L’evolució del discurs de l’esquerra és quelcom evident per a tots nosaltres. Hem assistit a l’ascens lent però progressiu dels temes d’ecologia i medi ambient, mentre els feminismes han esclatat i entrat amb força. Ara bé, pel que fa a la part econòmica i tot el que fa referència a la tecnologia i els mercats, semblen en molts casos encara ancorats en el passat.

No és cap secret per ningú que, en termes econòmics, l’objectiu central de l’esquerra ha estat, durant decennis, la redistribució, i que el tema tecnològic s’ha vist amb una barreja de desconfiança i neguit pel que suposa de pèrdua de llocs de treball, de drets, de privacitat i l’amenaça d’un control pràcticament total per part de l’Estat i les empreses. El tercer element és el mercat, que tradicionalment s’ha vist com un element a controlar i on s’ha intentat defensar els interessos dels més vulnerables, sovint mitjançant la imposició de limitacions com llicències o inclús limitació de preus.

Ja fa uns anys, però, que està apareixent arreu del món tot un nou pensament a l’esquerra que trenca radicalment amb aquests tres dogmes centrals. [….]

A partir d’aquest dimecres, la persecució de l’independentisme català a Europa per part d’Espanya es complicarà, i molt. Segons una sentència que ha anunciat aquest dimecres el TJUE, les resolucions de qualsevol tribunal de la Unió Europea han de ser respectades per la resta d’estats membres. Per tant, i tenint en compte que la sentència remarca que la UE ha de funcionar com un tot, Espanya hauria de deixar de perseguir Puigdemont pel simple fet que el tribunal de Scleswig-Holstein, on el president exiliat va ser jutjat, ja va denegar l’extradició, i va negar que se’l pogués acusar de rebel·lió o sedició.

De fet, ha estat el mateix equip d’advocats alemanys de Puigdemont els que han plantejat l’assumpte al TJUE. Segons informa El Punt Avui, el pronunciament del TJUE sobre aquesta qüestió donaria per tancada la negativa en l’extradició de Lluís Puig dictada pel tribunal Belga, ja que és una decisió que, segons la darrera sentència, ha de ser respectada pels tribunals de tots els països de la UE, deixant amb un pam de nas el jutge Llarena i el seu pla d’extradicions per als exiliats independentistes.

Malgrat que les euoordres contra Puigdemont, Comín i Ponsatí es troben en standby per les prejudicials presentades pel jutge espanyol a Luxemburg, queda clar que la decisió del TJUE podria ser determinant per posar fi d’una vegada per totes a una persecució dels exiliats que diversos tribunals europeus ja han reiterat que no és legítima.

By VilaWeb

22 min

View Original

Durant aquest any de pandèmia, Teresa Forcades no ha sortit als mitjans de comunicació convencionals. Ha estat un any difícil per a tothom. Les darreres dades ja parlen de tres milions de morts pels efectes d’aquest virus devastador. La manera d’abordar l’emergència al començament va ser caòtica i poc eficient. Des d’aleshores, el futur s’ha encongit. Moltes persones s’han vist abocades a la pobresa a causa de decisions polítiques per a frenar el virus que no han estat capaces d’evitar aquest perill. No cal explicar gaire més, tots ho patim.

En aquest context, sovint els governs i les grans corporacions han optat per afavorir unes zones de confort informatives que han beneficiat la polarització entre maneres de veure la pandèmia. Tot, a partir de la simplificació. Com a periodista i editora de VilaWeb, aquesta situació m’incomoda i m’angoixa. I perquè som en un moment d’incerteses, el punt de partida crec que hauria de ser tenir una mirada més àmplia i menys por de la discrepància. Evitar el negacionisme de la pandèmia no ha d’implicar no escoltar i no debatre. Cal donar arguments i cercar respostes. Per aquesta raó, VilaWeb ha volgut saber què en pensa Teresa Forcades, d’això que passa, en una conversa llarga que no cerca cap titular, sinó que neix del compromís amb la llibertat i la responsabilitat.

Jo, vaccinada d’una dosi; ella, amb un posicionament crític amb l’estratègia de vaccinació. Una de les coses que ens separen. Potser en són moltes més, però, en canvi, ens uneix el convenciment que parlar i argumentar és una de les eines més potents que tenim per a combatre la ignorància. Per això, aquesta entrevista la trobareu farcida d’enllaços, fins i tot un al magnífic reportatge periodístic que va fer John Le Carré sobre la corrupció en la indústria farmacèutica arran de la seva novel·la El jardiner constant, que va inspirar el conegut film.

—Per què no vàreu sortir a FAQS? És cert que hi havíeu d’anar?
—Sí, m’hi van convidar. Quan vaig veure que la intenció era fer un debat amb una altra persona que presentés la versió oficial i jo una versió distinta vaig fer unes peticions, que han corregut per les xarxes, però no amb la meva formulació, que era més neutra.

—Les voleu explicar?
—Que la persona amb qui fes el debat no tingués vincles econòmics amb la indústria farmacèutica i, si n’hi tenia, que es digués al principi, com és habitual en les publicacions científiques. La segona, que la moderadora pogués fer la seva feina, però que els convidats ens poséssim d’acord a no interrompre’ns. La tercera, que els arguments fossin amb base científica, que no fossin ad hominem i que els articles que citéssim es poguessin ensenyar a la pantalla. Tot això ho vaig fer perquè havia vist un debat de FAQS que s’havia convertit en un espectacle i jo sempre procuraré no col·laborar en aquesta mena de pràctiques. També vaig demanar que un argument científic no es pogués respondre amb un argument d’autoritat.

Continua llegint →