{"id":9878,"date":"2021-09-25T09:37:47","date_gmt":"2021-09-25T07:37:47","guid":{"rendered":"https:\/\/www.beseit.net\/?p=9878"},"modified":"2021-09-26T12:27:00","modified_gmt":"2021-09-26T10:27:00","slug":"en-directe-el-tribunal-sard-deixa-lliure-el-president-puigdemont","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.beseit.net\/?p=9878","title":{"rendered":"Sardenya: la naci\u00f3 de les cinc lleng\u00fces"},"content":{"rendered":"

\"\"\/
\n\t\t<\/span><\/p>\n

\n\u00a0<\/p>\n

Al llarg de la segona meitat del segle XX, l’itali\u00e0, llengua de la rep\u00fablica, ha anat guanyant pres\u00e8ncia a l’illa de Sardenya gr\u00e0cies a la posici\u00f3 de privilegi institucional que ostenta. Malgrat aix\u00f2 el sard i les altres lleng\u00fces de l’illa, entre les quals el catal\u00e0, mantenen una pres\u00e8ncia important i van recuperant terreny a les institucions. La setmana passada, el Consell de Sardenya, l’organisme d’autogovern, va aprovar una llei de regulaci\u00f3 integral de la llengua sarda i de les altres que li s\u00f3n pr\u00f2pies, com el catal\u00e0 de l’Alguer, amb vint-i-cinc vots a favor i vint en contra.
\n<\/span><\/p>\n

El sard, la llengua que defineix l’illa<\/strong>
\n\t\t\t
De les quatre lleng\u00fces que s’hi han parlat tradicionalment, el sard, evidentment, \u00e9s la m\u00e9s important. No solament perqu\u00e8 \u00e9s la m\u00e9s parlada i m\u00e9s estesa sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 \u00e9s la que defineix la identitat pr\u00f2pia de l’illa. Les altres tres lleng\u00fces, el catal\u00e0, el cors i el l\u00edgur s\u00f3n testimonis del paper de Sardenya com a cru\u00eflla de camins, un paper que n’ha marcat la hist\u00f2ria a trav\u00e9s dels segles. Aix\u00ed hi van arribar el catal\u00e0 i el l\u00edgur i aix\u00ed es va expandir el cors al sud de l’estret de Bonifacio.
\n<\/span><\/p>\n


\n\t\t\t\t\"\"\/<\/span>
\n\t\t\t<\/span><\/span><\/p>\n

De totes les lleng\u00fces rom\u00e0niques, el sard \u00e9s considerada la m\u00e9s conservadora, la que encara avui s’assembla m\u00e9s al llat\u00ed, i la m\u00e9s influenciada pel catal\u00e0, a causa de l’ocupaci\u00f3 catalano-aragonesa de l’illa. Les enquestes socioling\u00fc\u00edstiques afirmen que un 80% de la poblaci\u00f3 l’ent\u00e9n i que prop del 60% la pot parlar i l’empra com a idioma habitual. De fet, en els espais propis de les altres lleng\u00fces tamb\u00e9 hi ha penetrat fortament, com l’itali\u00e0.
\n<\/span><\/p>\n

El sard ha hagut de resistir, sobretot despr\u00e9s de la segona guerra mundial, un atac constant que passava per vincular-lo a un estatus social inferior i presentar l’itali\u00e0 com a una garantia de promoci\u00f3 econ\u00f2mica i social. Per\u00f2 als anys setanta va comen\u00e7ar una reacci\u00f3 pol\u00edtica i cultural a favor d’aquesta llengua que, si b\u00e9 no n’ha capgirat la situaci\u00f3, sembla haver aturat els pitjors efectes del menyspreu intel\u00b7lectual, com la negaci\u00f3, fins i tot, de la categoria de llengua.
\n<\/span><\/p>\n

Malgrat aix\u00f2, la seva pres\u00e8ncia est\u00e0 molt lluny de ser normal a l’escola o als mitjans de comunicaci\u00f3, tend\u00e8ncia que la llei votada la setmana passada intenta revertir, proposant-ne la introducci\u00f3 curricular a l’escola, juntament amb les tres altres lleng\u00fces de l’illa. Recentment el govern insular tamb\u00e9 ha fet un conveni per tal que sigui present en diversos informatius radiof\u00f2nics de les emissores p\u00fabliques i ha finan\u00e7at programes en aquesta llengua a les emissores locals i privades. S’ha projectat la creaci\u00f3 d’una televisi\u00f3 en llengua sarda en l\u00ednia per\u00f2 amb voluntat de passar a les ones.
\n<\/span><\/p>\n

El catal\u00e0 de l’Alguer, s\u00edmbol d’una identitat ferotge <\/strong>
\n\t\t<\/span><\/p>\n

\"\"\/El Palau Serra, seu de les institucions culturals catalanes a l’Alguer.
\n<\/span><\/p>\n

El catal\u00e0 de l’Alguer, o alguer\u00e8s, \u00e9s la llengua parlada en aquesta ciutat de la costa, repoblada per gent del Pened\u00e8s i del Tarragon\u00e8s el 1354, en foragitar els genovesos que l’ocupaven. Els algueresos s\u00f3n coneguts arreu de l’illa com ‘els catalans’, fet que remarca la import\u00e0ncia de la llengua com a s\u00edmbol d’una identitat particular que ha resistit tota mena d’embats als llarg dels segles. Tot i amb aix\u00f2, la majoria dels algueresos es consideren sards de parla catalana, part d’una minoritat cultural dins la naci\u00f3 sarda.
\n<\/span><\/p>\n

Amb tot, el reconeixement en les darreres d\u00e8cades entre l’Alguer i els Pa\u00efsos Catalans ha donat impuls a la llengua i a la consci\u00e8ncia de ser part d’un mateix \u00e0mbit cultural. Aix\u00ed, les institucions alguereses i, de fet, les sardes han estat molt solid\u00e0ries amb el proc\u00e9s d’independ\u00e8ncia de Catalunya i han denunciat molt activament la repressi\u00f3 i la implantaci\u00f3 del 155 a Catalunya.
\n<\/span><\/p>\n

La llengua catalana a l’Alguer ha estat reconeguda per unes quantes normatives tant sardes com municipals i ha rebut molt suport i ajut de la resta dels Pa\u00efsos Catalans. Recentment la ciutat ha engegat la Consulta C\u00edvica per les Pol\u00edtiques Ling\u00fc\u00edstiques del Catal\u00e0 de l’Alguer, que agrupa onze associacions que la setmana passada van comen\u00e7ar a treballar juntes al Palau Serra, agrupades amb l’Ofici Ling\u00fc\u00edstic comunal i una nova delegaci\u00f3 de l’Institut d’Estudis Catalans.
\n<\/span><\/p>\n

El cors a Sardenya, un debat ple de matisos<\/strong>
\n\t\t\t
Pr\u00e0cticament tot el nord de Sardenya parla cors, la varietat toscana de l’illa del nord. Per\u00f2 el debat sobre com de cors \u00e9s el de Sardenya i si ho \u00e9s o no \u00e9s una constant que no para de causar discussions i debats. El gal\u00b7lur\u00e8s i el sasser\u00e8s s\u00f3n els dos dialectes corsos que molts autors consideren de transici\u00f3 cap al sard i que en alguns casos s\u00f3n considerats fins i tot dues lleng\u00fces diferents. De fet, s’ha arribat a parlar de l’exist\u00e8ncia d’una transici\u00f3 entre el tosc\u00e0, el sard i el cors que tindria com a pont els dialectes del sud de C\u00f2rsega i del nord de Sardenya.
\n<\/span><\/p>\n

El fet que C\u00f2rsega formi part ara de l’estat franc\u00e8s i Sardenya de l’estat itali\u00e0 dificulta les pol\u00edtiques de suport a aquesta llengua, molt especialment a les variants parlades a Sardenya, amb molt poca pres\u00e8ncia oficial i tan fortament dialectalitzades que en alguns casos s\u00f3n gaireb\u00e9 incomprensibles entre poblacions separades per molt poca dist\u00e0ncia.
\n<\/span><\/p>\n

El tabarqu\u00ed, l’illa ling\u00fc\u00edstica l\u00edgur<\/strong>
\n\t\t\t
De totes les lleng\u00fces parlades a Sardenya, la m\u00e9s peculiar \u00e9s la llengua l\u00edgur, parlada al sud en dues petites illes pr\u00f2ximes a la costa, la de San P\u00e9 i la meitat nord de l’illa de Sant’Anti\u00f2ccu. El tabarqu\u00ed era parlat antigament tamb\u00e9 a l’illa Plana d’Alacant o Nova Tabarca. Ambdues foren poblades per genovesos provinents de Tabarka, a l’actual Tun\u00edsia.
\n<\/span><\/p>\n

El l\u00edgur es parla entre el territori propi de l’occit\u00e0 i del tosc\u00e0 itali\u00e0, i el genov\u00e8s n’\u00e9s el dialecte m\u00e9s conegut. L’estat itali\u00e0 considera que nom\u00e9s \u00e9s un dialecte m\u00e9s, fet que l’ha condemnada a un declivi constant. A banda la zona compresa entre M\u00f2negue i La Spezia, tamb\u00e9 es parla a C\u00f2rsega, a Calvi i Bonifaccio, i a Sardenya, \u00fanic lloc on t\u00e9 un reconeixement oficial.
\n<\/span><\/p>\n

\n\u00a0<\/p>\n

\"\"\/<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0 Al llarg de la segona meitat del segle XX, l’itali\u00e0, llengua de la rep\u00fablica, ha anat guanyant pres\u00e8ncia a l’illa de Sardenya gr\u00e0cies a la posici\u00f3 de privilegi institucional que ostenta. Malgrat aix\u00f2 el sard i les altres lleng\u00fces … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8179,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-9878","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-retall-de-diaris"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/9878","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=9878"}],"version-history":[{"count":20,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/9878\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9927,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/9878\/revisions\/9927"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/8179"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=9878"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=9878"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=9878"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}