a ells: per dirigistes que fossin, els poderosos de la companyia no podien pas ordenar a uns executius que anessin a fer les seves necessitats a la seva planta i no a la de sota. D’altra banda, no podien pas tolerar aquell acte de sabotatge. Per conseg\u00fcent, calia reaccionar. Per\u00f2 com?<\/p>\n
La responsabilitat d’aquella inf\u00e0mia va recaure, naturalment, sobre meu. Fubuki va entrar al gineceu i va dir-me amb un aire terrible:<\/p>\n
\u2014Aix\u00f2 no pot continuar. Un cop m\u00e9s, feu sentir inc\u00f2moda la gent del vostre entorn.<\/p>\n
\u2014Qu\u00e8 m\u00e9s he fet ara?<\/p>\n
\u2014Ho sabeu prou b\u00e9.<\/p>\n
\u2014Us juro que no.<\/p>\n
\u2014No us heu adonat que els homes ja no gosen freq\u00fcentar els lavabos de la planta quaranta-quatre? Perden el temps anant als dels altres pisos. La vostra pres\u00e8ncia els engavanya.<\/p>\n
\u2014Ho comprenc. Per\u00f2 no s\u00f3c pas jo que he triat d’estar-m’hi. V\u00f3s ho sabeu perfectament.<\/p>\n
\u2014Insolent! Si f\u00f3ssiu capa\u00e7 de comportar-vos amb dignitat, aquestes coses no passarien.<\/p>\n
Vaig arrufar les celles:<\/p>\n
\u2014No veig qu\u00e8 hi pinta la meva dignitat en tot aix\u00f2.<\/p>\n
\u2014Si us mireu els homes que van al lavabo de la mateixa manera que em mireu a mi, la seva actitud \u00e9s ben f\u00e0cil d’explicar.<\/p>\n
Vaig esclafir a riure:<\/p>\n
\u2014Estigueu tranquil\u00b7la, no me’ls miro de cap manera.<\/p>\n
\u2014Doncs per qu\u00e8 s’hi senten inc\u00f2modes?<\/p>\n
\u2014\u00c9s normal. La simple pres\u00e8ncia d’una persona de l’altre sexe ja \u00e9s prou motiu per intimidar-los.<\/p>\n
\u2014I per qu\u00e8 no en traieu les lli\u00e7ons que se’n deriven?<\/p>\n
\u2014Quines lli\u00e7ons voleu que en tregui?<\/p>\n
\u2014No tornar-hi a ser present! El meu rostre es va il\u00b7luminar:<\/p>\n
\u2014Estic rellevada de les meves funcions als lavabos dels homes? Oh, gr\u00e0cies!<\/p>\n
\u2014Jo no he dit aix\u00f2!<\/p>\n
\u2014Doncs no ho entenc.<\/p>\n
\u2014\u00c9s ben senzill: aix\u00ed que un home hi entri, v\u00f3s en sortiu. I us espereu que hagi marxat per tornar-hi.<\/p>\n
\u2014D’acord. Per\u00f2 quan s\u00f3c al lavabo de dones, no puc saber si hi ha alg\u00fa en el dels homes. Llevat que\u2026<\/p>\n
\u2014Qu\u00e8?<\/p>\n
Vaig adoptar la meva expressi\u00f3 m\u00e9s est\u00fapida i beata.<\/p>\n
\u2014Tinc una idea! N’hi hauria prou d’instal\u00b7lar una c\u00e0mera als v\u00e0ters masculins, amb una pantalla de control al lavabo de les dones. Aix\u00ed sabr\u00e9 en tot moment quan hi puc anar!<\/p>\n
Fubuki se’m va mirar amb consternaci\u00f3.<\/p>\n
\u2014Una c\u00e0mera als lavabos dels homes? No se us acudeix de pensar una mica abans de dir qualsevol cosa?<\/p>\n
\u2014Mentre els homes no ho s\u00e0piguen! \u2014vaig continuar ing\u00e8nuament.<\/p>\n
\u2014Calleu! Sou una imb\u00e8cil!<\/p>\n
\u2014\u00c9s de suposar. Imagineu-vos que hagu\u00e9ssiu donat aquesta pla\u00e7a a una persona intel\u00b7ligent!<\/p>\n
\u2014Amb quin dret em repliqueu?<\/p>\n
\u2014A qu\u00e8 m’arrisco? Us \u00e9s impossible de destinar-me a un lloc de treball inferior.<\/p>\n
Havia anat massa lluny. Vaig pensar que a la meva superior li agafava un infart. Em va apunyalar amb la mirada.<\/p>\n
\u2014Vigileu! No sabeu qu\u00e8 us podria arribar a passar.<\/p>\n
\u2014Digueu-m’ho v\u00f3s.<\/p>\n
\u2014No us refieu. I feu per manera d’abandonar els lavabos masculins quan hi vagi alg\u00fa.<\/p>\n
Va sortir. Em vaig demanar si la seva amena\u00e7a era real o si, simplement, faronejava.<\/p>\n
*<\/p>\n
Vaig obeir, doncs, la nova consigna, alleujada de no haver de freq\u00fcentar tant un lloc on, en dos mesos, havia tingut l’aclaparador privilegi de descobrir que el mascle nip\u00f3 no era del tot distingit. Si la japonesa vivia terroritzada pel m\u00e9s petit soroll produ\u00eft per la seva persona, el japon\u00e8s en canvi se’n preocupava ben poc.<\/p>\n
Fins i tot estant-m’hi menys sovint, vaig constatar tanmateix que els executius de la secci\u00f3 dels productes lactis no havien repr\u00e8s els seus h\u00e0bits en la planta quaranta-quatre: seguint l’impuls del seu cap, el boicot continuava. Gr\u00e0cies eternes en siguin donades al senyor Tenshi.<\/p>\n
En realitat, d’en\u00e7\u00e0 del meu nomenament, anar als lavabos de l’empresa s’havia convertit en un acte pol\u00edtic.<\/p>\n
L’home que encara sovintejava els lavabos de la quaranta-quatre volia dir: \u00abLa meva submissi\u00f3 a l’autoritat \u00e9s absoluta i tant me fa que aix\u00f2 humili\u00ef els estrangers. D’altra banda, aquests darrers no tenen cabuda a can Yumimoto.\u00bb<\/p>\n
Aquell que refusava d’anar-hi expressava aquesta opini\u00f3: \u00abRespectar els meus superiors no m’impedeix pas de conservar el meu esperit cr\u00edtic en relaci\u00f3 amb algunes de les seves decisions. D’altra banda, crec que Yumimoto hi guanyaria col\u00b7locant estrangers en alguns llocs de responsabilitat on podrien ser-nos \u00fatils.\u00bb<\/p>\n
Mai uns v\u00e0ters no havien estat el teatre d’un debat ideol\u00f2gic que impliqu\u00e9s una aposta tan important.<\/p>\n
*<\/p>\n
Tota exist\u00e8ncia coneix el seu dia de traumatisme primal, aquell que divideix aquesta vida en un abans i un despr\u00e9s: n’hi ha prou amb el seu record, per furtiu i tot que sigui, per quedar-se immobilitzat en un terror irracional, animal i incurable.<\/p>\n
Els lavabos de dones de la companyia eren meravellosos, car estaven il\u00b7luminats per una finestra de vidre. Aquella finestra havia pres en el meu univers un lloc important\u00edssim: em passava hores i hores dreta, amb el front clavat al vidre, jugant a llan\u00e7ar-me al buit. Veia caure el meu cos, m’imbu\u00efa d’aquella caiguda fins al vertigen. Per aquesta ra\u00f3, puc afirmar que mai no em vaig avorrir ni un sol minut al meu lloc de treball.<\/p>\n
Em trobava justament en ple exercici de defenestraci\u00f3 quan va esclatar un altre drama. Vaig sentir que la porta s’obria al meu darrere. No podia ser ning\u00fa m\u00e9s que Fubuki; aix\u00ed i tot, no era el soroll net i r\u00e0pid de la meva torturadora empenyent la porta. Era com si haguessin tirat la porta a terra. I els passos que van seguir no eren els d’uns escarpins, sin\u00f3 els d’un ieti en zel, feixucs i encadenats.<\/p>\n
Tot plegat va desenvolupar-se molt de pressa i amb prou feines vaig tenir el temps de girar-me per veure com la massa del vicepresident es llan\u00e7ava sobre meu.<\/p>\n
Un microsegon d’estupor (\u00abD\u00e9u dels cels! Un home \u2014en la mesura que aquell sac de greix fos un home\u2014 al lavabo de les dones!\u00bb) i, tot seguit, una eternitat de p\u00e0nic.<\/p>\n
Em va agafar com King Kong s’apoderava de la noia rosseta i em va arrossegar cap a fora. Jo era una joguina entre els seus bra\u00e7os. La meva por va assolir el s\u00fammum quan vaig veure que se m’enduia al lavabo dels homes.<\/p>\n
Em van tornar a la mem\u00f2ria les amenaces de Fubuki: \u00abNo sabeu qu\u00e8 us podria arribar a passar.\u00bb No havia faronejat, no. Ara pagaria pels meus pecats. El cor em va parar de bategar. El meu cervell va escriure el seu testament.<\/p>\n
Recordo haver pensat: \u00abEt violar\u00e0 i t’assassinar\u00e0. S\u00ed, per\u00f2 per quin ordre? Tant de bo que et mati primer!\u00bb<\/p>\n
En aquells mateixos moments, un home es disposava a rentar-se les mans als lavabos. Per\u00f2, ai, la pres\u00e8ncia d’aquella tercera persona no va semblar que canvi\u00e9s gens ni mica els designis del senyor Omochi. Va obrir la porta d’un v\u00e0ter i m’hi va llan\u00e7ar dintre.<\/p>\n
\u00abHa arribat la teva hora\u00bb, vaig dir-me.<\/p>\n
Llavors es va posar a cridar tres s\u00edl\u00b7labes d’una manera convulsiva. El meu terror era tan gran que no entenia res: pensava que aquell devia ser l’equivalent del \u00abbanzai!\u00bb dels kamikazes en el cas molt prec\u00eds de la viol\u00e8ncia sexual.<\/p>\n
En el punt m\u00e9s alt del seu furor, va continuar cridant aquells tres sons. Tot d’una, es va fer la llum i vaig poder identificar els seus borborigmes:<\/p>\n
\u2014No p\u00eap\u00e2! No p\u00eap\u00e2!<\/p>\n
\u00c9s a dir, en nipoameric\u00e0:<\/p>\n
\u2014No paper! No paper!<\/p>\n
Aix\u00ed doncs, el vicepresident havia escollit aquella delicada manera per avisar-me que faltava paper en aquell indret.<\/p>\n
Vaig tocar el dos discretament cap al lloc dels mals endre\u00e7os del qual posse\u00efa la clau i vaig tornar corrent amb les cames fent-me figa i els bra\u00e7os carregats de rotllos. El senyor Omochi va mirar com els posava, va udolar alguna cosa que no devia ser pas un compliment, va llan\u00e7ar-me fora i es va a\u00efllar al v\u00e0ter ja degudament prove\u00eft.<\/p>\n
Amb l’\u00e0nima feta una pelleringa, me’n vaig anar a refugiar als lavabos de les dones. Vaig arraulir-me en un rac\u00f3 i em vaig posar a plorar ll\u00e0grimes analfabetes.<\/p>\n
Com per atzar, aquell va ser justament l’instant que va escollir Fubuki per venir a rentar-se les dents. Pel mirall vaig observar com, amb la boca escumosa de dent\u00edfric, em veia sanglotar. Els ulls li saltaven d’alegria.<\/p>\n
Un instant, vaig odiar la meva superior fins al punt de desitjar-li la mort. Pensant de sobte en la coincid\u00e8ncia entre el seu cognom i un mot llat\u00ed que venia a tomb, vaig estar a punt de cridar-li: \u00abMemento mori!\u00bb<\/p>\n
*<\/p>\n
Sis anys abans, m’havia agradat molt\u00edssim una pel\u00b7l\u00edcula japonesa titulada Furyo \u2014el t\u00edtol angl\u00e8s era Merry Christmas, mister Lawrence. L’acci\u00f3 passava en el curs de la guerra del Pac\u00edfic, cap al 1944. Un escamot de soldats brit\u00e0nics es trobava presoner en un camp militar nip\u00f3. Entre un angl\u00e8s (David Bowie) i un cap japon\u00e8s (Ryuichi Sakamoto) es trenaven all\u00f2 que alguns manuals escolars anomenen unes \u00abrelacions paradoxals\u00bb.<\/p>\n
Potser a causa de la meva tendra edat d’aleshores, vaig trobar aquell film d’Oshima particularment trasbalsador, sobretot les escenes de t\u00e8rbola confrontaci\u00f3 entre els dos herois. La cosa s’acabava amb una condemna a mort de l’angl\u00e8s per part del nip\u00f3.<\/p>\n
Una de les escenes m\u00e9s delicioses d’aquell llargmetratge era aquella en qu\u00e8, cap al final, el japon\u00e8s se n’anava a contemplar la seva v\u00edctima mig morta. Havia escollit com a suplici colgar-li el cos a terra deixant-li emergir \u00fanicament el cap exposat al sol: aquell enginy\u00f3s estratagema matava el presoner de tres maneres alhora \u2014de set, de fam i d’insolaci\u00f3.<\/p>\n
Era encara m\u00e9s apropiada pel fet que el ros brit\u00e0nic tenia una carnaci\u00f3 susceptible de rostir-se. I quan el cap guerrer, r\u00edgid i digne, se n’anava a recollir-se damunt de l’objecte de la seva \u00abrelaci\u00f3 paradoxal\u00bb, el rostre del moribund tenia el color d’un rosbif molt cuit, una mica ennegrit. Jo tenia setze anys i em semblava que aquella manera de morir era una bonica prova d’amor.<\/p>\n
No podia evitar de veure una semblan\u00e7a de situaci\u00f3 entre aquella hist\u00f2ria i les meves tribulacions a la companyia Yumimoto. Certament, el c\u00e0stig que jo sofria era diferent. Per\u00f2, tanmateix, era presonera de guerra en un campament nip\u00f3 i la meva torturadora era d’una bellesa equivalent, com a m\u00ednim, a la de Ryuichi Sakamoto.<\/p>\n
Un dia, mentre es rentava les mans, li vaig preguntar si havia vist aquella pel\u00b7l\u00edcula. Va dir que s\u00ed. Jo devia trobar-me en un dia d’aud\u00e0cia, car vaig prosseguir:<\/p>\n
\u2014Us va agradar?<\/p>\n
\u2014La m\u00fasica estava b\u00e9. Ll\u00e0stima que expliqui una hist\u00f2ria falsa.<\/p>\n
(Sense saber-ho, Fubuki practicava el revisionisme soft que caracteritza molta gent jove del pa\u00eds del Sol Naixent: els seus compatriotes no tenien res a reprotxar-se en relaci\u00f3 amb l’\u00faltima guerra i les seves incursions a l’\u00c0sia tenien com a objectiu protegir els ind\u00edgenes contra els nazis. Jo no estava pas en situaci\u00f3 de discutir-ho amb ella.)<\/p>\n
\u2014Crec que cal veure-hi una met\u00e0fora \u2014vaig limitar-me a dir.<\/p>\n
\u2014Una met\u00e0fora de qu\u00e8?<\/p>\n
\u2014De la relaci\u00f3 amb l’altre. Per exemple, de les relacions entre v\u00f3s i jo.<\/p>\n
Va mirar-me amb perplexitat, amb l’aspecte de preguntar-se qu\u00e8 m\u00e9s havia arribat a rumiar aquella retardada mental.<\/p>\n
\u2014S\u00ed \u2014vaig continuar\u2014. Entre v\u00f3s i jo, hi ha la mateixa difer\u00e8ncia que entre Ryuichi Sakamoto i David Bowie. L’Orient i l’Occident. Darrere el conflicte aparent, la mateixa curiositat rec\u00edproca, els mateixos malentesos amagant un desig real de comprendre’s.<\/p>\n
M’esfor\u00e7ava en va a utilitzar l\u00edtotes ben asc\u00e8tiques, per\u00f2 m’adonava que ja anava massa lluny.<\/p>\n
\u2014No \u2014va dir s\u00f2briament la meva superior.<\/p>\n
\u2014Per qu\u00e8?<\/p>\n
Qu\u00e8 replicaria? Podia escollir entre moltes possibilitats: \u00abNo sento cap mena de curiositat per v\u00f3s\u00bb, o \u00abno tinc cap desig d’entendre’m amb v\u00f3s\u00bb, o \u00abquina petul\u00e0ncia, gosar comparar la vostra sort a la d’un presoner de guerra!\u00bb, o b\u00e9 \u00abentre aquells dos personatges hi havia quelcom de t\u00e8rbol que en cap cas no penso repetir\u00bb.<\/p>\n
Per\u00f2 no. Fubuki va ser molt h\u00e0bil. Amb una veu neutra i educada, es va limitar a donar-me una resposta que darrere la seva cortesia era ben contundent, d’altra banda:<\/p>\n
\u2014Trobo que no us assembleu gens a en David Bowie.<\/p>\n
Calia recon\u00e8ixer que tenia tota la ra\u00f3.<\/p>\n
*<\/p>\n
Jo no hi parlava pr\u00e0cticament mai, en aquell lloc de treball que aleshores era el meu. No estava prohibit i, tanmateix, una regla no escrita m’ho impedia. Curiosament, quan es duu a terme una tasca tan poc llu\u00efda, l’\u00fanica manera de preservar l’honor consisteix a callar.<\/p>\n
En efecte, si una netejadora de v\u00e0ters enraona gaire, es t\u00e9 tend\u00e8ncia a creure que est\u00e0 contenta amb el seu treball, que es troba en el lloc que li escau i que aquesta ocupaci\u00f3 li permet de realitzar-se fins al punt d’inspirar-li el desig de xerrar.<\/p>\n
Per contra, si calla, \u00e9s que viu el seu treball com una mortificaci\u00f3 monacal. Desdibuixada en el seu mutisme, duu a terme la seva missi\u00f3 expiat\u00f2ria en remissi\u00f3 dels pecats de la humanitat. Bernanos parla de l’aclaparadora banalitat del mal; la netejadora de v\u00e0ters, per la seva banda, coneix l’aclaparadora banalitat de la dejecci\u00f3, sempre la mateixa a desgrat de les seves repugnants difer\u00e8ncies.<\/p>\n
El seu silenci parla de la seva consternaci\u00f3. \u00c9s la carmelita dels v\u00e0ters.<\/p>\n
Jo, doncs, amb m\u00e9s ra\u00f3 encara, callava i pensava. Per exemple, a despit de no assemblar-me gens a en David Bowie, trobava que la meva comparan\u00e7a era ben s\u00f2lida. Hi havia realment una situaci\u00f3 assimilable entre el meu cas i el seu. I \u00e9s que, ben mirat, per haver-me atribu\u00eft un lloc tan porc, calia realment que els sentiments de Fubuki en relaci\u00f3 amb mi no fossin nets del tot.<\/p>\n
Ella tenia altres subordinats. I jo no era pas l’\u00fanica persona que odiava i menyspreava. N’hauria pogut martiritzar d’altres. I en canvi nom\u00e9s exercia la seva crueltat contra mi. Devia ser un privilegi.<\/p>\n
Vaig decidir de veure-hi una elecci\u00f3.<\/p>\n
*<\/p>\n
Aquestes p\u00e0gines poden donar a entendre que jo no tenia cap altra vida fora de Yumimoto. Aix\u00f2 no \u00e9s exacte. Fora de la companyia, tenia una exist\u00e8ncia ben lluny de ser buida o insignificant.<\/p>\n
Aix\u00f2 no obstant, he decidit de no parlar-ne aqu\u00ed. Primer de tot perqu\u00e8 no toca. I despr\u00e9s perqu\u00e8, vistos els meus horaris de treball, aquella vida privada era com a m\u00ednim limitada en el temps.<\/p>\n
Per\u00f2 sobretot per una ra\u00f3 d’ordre esquizofr\u00e8nic: quan jo era a la feina, als lavabos de la planta quaranta-quatre de Yumimoto, disposada a fregar els vestigis de les immund\u00edcies d’un executiu qualsevol, m’era impossible de concebre que fora d’aquell edifici, onze estacions de metro enll\u00e0, hi hagu\u00e9s un indret amb gent que m’estimava, que em respectava i que no veien cap mena de relaci\u00f3 entre una escombreta de v\u00e0ter i jo.<\/p>\n
Quan aquella part nocturna de la meva vida quotidiana em venia al pensament al meu lloc de treball, no podia evitar de pensar el seg\u00fcent: \u00abNo. T’has inventat aquella casa i aquells individus. Si et fa l’efecte que existeixen des de fa m\u00e9s temps que la teva nova destinaci\u00f3 laboral, no \u00e9s m\u00e9s que una il\u00b7lusi\u00f3. Obre els ulls: \u00bfquant pesa la carn d’aquells preciosos humans davant l’eternitat de la cer\u00e0mica dels sanitaris? Recorda aquelles fotos de ciutats bombardejades: la gent \u00e9s morta, les cases estan arrasades, per\u00f2 els lavabos s’aixequen encara orgullosament al cel, penjats damunt les canonades en erecci\u00f3. Quan l’Apocalipsi haur\u00e0 completat la seva obra, les ciutats ja no seran res m\u00e9s que boscos de v\u00e0ters. La dol\u00e7a cambra on dorms, les persones que estimes, s\u00f3n creacions compensat\u00f2ries del teu esperit. \u00c9s t\u00edpic dels \u00e9ssers que exerceixen un ofici lamentable crear-se all\u00f2 que Nietzsche anomena un rere-m\u00f3n, un parad\u00eds terrenal o celestial en el qual s’esforcen de creure per consolar-se de la seva infecta condici\u00f3. El seu ed\u00e8n mental \u00e9s tant m\u00e9s bell com m\u00e9s vil \u00e9s la seva tasca. Creu-me: res no existeix fora dels v\u00e0ters de la planta quaranta-quatre. Tot \u00e9s ara i aqu\u00ed.\u00bb<\/p>\n
Aleshores m’acostava a la finestra de vidre, recorria amb l’esguard les onze estacions de metro i mirava al final del trajecte: cap casa no hi era visible ni pensable. \u00ab\u00c9s ben clar: aquella casa tranquil\u00b7la nom\u00e9s \u00e9s el fruit de la teva imaginaci\u00f3.\u00bb<\/p>\n
Ja nom\u00e9s em quedava clavar el front al vidre i llan\u00e7ar-me per la finestra. Jo era l’\u00fanica persona del m\u00f3n a qui li havia passat aquell miracle: all\u00f2 que em va salvar la vida, va ser la defenestraci\u00f3.<\/p>\n
Encara avui, hi deu haver pelleringues del meu cos escampades per tota la ciutat.<\/p>\n
*<\/p>\n
Van anar passant els mesos. Cada dia, el temps perdia la seva consist\u00e8ncia. Jo era incapa\u00e7 de determinar si passava de pressa o a poc a poc. La meva mem\u00f2ria comen\u00e7ava a funcionar com un dip\u00f2sit d’aigua. Al vespre, tirava la cadena. Un raspall mental eliminava els darrers rastres de brut\u00edcia.<\/p>\n
Neteja ritual que no servia de res, ja que, cada mat\u00ed, la tassa del meu cervell tornava a trobar la porqueria.<\/p>\n
Com ja ho ha remarcat el com\u00fa dels mortals, els lavabos s\u00f3n un indret propici a la meditaci\u00f3. Per a mi, que m’hi havia tornat carmelita, van ser l’ocasi\u00f3 de reflexionar. I hi vaig comprendre una cosa important: i \u00e9s que, al Jap\u00f3, la vida \u00e9s l’empresa.<\/p>\n
Certament, \u00e9s una veritat que ja ha estat escrita en molts tractats d’economia consagrats a aquell pa\u00eds. Per\u00f2 hi ha tot un mur de difer\u00e8ncia entre llegir una frase en un assaig i viure-la de deb\u00f2. Jo podia penetrar-me aleshores del que significava per als membres de la companyia Yumimoto i per a mi.<\/p>\n
El meu calvari no era pas pitjor que el seu. Solament era m\u00e9s degradant. Amb aix\u00f2 no n’hi havia prou perqu\u00e8 jo enveg\u00e9s la posici\u00f3 dels altres. Era tan miserable com la meva.<\/p>\n
Els comptables que es passaven deu hores al dia copiant unes xifres eren, als meus ulls, unes v\u00edctimes sacrificades a l’altar d’una divinitat desprove\u00efda de grandesa i de misteri. Des de tota l’eternitat, els humils han consagrat la seva vida a unes realitats que els depassaven: per\u00f2 almenys, abans, podien atribuir alguna causa m\u00edstica a tot aquell embolic. Ara, ja no podien il\u00b7lusionar-se. Donaven la seva vida per no res.<\/p>\n
El Jap\u00f3 \u00e9s el pa\u00eds on la taxa de su\u00efcidis \u00e9s m\u00e9s elevada, com tothom ja sap. Per la meva banda, el que em sorpr\u00e8n \u00e9s que el su\u00efcidi no hi sigui encara m\u00e9s freq\u00fcent.<\/p>\n
I fora de l’empresa, qu\u00e8 \u00e9s el que esperava a tots aquells comptables que tenien el cervell esbandit de tants nombres? La cervesa obligat\u00f2ria amb uns col\u00b7legues tan trepanats com ells mateixos, unes hores de metro abarrotat, una esposa ja adormida, uns infants ja cansats, el son que et xucla com un lavabo que desguassa, les rares vacances en qu\u00e8 ning\u00fa no sap qu\u00e8 fer: no res que mereixi el nom de vida.<\/p>\n
El pitjor de tot \u00e9s pensar que, a escala mundial, aquesta gent s\u00f3n uns privilegiats.<\/p>\n
*<\/p>\n
Va arribar el desembre, el mes de la meva dimissi\u00f3. Aquest mot pot sorprendre: m’atansava al final del meu contracte, de manera que no es tractava pas de dimitir. Doncs s\u00ed. No podia limitar-me a esperar el vespre del 7 de gener de 1991 i anar-me’n despr\u00e9s d’encaixar algunes mans. En un pa\u00eds on, fins ta ben poc, amb contracte o sense, la gent estava llogada per a tota la vida, no es podia abandonar una feina sense posar-hi les formes.<\/p>\n
Per respectar la tradici\u00f3, doncs, havia de presentar la meva dimissi\u00f3 a cadascun dels esglaons jer\u00e0rquics, \u00e9s a dir quatre vegades, comen\u00e7ant per baix de tot de la pir\u00e0mide: primer a Fubuki, despr\u00e9s al senyor Saito, despr\u00e9s al senyor Omochi i, finalment, al senyor Haneda.<\/p>\n
Jo em preparava mentalment per a aquella cerim\u00f2nia. No cal dir que observaria la regla principal: no queixar-me.<\/p>\n
D’altra banda, havia rebut una consigna paternal: en cap cas aquest assumpte no havia d’enterbolir les bones relacions entre B\u00e8lgica i el pa\u00eds del Sol Naixent. Aix\u00ed doncs, no havia de deixar entendre que cap nip\u00f3 de l’empresa s’hagu\u00e9s portat malament amb mi. Els \u00fanics motius que podria invocar \u2014car hauria d’explicar les raons per les quals abandonava un lloc tan avantatj\u00f3s\u2014 serien uns arguments enunciats en primera persona del singular.<\/p>\n
Des d’un punt de vista l\u00f2gic, aix\u00f2 m’estalviava el dif\u00edcil problema d’escollir: significava que m’havia de carregar tots els errors al meu damunt. Una actitud com aquesta no deixaria de ser rid\u00edcula, per\u00f2 jo ja partia del principi que els assalariats de Yumimoto m’estarien agra\u00efts de veure’m adoptar-la per tal d’ajudar-los a no perdre el seu prestigi i m’interromprien protestant: \u00abNo parleu malament de v\u00f3s, sou un bon element!\u00bb<\/p>\n
Vaig sol\u00b7licitar una entrevista amb la meva superior. Em va citar al final de la tarda en un despatx buit. En el moment de trobar-me-la, un dimoni va murmurar dins del meu cap: \u00abDigues-li que, com a senyora Pip\u00ed, pots guanyar m\u00e9s en una altra banda.\u00bb Em va costar molt d’emmordassar aquell diable i estava a punt de riure com una boja quan em vaig asseure al davant de la noia bonica.<\/p>\n
El dimoni va escollir aquell instant per xiuxiuejar-me aquest altre suggeriment: \u00abDigues-li que nom\u00e9s et quedar\u00e0s si posen als v\u00e0ters un platet on cada usuari haur\u00e0 de dipositar cinquanta iens.\u00bb<\/p>\n
Em vaig mossegar l’interior de les galtes per conservar la meva seriositat. Per\u00f2 era tan dif\u00edcil que aleshores no aconseguia parlar.<\/p>\n
Fubuki va sospirar:<\/p>\n
\u2014I doncs? M’heu de dir alguna cosa?<\/p>\n
Per amagar la boca recargolant-se, vaig abaixar el cap tant com vaig poder, la qual cosa em va conferir una aparen\u00e7a d’humilitat que devia satisfer la meva superior.<\/p>\n
\u2014S’acosta el final del meu contracte i us volia anunciar, amb tota la recan\u00e7a de qu\u00e8 s\u00f3c capa\u00e7, que no podr\u00e9 renovar-lo.<\/p>\n
La meva veu era la de la inferior arquet\u00edpica, tota submisa i temorenca.<\/p>\n
\u2014Ah no? I per qu\u00e8? \u2014va demanar-me secament.<\/p>\n
Quina pregunta tan formidable! De manera que jo no era l’\u00fanica que feia com\u00e8dia. M’hi vaig emmotllar, doncs, amb aquesta caricatura de resposta:<\/p>\n
\u2014La companyia Yumimoto m’ha donat grans i m\u00faltiples ocasions per demostrar les meves capacitats. Sempre l’hi agrair\u00e9. Dissortadament, jo no m’he pogut mostrar a l’al\u00e7ada de l’honor que m’havia concedit.<\/p>\n
Em vaig haver d’aturar per mossegar-me altra vegada l’interior de les galtes, de tan c\u00f2mic que trobava el que estava dient. En canvi, no va semblar pas que Fubuki ho trob\u00e9s divertit, ja que va dir:<\/p>\n
\u2014Exacte. I segons v\u00f3s, per qu\u00e8 no hi heu estat, a l’al\u00e7ada?<\/p>\n
No vaig poder impedir d’aixecar el cap per mirar-la amb estupefacci\u00f3: era possible que em pregunt\u00e9s per qu\u00e8 no havia estat a l’al\u00e7ada dels v\u00e0ters de l’empresa? Tan desmesurada era, la seva necessitat d’humiliar-me? I si era aix\u00ed, quina podia ser, doncs, la veritable naturalesa dels seus sentiments en relaci\u00f3 amb mi?<\/p>\n
Amb els meus ulls clavats en els seus, per no equivocar-me sobre la seva reacci\u00f3, vaig pronunciar la seg\u00fcent enormitat:<\/p>\n
\u2014Perqu\u00e8 no tenia prou capacitat intel\u00b7lectual.<\/p>\n
No m’importava tant saber quines capacitats intel\u00b7lectuals eren necess\u00e0ries per netejar una tassa bruta com, sobretot, veure si una prova de submissi\u00f3 tan grotesca seria del gust de la meva torturadora.<\/p>\n
El seu rostre de japonesa ben educada va romandre imm\u00f2bil i inexpressiu, i vaig haver d’observar el sism\u00f2graf per detectar la lleugera crispaci\u00f3 de les seves mand\u00edbules provocada per la meva resposta: s’ho passava b\u00e9.<\/p>\n
No s’aturaria, doncs, en un cam\u00ed tan bo per la ruta del plaer. Va continuar:<\/p>\n
\u2014Jo tamb\u00e9 ho crec. I quin \u00e9s, segons v\u00f3s, l’origen d’aquesta incapacitat?<\/p>\n
La resposta venia tota sola. Jo em divertia molt:<\/p>\n
\u2014\u00c9s la inferioritat del cervell occidental amb relaci\u00f3 al cervell nip\u00f3.<\/p>\n
Encantada per la meva docilitat envers els seus desitjos, Fubuki va trobar una r\u00e8plica equitativa:<\/p>\n
\u2014Hi ha alguna cosa d’aix\u00f2, certament. Aix\u00ed i tot, tampoc no cal exagerar la inferioritat del cervell occidental mitj\u00e0. No trobeu que aquesta incapacitat prov\u00e9 sobretot d’una defici\u00e8ncia pr\u00f2pia del vostre cervell?<\/p>\n
\u2014Ben cert que s\u00ed.<\/p>\n
\u2014Al comen\u00e7ament, vaig pensar que ten\u00edeu el desig de fer sabotatge a Yumimoto. Jureu-me que no ho f\u00e8ieu a posta, de ser tan est\u00fapida.<\/p>\n
\u2014Ho juro.<\/p>\n
\u2014Aix\u00ed doncs, sou conscient de la vostra defici\u00e8ncia?<\/p>\n
\u2014S\u00ed. La companyia Yumimoto m’ha ajudat a adonar-me’n.<\/p>\n
El rostre de la meva superior es mantenia impassible, per\u00f2 jo li notava en la veu que se li assecava la boca. Estava contenta de proporcionar-li, finalment, un moment de voluptuositat.<\/p>\n
\u2014L’empresa, doncs, us ha prestat un gran servei.<\/p>\n
\u2014Li n’estar\u00e9 plena de gratitud per tota l’eternitat.<\/p>\n
Adorava el gir surrealista que anava prenent aquell intercanvi que hissava Fubuki cap a un set\u00e8 cel inesperat. En el fons, era un moment molt commovedor.<\/p>\n
\u00abEstimada tempesta de neu, si puc, per tan poca despesa, ser l’instrument de la teva fru\u00efci\u00f3, sobretot no et sentis inc\u00f2moda, ataca’m amb els teus borrallons aspres i durs, amb les teves pedres de gel tallades com s\u00edlex, els teus n\u00favols s\u00f3n tan gr\u00e0vids de r\u00e0bia, accepto de ser la mortal perduda en la muntanya sobre la qual ells descarreguen la seva c\u00f2lera, rebo en plena cara els seus mil esquitxos de saliva gla\u00e7ats, no em costa gens i, en canvi, \u00e9s un bell espectacle la teva necessitat de fer osques en la meva pell a cops d’insult, dispares de manera inofensiva, estimada tempesta de neu, m’he negat que m’embenessin els ulls davant el teu escamot d’execuci\u00f3, car feia tant de temps que esperava veure el plaer en la teva mirada.\u00bb<\/p>\n
Vaig pensar que n’havia quedat plenament sadollada, ja que aleshores em va fer aquesta pregunta que em va semblar purament formal:<\/p>\n
\u2014I ara, qu\u00e8 penseu fer?<\/p>\n
No tenia cap intenci\u00f3 de parlar-li dels manuscrits que estava escrivint. Me’n vaig sortir amb una banalitat:<\/p>\n
\u2014Potser podria donar classes de franc\u00e8s.<\/p>\n
La meva superior va esclafir un riure despectiu.<\/p>\n
\u2014Donar classes! V\u00f3s! V\u00f3s us creieu capa\u00e7 de donar classes!<\/p>\n
Reconsagrada tempesta de neu, sempre ben prove\u00efda de municions!<\/p>\n
Vaig comprendre que encara en volia m\u00e9s. De manera que no podia pas respondre-li com una beneita que tenia un diploma de professora.<\/p>\n
Vaig abaixar el cap.<\/p>\n
\u2014Teniu ra\u00f3, encara no s\u00f3c prou conscient dels meus l\u00edmits.<\/p>\n
\u2014En efecte. Francament, quin ofici podr\u00edeu exercir?<\/p>\n
Calia que li don\u00e9s acc\u00e9s al paroxisme de l’\u00e8xtasi.<\/p>\n
En l’antic protocol imperial nip\u00f3, est\u00e0 estipulat que cal adre\u00e7ar-se a l’Emperador amb \u00abestupor i tremolors\u00bb. Sempre he adorat aquesta f\u00f3rmula que s’adiu tan b\u00e9 al paper dels actors en les pel\u00b7l\u00edcules de samurais, quan s’adrecen als seus caps, amb la veu traumatitzada per un respecte sobrehum\u00e0.<\/p>\n
Aix\u00ed doncs, vaig posar-me la m\u00e0scara de l’estupor i vaig comen\u00e7ar a tremolar. Vaig submergir un esguard ple de basarda en el de la noia i vaig balbucejar:<\/p>\n
\u2014Creieu que em voldran en la recollida d’escombraries?<\/p>\n
\u2014S\u00ed! \u2014va dir ella amb una mica massa d’entusiasme.<\/p>\n
Va respirar amb una gran alenada. Me n’havia sortit.<\/p>\n
Tot seguit vaig haver de presentar la dimissi\u00f3 al senyor Saito. Va citar-me tamb\u00e9 en un despatx buit, per\u00f2 a difer\u00e8ncia de Fubuki semblava inc\u00f2mode quan vaig asseure’m davant seu.<\/p>\n
\u2014S’atansa el final del meu contracte i volia anunciar-vos amb recan\u00e7a que no podr\u00e9 renovar-lo.<\/p>\n
El rostre del senyor Saito va crispar-se en una muni\u00f3 de tics. Com que no aconseguia traduir tota aquella m\u00edmica, vaig continuar el meu n\u00famero:<\/p>\n
\u2014La companyia Yumimoto m’ha donat m\u00faltiples ocasions per demostrar les meves capacitats. Sempre l’hi agrair\u00e9. Dissortadament, jo no m’he pogut mostrar a l’al\u00e7ada de l’honor que m’havia concedit.<\/p>\n
El cos petit i feble del senyor Saito va agitar-se en tot de sobresalts nerviosos. Feia la impressi\u00f3 que el que jo li contava l’incomodava molt.<\/p>\n
\u2014Am\u00e9lie-san\u2026<\/p>\n
Els seus ulls escorcollaven per tots els racons de la sala, com si hi haguessin de trobar un paraula per dir. Jo el planyia.<\/p>\n
\u2014Saito-san?<\/p>\n
\u2014Jo\u2026 nosaltres\u2026 em sap tan de greu. Jo no hauria volgut que les coses anessin d’aquesta manera.<\/p>\n
Un japon\u00e8s que s’excusi de deb\u00f2 \u00e9s quelcom que passa aproximadament una vegada per segle. Vaig quedar horroritzada que el senyor Saito hagu\u00e9s consentit per a mi una humiliaci\u00f3 semblant. I era encara m\u00e9s injust considerant que ell no havia tingut cap paper en les meves destitucions successives.<\/p>\n
\u2014No us ha de saber greu. Les coses han anat de la millor manera possible. I el meu pas per la vostra societat m’ha ensenyat moltes coses.<\/p>\n
I en aix\u00f2, realment, no mentia.<\/p>\n
\u2014Teniu projectes? \u2014va preguntar-me amb un somriure hipertens i gentil.<\/p>\n
\u2014No us amo\u00efneu per mi. Segur que trobar\u00e9 alguna cosa.<\/p>\n
Pobre senyor Saito! Era jo que l’havia de reconfortar. Malgrat la seva relativa ascensi\u00f3 professional, era un nip\u00f3 entre milers, alhora esclau i botx\u00ed d’un sistema que segur que no li agradava per\u00f2 que mai no denigraria, per feblesa i manca d’imaginaci\u00f3.<\/p>\n
*<\/p>\n
Va arribar el torn del senyor Omochi. Estava morta de por pensant que m’hi hauria de tornar a trobar tota sola al seu despatx. Vaig equivocar-me: el vicepresident estava d’un humor excel\u00b7lent.<\/p>\n
Va veure’m i va exclamar:<\/p>\n
\u2014Am\u00e9lie-san!<\/p>\n
Ho va dir d’aquella manera nipona i formidable que consisteix a confirmar l’exist\u00e8ncia d’una persona tot llan\u00e7ant-ne el nom a l’aire.<\/p>\n
Havia parlat amb la boca plena. M\u00e9s que el so de la seva veu jo intentava diagnosticar la naturalesa d’aquell aliment. Devia ser past\u00f3s, enganxif\u00f3s, aquella mena de cosa que despr\u00e9s cal desenganxar-se amb la llengua durant molta estona. No prou adherent al paladar, tanmateix, per ser algun caramel. Massa greix\u00f3s per ser pega dol\u00e7a. Massa esp\u00e8s per ser una esponja de merenga tova. Misteri.<\/p>\n
Em vaig llan\u00e7ar en la meva lletania, ara ja molt rodada:<\/p>\n
\u2014S’atansa el final del meu contracte i volia anunciar-vos amb recan\u00e7a que no podr\u00e9 renovar-lo.<\/p>\n
La llaminadura, posada sobre els seus genolls, em quedava tapada per la taula. Se’n va endur una altra raci\u00f3 cap a la boca: els dits gruixuts em van amagar aquell carregament, que va ser engolit sense que pogu\u00e9s apreciar-ne el color. Me’n vaig sentir contrariada.<\/p>\n
L’ob\u00e8s es devia adonar de la meva curiositat pel seu aliment, car va despla\u00e7ar el paquet i me’l va posar davant dels ulls. Per a gran sorpresa meva, vaig veure una xocolata d’un color verd p\u00e0l\u00b7lid.<\/p>\n
Perplexa, vaig al\u00e7ar cap al vicepresident un esguard tot ple d’angoixa:<\/p>\n
\u2014\u00c9s xocolata del planeta Mart?<\/p>\n
Va posar-se a xisclar de tant riure. Sanglotava convulsivament:<\/p>\n
\u2014Kassei no chokor\u00eato! Kassei no chokor\u00eato!<\/p>\n
\u00c9s a dir: \u00abXocolata de Mart! Xocolata de Mart!\u00bb<\/p>\n
Jo trobava que era una manera ben sorprenent de rebre la meva dimissi\u00f3. I aquella hilaritat plena de colesterol em feia estar molt inc\u00f2moda. S’anava inflant i jo ja veia venir el moment en qu\u00e8 una crisi card\u00edaca el deixaria estenallat sota els meus ulls. Com ho explicaria a les autoritats? \u00abHavia vingut a presentar-li la dimissi\u00f3. I aix\u00f2 el va matar.\u00bb Cap membre de la companyia Yumimoto no s’empassaria aquella versi\u00f3: jo era el tipus d’empleada la marxa de la qual sols podia ser una excel\u00b7lent not\u00edcia.<\/p>\n
Pel que fa a la hist\u00f2ria de la xocolata verda, ning\u00fa no se la creuria. Ning\u00fa no es mor a causa d’una rajola de xocolata, per m\u00e9s que tingui color de clorofil\u00b7la. La tesi de l’assassinat es revelaria molt m\u00e9s cre\u00efble. I no eren precisament m\u00f2bils el que a mi em faltaven.<\/p>\n
En resum, calia esperar que el senyor Omochi no la diny\u00e9s, car jo hauria estat la culpable ideal.<\/p>\n
Ja em disposava a llan\u00e7ar la meva segona can\u00e7oneta per tallar de cop aquell tif\u00f3 de riure quan l’ob\u00e8s va precisar:<\/p>\n
\u2014\u00c9s xocolata blanca amb mel\u00f3 verd, una especialitat de Hokkaido. Exquisida. Han sabut reconstruir a la perfecci\u00f3 el gust del mel\u00f3 japon\u00e8s. Teniu, tasteu-ne.<\/p>\n
\u2014No, gr\u00e0cies.<\/p>\n
A mi m’agradava el mel\u00f3 japon\u00e8s, per\u00f2 la idea d’aquell gust barrejat amb el de la xocolata blanca em repugnava realment. Per obscures raons, la meva negativa va irritar el vicepresident. De manera que va repetir la seva ordre de forma educada:<\/p>\n
\u2014Meshiagatte kudasai.<\/p>\n
\u00c9s a dir: \u00abSisplau, feu-me el favor de menjar-ne.\u00bb<\/p>\n
Vaig dir que no.<\/p>\n
Va comen\u00e7ar a abaixar els nivells de llenguatge:<\/p>\n
\u2014Tabete.<\/p>\n
\u00c9s a dir: \u00abMengeu-ne.\u00bb<\/p>\n
Vaig dir que no.<\/p>\n
Va cridar:<\/p>\n
\u2014Taberu!<\/p>\n
\u00c9s a dir: \u00abEndrapa!\u00bb<\/p>\n
Vaig dir que no.<\/p>\n
Va explotar de c\u00f2lera:<\/p>\n
\u2014Vejam, mentre no s’hagi acabat el vostre contracte, b\u00e9 m’heu d’obeir!<\/p>\n
\u2014I qu\u00e8 hi fa, que en mengi o no?<\/p>\n
\u2014Insolent! No m’heu de fer preguntes! Heu d’executar les meves ordres.<\/p>\n
\u2014Quin risc corro, si no obeeixo? Que em foteu fora? Aix\u00f2 ja m’estaria b\u00e9.<\/p>\n
De seguida mateix, em vaig adonar que havia anat massa lluny. Nom\u00e9s calia veure l’expressi\u00f3 del senyor Omochi per comprendre que les bones relacions belgojaponeses estaven a punt de ressentir-se’n.<\/p>\n
El seu infart semblava imminent. Me’n vaig anar a Canossa:<\/p>\n
\u2014Disculpeu-me.<\/p>\n
Ell va trobar prou al\u00e8 per rugir:<\/p>\n
\u2014Endrapa!<\/p>\n
Era el meu c\u00e0stig. Qui hauria pogut pensar que menjar-se xocolata verda constituiria un acte de pol\u00edtica internacional?<\/p>\n
Vaig allargar la m\u00e0 cap al paquet pensant que, al jard\u00ed de l’Ed\u00e8n, les coses potser van passar d’aquella manera: Eva no tenia cap desig d’endrapar la poma, per\u00f2 una serp obesa, v\u00edctima d’una crisi de sadisme tan sobtada com inexplicable, l’hi havia obligat.<\/p>\n
Vaig trencar-ne una presa verdosa i me la vaig endur cap a la boca. El que m\u00e9s em desagradava era sobretot aquell color. Vaig mastegar: per a gran vergonya meva, vaig trobar que era ben lluny de ser dolenta.<\/p>\n
\u2014\u00c9s deliciosa \u2014vaig dir a contracor.<\/p>\n
\u2014Ha! ha! \u00c9s bona, oi, la xocolata del planeta Mart?<\/p>\n
L’home triomfava. Les relacions japonesobelgues tornaven a ser excel\u00b7lents.<\/p>\n
Quan em vaig haver empassat la causa del casus belli, vaig encetar la continuaci\u00f3 del meu n\u00famero:<\/p>\n
\u2014La companyia Yumimoto m’ha donat m\u00faltiples ocasions per demostrar les meves capacitats. Sempre l’hi agrair\u00e9. Dissortadament, jo no m’he pogut mostrar a l’al\u00e7ada de l’honor que m’havia concedit.<\/p>\n
Desconcertat de primer, sens dubte perqu\u00e8 havia oblidat totalment de qu\u00e8 havia vingut a parlar-li, el senyor Omochi va esclafir a riure.<\/p>\n
En la meva dol\u00e7a candidesa, m’havia imaginat que humiliant-me d’aquella manera per a la bona salut de la seva reputaci\u00f3, rebaixant-me a mi mateixa per no tenir cap retret per adre\u00e7ar-los, suscitaria protestes educades, del tipus: \u00abS\u00ed, dona, s\u00ed que est\u00e0veu a l’al\u00e7ada!\u00bb<\/p>\n
I ja era la tercera vegada que deixava anar el meu rotllo i mai no hi havia hagut denegaci\u00f3 de cap classe. Fubuki, lluny de q\u00fcestionar les meves mancances, havia tingut inter\u00e8s a precisar que el meu cas era m\u00e9s greu encara. El senyor Saito, per inc\u00f2mode que se sent\u00eds per les meves desventures, no havia q\u00fcestionat tampoc la just\u00edcia de la meva autodenigraci\u00f3. Pel que fa al vicepresident, no sols no trobava res a criticar en les meves al\u00b7legacions, sin\u00f3 que les rebia amb una hilaritat de les m\u00e9s entusiastes.<\/p>\n
Aquella constataci\u00f3 em va recordar el que deia Andr\u00e9 Maurois: \u00abNo parleu massa malament de v\u00f3s mateix: se us acabaran creient.\u00bb<\/p>\n
L’ogre va treure’s de la butxaca un mocador, es va eixugar les ll\u00e0grimes de tan riure i, davant del meu estupor, es va mocar, la qual cosa \u00e9s al Jap\u00f3 un dels s\u00fammums de la grolleria. Tan baix havia caigut, doncs, que podien buidar-se el nas davant meu sense cap mena de vergonya?<\/p>\n
A continuaci\u00f3, va sospirar:<\/p>\n
\u2014Am\u00e9lie-san!<\/p>\n
No hi va afegir res m\u00e9s. En vaig treure la conclusi\u00f3 que, per a ell, l’assumpte ja estava liquidat. Aix\u00ed \u00e9s que em vaig aixecar, vaig saludar i me’n vaig anar discretament.<\/p>\n
Ja nom\u00e9s em quedava D\u00e9u.<\/p>\n
*<\/p>\n
Mai no vaig ser tan nipona com presentant la dimissi\u00f3 al president. Davant d’ell, la meva incomoditat era ben sincera i s’expressava per mitj\u00e0 d’un somriure crispat entretallat per uns singlots ofegats.<\/p>\n
El senyor Haneda em va rebre amb una extrema gentilesa al seu despatx immens i llumin\u00f3s.<\/p>\n
\u2014S’atansa el final del meu contracte i volia anunciar-vos amb recan\u00e7a que no podr\u00e9 renovar-lo.<\/p>\n
\u2014\u00c9s clar. Us comprenc.<\/p>\n
Era el primer de comentar la meva decisi\u00f3 amb humanitat.<\/p>\n
\u2014La companyia Yumimoto m’ha donat m\u00faltiples ocasions per demostrar les meves capacitats. Sempre l’hi agrair\u00e9. Dissortadament, jo no m’he pogut mostrar a l’al\u00e7ada de l’honor que m’havia concedit.<\/p>\n
Va reaccionar de seguida.<\/p>\n
\u2014Aix\u00f2 no \u00e9s pas veritat, ho sabeu prou b\u00e9. La vostra col\u00b7laboraci\u00f3 amb el senyor Tenshi va demostrar que ten\u00edeu excel\u00b7lents capacitats en els terrenys que us escauen.<\/p>\n
Ah, almenys!<\/p>\n
Va afegir-hi, sospirant:<\/p>\n
\u2014No heu tingut sort, no vau arribar en un bon moment. Us dono la ra\u00f3 de marxar, per\u00f2 sapigueu que, si un dia canvieu de parer, sereu benvinguda. Certament no s\u00f3c pas l’\u00fanic que us trobar\u00e0 a faltar.<\/p>\n
Jo estava conven\u00e7uda que s’equivocava en aquest punt. Per\u00f2 no per aix\u00f2 em va commoure pas menys. Parlava amb una bondat tan convincent que gaireb\u00e9 vaig estar trista d’abandonar aquella empresa.<\/p>\n
*<\/p>\n
Any nou: tres dies de descans ritual i obligatori. Una ociositat tan gran t\u00e9 alguna cosa de traum\u00e0tica per als japonesos.<\/p>\n
Durant tres dies i tres nits, ni tan sols est\u00e0 perm\u00e8s de cuinar. Es mengen plats freds, preparats per endavant i dipositats en uns magn\u00edfics pots de laca.<\/p>\n
Entre els aliments de festa, hi ha els omochi: uns pastissos d’arr\u00f2s pels quals, abans, em delia. Aquell any, per raons onom\u00e0stiques, no me’ls vaig poder empassar.<\/p>\n
Quan m’acostava un omochi a la boca, tenia la certesa que rugiria: \u00abAm\u00e9lie-san!\u00bb i esclafiria un riure llard\u00f3s.<\/p>\n
*<\/p>\n
Retorn a la companyia nom\u00e9s per tres dies de feina. El m\u00f3n sencer tenia els ulls posats en Kuwait i nom\u00e9s pensava en el 15 de gener.<\/p>\n
Jo, per la meva banda, tenia els ulls posats en la finestra de vidre dels lavabos i nom\u00e9s pensava en el 7 de gener: era el meu ultim\u00e0tum.<\/p>\n
El mat\u00ed del 7 de gener, no m’ho podia creure: havia esperat tant aquella data\u2026 Em semblava que treballava a can Yumimoto des de feia deu anys.<\/p>\n
Vaig passar el dia als v\u00e0ters de la planta quaranta-quatre en una atmosfera de religiositat: efectuava els m\u00e9s petits gestos amb la solemnitat d’un sacerdoci. Quasi em sabia greu de no poder comprovar la sent\u00e8ncia de la vella carmelita: \u00abAl Carmel, els trenta primers anys s\u00f3n els m\u00e9s dif\u00edcils.\u00bb<\/p>\n
Cap a les sis de la tarda, despr\u00e9s d’haver-me rentat les mans, me’n vaig anar a estr\u00e8nyer les d’alguns individus que, per raons diverses, m’havien deixat entendre que em consideraven com un \u00e9sser hum\u00e0. La m\u00e0 de Fubuki no va formar part del lot. Em sabia greu, m\u00e9s que res perqu\u00e8 no li guardava cap mena de ranc\u00fania: vaig obligar-me a no saludar-la nom\u00e9s per amor propi. D’altra banda, vaig trobar est\u00fapida aquella actitud: preferir el meu propi orgull a la contemplaci\u00f3 d’un rostre excepcional era sens dubte un mal c\u00e0lcul.<\/p>\n
A dos quarts de set, vaig tornar al Carmel per darrera vegada. Els lavabos de dones estaven deserts. La lletjor de la llum de ne\u00f3 no va impedir-me pas que em sent\u00eds el cor tot encongit: set mesos \u2014de la meva vida? No; del meu temps en aquest planeta\u2014 havien transcorregut all\u00ed. No hi havia cap motiu per sentir-se nost\u00e0lgic. I tanmateix se’m feia un nus a la gola.<\/p>\n
Instintivament, vaig caminar cap a la finestra. Vaig clavar el meu front al vidre i vaig saber que era all\u00f2 el que enyoraria: no tothom pot dominar la ciutat des de l’al\u00e7ada d’un pis quaranta-quatre.<\/p>\n
La finestra era la frontera entre la llum horrible i l’admirable foscor, entre els v\u00e0ters i l’infinit, entre l’higi\u00e8nic i l’impossible de rentar, entre el dip\u00f2sit de l’aigua i el cel. Mentre hi hagu\u00e9s finestres, el m\u00e9s petit hum\u00e0 de la terra tindria la seva part de llibertat.<\/p>\n
Una \u00faltima vegada, vaig llan\u00e7ar-me al buit. Vaig veure com queia el meu cos.<\/p>\n
Quan vaig haver acontentat la meva set de defenestraci\u00f3, vaig abandonar l’edifici Yumimoto. No m’hi van tornar a veure mai m\u00e9s.<\/p>\n
*<\/p>\n
Uns quants dies m\u00e9s tard, vaig tornar cap a Europa.<\/p>\n
El 14 de gener de 1991, vaig comen\u00e7ar a escriure un manuscrit que portava per t\u00edtol Higiene de l’assass\u00ed.<\/p>\n
El 15 de gener era la data de l’ultim\u00e0tum americ\u00e0 contra l’Iraq. El 17 de gener, va esclatar la guerra.<\/p>\n
El 18 de gener, a l’altra punta del planeta, Fubuki Mon va fer trenta anys.<\/p>\n
*<\/p>\n
El temps, d’acord amb el seu vell costum, va anar passant.<\/p>\n
El 1992, va ser publicada la meva primera novel\u00b7la.<\/p>\n
El 1993, vaig rebre una carta de T\u00f2quio. El text estava redactat aix\u00ed:<\/p>\n
\u00abAm\u00e9lie-san,<\/p>\n
Enhorabona.<\/p>\n
Mori Fubuki.\u00bb<\/p>\n
Aquesta paraula m’havia de plaure, \u00e9s clar. Per\u00f2 contenia un detall que em va encisar en un alt\u00edssim grau: estava escrita en japon\u00e8s.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El senyor Haneda era el superior del senyor Omochi, que era el superior del senyor Saito, que era el superior de la senyoreta Mori, que era la meva superior. I jo, jo no era la superior de ning\u00fa. Es podrien … Continua llegint