<!DOCTYPE html>
<html lang="ca">
<head>
<meta charset="UTF-8">
<meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0">
<title>Entrada de Text</title>
<style>
textarea {
font-size: 20px; /* Ajusta la mida de la lletra segons les teves necessitats */
}
form {
margin-left: 50px; /* Deixa un marge de 200 píxels al voltant del formulari */
}
</style>
<script>
function copiarAlPortaRetalls() {
var text = document.getElementById("entrada").value;
console.log("Text a copiar:", text); // Afegeix aquesta línia per depurar
navigator.clipboard.writeText(text).then(function() {
alert("Text copiat al porta-retalls!");
// Enviar el text al servidor per afegir-lo al fitxer
fetch('/afegir-text', {
method: 'POST',
headers: {
'Content-Type': 'application/json'
},
body: JSON.stringify({ text: text })
}).then(response => response.json())
.then(data => {
if (data.success) {
alert("Text afegit al fitxer!");
} else {
alert("Error en afegir el text al fitxer.");
}
});
});
}
Clic inici esquerro i cerca “Variables d’entorn” o escriu “Editar variables d’entorn del sistema” i selecciona l’opció. A la finestra Propietats del sistema, fes clic al botó Variables d’entorn… (a la part inferior). A la secció de Variables del sistema, busca i selecciona la variable anomenada ‘Path‘ i fes clic a Editar. A la nova finestra, fes clic a Nou i afegeix la següent ruta:
Les variables d’entorn en un sistema com Windows són valors que poden afectar el comportament dels programes i aplicacions. Aquestes variables són essencials per al sistema operatiu i permeten que les aplicacions es comuniquin entre elles i amb el sistema.
Alguns exemples de variables d’entorn són:
%USERNAME%: retorna el nom de l’usuari actualment connectat al sistema.
%COMPUTERNAME%: retorna el nom de l’equip.
%WINDIR% o %SYSTEMROOT%: directoris d’instal·lació de Windows (generalment “C:\Windows”).
Aquestes variables es poden utilitzar per a tasques de manteniment, creació de scripts o automatització de tasques. També és possible crear les teves pròpies variables d’entorn per personalitzar el sistema segons les teves necessitats.
Miniconda3 py312_24.7.1-0 és una versió específica de Miniconda que inclou Python 3.12 i altres paquets necessaris per començar a treballar amb Conda. Aquí tens algunes raons per les quals es fa servir aquesta versió:
Compatibilitat: Aquesta versió inclou Python 3.12, que és una versió recent de Python amb millores i noves funcionalitats. Això assegura que tens accés a les últimes característiques i millores de rendiment.
Paquets actualitzats: La versió py312_24.7.1-0 inclou paquets actualitzats que són necessaris per al funcionament de Conda i altres eines relacionades. Això ajuda a evitar problemes de compatibilitat i assegura que tens les versions més recents dels paquets.
Estabilitat: Aquesta versió ha estat provada i és coneguda per ser estable, la qual cosa és important per a un entorn de desenvolupament fiable.
Facilitat d’ús: Miniconda és una versió lleugera de Conda que inclou només els paquets essencials. Això fa que sigui més fàcil i ràpid d’instal·lar, i pots afegir altres paquets segons les teves necessitats.
Crea el directori d’inici del teu usuari si no existeix: sudo mkdir -p /var/services/homes/urqtejmi sudo chown urqtejmi:users /var/services/homes/urqtejmi sudo chmod 755 /var/services/homes/urqtejmi
Crea i edita el fitxer .bashrc: touch /var/services/homes/urqtejmi/.bashrc echo 'export PATH="/volume1/miniconda3/bin:$PATH"' >> /var/services/homes/urqtejmi/.bashrc
Carrega el fitxer .bashrc: source /var/services/homes/urqtejmi/.bashrc
Verifica la instal·lació de Conda: conda --version
Si tens problemes de permisos, assegura’t que el teu usuari té els permisos adequats: sudo chown -R urqtejmi:users /volume1/miniconda3 sudo chmod -R 755 /volume1/miniconda3
Després de seguir aquests passos, hauries de tenir Miniconda3 instal·lat i funcionant correctament al teu Synology. Si tens qualsevol altra pregunta o necessites ajuda amb alguna altra cosa, no dubtis a preguntar! 😊
En el context de Synology, PIP fa referència a “Python Package Installer”. És una eina utilitzada per instal·lar i gestionar paquets de Python.
Per instal·lar el paquet PIP, s’ha de crear en un entorn virtual al directori d’instal·lació, ja que en el directori principal de Synology podria entrar en conflicte. Un entorn virtual és una eina que permet crear un espai aïllat dins del teu sistema on pots instal·lar paquets i dependències específiques per a un projecte de Python, sense afectar altres projectes o el sistema global. Això és especialment útil per gestionar diferents versions de paquets i evitar conflictes entre projectes.
Crear entorn virtual:
cd /volume1/web/0-python
sudo python3 -m venv ent_virt_mut
source ent_virt_mut/bin/activate
Si estas al directori
La comanda dependències
crea un entorn virtual, però no instal·la dependències per si mateixa
python3 -m venv ent_virt_mut
Si hi ha, problemes aquesta comanda sebla que ho pot arreglar.
Si ens convingues esborra un espai virtual:
sudo rm -rf ent_virtual_mut. Assegura’t que estàs en el directori correcte abans d’executar la comanda.
Entenc la teva frustració. Aquí tens alguns passos per solucionar problemes de configuració de xarxa i restablir la configuració del servei SSH a Windows 11:
Verifica el servei SSH:
Obre el menú d’inici i cerca “Services” o “Servicios”.
Busca “OpenSSH SSH Server” a la llista de serveis.
Assegura’t que l’estat del servei és “Running” (En execució). Si no ho està, fes clic dret i selecciona “Start” (Iniciar).
Reinicia el servei SSH:
Obre el terminal de Windows (PowerShell o CMD) com a administrador.
Escriu les següents comandes per reiniciar el servei SSH:net stop sshd net start sshd
Comprova la configuració del tallafocs:
Obre el “Windows Security” (Seguretat de Windows) des del menú d’inici.
Ves a “Firewall & network protection” (Protecció de xarxa i tallafocs).
Selecciona “Allow an app through firewall” (Permetre una aplicació a través del tallafocs).
Assegura’t que el teu ordinador està connectat a la mateixa xarxa que el teu Synology NAS.
Comprova que no hi ha problemes de connectivitat a la xarxa.
Comprova la configuració d’IPv6:
Algunes vegades, els problemes poden estar relacionats amb la resolució de noms d’IPv6. Pots desactivar IPv6 temporalment per veure si això resol el problema.
Obre “Network and Sharing Center” (Centre de xarxa i compartició) i selecciona “Change adapter settings” (Canviar la configuració de l’adaptador).
Si els passos anteriors no funcionen, pots intentar reinstal·lar el servei SSH.
Obre PowerShell com a administrador i escriu les següents comandes:Remove-WindowsCapability -Online -Name OpenSSH.Server~~~~0.0.1.0 Add-WindowsCapability -Online -Name OpenSSH.Server~~~~0.0.1.0
Sembla que el servei SSH no està instal·lat al teu sistema. Pots seguir aquests passos per instal·lar-lo i activar-lo:
Instal·la el servidor OpenSSH:
Obre PowerShell amb privilegis d’administrador.
Escriu la següent comanda per instal·lar el servidor OpenSSH:Add-WindowsCapability -Online -Name OpenSSH.Server~~~~0.0.1.0
Inicia el servei SSH:
Després d’instal·lar el servidor OpenSSH, inicia el servei amb la següent comanda:Start-Service -Name sshd
Configura el servei SSH per iniciar-se automàticament:
Per assegurar-te que el servei SSH s’inicia automàticament amb el sistema, executa la següent comanda:Set-Service -Name sshd -StartupType 'Automatic'
Comprova l’estat del servei SSH:
Finalment, comprova l’estat del servei per assegurar-te que està en funcionament:Get-Service -Name sshd
Després d’aquests passos, el servei SSH hauria d’estar instal·lat i en funcionament al teu sistema Windows 11. Si tens algun altre dubte o problema, estic aquí per ajudar-te!
PS C:\Windows\System32> sfc /scannow Iniciando examen en el sistema. Este proceso tardará algún tiempo. Iniciando la fase de comprobación del examen del sistema. Se completó la comprobación de 2%.
Mirar i buscar “activar y desacticvar las caracteristicas de windows”
Conexió SSH amb Windows powerShell: (el port 22 del synology ha d’estar obert)
Aquí et mostro com configurar Apache per servir una aplicació Flask. La configuració per a Django seria similar, però amb alguns canvis.
1 Crea run fitxer de configuració per al teu projecte Flask. Crea un fitxer, per exemple, /etc/apache2/sites-available/myflaskapp.conf (Ubuntu/Debian) o /etc/httpd/conf.d/myflaskapp.conf (Red Hat/CentOS), amb el següent contingut:
ServerName: El nom de domini per accedir a l’aplicació.
DocumentRoot: La ubicació del teu projecte.
WSGIDaemonProcess: Configura l’entorn del procés WSGI, especificant el camí al directori del projecte i la ubicació del teu entorn virtual.
WSGIScriptAlias: El fitxer .wsgi que Apache utilitzarà per comunicar-se amb la teva aplicació Python.
Copilot proposa: sudo a2ensite myflaskapp.conf i sudo systemctl restart apache2
2 Crea el fitxer .wsgi per a la teva aplicació Flask a /var/www/myflaskapp/myflaskapp.wsgi amb el següent contingut:
import sys
import logging
from pathlib import Path
# Configura el directori del projecte
project_home = Path('/var/www/myflaskapp')
if project_home not in sys.path:
sys.path.insert(0, str(project_home))
from app import app as application # Assegura't que aquest camí apunti a l'aplicació Flask
logging.basicConfig(stream=sys.stderr)
3 Habilita la nova configuració (Ubuntu/Debian):
Nota: Canvia app a la importació correcta si el teu fitxer principal de l’aplicació té un nom diferent o si utilitzes un mòdul diferent.
sudo a2ensite myflaskapp
4 Reinicia Apache per aplicar els canvis:
sudo systemctl restart httpd
3. Prova l’Aplicació
Si tens problemes, revisa els fitxers de registre d’Apache (/var/log/apache2/error.log o /var/log/httpd/error_log) per obtenir més informació sobre els errors que puguis estar trobant.
Després de reiniciar Apache, intenta accedir a la teva aplicació a través del navegador. Si has configurat tot correctament, hauries de veure la teva aplicació Python servida per Apache.
Quan combines Flask amb Gunicorn en un entorn virtual, estàs creant una aplicació web que pot gestionar múltiples peticions de manera eficient, cosa que és essencial per a aplicacions en producció. Això implica configurar el servidor, gestionar les dependències i assegurar-te que l’aplicació funcioni correctament en un entorn controlat.
1. Crear un Entorn Virtual
Comença creant un entorn virtual per a la teva aplicació. Això aïlla les dependències de la teva aplicació del sistema global de Python.
4. Instalar les llibreries Necessàries: pip install flask
5. Desactivar l’Entorn Virtual: deactivate
Verifica que l’entorn virtual s’ha creat correctament: ls /volume2/web/0-python/ent_virt_mut2
urqtejmi@synology_vall:/volume2/web/0-python$ ls /volume2/web/0-python/ent_virt_mut2 on hi ha els fitxers o directoris: bin, include, lib, lib64, pyvenv.cfg
