La crònica d’un país és plena de cruïlles. Moments en què es decideix de quin costat de la història cau una decisió que se suposa transcendent per al futur d’una generació. Aquesta sensació l’hem tingut els catalans durant els últims anys més d’una vegada: no era fàcil convocar les primeres consultes sobre la independència a Arenys de Munt el 2009 i des d’aquesta ciutat del Maresme escalar a la capital del país el 2011; no era fàcil sortir al carrer en contra de la sentència de l’Estatut d’Autonomia, mutilat pel Tribunal Constitucional el 2010, i treure de casa més d’un milió de persones; no era fàcil que Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) mobilitzessin al carrer cada Diada de l’Onze de Setembre entre 1 i 2 milions de persones, any rere any, en una seqüència de manifestacions històriques, a partir de 2012, i fins a l’arribada de la pandèmia del coronavirus. [….]
Una qüestió de supervivència
Respon
