La Constitució de Cadis de 1812 —la famosa Pepa— no només afectava la península Ibèrica, sinó tot l’Imperi espanyol, incloent-hi territoris d’Amèrica, Àsia i Oceania. En aquell moment, Espanya es considerava una nació formada per tots els seus territoris, tant europeus com ultramarins.

Llista dels actuals països independents que estaven inclosos com a part de la “Nació espanyola” segons la Constitució de 1812:

🌍 Països avui independents que formaven part d’Espanya el 1812

🇪🇺 Europa

• Espanya (incloent Catalunya, Galícia, País Basc, etc.)
• Andorra (de facto independent, però sota coprincipat amb influència espanyola i francesa)

🌎 Amèrica

• Mèxic
• Guatemala
• El Salvador
• Hondures
• Nicaragua
• Costa Rica
• Panamà
• Cuba
• República Dominicana (part de l’illa Hispaniola)
• Veneçuela
• Colòmbia
• Equador
• Perú
• Bolívia
• Xile
• Argentina
• Paraguai
• Uruguai

🌏 Àsia i Oceania

• Filipines
• Guam
• Illes Marianes
• Illes Carolines (ara part de Micronèsia i Palau)

📜 Context històric

La Constitució de 1812 reconeixia com a ciutadans espanyols tots els habitants de l’Imperi, incloent-hi els criolls americans. Però en paral·lel, molts d’aquests territoris ja estaven en procés de revolta o independència, especialment a Amèrica Llatina, on les guerres d’independència estaven en marxa.

La idea de “nació espanyola” era molt més extensa que l’Espanya actual. De fet, com diu aquesta font, la Constitució estava pensada per regir tots els espanyols d’“ambdós hemisferis”.

El primer país d’aquesta llista que va iniciar formalment el procés d’independència de l’Imperi espanyol va ser Veneçuela, amb la declaració del 19 d’abril de 1810, seguida per la Proclamació d’Independència el 5 de juliol de 1811. Aquest acte va marcar l’inici de les revolucions hispanoamericanes que s’estendrien per tot el continent.

Aquí tens una cronologia simplificada dels primers moviments d’independència entre els països que menciones:

🕰️ Cronologia dels primers processos d’independència

📌 Observació clau

Tot i que Equador i Bolívia van tenir revoltes molt primerenques (1809), Veneçuela va ser el primer a fer una declaració formal d’independència, amb una estructura política clara i reconeguda. Això la converteix en el punt d’inici oficial del desmembrament de l’Imperi espanyol a Amèrica.

Sí, Miquel. L’any 1810, durant el període virreinal, la península de Yucatán formava part del territori de la Nova Espanya, que és el que avui coneixem com Mèxic. Concretament, Yucatán era una capitania general dins l’Imperi espanyol, amb certa autonomia administrativa però sota jurisdicció del virrei de Nova Espanya.

🗺️ Composició territorial de Mèxic el 1810

• Nova Espanya incloïa:
  • Tot el que avui és Mèxic continental
  • La península de Yucatán (amb les actuals regions de Yucatán, Campeche i Quintana Roo)
  • Parts del que avui són els EUA (Califòrnia, Texas, Nou Mèxic, Arizona, Nevada, Utah, etc.)
  • Les Filipines i altres territoris del Pacífic, com Guam i les Marianes, estaven administrades des de Nova Espanya

La Capitania General de Yucatán era una entitat pròpia dins la Nova Espanya, però sí que estava integrada dins el conjunt del virregnat, i per tant, dins el que es considerava “Mèxic” en sentit ampli.

📌 Detall important

Tot i que Yucatán tenia una administració pròpia, el moviment independentista mexicà iniciat el 1810 (Grito de Dolores) també va acabar afectant la península. Yucatán s’hi va sumar més tard, i va tenir episodis de separació i reincorporació al llarg del segle XIX.

Catalunya i els imperis (1)

27/04/13 02:00 – Professor de Política Econòmica de la UB – Francesc Roca

Els imperis són uns grans espais econòmics d’història molt diversa. Estan formats per unitats polítiques territorials, que poden ser molt diferents. Els imperis són proveïdors a gran escala d’alguns béns públics: defensa i seguretat, xarxes d’infraestructures de transport i comunicació, acords comercials i protecció duanera. Sistema monetari. Els estats, en canvi, són, d’entrada, unes empreses nascudes, a Europa, al tombant dels segles XV-XVI per raons militars, que, al segle XXI, com a empreses militars, han deixat de tenir sentit. Alguns estats europeus van esdevenir imperis que, a partir de 1945-60, han anat desapareixent. Al món del segle XXI, funcionen els vells/nous imperis (uns 10), estats antics, moderns i recents (192, a l’ONU), i els nous estats lleugers (també dits regions legislatives: uns 500).

1. L’economia i la societat catalanes es van començar a configurar, ara fa 1.000 anys, dins de dos grans imperis. Una part, al nord, els comtats, formaven part de l’Imperi Carolingi, amb capital a Aquisgrà. L’altra part, al sud, a les terres de l’Ebre, formava part de l’Imperi Islàmic, amb capital a Bagdad (i, quan es fragmentà, amb capital a Còrdova).

2. Després, els comtats dels Pirineus s’independitzaren i s’expandiren cap al sud, cap a les illes i els ports de la Mediterrània, i, més tard, cap a l’Atlàntic. Formaren la Confederació de Catalunya-Aragó o Imperi Català, que funcionà entre 1282 (incorporació de Sicília) i 1517 (any de l’elecció de Carles I com a emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, mentre era a Molins de Rei).

Fou un imperi compost, format, des de 1343, per diversos virregnats. Des de 1359, amb la creació de la Generalitat de Catalunya, es configuraren els governs (i els parlaments) dels diferents territoris de l’Imperi.

3. Des de 1517, Catalunya i tots els territoris de la Corona de Catalunya-Aragó, van formar part de l’Imperi Universal de Karl I /Carles I. L’Imperi Català s’integrà, doncs, dins d’aquest primer imperi global (que es dividirà a partir de 1556) on es donaria impuls a la creació dels virregnats d’Amèrica i d’Itàlia, seguint la vella idea catalana del rei Jaume I de crear nous regnes com el de Mallorca o el de València.

4. Entre 1556 i 1714, Catalunya, i la Generalitat, forma part de l’Imperi Hispànic. Amb fortes limitacions, però. Per exemple: només una ciutat del regne de Castella (Sevilla) tindrà el privilegi de poder comerciar amb Amèrica. I els reis seran cada cop més reticents a convocar els parlaments de la Confederació catalanoaragonesa.

El 1640, Catalunya esdevé, per poc temps, una peça de l’Imperi Francès. La Generalitat fa comte de Barcelona el rei francès Louis XIII. Des de 1659, per un acord entre els Imperis Hispànic i Francès, Catalunya és dividida: el Rosselló, el Conflent i mitja Cerdanya, seran francesos. Sense que la Generalitat, que es manté al sud dels Pirineus, participi per res en les negociacions.