- La vocal neutra es pot representar amb a, e
- La vocal neutra es sempre una vocal àtona
- La vocal neutra és un so propi del català oriental
- Els masculins generalment acaben en e
- els femenins generalment caben en a
- Terapeuta és un substantiu masculí que acaba en a per tan es una excepció
- Tots els noms que en singular acaben en a àtona fan el plural en ..es
- La última lletra que escrivim en una forma verbal no accentuada sol ser una a (canta)
- La penúltima lletra que escrivim en una forma verbal no accentuada sol ser una e (cantes)
- vine, corre, obre, omple son excepcions al punt 8
- Els infinitius de la segona conjugació poden acabar en er o re així que també són excepcions
- Per saber si una paraula s’escriu amb a/e enmig de paraula busquem el primitiu
- Espardenyeria s’escriu amb e perquè ve de espardenya
- Per saber si una forma verbal porta a/e sovint busquem la 3ª persona del singular del present
- Nadar s’escriu amb a perquè ve de natació
- Hi ha verbs que divergeixen d’aquesta norma són exepcions
- Si una paraula s’escriu igual que en castellà és perquè son llengües romàniques
- Les vocal que falten en aquestes paraules: perfum, senzill, secret, són les mateixes que escriuríem en castellà
- Les paraules que canvien la e per la a o al inrevés, respecte el castellà, es diuen.. discrepàncies (hi ha unes 30)
- Treball, setí , rancor són discrepàncies
- a en castellà, e en català:
afeminado – efeminat
albaricoque – albercoc
amatista – ametista
amparar – emparar
añoranza – enyorança
armiño – ermini
asamblea – assemblea
astilla – estella
barniz – vernís
ebanista – ebenista
estandarte – estendard
estarcir – estergir
jalea – gelea
maravilla – meravella
maldita – maleïda
monasterio – monestir
resplandecer – resplendir
satín – setí
trabajo – treball
alcázar – alcàsser
ánade – ànec
cáñamo – cànem
cuébano – cove
espárrago – espàrrec
Esteban – Esteve
huérfano – orfe
Lázaro – Llàtzer
mientrastanto – mentrestant
órgano – orgue
rábano – rave
ráfaga – ràfega
sàbana – llençol
tálamo – tàlem
tráfago – tràfec
Ampurdá – Empordà
Ampurias – Empúries
tanteo – tempteig
cámara – càmera
jabàlina – javelina
e en castellà, a en català:
abenuz – banús
arrebatar – arravatar
asesino – assassí
averia – avaria
cenefa – sanefa
cebatana – sarbatana
Cerdeña – Sardenya
delante – davant(i davantal,endavant)
embajada – ambaixada
esmeralda – maragda
letrina – latrina
rencor – rancor
rebaño – ramat
b en castellà, v en català:
barniz – vernís
bermellón – vermelló
boga – voga
bogar – vogar
bóveda – volta
buitre – voltor
abeto – avet
abogado – advocat
aborrecer – avorrir
abortar – avortar
abuelo – avi
alcoba – alcova
arrabal – raval
baba – bava
arroba – arrova
cambio – canvi
cascabell – cascavell
caballo – cavall
cobarde – covard
Córdoba – Còrdova
embestir – envestir
esbelto – esvelt
Esteban – Esteve
gobernar – governar
grabar – gravar
haba – fava
Habana – Havana
haber – haver
labio – llavi
pabellón – pavelló
prueba – prova
rábano – rave
sabio – savi
taberna – taverna
traba – trava
trébol – trèvol
latrina
peixater
majorana
sarbatana
Terminacions verbals -aba, -abas, etc., -ava, -aves, etc.
2. v en castellà, b en català:
vaho – baf
vaina – beina
varón – baró
vellón – billó
venda – bena
verbena – berbena
verruga – berruga
viga – biga
vivaque – bivac
volcar – bolcar
vasco – basc
Vizcaya – Biscaia
devanar – debanar
calvo – calb
desenvuelto – desimbolt
móvil – mòbil
reventar – rebentar
revolcar – rebolcar
savia – saba
Álava – Àlaba.
Són rars els casos en què el català i el castellà no coincideixen en l’ús de la lletra muda (abstracció feta dels mots en què a una f catalana correspon una h castellana. Ex: farina – harina, forn – horno):
ahir – ayer
hivern – invierno
hissar – izar
subhasta – subasta
filharmònic – filarmónico
subtrahend – substaendo
hueso – os
huevo – ou
huérfano – orfe
horchata – orxata”
Altres casos:
polseguera
punxegut
Xúquer
enxaneta
Posa A/E. afegeix una u si cal fer servir els digrafs gu i qu