Inauguració

AFC1El proper 5 de setembre a les 19:30 s’inaugurarà, als locals de l’AFC, l’exposició fotogràfica col·lectiva “174 anys de fotografia a l’Estat espanyol”, de varis Autors, que es podrà visitar fins el 28 de setembre.

Amb motiu de la celebració del 174 anys de la realització de la primera fotografia a tot l’Estat, cosa que va succeir un 10 de novembre de 1839 a l’actual Plaça de Palau de Barcelona, l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, com fa molts anys, organitza una exposició col·lectiva de socis per commemorar aquesta efemèride, i començar la nova temporada de exposicions a la sala Bruno Argemí de la nostra Agrupació.

Sol·licitem de tots els socis tres fotografies de tema, tècnica i mida lliures, muntades en suport rígid de 1 a 3 mm., de mida de 40×50 cm., en sentit vertical i en paspartú color negre, per formar part d’aquesta exposició col·lectiva. La data màxima de admissió serà el 2 de setembre de 2013

Salmó

Ingredients per a 1 persona:
1 rodanxa de salmó (o el peix que vulgueu)
1troç de porro
1troç de pastanaga
1/2 ceba
sal i pebre
una gota d’oli.
2 culleretes de vi blanc

Preparació:
Agafa un tros de paper d’alumini i posa-hi una gota d’oli d’oliva i al damunt les verduretes tallades en juliana, ben finetes.
Damunt el tros de salmó.Sal i pebre,i ho tapes amb un altre tros de paper d’alumini, que quedi ben tancat, com a la foto.
Amb el forn pre-escalfat a 180 graus.

Ho cous durant uns 20 o 25 minuts.

El LAPAO arriba al Constitucional

Els partits de l’oposició a les Corts d’Aragó –PSOE, CHA i IU– presentaran aquest dimarts davant el Tribunal Constitucional el recurs d’inconstitucionalitat contra la llei de llengües de l’Aragó que va canviar la denominació de la llengua que es parla a la Franja de ‘català’ a ‘LAPAO’. El recurs compta amb el suport de 63 diputats del Congrés, entre els quals hi ha representants d’ERC i CiU. [….]

Hibiscus syriacus (Rose of Sharon )

wpid-wp-1376295728318.jpg

Hibiscus syriacus (sinònim Althaea frutex Hort. ex Mill.), és un arbust o petit arbre de jardí molt comú també és plantat a Barcelona. Aquest de la foto el tinc a casa és la primera flor de la temporada

Originari d’Asia, va arribar a Europa al segle XVI a través de Siria.

Arriba a fer de 2 a 5 m d’alt.

Les fulles són de disposició alternada, simples, ovals o lanceolades, amb les vores dentades o ondulades.

Les flors són de simetria central (actinomorfes) de 6 a 8 cm de diàmetre, apareixen de juliol a octubre, rosades, blanques, roges i són comestibles.

El fruit és en càpsula.

Hibiscus syriacus és la flor nacional de Corea del Sud.

ARTICLES I PREPOSICIONS

ARTICLES I PREPOSICIONS

SOBRE, SOTA, DAVANT, DARRERE, DINS I VORA + DE
Ús obligatori de la preposició de
Ús opcional de la preposició de

Els adverbis sobre/dalt/damunt, sota/davall/dessota, davant, darrere, dins/dintre i vora utilitzats com a preposició poden anar seguits o no de la preposició de. Cal tenir en compte, però, que les locucions que en deriven —a dalt de, a sobre de, per damunt de, a la vora de, per sota de, al darrere de— han de dur obligatòriament la preposició de.


Ús obligatori de la preposició de
Els adverbis sobre/dalt/damunt, sota/davall/dessota, davant, darrere, dins/dintre i vora han d’anar seguits de la preposició de quan no precedeixen immediatament el seu complement (davant mateix de l’església) o quan el complement és un pronom personal (darrere de mi, davant de vostè), cas en què s’acostuma a substituir per la forma de possessiu, sense preposició (darrere meu, davant seu).).


Ús opcional de la preposició de
En la resta de casos l’ús de la preposició de és opcional, i sovint la tria d’una o altra forma depèn del registre (en registres marcadament cultes és preferible ometre la preposició), del grau de fossilització o d’ús d’una forma determinada i, també, de les preferències personals. Sigui quina sigui la forma triada, cal mantenir-la sempre al llarg d’un mateix text, tot respectant, però, la forma consagrada per l’ús en expressions i locucions (ploure sobre mullat, sota la capa del sol…).

ho vam trobar sobre (de) la teva taula de treball; vam desar els diccionaris dalt (de) l’armari; vam posar una cosa damunt (de) l’altra; es va amagar sota (de) la taula; ens vam aturar a descansar davall/dessota (d’) un arbre; tots els ciutadans són iguals davant (de) la llei; vam aparcar just darrere (de) casa; vam guardar l’informe dins/dintre (de) l’armari; vam llogar una casa vora (d)el mar

Gotes de pluja van caient

Gotes de pluja van caient
damunt el meu cap, i això a mi no m’agrada.
Però no us penséssiu pas que
la melangia arribi a prendre’m la joia
que viu en mi.
Gotes de pluja van caient
el cel és tot gris, però la vida canta.
Tot és més dolç i verd i
mai no podran desfer les ganes de viure
i de felicitat.
La pluja pot mullar-me,
però no ploro
i espero que
somrigui el sol darrera els núvols.
Trista, la pluja va caient
damunt el meu cap, que és xop de
gotes d’aigua,
però sobre d’aquest cel gris
hi ha un cel més alt i lluminós,
blau i esplèndid,
i ple de sol
que m’espera i brillarà!

Carta Enviada

carta enviada

El president
de la Generalitat de Catalunya

Excmo. Sr. D. Mariano Rajoy Brey
Presidente
Gobierno de España
Palacio de la Moncloa
28071 Madrid

Apreciado Presidente:

 Es conocida  la voluntad  de autogobierno  del pueblo catalán, reiteradamente  ejercida o reclamada  a lo largo de los siglos. En el último periodo democrático,  iniciado a finales del siglo pasado,  dicha  voluntad  de autogobierne  fue canalizada  inicialmente  a través del Estatuto de Autonomía de 1979.

 El Parlamento catalán aprobó en 2005 una nueva propuesta de Estatuto de Autonomía, que fue posteriormente  asumida en 2006 primero por las Cortes Generales y finalmente en referéndum por el pueblo de Catalunya. Mi implicación personal, aún sin responsabilidades   de  gobierno  en  ese  momento,  para  facilitar  un  nuevo  encaje  de Catalunya en España, durante toda la negociación, es de sobras conocida.

 La  sentencia  posterior  del  Tribunal  Constitucional  diluyó  y  en  gran  parte  anuló  la voluntad   democrática   de   los  catalanes   expresada   en   las  urnas,   y  evidenció   la imposibilidad de continuar desarrollando  la capacidad de autogobierne de Catalunya por la vía transitada hasta ese momento.

Más  recientemente,   durante  la  pasada  legislatura,  la  negativa  a  cualquier  tipo  de negociación en referencia a la propuesta de Pacto Fiscal, promovida por el Govern de la Generalitat  y  aprobada  por  una  muy  amplia  mayoría  del  Parlament  de  Catalunya, evidenció,  una vez más, la incapacidad  de dar respuesta por parte de las instituciones del Estado a las propuestas presentadas desde Catalunya.

 Esta situación de bloqueo  y la manifestación más numerosa  de la historia llevada a cabo en  Catalunya   el  pasado   11  de  septiembre,   me   llevaron   a  la  conclusión   de  la convocatoria  de  elecciones   anticipadas  para  que  el  pueblo  de  Catalunya  decidiera libremente y democráticamente su futuro político.

Las  últ ’11as elecciones  al Parlament  de Catalunya  dieron  como  resultado  un  amplio apoyo pbpular, con una muy elevada participación, la más elevada de la historia en este tipo  de  elecciones,   a  aquellas   distintas  fuerzas   políticas   que  presentaban   en  su programa electoral la necesidad de ejercer el derecho a decidir.

 El Parlament de Catalunya  ha manifestado  en diversas  ocasiones  durante la presente legislatura, y a través de mayorías cualificadas, el apoyo al derecho a decidir de los catalanes, y ha establecido  el mandato del diálogo y la negociación  con el Gobierno de España con el fin de llevarlo a cabo mediante una consulta democrática.  La reciente constitución del Pacte Nacional pel Dret a Decidir evidenció,  asimismo, el amplio apoyo del  que  también  goza  este  planteamiento  entre  instituciones,  agentes  económicos  y sociales, y sociedad civil en toda Catalunya.

El Consejo  Asesor  para  la Transición  Nacional,  organismo  del  que  se  ha dotado  el Gobierno   de   la  Generalitat   y  del   que  forman   parte   destacadas   personalidades, argumenta  en su primer  informe  la existencia  de vías legales  que  posibilitan  llevar  a cabo la consulta. En la medida que se trata de un informe que juzgo de alta calidad y de contenido muy interesante, creo oportuno hacérselo llegar dentro de unos pocos días.

 Es  por  todo  lo  expuesto  que  entiendo  que  se  dan  las  condiciones  favorables  para plantear la celebración de una consulta en Catalunya: amplio apoyo ciudadano y parlamentario,   voluntad  de  diálogo  y  negociación  y  existencia  de  vías  legales  para llevarla a cabo.

Entiendo que cuando se dan todas estas circunstancias, fruto seguramente de toda la trayectoria  histórica  que  le  describía  al  principio  de  este  escrito,  es  deber  de  los responsables públicos y gubernamentales  forjar la voluntad política que permita dar respuesta a la legítima, pacífica, democrática y mayoritaria aspiración de la sociedad, en nuestro caso, la catalana.

En  nuestro  último  encuentro  le  planteé  la  necesidad  de  una  respuesta  política  a la demanda  de democracia  del pueblo  de Catalunya.  Hoy se la reitero por escrito, con el mismo espíritu de diálogo y negociación de nuestro último encuentro.

Soy consciente de su posición  contraria a la celebración  de la consulta, tal como me la manifestó en aquel encuentro. Sin embargo,  entiendo que de la misma forma que otros países  -también   de  la  UE-  encuentran   vías  para  solucionar   democráticamente   y legalmente este tipo de retos y de realidades,  España no debería ser la excepción   en sentido contrario.

En  consecuencia,  le  planteo  nuevamente  la  necesidad  de  abordar  el  diálogo  y  la negociación,  que permitan  de forma pactada  la celebración  de una consulta  al pueblo catalán, en el plazo más breve posible, con los marcos legales que establezcamos.

 

Cordialmente,


signa artur mas