{"id":9484,"date":"2021-04-08T16:38:20","date_gmt":"2021-04-08T14:38:20","guid":{"rendered":"https:\/\/www.beseit.net\/?p=9484"},"modified":"2021-04-08T16:45:52","modified_gmt":"2021-04-08T14:45:52","slug":"les-llengues-a-lestat-frances-entre-el-renaixement-i-la-desaparicio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.beseit.net\/?p=9484","title":{"rendered":"Les lleng\u00fces a l\u2019estat franc\u00e8s: entre el renaixement i la desaparici\u00f3"},"content":{"rendered":"

L’Assemblea francesa ha aprovat avui la primera llei de protecci\u00f3 i promoci\u00f3<\/span><\/a> de les anomenades lleng\u00fces regionals, la qual esdev\u00e9 una base legal per a la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica<\/strong>, reconeix la retolaci\u00f3 biling\u00fce i permet de posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en franc\u00e8s, com la ‘\u00f1’ del bret\u00f3 i els accents propis del catal\u00e0.<\/span>
\n<\/span><\/p>\n

Malgrat ser l’\u00fanica llengua oficial, d’\u00fas generalitzat, la llengua francesa<\/strong> no ha tingut sempre aquesta preponder\u00e0ncia al territori. Ha estat arran d’una pol\u00edtica estatal premeditada que s’ha homogene\u00eftzat a tots els indrets i aspectes de la vida social.
\n<\/span><\/p>\n

Abans de la formaci\u00f3 de l’estat modern, la situaci\u00f3 era molt diferent. Fa nom\u00e9s dos segles, el 1806, en ocasi\u00f3 del cens de poblaci\u00f3, es va fer una enquesta ling\u00fc\u00edstica a tots els municipis de l’Imperi franc\u00e8s sobre la llengua materna dels habitants.
\n<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
\n<\/span><\/p>\n

M\u00e9s del 40% de la poblaci\u00f3 parlava una de les lleng\u00fces avui minoritzades, i prop d’un ter\u00e7 de l’actual territori franc\u00e8s era de domini ling\u00fc\u00edstic occit\u00e0. La divisi\u00f3 natural era: al sud de l’estat, es parlava la llengua d’oc (en totes les seves varietats) i a la meitat nord, les lleng\u00fces d’o\u00efl, a la qual pertany el franc\u00e8s, per\u00f2 tamb\u00e9 el picard, el normand i el gal\u00b7l\u00f3.
\n<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
\n<\/span><\/p>\n

A m\u00e9s, a la zona que podr\u00edem considerar la perif\u00e8ria, hi trobem tot un seguit de lleng\u00fces repartides, la majoria, en m\u00e9s d’un estat: el basc, el catal\u00e0, el flamenc i el cors. El bret\u00f3, per la seva banda, es troba exclusivament a la Bretanya, tot i que comparteix vincles estrets amb la resta de lleng\u00fces celtes (com el ga\u00e8lic, el gal\u00b7l\u00e8s i el c\u00f2rnic).
\n<\/span><\/p>\n

El trencament de la transmissi\u00f3
\n<\/strong><\/span><\/p>\n

La situaci\u00f3 actual \u00e9s molt diferent de la que pod\u00edem trobar temps enrere. Una enquesta del 2011 conclou que, entre les lleng\u00fces pr\u00f2pies, el 93% dels ciutadans de la Fran\u00e7a metropolitana parlen exclusivament franc\u00e8s.
\n<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
\n<\/span><\/p>\n

Les lleng\u00fces que mantenen m\u00e9s vitalitat s\u00f3n el cors (42% de parlants) i l’alsaci\u00e0 (43%), per\u00f2 tampoc no s’han salvat d’un descens generalitzat aquestes darreres d\u00e8cades. En el cas del cors, per exemple, trobem que el 1977 un 80% dels habitants de l’illa de C\u00f2rsega sabien la llengua pr\u00f2pia. El 1995, el percentatge havia disminu\u00eft fins al 64% i, a principi del nou segle, ja s’havia situat per sota de la meitat de la poblaci\u00f3.
\n<\/span><\/p>\n

La principal causa d’aquest descens \u00e9s el trencament de la transmissi\u00f3 entre generacions. A Als\u00e0cia, dels habitants que parlen la llengua pr\u00f2pia, un 91% la parla amb els avis i nom\u00e9s un 39% amb els fills. Un problema especialment greu si tenim en compte que el 95% de la poblaci\u00f3 l’ha apresa en el si familiar. Aquest \u00e9s un factor generalitzat a totes les lleng\u00fces. En el cas del bret\u00f3, la mitjana d’edat dels parlants \u00e9s setanta anys.
\n<\/span><\/p>\n

El proc\u00e9s de la ‘vergonha’
\n<\/strong><\/span><\/p>\n

La situaci\u00f3 de les lleng\u00fces, que han passat de ser dominants al seu territori a gaireb\u00e9 desapar\u00e8ixer en molts casos, no ha estat pas un proc\u00e9s natural, ni de bon tros, sin\u00f3 que hi ha hagut una pol\u00edtica estatal planificada.
\n<\/span><\/p>\n

Primer, es va eliminar la identitat hist\u00f2rica dels habitants. Les unitats administratives no han respectat les fronteres culturals, ans al contrari, els noms han estat sistem\u00e0ticament eliminats i els territoris, dividits. Un exemple \u00e9s el de la Bretanya, que va veure com la ciutat de Nantes quedava fora de la seva regi\u00f3. De la mateixa manera, Occit\u00e0nia ha quedat separada en cinc regions, sense respectar-ne les fronteres interiors, com \u00e9s el cas del Llenguadoc i la Gascunya.
\n<\/span><\/p>\n

A m\u00e9s, totes les lleis han anat dirigides a fer del franc\u00e8s l’\u00fanica llengua de les institucions, l’administraci\u00f3 i l’ex\u00e8rcit, obligant-ne l’\u00fas a qualsevol acte p\u00fablic. L’escola obligat\u00f2ria, instaurada per Jules Ferry a final del segle XX, va esdevenir una instituci\u00f3 clau.
\n<\/span><\/p>\n

La pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica va ser la de desprestigiar-les, tractant-les simplement com a dialectes, i es va estendre l’estigma que utilitzar-les com a llengua materna era perjudicial. Els alumnes que es resistien a parlar en franc\u00e8s rebien c\u00e0stigs f\u00edsics i psicol\u00f2gics.
\n<\/span><\/p>\n

Tot plegat va emp\u00e8nyer a un sentiment d’humiliaci\u00f3 i vergonya, a la vergonha<\/em>, en occit\u00e0, tot i que va ser extensible a la resta de lleng\u00fces. I aix\u00f2 va comportar una substituci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica generalitzada en pocs anys.
\n<\/span><\/p>\n

Una lenta revaloritzaci\u00f3
\n<\/strong><\/span><\/p>\n

Tot i que l’estat franc\u00e8s t\u00e9 una visi\u00f3 centralista, amb una \u00fanica llengua oficial, una part de la poblaci\u00f3 ha mantingut viva la cultura pr\u00f2pia i ha ajudat a la presa de consci\u00e8ncia, cosa que s’ha tradu\u00eft en moviments culturals i, en alguns casos, pol\u00edtics.
\n<\/span><\/p>\n

Un primer reconeixement va ser la llei Deixonne (1951), que va introduir de manera t\u00edmida les anomenades lleng\u00fces regionals a l’ensenyament. Una enquesta recent mostrava que el 70% dels ciutadans francesos era favorable al reconeixement de la diversitat ling\u00fc\u00edstica, un percentatge que arribava al 85% en els territoris on tenen llengua pr\u00f2pia.
\n<\/span><\/p>\n

L’any 2008, una reforma constitucional va passar a considerar les lleng\u00fces un valor patrimonial. A m\u00e9s, l’estat franc\u00e8s va signar una part dels articles de la Carta Europea de Lleng\u00fces Regionals o Minorit\u00e0ries, per\u00f2 no l’ha ratificat mai.
\n<\/span><\/p>\n

Qualsevol aven\u00e7, per\u00f2, \u00e9s limitat pel franc\u00e8s, que no pot perdre la posici\u00f3 preeminent respecte de la resta de lleng\u00fces. Ni en l’\u00e0mbit institucional, ni en l’administratiu ni en el social. Un exemple clar va ser la gran pol\u00e8mica que hi va haver quan el president del parlament cors va fer servir la seva llengua en la sessi\u00f3 constitutiva.
\n<\/span><\/p>\n

La recuperaci\u00f3 de les lleng\u00fces
\n<\/strong><\/span><\/p>\n

En el cas de C\u00f2rsega, la voluntat de recuperaci\u00f3 cultural s’ha tradu\u00eft tamb\u00e9 en l’\u00e0mbit pol\u00edtic. Els partits sobiranistes, partidaris de la cooficialitat, governen l’illa des del 2015.
\n<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 hi ha partits amb un pes significatiu a la Bretanya, el Pa\u00eds Basc i Als\u00e0cia, amb prop d’un 10% dels vots, per\u00f2 limitats per un sistema electoral majoritari. La incapacitat d’arribar a les institucions ha fet que la pol\u00edtica la facin els partits d’\u00e0mbit estatal, amb m\u00e9s sensibilitat o menys en funci\u00f3 del territori.
\n<\/span><\/p>\n

Una de les pol\u00edtiques habituals ha estat la creaci\u00f3 d’oficines p\u00fabliques de la llengua, com \u00e9s el cas de l’occit\u00e0, el bret\u00f3 i el basc. S\u00f3n organismes p\u00fablics que tenen com a objectiu promoure’n la transmissi\u00f3 i l’\u00fas.
\n<\/span><\/p>\n

En el cas del Pa\u00eds Basc, la mancomunitat de municipis, la primera instituci\u00f3 basca de la rep\u00fablica francesa, creada el 2017, ha reconegut oficialment el basc i l’occit\u00e0 com a lleng\u00fces pr\u00f2pies. Un acte simb\u00f2lic que ha anat acompanyat de suport al foment, la senyalitzaci\u00f3 biling\u00fce i l’\u00fas en comunicacions oficials.
\n<\/span><\/p>\n

Finalment, cal remarcar la introducci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica a l’escola. Malgrat que el resultat \u00e9s encara clarament insuficient per a la superviv\u00e8ncia de la llengua, ha perm\u00e8s la transmissi\u00f3 i que hi hagi nous parlants. Gran part d’aquesta tasca l’han feta escoles associatives que practiquen la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i que cada any tenen m\u00e9s alumnes.
\n<\/span><\/p>\n

Segons dades oficials, uns 272.000 alumnes (un 2%) reben\u00a0<\/span><\/a>l’ensenyament d’algunes de les lleng\u00fces minoritzades \u201372.000 dels quals dins l’escola biling\u00fce. Principalment, l’alsaci\u00e0 (73.000), l’occit\u00e0 (62.000), el bret\u00f3 (35.000) i el cors (34.000).
\n<\/span><\/p>\n

En l’\u00e0mbit de les escoles associatives, l’any 1969 es va crear la primera ikastola<\/em> d’Iparralde, que actualment ja acull prop de 3.700 alumnes. Passa igual amb l’escola Diwan (immersi\u00f3 en bret\u00f3), que t\u00e9 4.063 alumnes i les Calandretes (en occit\u00e0), que acullen 3.937 alumnes.
\n<\/span><\/p>\n

A Catalunya Nord, el 29,4% dels alumnes de prim\u00e0ria rep alguna mena d’ensenyament en catal\u00e0, un 9,1% dels quals en escoles immersives com Arrels i la Bressola (la primera va n\u00e9ixer el 1976) o biling\u00fces; i la resta com a assignatura optativa.
\n<\/span><\/p>\n

Un canvi insuficient?
\n<\/strong><\/span><\/p>\n

L’aprenentatge a l’escola t\u00e9 un ampli suport a tots els territoris amb una llengua pr\u00f2pia, prop del 70% en tots els casos, per\u00f2 amb una oferta i una velocitat insuficient per a la superviv\u00e8ncia de les lleng\u00fces. En bona part, per culpa d’un suport institucional massa d\u00e8bil.
\n<\/span><\/p>\n

En el cas del bret\u00f3, ha crescut l’\u00fas entre els joves de 15 anys a 19, el 90% d’ells l’ha apr\u00e8s a l’escola. Per\u00f2, alhora, com que \u00e9s una llengua envellida, en deu anys ha perdut un 30% dels parlants. De la mateixa manera, en el cas del catal\u00e0, per cada parlant nou que es guanya a l’escola, se’n perden deu.
\n<\/span><\/p>\n

\"\"Parlants del basc al Pa\u00eds Basc (Iparralde). Resultats de la Sisena enquesta socioling\u00fc\u00edstica 2016.
\n<\/span><\/p>\n

L’Oficina P\u00fablica de la Llengua Basca arriba a la mateixa conclusi\u00f3. Malgrat que aquests darrers anys s’ha pogut mantenir el nombre de parlants, el percentatge ha continuat disminuint i encara hi ha una dada m\u00e9s greu, que \u00e9s que continua minvant el seu \u00fas social. Els qui parlen basc tant o m\u00e9s que franc\u00e8s passen d’un 9,6% el 2006 a un 8,1% el 2016.
\n<\/span><\/p>\n

Tot i que evita el retroc\u00e9s entre els m\u00e9s joves, molt sovint \u00e9s una “llengua d’escola”, i fora d’aquest \u00e0mbit no es fa servir. Els parlants mateixos prefereixen relegar-la a l’\u00e0mbit privat, perqu\u00e8, malgrat ser la seva llengua materna, la majoria no l’han estudiada, de manera que sovint hi ha una mancan\u00e7a en el llenguatge t\u00e8cnic per a parlar-la a la feina o en altres \u00e0mbits de la vida p\u00fablica.
\n<\/span><\/p>\n

A m\u00e9s, com que \u00e9s apartada de l’administraci\u00f3, de les grans superf\u00edcies i dels mitjans de comunicaci\u00f3, els m\u00e9s joves no hi tenen inter\u00e8s, m\u00e9s enll\u00e0 del valor patrimonial que li atorguen.
\n<\/span><\/p>\n

Una de les claus per a la superviv\u00e8ncia \u00e9s que la llengua sigui \u00fatil. Per exemple, en el cas del catal\u00e0, la resta del pa\u00eds hi t\u00e9 molt a veure. Nom\u00e9s un 5,7% de la poblaci\u00f3 nord-catalana en fa un \u00fas habitual, per\u00f2 un 34% el fa servir quan va a Catalunya Sud. L’intercanvi cultural i el fet que es faci servir entre els sud-catalans que van al nord \u00e9s clau. Una pol\u00edtica tamb\u00e9 aplicable al flamenc i el basc.
\n<\/span><\/p>\n

La capacitat de trobar aquest espai, tamb\u00e9 en els \u00e0mbits social, econ\u00f2mic i pol\u00edtic, ser\u00e0 determinant, primer, per a la superviv\u00e8ncia de les lleng\u00fces i, posteriorment, per a la seva recuperaci\u00f3. Dem\u00e0, una demostraci\u00f3 de for\u00e7a per a evitar que reculin els t\u00edmids aven\u00e7os assolits pot ser un nou pas en la defensa de l’occit\u00e0 i la resta de lleng\u00fces.
\n<\/span><\/p>\n


\n<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’Assemblea francesa ha aprovat avui la primera llei de protecci\u00f3 i promoci\u00f3 de les anomenades lleng\u00fces regionals, la qual esdev\u00e9 una base legal per a la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, reconeix la retolaci\u00f3 biling\u00fce i permet de posar als noms i cognoms … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-9484","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-retall-de-diaris"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/9484","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=9484"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/9484\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9496,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/9484\/revisions\/9496"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=9484"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=9484"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=9484"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}