El Parlament commemora els 30 anys de l’aprovaci

El Parlament de Catalunya ha acollit aquest dilluns l’acte institucional de commemoració Gispert, han presidit l’acte, en què també han intervingut una desena de ciutadans, ‘testimonis’ de l’impacte que ha tingut l’aplicació de la llei i que han explicat la seva pròpia experiència. Des de l’aprovació d’aquesta norma, l’evolució de la comprensió del català entre la població catalana adulta ha passat del 53,1% l’any 1983 al 83,2% el 2012. La normalització de l’ús de la llengua en l’àmbit oficial, en l’àmbit educatiu i en els mitjans de comunicació públics ha estat determinant en aquesta notable evolució. [….]

El Pa

El País Valencià serà present en la cadena humana convocada per a l’Onze de Setembre. Barcelona: ANC. PresAcció Cultural del País Valencià (ACPV) és l’encarregada de coordinar la participació en la iniciativa de diverses organitzacions cíviques i polítiques. La cita serà al límit dels termes de Vinaròs i Alcanar, que és alhora el límit administratiu entre ambdós territoris.

La proposta es va formalitzar l’endemà de la manifestació commemorativa del 25 d’abril, que es va celebrar a València el passat 27 d’abril. Omnium Cultural va convidar ACPV a participar tant en el concert del 29 de juny al Camp Nou, a través de la venda d’entrades, com en l’organització d’una mena de “ramal valencià” de la cadena humana.[….]

Seure, asseure i asseures

Seure és un verb intransitiu i no duu mai el pronom es. Per tant, no podem dir “*he segut la nena” o “*m’he segut a terra”. Hem de dir “he segut a terra”.

Asseure és un verb transitiu. Així doncs, l’utilitzem quan volem dir que algú fa seure algú altre, una criatura o un malalt, per exemple: “he assegut la nena a la trona”; “he assegut el pacient a la butaca”. Asseure, a diferència de seure, pot ser pronominal: asseure’s.

Asseure’s és intransitiu i equivalent a seure pel que fa al significat. Podem dir, doncs, “m’assec a terra” (equivalent a “sec a terra”).

n. b. No cal dir que les formes *sentar i assentar són incorrectes amb el sentit de ‘estar assegut’.

Algun raconaire podria explicar perquè asseure’s porta apòstrof.asseure’s es un verb? o el verb es asseure. ?

Seure és com dormir i asseure’s és com adormir-se: el primer és intransitiu, el segon és reflexiu tot i que l’acció que representa també és d’un sol participant. En la versió purament transitiva dels segons (asseure i adormir «Vull asseure el nen a taula» , o «Quan canta adorm les feres»), hi ha un agent i un pacient, que gramaticalment és el complement directe, igual que el pronom reflexiu, tot i que en la versió reflexiva no hi ha pròpiament un agent i un pacient sinó un subjecte experimentador.