S’ha d’anar en compte amb el gènere d’alguns substantius que sovint s’utilitza malament, sobretot per influència del castellà
Són masculins els mots següents: afores, anell, avantatge (i desavantatge), bacteri, batent (d’una porta, per exemple), compte, corrent, costum, deute, dot, dubte, escafandre, espinacs, estratagema, fel, front, full (diferent de fulla), llegum, narius, orde (religiós, per exemple), pendent, senyal, tèrmit (insecte), titella.
Té el costum de comprar espinacs congelats i llegums cuits [i no pas la costum ni espinaques congelades i llegums cuites].
Hi ha molts avantatges en aquesta manera de fer la feina [i no pas moltes avantatges].
Aquesta muntanya té un pendent molt pronunciat [i no pas una pendent molt pronunciada].
Són femenins els mots següents: allau, anàlisi (i els mots amb aquesta terminació: crisi, psicosi, tesi, etc.), aroma, calor (i tot d’altres mots amb aquest sufix: blancor, esplendor, resplendor, olor, suor, verdor), cercavila, dent, grip, icona, gla, marató, postres, remor, resta, síncope, síndrome (i, doncs, sida) i alguns rius (la Garona, la Gavarresa, la Muga, la Noguera, la Sénia, la Tet, la Tordera, la Valira).
Durant els primers dies experimenten la síndrome d’abstinència [i no pas el síndrome].
Ha fet una anàlisi molt acurada de l’obra [i no pas un anàlisi… acurat].
Quina esplendor, aquest paisatge [i no pas Quin esplendor]!
Són masculins i femenins amb el mateix significat els mots següents: amor, color, crin, crisma, èmfasi, mar, rubor, sarment, serpent (però serp és femení), vessant (només quan significa ‘aiguavés’; en els altres casos és masculí).
Entre altres mesures es posarà un èmfasi [o una èmfasi] especial en la protecció de la despesa social.
Han visitat la mar Roja [o el mar Roig].
Les sarments [o Els sarments] són les branques del cep.
Són masculins i femenins amb significat diferent els mots següents:
La connexió amb alta velocitat sense interrupció entre París i Barcelona entrarà en servei a partir del 15 de desembre. Almenys així figura en la relació d’horaris al web de l’operador ferroviari francès, l‘SNCF. Per aquesta data figuren dos trens operats conjuntament per l’SNFC i Renfe sense haver de fer escala a l’estació de Figueres-Vilafant com fins ara. Amb tot, a banda que la venda de bitllets encara no s’ha obert, ni l’operador francès ni l’espanyol reconeixen oficialment la posada en servei de la línia. L’SNCF apunta que la propera setmana podria oficialitzar una data, mentre que Renfe afirma que “no hi ha res tancat” i que el nou servei no figura en la seva oferta comercial. [….]
El Parlament Europeu ha aprovat un informe que exigeix “respecte” pel poder econòmic i fiscal de les autoritats regionals com la Generalitat de Catalunya. El text, de la italiana popular Erminia Mazzoni, insta els estats membres a “respectar la subsidiarietat i els drets pressupostaris de les autoritats locals i regionals, el seu paper en la presa de decisions i el control” de les seves finances. L’informe defensa que ens com el govern de Catalunya han de tenir garantida “l’autonomia” per “determinar les prioritats i les despeses”. Mazzoni, amb el suport de la Cambra, ha demanat a la Comissió Europea que pari més atenció a l’estat de les finances regionals. [….]
Bé, fan falta iniciatives com aquesta per a que el europeus vegem que la CE està al servei dels seus ciutadans i no dels estats mastodòntics i passats de moda. Considero que és una iniciativa important no obstant això no la veig recollida a la resta de diaris.
Són rars els casos en què el català i el castellà no coincideixen en l’ús de la lletra muda (abstracció feta dels mots en què a una f catalana correspon una h castellana. Ex: farina – harina, forn – horno):
ahir – ayer
hivern – invierno
hissar – izar
subhasta – subasta
filharmònic – filarmónico
subtrahend – substaendo
hueso – os
huevo – ou
huérfano – orfe
horchata – orxata»
Altres casos:
polseguera
punxegut
Xúquer
enxaneta
Posa A/E. afegeix una u si cal fer servir els digrafs gu i qu
Formar un cercle home-dona i fer un preescalfament
aprendre a puntejar:
puntejo amb la esquerra, retiro(1), peu dret enrere(2), creuament(3)
puntejo amb la dreta i amb desplaçament a la dreta ,retiro(1), peu esquerre enrere(2), creuament(3)
puntejo amb la esquerra i amb desplaçament a la esquerra, retiro(1), peu dret enrere(2), creuament (2)
etc…
o tambe:
Esquerra, 1,2,3
Dreta,1,2,3
Esquerra….
Aquest es el pas curt.
Puntejo amb el peu esquerre
1 retiro: els dos peus tornen a quedar en la posició inicial
2: el peu dret es tire una mica enrere, per a fer el creuament
S’està fent el creuament
3: el peu esquerre s’ha creuat per davant del dret
Punteja la dreta
1: els dos peus tornen a quedar en la posició inicial
2: el peu esquere es tire una mica enrere, per a fer el creuament
3: el peu dret s’ha creuat per davant del esquerre
puntejo amb la esquerre
..torna ha començar…
Cada compàs musical es tradueix en un pas del ball. Per tant, el que musicalment és un compàs equival a un pas en termes de dansa. Els curts es componen de dos passos corresponents a dos compassos musicals, que ho representarem de la següent manera:
En el primer dels dos compassos es punteja amb un peu i en l’altre es fa el canvi. A la figura anterior la lletra E indica que s’ha puntejat amb el peu esquerre i la lletra C indica el canvi. Si es punteja amb el peu dret, la representació que utilitzarem és:
Es comença la primera tirada de curts puntejant amb el peu esquerre, a continuació es fa el canvi, després es punteja amb el peu dret i un altre canvi, un altre punteig amb el peu esquerre i així successivament. La representació dels primers compassos d’una tirada de curts és la següent:
Els nombres 1, 2, 3… indiquen la numeració dels compassos musicals. En una tirada de curts es ballen alternativament dos passos cap al costat esquerre (punteig peu esquerre i canvi) i dos al costat dret (punteig peu dret i canvi). S’està al costat esquerre o al dret segons s’hagi puntejat amb el peu esquerre o el dret. En els canvis és on es produeix el canvi de costat.
El pas llarg es:
1. Comencem movent el peu esquerre una mica endavant.
2. El tornem a la posició inicia
3. Tirem el peu dret endavant i el creuem per davant l’esquerra
4. Desencreuem el peu esquerra puntejant una mica per davant del dret.
5. Tirem el peu esquerra fins al punt inicial.
6. Tirem el peu dret enrere fins a mig peu esquerra.
7. Creuem el peu esquerre per davant del dret.
8. Desencreuem traient el dret i puntegem una mica per davant de l’esquerre.
9. El portem a la posició inicial.
10. Puntegem endavant amb el peu esquerre i el creuem per davant del dret.
11. Desencreuem el peu dret puntejant una mica per davant del esquerre.
12. Tirem el peu dret fins al punt inicial.
13. Tirem el peu esquerre enrere fins a mig peu dret.
14. Creuem el peu dret per davant de l’esquerre.
15. Repetim a partir del punt 4
Els llargs es componen de quatre passos corresponents a quatre compassos musicals, que segons es vagi cap al costat esquerre o cap al dret, ho representarem de la següent manera:
Igualment com en els curts, en el canvi C és on es produeix el canvi de costat. Tal com indica la figura, a cada pas de llargs es fan tres puntejos alternant els peus i un canvi. La representació dels primers compassos d’una tirada de llargs és la següent:
Els nombres 1, 2, 3… indiquen la numeració dels compassos musicals.
Mes Informació Puntuacio: 4 (sobre 5) Cine: Verdi pak Data: 6 d’octubre de 2013 Idioma: anglès subtitulat Durada: 94 Director: ken Loach Gènere: Reportatge
El documental pretén subratllar i homenatjar un moment clau de la història de la Gran Bretanya marcat per una consciència solidària sense precedents. L’any 1945 va ser un punt d’inflexió. La unitat del poble britànic durant la Segona Guerra Mundial i el dolorós record del període d’entreguerres va fer aflorar un ideal social nou. La fraternitat és el lema de tota aquesta època.
Loach, no fa aquesta pel·lícula reportatge, per a evocar temps passats sinó per a plantejar la necessitat de recuperar aquells ideals, davant de l’enfonsament actual del sistema, tan econòmic com de valors, i el ressorgiment de les grans diferencies socials.
El sistema capitalista dóna la impressió de ser poderós i tindre bona salut, quan probablement ja fa temps que ha començat el seu declivi i està en fase terminal. Això contrasta, i dona que pensar, en com s’han cremat el termes socialisme, i ja no diguem comunisme. Loach, sense atrevir-se a posar-hi nom, veu la necessitat de recuperar aquell esperit del ’45 (a Gran Bretanya). Serviria el terme «socialisme distribuït» per a representar la solidaritat, el voluntariat i el cooperativisme, que posi nom a aquest sistema que reclama Loach?
El general vietnamita que va ser artífex de la victòria militar del seu país sobre les tropes franceses i nord-americanes, Vo Nguyen Giap, ha mort aquest divendres als 102 anys d’edat a l’hospital militar de Hanoi, informen els mitjans locals.
Giap va néixer el 1912 a la regió central de la llavors Indoxina francesa i va entrar en contacte amb els sectors polítics més radicals mentre cursava estudis al Liceu Nacional de Hue. Va ingressar en el Partit Comunista d’Indoxina el 1933, quan estudiava dret a Hano [….]
Llegint aquesta petita biografia es veu que s’està davant d’un home tossut, lluitador i que ha tingut les idees clares des de la seva joventut. A demés la vida li ha regalat una llarga existència. Qui serà el nostre Vo Nguyen Giap català?
El vicesecretari general d’Estratègia de CDC i conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha cridat a convertir les eleccions europees en l’“assaig general” de la consulta i en la “següent gran cadena humana”. En una entrevista a l’ACN, ha instat a aprofitar la cita europea per fer un simulacre de la consulta. De fet, ha assegurat que el govern espanyol està “aterrit” perquè no podrà evitar que els catalans “es comptin” en aquestes eleccions. “Ja no podran parlar de majoria silenciosa, haurem votat. Estan atabaladíssims perquè saben que aquí no hi poden actuar. I dissimularan, diran que això no val, però seran els primers que vindran a fer campanya i a fer el discurs de la por”, ha augurat. [….]
Totalment d’acord amb el sr. Homs. Els partits catalans han de demostrar que estan per sobre dels protagonismes. Si són capaços de fer una candidatura unitària (ciu,erc,iniciativa, cups…), sabrem que el nostre projecte arribarà a bon port. Aquesta candidatura té que està oberta a altres formacions polítiques tan espanyoles com europees, que el seu objectiu sigui el dret a decidir del pobles. El seu projecte: iniciar i promoure una directiva europea que possibiliti i reguli les consultes a ran de la unió Europa.
La vocal neutra és un fonema que es representa [ə]. És molt freqüent en tots els dialectes orientals del català, on s’aplica sistemàticament a totes les vocals aie àtones, en mots com és ara Barcelona, que conté tres vocals neutres. Però si la pronuncia de mestre/mestra es la mateixa, com s’ha d’escriure?
Normes d’escriptura de la vocal neutra
La regla general diu que els noms i adjectius acabats en vocal neutra al singular s’escriuen en –e si són masculins (poble, pare, cofre, mestre, negre) i en –a si són femenins (mestra, taula, pedra, sala, negra). Normalment aquests acabaments (femenins) coincideixen amb els acabaments en castellà. Cal tenir present, però, que hi ha algunes excepcions:
És a dir: masculins que acaben en -a i femenins que acaben en -e. Masculins que acaben en -a Les terminacions
-arca: monarca, patriarca
-cida: homicida, insecticida
-ista: artista, ciclista
-ma: diploma, cisma
-grama: programa, diagrama
-ta: pirata, demòcrata Substantius masculins que provenen de femenins
el defensa, el guàrdia, el paleta, el policia, el terra, el guarda-roba, el
paraigua, el picaporta Altres
dia, goril•la, ioga, mapa, papa, pària, el tequila, el titella, antípoda (masc.
i fem.), geòmetra (masc. i fem.), trànsfuga (masc. i fem.), agrícola (masc.
i fem.), belga (masc. i fem.) Femenins que acaben en -e
Els femenins següents
febre, flaire, llebre, mare, torre, Carme, Irene, Clotilde, Matilde, verge,
àgape, barbàrie, base, calvície, classe, faringe, fase, higiene, superfície, acne, crisàlide, flaire, higuiene, torre, síndrome, maire…
espècie, sèrie Les terminacions
-aire: cantaire, xerraire
-ble: comptable, feble
-me: enorme, inerme
-ne: indemne, solemne
-re: acre, alegre Altres
jove, ferotge, múltiple, rude, salvatge, tènue, verge, ximple
Adjectius Invariables: noble, alegre -> dona noble; home noble
La vocal neutra en els mots derivats:
Dins d’una mateixa família de paraules, escrivim la mateixa vocal (a / e) en la forma primitiva i en les derivades.
Exemple: terra (terreny, terrenal , terrós); camp (campestre, camperol, acampada).
Pel que fa als verbs, la primera persona del present d’indicatiu ens indica com hem d’escriure la vocal neutra de l’arrel.
Exemple: canto (cantaré, cantaves, cantaríem); menjo (menjaré, menjava), etc. Cal tenir present, però, que en els verbs treure, jeure, néixer, péixer («verbs del part»), fer i saber, la vocal neutra de l’arrel s’escriu sempre amb a:
Exemple: trec (trauré, trauria, traient); jec (jauré, jauria, jaient); sé (sabré, sabria, sabent); neixo (naixeré, naixeria, naixent).
Les formes tòniques d’aquests verbs són correctes tan amb a com amb e.
Les formes àtones s’escriuen amb a.
La vocal neutra arbitrària
Amb les regles exposades en els apartats anteriors, no n’hi ha prou per explicar tots els casos de l’ortografia de la vocal neutra. De fet, la majoria de paraules en què és present la vocal neutra no s’inclouen en els casos explicats anteriorment. Si teniu dubtes, no us esteu de mirar el diccionari. Tot i així, és bo que tingueu presents els mots que vénen a continuació i que se solen escriure malament, sovint per interferència dels corresponents mots castellans:
Són rars els casos en què el català i el castellà no coincideixen en l’ús de la lletra muda (abstracció feta dels mots en què a una f catalana correspon una h castellana. Ex: farina – harina, forn – horno):
ahir – ayer
hivern – invierno
hissar – izar
subhasta – subasta
filharmònic – filarmónico
subtrahend – substaendo
hueso – os
huevo – ou
huérfano – orfe
horchata – orxata»
Altres casos:
polseguera
punxegut
Xúquer
enxaneta
Posa A/E. afegeix una u si cal fer servir els digrafs gu i qu
