La lletra r pot representar dos sons diferents segons la posició en què apareix, el so simple: carota, pare, corall, perill i el so múltiple: rata, roca, enraono, colrar.
A l’hora d’escriure’ls, però, només la erra múltiple ofereix una certa dificultat, ja que es pot escriure de dues maneres: amb r o amb rr.
Escrivim r: a començament de mot Raquel, religió, riquesa, roca, ruïna
Darrere de consonant Celrà, folre, Conrad
Escrivim rr Entre vocals esborrar, carrer, parricida, ferro, carruatge, arrestar
Remarques
a) Els mots compostos i derivats
En un mot format per una paraula o un prefix que acaba en vocal i una altra que comença amb r no doblem la erra, encara que quedi entre dues vocals.
a– arítmic, greco– grecoromà, semi– semirecta, anti– antireligiós, infra– infraroig, sobre– sobrerealitat, auto– autoretrat, mono– monorail, supra– suprarenal, bi– bireactor, multi– multiracial, tele– telereceptor, co– coreligionari, neo– neoromànic, termo– termoregulació,
contra– contrareforma, poli– polirítmia, tri– trirectangle, extra– extraradi, pre– preromà, ultra– ultraràpid, foto– fotoreproducció, radio– radioreceptor, vice– vicerector. Hi ha altres mots compostos en els quals tampoc no doblem la r: dentirostre, eradicar, bielorús, otorinolaringòleg, etc.
b) Emmudiment de la erra final
En la majoria dels mots la erra final no sona, la qual cosa comporta sovint problemes ortogràfics. Així, cal recordar que s’escriuen amb r final mots com:
Els infinitius dels verbs lliurar, esperar, témer, córrer, sortir, fugir
Excepcions: Els infinitius dels verbs de la segona conjugació que acaben en -re: moure, caure, viure
Els primitius de mots derivats en
què apareix una r
carrer -> carreró
clar -> clarejar
por -> poruc
paper -> paperera
flor -> florir
Els mots acabats amb aquests sufixos de derivació
-ar: alzinar, bestiar, colomar
-er: ametller, clauer, fuster
-or: blavor, escalfor, maror
-dor: escalfador, parador, pescador
-tor: cantor, pintor, corrector
-sor: impressor, marmessor, professor
A més, cal anar amb compte de no confondre les dues formes de la tercera persona del singular del passat, que tenen una mateixa pronúncia en català oriental: mirà, escopí
va mirar, va escopir
Finalment, cal tenir present que no pronunciem la primera r de la paraula arbre ni la de les formes de l’infinitiu, el futur i el condicional del verb prendre i els seus derivats i compostos, com aprendre, comprendre o corprendre.