La península s’escalfa gairebé el triple que la mitjana mundial

Les temperatures a la Península ibèrica s’han registrat en els últims anys taxes d’augment que són gairebé el triple de la mitjana global del planeta. En las tres últimas décadas (concretamente, entre 1973 y el 2005), los aumentos de temperatura en superficie en España han sido de 0,48 grados centígrados por década, mientras que la media global aumenta a un ritmo de 0,17 grados por década. En les tres últimes dècades (concretament, entre 1973 i el 2005), els augments de temperatura en superfície a Espanya han estat de 0,48 graus centígrads per dècada, mentre que la mitjana global augmenta a un ritme de 0,17 graus per dècada . Así lo indica el informe Clima en España: Pasado, presente y futuro , en el que han participado más de cien científicos españoles y donde se compila la información más actualizada del clima en España. Així ho indica l’informe Clima a Espanya: Passat, present i futur, en què han participat més de cent científics espanyols i on es compila la informació més actualitzada del clima a Espanya. [….]

Francesc Macià proclama la República Catalana


Catalans :

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.

D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.

Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d’abril de 1931.

El President
FRANCESC MACIÀ

SOLDEVILA, F.: Història de la Proclamació de la República a Catalunya. Barcelona, 1977, pàgs. 46-48

El Constitucional afronta su último intento de fallar el Estatut antes de las elecciones catalanas

El Tribunal Constitucional (TC) afronta hoy su último intento de alcanzar un fallo sobre el Estatut antes de las próximas elecciones catalanas. El pleno convocado por la presidenta, María Emilia Casas, durará en principio dos días, pero puede ser prolongado varias semanas si se constata que cabe el acuerdo con una discusión más a fondo.[….]

La ideología y la ley en el juicio de Garzón

En el ordenamiento jurídico no cabe constituir un «asimétrico y discriminatorio haz de derechos» en función «de la adscripción ideológica» de los ciudadanos «por muchos que fueren los que pusieren en ello su empeño». Esta idea está contenida en el auto del magistrado del Tribunal Supremo Luciano Varela que envía al banquillo al juez Baltasar Garzón y con ella se pretende justificar que el hecho de que Falange Española o la extrema derecha sean los denunciantes no les quita un gramo de razón [….]

La seu d’Ègara. Terrassa (segles IV a XXI)


Ahir vam fer una sortida fotogràfica a Terrassa. Aquesta ciutat està a menys de 20 minuts en tren de casa i a 40 minut de Barcelona. Tot i estan tan a prop es una gran desconeguda per a molta gent. Ha fet una transformació importantíssima els últims anys, en les seves zones per als vianants  al centre  de la ciutat, restauració de esglésies i monuments i la conversió de rieres en zones enjardinades. A part de la Seu d’Egara  també vam visitar, la Masia Freixa i el claustre del convent de Sant Francesc que penjaré les fotos un altre dia.

Autopsia a Pedro El Grande

En el centro de una sala blanca, fría y aséptica, el rey Pedro El Grande (III en Aragón y II en Barcelona, el poderoso monarca que plantó cara a su padre Jaime I, desafió a un Papa y envió de regreso a casa a los franceses en Sicilia y los Pirineos) reposa sobre un lecho de espuma, con el rostro vuelto hacia la izquierda como escondiendo la cara. Pero a la vista de todos están los restos de piel que cuelgan del cráneo, los muñones en lugar de pies, los hongos y la masa oscura que llena su abdomen [….]