PeTaCa/BoDeGa–> P/B, T/D, C/G
Anem a veure algunes normes sobre les oclusives a final de mot:
1- En general, escrivim p/t/c després de vocal tònica o de diftong tònic abans de la oclusiva final: P-T-C– (90%) (final de paraula aguda després de vocal)
Exemples: llop, tap, sap, equip, cap, equip, percep, naip, mut, nebot, cunyat, humit, got , beneit,pit, groc, foc, aparec, amic, prec, arcaic, ric, poruc.
Excepcions:(10%)
- Acaben en -b adob, club, tub, cub, Jacob, Carib, Job, baobab, esnob..
- Acaben en -d:
*Paraules soltes fluid, fred, sud, quid alcaid (alcaide), David, Alfred, Conrad, Madrid,..
* Els mots femenins acabats en -itud i -etud: solitud, lentitud, quietud.
*Els adjectius plans del qual la forma femenina acaba en -da: àcid->àcid (àcida), pàl·lid (pàl·lida), tímid (tímida)
- Acaben en -g Els mots nàufrag, càstig, mag, estrateg, tuareg, Hug, zig-zag, reg . acabats en -gog, fag, fug i leg : pedagog, demagog: sarcòfag, centrífug, sacríleg, diàleg, pròleg, epíleg, filòleg, cardiòleg
2- Final de paraula després de consonant o vocal àtona: Segons derivat.
Exemples: àrab (arabesc), serp (serpent), príncep (principat), superb (supèrbia) ràpid (rapidesa), sord (sordes), sort (sortós), càstig (castigar), amarg (amargar), nàufrag (naufragar) fresc (frescor), ‘sord’ s’escriu amb ‘d’ perquè els derivats tenen el so ‘d’: sordesa, ensordir…
Excepcions:mànec (mànega), feréstec (feréstega), préssec (presseguer), ànec (ànega), rònec (rònega), càrrec (càrrega), espàrrec (esparreguer), fàstic (fastiguejar), aràbic (aràbiga), llòbrec (llòbrega) xàfec (xafegada) tràfec (trafegar)
.Gerundis acabats en -nt: saltant, ballant, dormint… .També la primera persona del present d’indicatiu, que acaba en -nc: vinc, venc, entenc, comprenc, etc. No són com provables per derivació paraules com ara: sumand, subtrahend, baluard, tord, rang, míting, púding, etc.
3-Final de la primera síl·laba: Compostos amb CAP capçada, capdavant, capsigrany… menys: cabdal, cabdell, cabdill
Cal tenir en compte: Escriure la p i la b darrere d’una m tot i que no es pronunciïn: Trem p (trem polí), cam p (cam perol), tom b (tombar).
Cal escriure la t i la d darrere d’una n tot i que no es pronunciïn. profun d (profunditat), pon t (pontet), desmun t (desmuntar)
Paraules que s’escriuen sense -t final. col·legi, geni, prem i, api.
Tingueu en compte que paraules com inic o oblic fan el femení am -qua (iniqua i obliqua), mentre que les paraules que acaben en -cu, com innocu o promiscu, fan el femení -cua (innòcua i promíscua).
Tots els verbs acaben en PeTaCa
Ompliu els buits del text següent amb les grafies corresponents (b/v/p/t/d/c/g).
Aquell home àra… vi…ia al nor… de …iscaia i regenta…a des de feia molt de temps un clu… ròne…, amb …igues fumades i rene…s escrits a les pare…s. Era alt i cal…, tenia una …erruga al lla…i i se li perfila…a una incipient cor…a de la felicita… Tenia per soci un paio norue…, fre…, prim com un espàrre… i pàl·li… com un glo… de llet, que porta…a tot l’hi…ern la mateixa ga…ardina, del qual es deia que era pròfu… de la justícia del seu país.
Forma…en una parella professional aparentment a…orrida, tot i que es mo…ien en un esplèndi… automò…il descapotable de color gro… que no passa…a desaperce…ut. So…int ha…ien re…ut su…eriments anònims perquè clausuressin el local, però ells es feien el sor… i es tanca…en a qualsevol possibilita… de diàle..
Completeu el text, si cal, amb b/p/t/d/c/g
i, un cop corregit, prepareu-vos-el perquè us el dictin.Quan… sa…s que la solitu… serà per sempre la teva companya de viatge po…s comprendre què passa per la men… d’un aspiran… a suïcida. Així, és ara quan… enten… per què l’Alfre… ens imposà amb severita… el càsti…de la seva mort, per què el gran… ma… de les finances que ocupava el càrre… més prestigiós en aquella empresa d’origen aràbi… ens sorprengué amb la seva decisió de deslliurar-se de la vida, una vida que, alca…davall, era ben seva. Ara bé, l’Alfre… havia nascu… un càli… dissa…te del mes de desembre i, segons els astròle…s a què massa sovin… s’encomanava, només havia estat aquesta circumstància la causan… de la seva mort
Punxa la imatge per veure la sol·lució
unilateral d’independència si el govern espanyol no permet la consulta. Ho va dir en una conversa amb deu ciutadans que li han pogut fer preguntes i que ha organitzat el diari ‘El Periódico’.
