1. Els conceptes de essa sorda i essa sonora estan relacionats amb la vibració de les cordes vocals. –> veritable
2. Una essa sonora no es pot escriure mai en una c –> veritable (la essa sonora s’escriu amb la s o la z)
3. Una essa sorda no es pot escriure mai amb z —> veritable (la essa sorda s’escriu amb la s,ss,c, o la ç)
4. Tant la essa sorda com la sonora es poden escriure amb s –> veritable (casa, cursor)
5. Si la essa és sorda i l’escrivim després de consonant habitualment escrivim una s –> veritable (cursor, enfonsar, ..)
6. Si la essa és sonora i l’escrivim després de consonant podrem escriure una s. –> veritable (són els prefixos trans fons dins) (transacció, transitable, transalpí, enfonsar, endinsar)
7. Tots els prefixos doblen la essa si la paraula del darrere comença en essa. –> fals (entresòl, homosexual..)
8. A principi de paraula si la essa és sorda posarem s o c. Tenint en compte si la paraula en castellà porta s o c –> veritable (cert, cianur, salsa, sèrum..) atenció hi ha excepcions!!
9. Les paraules que derivien d’una altra es poden escriure acabades en anca o ança. –> Fals (enginy, enginyós).
10. Solament una trentena de paraules acaben en ç –> veritable (dolç, arboç, arç, atroç, audaç austruç…)
11. Si una paraula en singular acaba en s pot fer el plural en s o ss.—> veritable (pis->pisos; anís-> anissos).
12. Si una paraula acaba en ç pot fer el plural amb c o ç. –> veritable (braç->braços; dona feliç-> dones felices).

1. L’article EL s’apostrofa davant de paraules que comencin en vocal o hac que no sigui aspirada. —> veritat (l’hospital)
2. L’article masculí EL, s’apostrofa davant de paraules que comencen en una essa líquida, exemple striptease. –> veritat (l’striptease, l’stop..)
3. L’article EL s’apostrofa davant de sigles llegides lletra per lletra que comencen per vocal o consonant. –> veritat (l’FBI, l’ISO, l’OTAN, l’URL,  l’IEC, l’URSS, d’FC però la UOC, la UE)
4. L’article LA s’apostrofa davant de qualsevol vocal tònica, –> veritat (l’illa, l’Anna, l’Índia, l’única, l’Illa però: la unilateralitat, la innecessària, la Isabel).
5. L’Article LA no s’apostrofa si la paraula comença en vocal àtona –> Fals (l’Ester, l’Alícia) només és cert per a les que comencen en i o u (la Isabel, la unió..)
6. L’article LA  s’apostrofa davant del nom de les lletres que comencen en vocal –> Fals ( la efa, la a, la essa, …)
7. Un número escrit en xifres es pot apostrofar –> veritat (l’’11, l’1 d’agost, l’XI col·loqui, l’11a. partida).
8. Els articles EL, LA no s’apostrofen davant de paraules que comencen en una i/u consonàntica. –> veritat (el iogurt, la iaia..).
9. Els articles EL, LA no s’apostrofen davant de paraules que comencen en una hac aspirada. –> veritat (el Hamlet de…, de Haydn, el hawaià. ).
10. La preposició DE s’apostrofa sempre que comença en vocal –> fals (no s’apostrofa davant de noms de lletra: darrere de i, davant de i i u consonants: de iens, de iod.)
11. Els articles EL, LA i la preposició DE no s’apostrofen davant de paraules que comen amb el prefix a amb valor negatiu. veritat –> (de asimètric, la asimetria, el asimètric)
12. La contracció de A+EL és al i es desfà quan la paraula següent comença en vocal/h –> anem a l’hort
13. La contracció DE+EL és del –> es del pare, és dels  pares
14. La contracció PER+EL és pel –> anem pel  camí, amem pels camins.
15. La contracció de PER A+EL és per al –> per al pare, per als pare,
16. La contracció de a+els és als –> als afores (afores es masculí)
17. Les preposicions A, DE, i PER no es contrauen amb els articles EL i ELS que formen part de títols, noms d’entitats o van en cursiva o entre comentes. –> veritat
    (vinc de “els quatre cantons”,

són elements lingüístics que determinen noms amb poca precisió, o no s’indica la quantitat exacta. Poden ser adjectius o pronoms.

1 Hem de distingir els següents indefinits. S’assemblen molt, però uns fan d’adjectius i els altres de pronom.

2 Els següents indefinits no sempre s’utilitzen perquè en el seu lloc fem servir una forma incorrecta, traduïda literalment del castellà.

3 Convé saber l’antònim dels següents indefinits per fer-los servir correctament.

4 Observacions que cal tenir en compte:

•  Altre, altra (té una forma per al masculí i un altra per al femení)
• tot i no pas tota davant d’un topònim (nom de lloc). exemple: tot Catalunya, tot França
• El plural de qualsevol és qualssevol
• Hom és un pronom indefinit que equival a dir: la gent, tothom, o el pronom de la tercera persona es. Exemple: hom diu que això té solució.

Exemples:

-Teniu algun dubte?
-En principi no n’hi ha cap.
-així tot esta clar?
-Jo no he entès res.
-Algú li pot tornar a explicar
– Ningú en té ganes.

1. Saps quina és la paraula que permet escriure bé els guionets en les quantitats?–>DUC (desenes, unitats, centenes)
2. Quins números tenen una forma per al masculí i un altra per al femení? –> un/una, dos/dues, dos-cents/dues-centes …
3. Quina és l’única desena que té una i per unir-se amb les unitats? –> (la dels joves) vint-i-un, vint-i-dos,..   (trenta-un, trenta-dos..).
4. Hi ha algun número que port accent? –> si (milió..)
5. Hi ha algun número que s’escrigui amb l·l ? –> no
6. Escriu correctament aquesta quantitat d’euros (358) –> tres-cents cinquanta-vuit (DUC)
7. Escriu correctament aquesta quantitat de lliures (12.623) –> dotze mil sis-centes vint-i-tres.
8. Quins números s’escriuen amb una q? –>quatre, quaranta, quinze, quatre-cents..
9. Quins números sonen amb essa sonora quan els pronuncies?–> onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze
10. I amb una essa sorda? –> dos, tres, sis, set, disset, seixanta, setanta, cent,
11. Quin és el contrari de molt? –> gens
12. Quin és el contrari de massa? –> gens ni mica
13. Quin és el contrari de res? –> tot
14. Quin és el contrari de gaire, massa, prou?–> gaires, massa, prous
15. Saps la diferència entre un i u ?–> u, és un número.  un, és un quantitatiu.
16. Com acaben el ordinals que venen després del quart?–> cinquè, sisè, setè, vuitè, novè, desè

Un miler, una mil·mil·lèsima, un mil·lenari -> quan parlem de períodes de temps hi ha l·l segur.

Quan parlem de fraccions hi ha l·l geminada: mil·ligram, mil·lilire, mil·límetre

Els quantitatius són uns  determinants  que indiquen quantitat de manera global o imprecisa. Poden ser variables o invariables, depenent de si tenen variació de gènere i de nombre.

1. La dièresi solament serveix per indicar que en una sil·laba no hi ha diftong. –> És fals ja que també indicar que cal pronunciar la u dels conjunts qüe, qüi, güe, güi
2. Podem posar dièresi a sobre de una i/u precedida d’una g o una q + vocal. -> És fals, ja que només s’ha de posar si toca; per exemple: pasqua.
3. El grups gua/qua i guo/qua no porten mai dièresi –> És veritat ja que en aquests casos la u es pronuncia sempre i per tant no fa falta col·locar la dièresi.
4. Si podem accentuar no posarem dièresi. –> És fals ja que una paraula pot portar dièresi i accent. Per exemple  qüestió.
5. La dièresi sempre es posa sobre la segona vocal. –> És fals. Per exemple qüestió. Es valid només per a diftong decreixents.canviï, estudiï, copiï,
6. Una paraula pot dur accent i dièresi. És veritat. Per exemple pingüí, diürètic
7. La dièresi sempre es posa damunt de la sil·laba tònica. ..>  És fals. Per exemple diürètic,traïdor, veïna,
8. Els infinitiu no porten mai dièresi a la terminació. ..> És veritat. L’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal + ir són excepcions, com ja hem estudiat  : agrair, traduint, beneirà, produiria…
9. Si la forma singular d’un substantiu porta accent la plural pot portar dièresi. –> És veritat. Per exemple: país, països; suís, suïssa..
10. El futurs, condicional i gerundis dels verbs acabats en vocal+ir no poden portar dièresi.–> És veritat. veure punt 8. Són els anomenats fills i parents del infinitiu. Traduir, traduint, traduiré, traduiria
11. Les paraules que comencen amb un prefix que acaba que acaba en vocal i van seguides d’un mot que comença en i o bé u no porten dièresi. –> És veritat. son del tipus coincidència, contraindicat, intrauterí, preindustrial, reunir,  (mirar excepcions a la dièresi al punt Dièresi (1))
12. Un mot primitiu pot tenir un diftong i el seu derivat pot tenir dièresi. ?

Rep el nom de dièresi un signe gràfic ( ¨ ) que col·loquem en català damunt la i i la u (ï, ü) amb dues funcions fonamentals:

1. Indicar que cal pronunciar la u dels conjunts que, qui, gue, gui (compareu la pronúncia de guerra amb la d’aigüera). Exemple: aigüera, Pasqües, pingüí, obliqüitat…
2. Indicar que una i o una u, en qualsevol de les posicions que normalment originen diftong, no s’ha de pronunciar en la mateixa emissió de veu que la vocal anterior o següent. En aquest cas, la dièresi evita el diftong, és dir, assenyala que les dues vocals es pronuncien en síl·labes separades (compareu la pronúncia de rai amb la de raïm).

Tanmateix, aquest segon cas té algunes excepcions:

Les paraules en què, per les regles d’accentuació, la i o la u ja duen accent gràfic. Així escrivim països, Lluïsa…, però país, Lluís…

Els mots acabats en els sufixos -isme, -ista: arcaisme, egoista… El mot proïsme, però, porta dièresi.

Els mots començats pels prefixos anti-, auto-, co-, contra-, intra-, pre-, re-, semi-: antiinflamatori, autoinjectable, coincidència, contraindicat, intrauterí, preindustrial, reunir, semiindiferència. No es consideren compostos el nom reüll (i derivats) i les formes del verb reeixir.

Les paraules acabades en les terminacions llatines – us, -um: Màrius (Mà-ri-us), pòdium (pò-di-um)…

L’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal + ir: agrair, traduint, beneirà, produiria…

També cal parar atenció en:
Les formes del present de subjuntiu: creï, creïs, creï, creem, creeu, creïn.

Les formes verbals en què coincideixen dues ii que no formen diftong. En aquest cas col·loquem una dièresi a l’última i: canviïn, apreciï, estudiï, copiïs. Són planes.

Dièresi en els verbs:
1º) Acabats en vocal+IR : reduir, agrair, beneir
2ª) Acabats en IAR: confiar, estudiar. Cal que jo confiï (plana). La dièresi va a la segona  sempre.(ruïnós, diürètic).
3º) Acabats en EAR/OAR/UAR: crear, suar
present de subjuntiu (crear): creï, creïs, creï, creem, creeu, creïn
creure (crec verb velat o gutural): cregui, creguis, cregui, creguem, cregueu, creguin.

1. Els mots plans acabats en diftongs decreixents (ai,ei,oi,ui, au,eu,iu,ou) s’accentuen. Passa sobretot als verbs: éreu, naixeríeu,…
2. Canvi de tònica respecte el castellà: acne, diòptria…