Por segunda vez en la semana, las previsiones sobre el incremento del coste de emisión de deuda se han quedado cortas. Al final, el Tesoro ha tenido que pagar los intereses más altos desde 1997, un 7,088% de rentabilidad marginal y un 6,97% de media, para colocar 3.563 millones de euros. La demanda ha flojeado respecto a subastas anteriores, los analistas llegan a tachar el resultado de «desastroso», y la priam de riesgo alcanza por primera vez desde el euro los 500 puntos. [….]

La canciller Angela Merkel afirma que la Unión Europea se dirige hacia una “unión fiscal y una unión política”.

Pocas horas antes de comenzar un Congreso federal de su partido CDU en Leipzig, con la crisis de la deuda como plato fuerte, la canciller insiste en que “Alemania quiere mantener la eurozona en su actual composición y eso exige modificaciones fundamentales de la política conjunta, eso exige más Europa” y caminar hacia una mayor integración.[….]

L’ONU alerta que el consum excessiu i la sostenibilitat del medi ambient són els punts més preocupants en un planeta superpoblat.

El sostre demogràfic estarà per sobre dels 9.500 milions d’habitants cap a l’any 2050.

Amb l’augment de població creix la diferència entre rics i pobres [….]

Ben coneguda es la teoria de Thomas Malthus del segle XIX. Les seves prediccions es basaven en la idea que la població creix en progressió geomètrica (això és a un ritme d’1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128, 256, etc.) mentre que els recursos alimentaris ho fan en progressió aritmètica (és a dir, a un ritme d’1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, etc.).^[1] D’acord amb això, Malthus considerava que arribaria un moment en què la població no trobaria recursos suficients per a subsistir ja que aquests, a més a més, són limitats raó per la qual, quan s’haguessin esgotat, la vida humana desapareixeria (catàstrofe maltusiana).

Segons Malthus fa 200 anys que ja no tindríem que ser aquí. I ja ho veieu aquí seguim en les mateixes il·lusions i somnis per a nostres mateixos i els nostres fills i nets.