El seu únic suport prové dels nacionalistes d’extrema dreta’, va comentar Inés Arrimadas sobre el moviment independentista català. ‘Un ultranacionalista i supremacista de dretes’ és com la socialista Eva Granados va descriure el president Quim Torra. I ‘un dretà servil’ el també socialista José Zaragoza. ‘El PDECat és un partit d’extrema dreta: ni social ni progressista’, va escriure la jurista contrària a la independència Argelia Queralt.
Si hom només llegeix les paraules dels opositors a la independència, podria concloure raonablement que l’independentisme català és un moviment de dretes, com el nacionalisme britànic en la forma de Brexit, el francès del Rassemblement National de Marine Le Pen o el nacionalisme americà incrustat en la branca del partit republicà de Donald Trump.

Però és així? L’independentisme català és de dretes? Examinem-ne les dades.[….]

A quatre dies de l’inici del macrojudici de l’1-O al Tribunal Suprem, un dels advocats del president Puigdemont, Gonzalo Boye (Xile, 1965), analitza per a El Punt Avui TV la situació. Irònic, dur i contundent, Boye no estalvia crítiques. Aquest és un resum de l’entrevista que s’emet avui. [….]

Entre dos aguas i Les distàncies han estat els films guanyadors dels premis Gaudí d’enguany. El primer s’ha endut el guardó a millor film en llengua no catalana i ha guanyat set guardons dels nou a què aspirava; Les distàncies ha guanyat el guardó a millor film. En alguns moments de la gala, presentada pel mag Lari, s’ha demanat la llibertat dels presos polítics. ‘Continuarem desobeint ara i sempre la injustícia’, ha dit l’actor Sergi López. Roger Mas ha interpretat una versió del ‘Diguem no’ de Raimon que ha acabat amb crits de ‘Llibertat’.

La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, ha aprofitat el seu discurs per reclamar més inversions en cultura –tant pel que fa al pressupost espanyol com al català– i també ha demanat que els presos polítics i els exiliats ‘tornin a casa’. ‘Tinc mal al cor. Teníem aquí cada any unes autoritats que són a la presó i a l’exili. Volem que tornin a casa. Visca la llibertat d’expressió!’, ha dit.

La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, durant el discurs dels Premis Gaudí, el 27 de gener del 2019 (horitzontal).

Millor film: Les distàncies
Millor film en llengua no catalana: Entre dos aguas
Millor director: Isaki Lacuesta (Entre Dos Aguas)
Millor guió: Celia Rico Clavellino (Viaje al Cuarto de Una Madre)
Millor protagonista femenina: Lola Dueñas (Viaje al Cuarto de Una Madre)
Millor protagonista masculí: Israel Gómez Romero (Entre Dos Aguas)
Millor direcció de producció: Eduardo Vallés, Hanga Kurucz (El fotógrafo de Mauthausen)
Millor film documental: Petitet
Millor curtmetratge: La última virgen
Millor film per a televisió: Vida privada
Millor film d’animació: Memòries d’un home en pijama
Millor direcció artística: Rosa Ros (El fotógrafo de Mathausen)
Millor actriu secundària: Anna Castillo (Viaje Al Cuarto de Una Madre)
Millor actor secundari: Oriol Pla-Petra
Millor muntatge: Sergi Dies (Entre dos aguas)
Millor música original: Raül Refree, Kiko Veneno (Entre dos aguas)
Millor fotografia: Diego Dussuel (Entre dos aguas)
Millor vestuari: Mercè Paloma (El fotógrafo de Mauthausen)
Millor so: Amanda Villavieja, Alejandro Castillo (Entre dos aguas)
Millors efectes especials o digitals: Lluís Rivera, Ricard Barriga, Laura Pedro (Superlópez)
Millor maquillatge i perruqueria: Caitlin Achenson, Jesús Martos (El fotógrafo de Mauthausen)
Millor film europeu: Cold War

Després de set mesos de preparatius, el 21 de desembre del 1978, en un poble del País Basc francès, un grup de vuit militars espanyols feien esclatar una bomba als baixos del Renault 5 de José Miguel Beñaran Ordeñana, més conegut pel nom de guerra: Argala. Aquest dirigent d’ETA havia estat el màxim responsable de l’atemptat que cinc anys abans havia posat fi a la vida de l’almirall Carrero Blanco. Van tornar a Espanya, van reservar en un restaurant de Madrid i ho van celebrar convenientment. L’assassinat va ser reivindicat pel Batallón Vasco Español, una sigla més de la sopa de lletres ultradretana que va ensangonar –amb almenys 66 morts– la violentíssima Transició espanyola. Ni aquest ni la majoria dels altres atemptats no van ser mai investigats ni molt menys encara, considerats terrorisme.

Amb l’arribada del PSOE al poder, el GAL va succeir els grups parapolicials anteriors, amb un component més alt de mercenaris i molts diners dels fons reservats de l’Estat. Van fer una quarantena d’atemptats que van afegir 26 morts més a compte del terrorisme d’estat. En aquest cas van ser condemnats l’exministre Barrionuevo i diversos alts càrrecs i comandaments antiterroristes, indultats ràpidament. El Tribunal Suprem va sancionar algunes accions, però la sentència va negar el caràcter terrorista dels GAL. […]