{"id":991,"date":"2010-06-15T16:23:25","date_gmt":"2010-06-15T14:23:25","guid":{"rendered":"http:\/\/www.beseit.net\/?p=991"},"modified":"2010-06-15T16:34:54","modified_gmt":"2010-06-15T14:34:54","slug":"lespanya-destruida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.beseit.net\/?p=991","title":{"rendered":"L’Espanya destru\u00efda"},"content":{"rendered":"

No \u00e9s estrany que, malgrat l\u2019\u00e8poca de retallades, <\/strong>la Federaci\u00f3 Espanyola de Futbol es plantegi concedir una prima de 600.000 euros als jugadors de la selecci\u00f3 si guanyen el Mundial de futbol, ja que nom\u00e9s una vict\u00f2ria de la roja<\/em> podria atenuar la sensaci\u00f3 de frac\u00e0s i el clima de desesperaci\u00f3 que est\u00e0 corsecant el projecte nacional espanyol. La crisi de tot ordre, especialment econ\u00f2mica, per\u00f2 tamb\u00e9 institucional, pol\u00edtica i d\u2019autoestima, representa un canvi d\u2019orientaci\u00f3 radical en la dial\u00e8ctica entre el nacionalisme espanyol i els altres projectes nacionals peninsulars respecte del que havia succe\u00eft aquests darrers anys i, en particular i pel que ens afecta, en la relaci\u00f3 entre Espanya i el catalanisme.<\/p>\n

Per b\u00e9 que a la primera d\u00e8cada del segle XXI a Catalunya<\/strong> hem assistit al creixement de posicions independentistes, fins fa nom\u00e9s un parell d\u2019anys aquest sobiranisme es confrontava amb una Espanya confiada, superba, marcada per la bonan\u00e7a econ\u00f2mica i per la creen\u00e7a que recuperava pres\u00e8ncia i m\u00fascul en el concert internacional. La darrera legislatura d\u2019Aznar i la primera legislatura de Rodr\u00edguez Zapatero van coincidir amb els anys de creixement del PIB superiors al 5%, amb els moments en qu\u00e8 Aznar decidia amb Bush els destins de la humanitat a las A\u00e7ores o en qu\u00e8 Zapatero s\u2019omplia la boca de l\u2019Alian\u00e7a de Civilitzacions. Aleshores Espanya tenia \u201cel sistema financer m\u00e9s s\u00f2lid del m\u00f3n\u201d i superava It\u00e0lia en renda per c\u00e0pita i, tamb\u00e9, la selecci\u00f3 de b\u00e0squet guanyava mundials i la de futbol tornava amb l\u2019Eurocopa a la butxaca.<\/p>\n

Ara la mesa del Parlament de Catalunya ha acceptat a tr\u00e0mit<\/strong> una iniciativa de consulta popular sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya, per\u00f2 aquest proc\u00e9s es produir\u00e0 en un pols amb una Espanya deprimida, novament acomplexada, infestada de febleses i davant d\u2019una sensaci\u00f3 general d\u2019enfonsament i de canvi de cicle propera a la s\u00edndrome que va envair els espanyols el 1898, quan el desastre de Cuba va accelerar la descomposici\u00f3 del r\u00e8gim de la primera restauraci\u00f3 borb\u00f2nica. La hist\u00f2ria ens ensenya, precisament, que els moments de crisi d\u2019Espanya s\u00f3n els moments en qu\u00e8 es reforcen les aspiracions nacionals catalanes: aix\u00ed va succeir al segle XVII, es va materialitzar en l\u2019impuls del catalanisme contemporani despr\u00e9s del 98, i durant els anys 30 del segle XX, quan la Rep\u00fablica Catalana es va proclamar dos cops en plena vor\u00e0gine de la recessi\u00f3 mundial iniciada amb el crac del 29<\/span>.<\/p>\n

En aquest segle XXI, el sobiranisme catal\u00e0 ha crescut<\/strong> perqu\u00e8 l\u2019Espanya robusta i orgullosa, coronada pel seu Madrid apote\u00f2sic, havia tingut la temptaci\u00f3 de bandejar les nacions perif\u00e8riques del projecte d\u2019Estat. El proc\u00e9s independentista, per\u00f2, s\u2019acabar\u00e0 de consolidar amb una Espanya immersa en la cat\u00e0strofe. Ning\u00fa no vol ser arrossegat al naufragi i menys si en comptes de percebre Catalunya com la font de salvaci\u00f3 la continuen tractant com la v\u00edctima a extorquir. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que, com m\u00e9s es dibuixi la voluntat de ruptura catalana, i tenint present els complexos mesetaris, amb m\u00e9s intensitat comen\u00e7ar\u00e0 a associar-se per part espanyola que Catalunya \u00e9s la responsable de l\u2019aprofundiment de la crisi.<\/p>\n

En aquesta tessitura, no deixen de sorprendre\u2019m <\/strong>les visions amables que es prediquen des de l\u2019independentisme sobre les relacions amb Espanya tant en el proc\u00e9s cap a la sobirania com en el context d\u2019una futura constituci\u00f3 d\u2019un Estat catal\u00e0. Em refereixo a la bonhomia que transpira tant el documental de Dolors Genov\u00e8s Ad\u00e9u, Espanya?<\/em>, com els comentaris que han escrit en les p\u00e0gines d\u2019aquest diari alguns admirats i estimats opinadors com ara Salvador Card\u00fas, Ferran Mascarell o Alfred Bosch. A Catalunya seguirem un proc\u00e9s independentista escrupolosament democr\u00e0tic i respectu\u00f3s amb les llibertats, per\u00f2 una Espanya enfonsada i acorralada reaccionar\u00e0 d\u2019una manera furibunda que, precisament pel car\u00e0cter odi\u00f3s que expressar\u00e0, contribuir\u00e0 a augmentar la majoria social catalana a favor de l\u2019Estat propi.<\/p>\n

L\u2019execuci\u00f3 dels temors espanyols m\u00e9s at\u00e0vics <\/strong>que implica la independ\u00e8ncia catalana, all\u00f2 que ells consideren un atemptat contra les seves ess\u00e8ncies metaf\u00edsiques, el drama identitari interior que representar\u00e0 veure el mapa peninsular no ja sense la franja de Portugal sin\u00f3 tampoc sense la franja catalana, portar\u00e0 a l\u2019estament pol\u00edtic, econ\u00f2mic i cultural espanyol a l\u2019embogiment durant unes quantes generacions. Aix\u00f2 amb l\u2019afegit que tampoc no podran reaccionar com ho han fet hist\u00f2ricament (\u00e9s a dir, amb viol\u00e8ncia) perqu\u00e8 el marc de la Uni\u00f3 Europea ho impedeix.<\/p>\n

La impot\u00e8ncia davant les aspiracions democr\u00e0tiques catalanes<\/strong> accentuar\u00e0, doncs, la bilis, la catalanof\u00f2bia i reduir\u00e0, per tant, les possibilitats de conciliaci\u00f3. I aquesta conjuntura no compta amb el fet que la independ\u00e8ncia de Catalunya podria accelerar processos independentistes a d\u2019altres territoris peninsulars, sigui a la resta dels Pa\u00efsos Catalans o sigui a Euskal Herria<\/span>, de manera que l\u2019imaginari espanyol, aquest imaginari que es continua basant en l\u2019\u00a1A por ellos!<\/em> i en el seu uniformisme nacional d\u2019arrel imperial, es veuria abocat a assumir la seva condici\u00f3 territorialment amputada, econ\u00f2micament erma i emocionalment derrotada.<\/p>\n

En efecte, qu\u00e8 \u00e9s Espanya sense les nacions peninsulars<\/strong> perif\u00e8riques que des del centre han provat d\u2019assimilar durant segles? Un zombi pol\u00edtic. Per sota de S\u00e8rbia, que, almenys i malgrat la descomposici\u00f3 de Iugosl\u00e0via, sabien a quina identitat nacional pertanyien. Suposo que el que qued\u00e9s d\u2019Espanya (Castella i els territoris conquerits a l\u2019Al-\u00c0ndalus a l\u2019Edat Mitjana) trigaria unes quantes d\u00e8cades a reimaginar-se i, en aquesta transici\u00f3, no mostrarien cap mena d\u2019empatia pels seus ve\u00efns.<\/p>\n

Per aix\u00f2 des de l\u2019independentisme catal\u00e0<\/strong> no ens podem continuar enganyant: Espanya no \u00e9s ni el Canad\u00e0, ni el Regne Unit, ni la coqueta i civilitzada Dinamarca. Amb un estructura d\u2019identitat nacional com l\u2019espanyola (que tremola nom\u00e9s per incloure la paraula naci\u00f3 <\/em>en un pre\u00e0mbul) la independ\u00e8ncia no es fa per regenerar Espanya sin\u00f3 que es fa contra Espanya, amb amena\u00e7a directa al seu \u00e9sser nacional i a la seva manera de projectar-se al m\u00f3n. La independ\u00e8ncia no es llegir\u00e0 des del centre de cap altra manera que com la destrucci\u00f3 d\u2019Espanya, sense cap mat\u00eds de simpatia ni cap espai de col\u00b7laboraci\u00f3. Per aquests motius em temo que la resist\u00e8ncia espanyola ser\u00e0 ferotge. Sempre en un marc democr\u00e0tic i sense viol\u00e8ncia, per\u00f2 ferotge. Haur\u00edem de comen\u00e7ar a considerar-ho. [….]<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No \u00e9s estrany que, malgrat l\u2019\u00e8poca de retallades, la Federaci\u00f3 Espanyola de Futbol es plantegi concedir una prima de 600.000 euros als jugadors de la selecci\u00f3 si guanyen el Mundial de futbol, ja que nom\u00e9s una vict\u00f2ria de la roja … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-991","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-retall-de-diaris"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/991","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=991"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/991\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":994,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/991\/revisions\/994"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=991"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=991"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.beseit.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=991"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}