Els pronoms febles de complement circumstancial

Preguntes: On? Quant? Com? Amb qui?

Pronoms que substitueixen: Hi, en (quan indica procedència)

Porto els nens a la muntanya –>Hi porto els nens–> els hi porto

Compro el que vull al mercat-> hi compro el que vull->ho hi compro (ho hi, hi ho no és correcte) -> ho compro al mercat

Trec el peix del congelador –> en trec el peix –> le’n trec (le no es pronom) ->l’en trec

 

Els pronoms febles de complement indirecte

Masculí i femení singular

  • LI/-LI

Masculí i femení singular

  • ELS/-LOS (darrere consonant o diftong)/ ‘LS(darrere vocal

Els següents verbs porten sempre CI : agradar, encantar, entusiasma trucar, telefonar

Verbs de la comunicació: trucar, telefonar comunicar, dir, escriure

El CI són éssers (no coses) -> persones animals plantes

Ha d’aparèixer la a, al, per a –> telefono al director

 

 

Els pronoms febles de complement directe

CD_D

He col·locat la porta -> L’he comprat CD_I
Han col·locat la porta -> L’han col·locat
Refarem els pons -> els refarem
Veure les teves germanes ->les veurem

CD_N

 

 

 

 

 

 

 

 

Bec aigua-> en bec

Tens moltes idees -> en tens moltes

 

 

 

 

 

 

 

 

 

No sé que vol -> No ho sé

Diu que vindrà -> ho diu

Pinta això –> ho pinta

Els grup de lletres G/J [ʒ], X/IX [∫], TX/IG [T∫], ( TG/TJ [D∫])

G/J (TG/TJ)
 Escrivim j al davant: de a, o, u. (jardí, menjar jove, rajolí juvenil, ajuda)
Excepcions: Els mots amb els grups -jecc- i -ject-: (objecció, objectar, injecció, injectar, trajectòria, projecció, majestat, jerarquia, jersei, jeroglífic) .
-Totes les formes del verb jeure: jec, jeus, jeu, jèiem
– Una sèrie de noms propis, d’origen hebreu: Jesús, Jesucrist, Jeremies, Jehovà, Jeroni, Jerusalem, jesuïta,Jerònim
-Altres mots, com ara: jerarca, jersei, majestat, jeroglífic
Escrivim g al davant de e, i: gener, mengen girafa, màgic

Aquestes regles també s’han d’aplicar als grups tg i tj. mitja, platja, desitjar, ostatge, paisatge, metge

  1. Les grafies x,ix,tx,ig representen a sons sords -> veritable (xocolata, peix, cotxe,maig)
  2. Les grafies j, g representen a sons sonors -> veritable (joc,gerani..)
  3. Podem escriure una x a principi de paraula, entre vocals, després de consonant i a final de paraula –> Fals (xocolate, panxa, caixa, peix.  Entre vocals i a final de paraula va sempre una ix)
  4. Davant de i sempre posarem un g –> veritable (girar, pengis..)
  5. Davant de a,o,u sempre posarem una j –> veritable (joia,jaure..)
  6. Davant de e sempre posarem una g –> Fals (projecte, majestat. És a dir hi ha excepcions)
  7. Hi ha una dotzena de paraules que s’escriuen en tx a principi de mot –> Veritable (Txetxènia..)
  8. Les paraules que acaben en tx formen els derivats amb tx –> Veritable (esquitxar..)
  9. Les paraules que acaben en ig formen els derivats amb j,tj,tg –> Veritable (enuig,enutjar,entjòs.)
  10. la grafia x pot representar tres sons diferents –> Veritable (xoc [∫], exemple [gz], taxi [ks])
  11. En la varietat oriental no pronunciem, la i del digraf ix —> Veritable (reixa re[∫]a)