Capsa Replicadora

Aquest tipus d’entrada s’han de fer com HTML


<!DOCTYPE html>
<html lang="ca">
<head>
    <meta charset="UTF-8">
    <meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0">
    <title>Capsa Replicadora</title>
    <link rel="icon" href=".ico" type="image/x-icon">
    <style>
        body {
            font-family: Arial, sans-serif;
            margin: 0;
            padding: 0;
            display: flex;
            justify-content: center;
            align-items: flex-start;
            background-color: #f0f0f0;
            min-height: 100vh;
        }
        .container {
            background-color: rgb(213, 225, 225);
            padding: 20px;
            border-radius: 10px;
            box-shadow: 0 0 10px rgba(0, 0, 0, 0.1);
            width: 80%;
            max-width: 800px;
            margin-top: 50px;
            box-sizing: border-box;
        }
        h1 {
            text-align: center;
            color: #333;
        }
        p {
            margin: 5px 0;
            color: #444;
        }
        .input-wrapper {
            width: 50%;
            margin: 0 auto 10px auto; /* Centra les entrades */
        }

        /* Responsivitat per a dispositius petits */
        @media (max-width: 600px) {
            .container {
                width: 90%;
                margin-top: 30px;
            }
        }
    </style>
</head>
<body>
    <div class="container">
        <h1>Capsa Replicadora</h1>
        
        <div class="input-wrapper">
            <label for="cercar">Cercar:</label>
            <input type="text" id="cercar" name="cercar" autofocus onkeyup="replicarText()">
        </div>
        <div class="input-wrapper">
            <label for="replicar">Replicar:</label>
            <input type="text" id="replicar" name="replicar">
        </div>
    </div>
    <script>
        function replicarText() {
            //alert('entra a replicar');
            var cercarInput = document.getElementById('cercar');
            var replicarInput = document.getElementById('replicar');
            replicarInput.value = cercarInput.value;
        }
    </script>
</body>
</html>

$_GET[‘dic’] i $_GET[‘lang] per passar informació a un formulari (dintre de la mateixa carpeta)

Per recollir les variables $_GET['dic'] i $_GET['lang] de la informació passada a través del navegador, podeu utilitzar el següent codi PHP:

<?php
// Recollir les variables del GET
$diccionari = isset($_GET['dic']) ? $_GET['dic'] : 'No definit';
$llenguatge = isset($_GET['lang']) ? $_GET['lang'] : 'No definit';

// Mostrar les variables
echo "El diccionari és: " . htmlspecialchars($diccionari) . "<br>";
echo "El llenguatge és: " . htmlspecialchars($llenguatge);
?>

per example si al navegador veiem: 192.168.1.41/poli/BD_conexions/conexio_diccionari_bd.php?dic=catala_castella&lang=cat

Al formulari que mostra les variables podem llegir:

El diccionari és: catala_castella
El llenguatge és: cat

$idioma = isset($_GET[‘lang’]) ? $_GET[‘lang’] : ‘cat’;

Aquesta instrucció és una forma concisa de definir una variable $idioma en funció de si el paràmetre lang existeix a l'URL. Això es fa utilitzant l'operador ternari, que és una alternativa compacta al condicional if-else. Aquí tens com funciona pas a pas:

isset($_GET['lang']):

Verifica si existeix el paràmetre lang a l'URL. Si l'usuari accedeix a la pàgina amb un enllaç del tipus index.php?lang=eus, llavors isset($_GET['lang']) tornarà true.

$_GET['lang']:

Si el paràmetre lang existeix (és a dir, isset($_GET['lang']) és true), el valor d'aquest paràmetre s'assignarà a $idioma. Per exemple, si l'URL és index.php?lang=eng, el valor de $idioma serà 'eng'.

: 'cat':

Si el paràmetre lang no existeix (és a dir, isset($_GET['lang']) és false), el valor per defecte 'cat' (català) s'assignarà a $idioma.

Python per llegir qualsevol àrea de text de Polidic

Sí, pots utilitzar Python per llegir qualsevol àrea de text del teu diccionari i convertir-lo a veu utilitzant biblioteques de text a veu com pyttsx3 o gTTS.

Aquí tens un exemple de com podries fer-ho amb la biblioteca pyttsx3:

Primer, instal·la la biblioteca pyttsx3: pip install pyttsx3.

import pyttsx3
from bs4 import BeautifulSoup

# Exemple de contingut HTML amb una àrea de text
html_content = """
<textarea id="myTextarea">Aquest és un text d'exemple que vull convertir a veu.</textarea>
"""

# Analitzar el contingut HTML
soup = BeautifulSoup(html_content, 'html.parser')

# Trobar l'àrea de text pel seu id
textarea = soup.find('textarea', {'id': 'myTextarea'})

# Llegir el contingut de l'àrea de text
if textarea:
    text_content = textarea.get_text()
    
    # Inicialitzar el motor de text a veu
    engine = pyttsx3.init()
    
    # Configurar les propietats de la veu (opcional)
    voices = engine.getProperty('voices')
    engine.setProperty('voice', voices[0].id)  # Selecciona la veu
    
    # Convertir text a veu
    engine.say(text_content)
    engine.runAndWait()
else:
    print("No s'ha trobat l'àrea de text.")

Això llegirà el contingut de l'àrea de text identificada pel seu id i el convertirà a veu. Pots adaptar aquest codi per llegir àrees de text del teu diccionari i convertir el text a veu.



Estructura del projecte Polidic

// Includes inicials
include_once('inicia_variables_sessio.php')
require('func.php'); 
---------------------------
<body>
    <!-- Inclou el menú -->
    <?php include_once('mes_taules_lang.php'); ?>
    <?php include_once('menu.php'); ?>

Estructura del projecte Polidic
<?php
/*
Estructura
/project/
│
├── index.php
|   ├── <body>:mes_taules_lang.php(include)
|   ├── <body> include'menu.php' ( necesita
|        la variable  $mes_taules_lang ->
|        a  $_GET[lang])|   
|  
├──inicia_variables_sessio.php
├── 
├── func.php
├── styles.css
├── images/
│
├── js/
│   ├── scripts.js !-- Gestiona el menú sandwich $_GET[lang];
│   ├── jquery.min.js
│   └── tiny.js
├── admin.php
|   └── ($_SESSION['admin']=1 retornar a admin)
├──Inicia.php
    ├──//reseteja SESSION i redirigeix a index.php
    ├──header('Location: /polidic/');
    └──($_SESSION['admin']=1 retornar a admin)

Busquedes d’Auto-compleció

“suggeriments automàtics” o “auto-compleció”. Aquest mètode es pot implementar en cercadors de diccionaris i altres aplicacions web per a oferir suggeriments mentre l’usuari escriu.

Per crear aquest efecte, pots utilitzar JavaScript amb una base de dades que contingui les paraules i les seves definicions. Aquí tens un exemple bàsic utilitzant JavaScript i HTML:

<!DOCTYPE html>
<html>
<head>
  <title>Auto-compleció</title>
  <style>
    .suggestions {
      border: 1px solid #ccc;
      max-height: 150px;
      overflow-y: auto;
      position: absolute;
      background-color: white;
    }
    .suggestion-item {
      padding: 10px;
      cursor: pointer;
    }
    .suggestion-item:hover {
      background-color: #ddd;
    }
  </style>
</head>
<body>
  <input type="text" id="search" placeholder="Escriu per cercar..." oninput="showSuggestions(this.value)">
  <div id="suggestions" class="suggestions"></div>

  <script>
    const dictionary = ['calamar', 'calamarsa', 'calamarsada', 'calamarsejar', 'calamar', 'calamars'] // Afegeix més paraules aquí
    
    function showSuggestions(query) {
      const suggestionsContainer = document.getElementById('suggestions');
      suggestionsContainer.innerHTML = ''; // Neteja les suggeriments anteriors
      if (query.length > 0) {
        const filteredWords = dictionary.filter(word => word.startsWith(query));
        filteredWords.forEach(word => {
          const suggestionItem = document.createElement('div');
          suggestionItem.textContent = word;
          suggestionItem.className = 'suggestion-item';
          suggestionItem.onclick = () => selectSuggestion(word);
          suggestionsContainer.appendChild(suggestionItem);
        });
      }
    }

    function selectSuggestion(word) {
      const searchInput = document.getElementById('search');
      searchInput.value = word;
      document.getElementById('suggestions').innerHTML = ''; // Neteja les suggeriments després de seleccionar una
    }
  </script>
</body>
</html>

Executar un script Python des de PHP:

Executar un script Python des de PHP:

<?php
// Executa un script Python i captura la seva sortida
$output = shell_exec('python3 script.py');
echo "Sortida de Python: " . $output;
?>

Contingut de script.py

print("Hola des de Python!")

Aquest metode permet fer projecte mitjans amb Python?


Aquest mètode permet integrar Python amb PHP i pot ser molt útil per a projectes mitjans. Utilitzant aquest mètode, pots aprofitar les capacitats de Python per a tasques específiques mentre utilitzes PHP per gestionar la interfície web i altres funcionalitats del servidor.

Alguns casos d’ús comuns:

  • Anàlisi de dades: Utilitza Python per realitzar anàlisis de dades complexos i presenta els resultats a través d’una interfície web construïda amb PHP.
  • Machine Learning: Executa models de Machine Learning amb Python i mostra els resultats en una pàgina web PHP.
  • Automatització de tasques: Utilitza scripts Python per automatitzar tasques com l’enviament de correus electrònics, la generació d’informes, etc.
  • Gestió de fitxers: Utilitza Python per a la manipulació avançada de fitxers, com ara la lectura, l’escriptura i el processament de dades, i gestiona la interfície amb PHP.

Consideracions:

  • Rendiment: Assegura’t que els scripts Python no s’executin durant massa temps per evitar bloquejos o retards en la resposta del servidor web.
  • Seguretat: Verifica que els scripts Python no tinguin vulnerabilitats de seguretat i que només acceptin dades segures des del client.
  • Depuració: Utilitza eines de depuració adequades per a ambdós llenguatges per assegurar-te que pots identificar i solucionar errors ràpidament.

1 Punts clau per executar Python des de PHP

Executa això al terminal per assegurar-te que Python funciona correctament:

C:\Users\urqte\AppData\Local\Programs\Python\Python313\python.exe C:\AppServ\www\python\script.py

Si funciona aquí, però no des de PHP, el problema és Apache o PHP.

2 Configura script.py (Sortida en UTF-8)

import sys
sys.stdout.reconfigure(encoding='utf-8')  # Garanteix que la sortida sigui UTF-8

print("Content-Type: text/html; charset=utf-8\n")
print("Hola des de Python!")
print("Versió de Python:", sys.version)

3 Executa Python des de PHP

Assegura’t que el teu python.php té la ruta correcta i forci UTF-8:

<?php
header('Content-Type: text/html; charset=utf-8'); // Assegura UTF-8
ini_set('display_errors', 1);
ini_set('display_startup_errors', 1);
error_reporting(E_ALL);

$python_path = 'C:\\Users\\urqte\\AppData\\Local\\Programs\\Python\\Python313\\python.exe';
$script_path = 'C:\\AppServ\\www\\python\\script.py';

$command = escapeshellarg($python_path) . ' ' . escapeshellarg($script_path) . ' 2>&1';
$output = shell_exec($command);

$output = mb_convert_encoding($output, 'UTF-8', 'auto'); // Converteix a UTF-8 per si de cas
echo "Sortida de Python: <br>" . nl2br($output);
?>

4 Comprova que shell_exec() està habilitat

Executa això en un arxiu PHP (test.php):

<?php
if (function_exists('shell_exec')) {
    echo "✅ shell_exec() està habilitat!";
} else {
    echo "❌ shell_exec() ESTÀ DESACTIVAT! Habilita’l a php.ini.";
}
?>

5️⃣ Reinicia Apache i esborra la memòria cau

Després de fer canvis a php.ini o httpd.conf, reinicia Apache

PHP al llarg del anys

PHP ha experimentat moltes millores significatives des de la seva creació fins a l’actualitat. Aquí tens un resum de les millores més destacades a través dels anys:

PHP 4 (2000)

  • Zend Engine 1: Millorat el rendiment i la gestió de la memòria.
  • Sessions: Introducció de la gestió de sessions.
  • Objectes i classes: Millor suport per a la programació orientada a objectes (OOP).

PHP 5 (2004)

  • Zend Engine 2: Millorat encara més el rendiment i la gestió de la memòria.
  • XML i Web Services: Suport millorat per XML i serveis web.
  • Namespaces: Introducció de namespaces per evitar col·lisions de noms.
  • Anonymous Functions: Suport per a funcions anònimes i closures.

PHP 5.3 (2009)

  • Namespaces: Millorat el suport per a namespaces.
  • Funcions anònimes: Suport per a funcions anònimes.
  • Funcions de fitxer: Suport per a funcions de fitxer.

PHP 5.6 (2014)

  • Expressions constants: Suport per a expressions constants.
  • Desempaquetat d’arguments: Suport per a desempaquetar arguments en les funcions.

PHP 7.0 (2015)

  • Tipus escalars: Declaracions de tipus escalars.
  • Rendiment: Major millora de rendiment, podent manejar el doble de sol·licituds per segon.
  • Tipus de retorn: Declaracions de tipus de retorn.

PHP 7.4 (2019)

  • Propietats tipades: Suport per a propietats tipades.
  • Separador numèric sota línies: Introducció del sota línies com a separatòr numèric.

PHP 8.0 (2020)

  • Tipus de unió: Suport per a tipus de unió.
  • JIT (Just-In-Time): Compilador JIT per millorar el rendiment.
  • Propietats de constructors: Promoció de propietats de constructors.

PHP 8.1 (2021)

  • Enums: Suport per a enums.
  • Fibres: Suport per a fibres.
  • Tipus d’intersecció: Suport per a tipus d’intersecció.

PHP 8.2 (2022)

  • Classes de nomès lectura: Suport per a classes de només lectura.
  • DNF tipus: Suport per a DNF tipus.
  • Tipus per a null, fals i cert: Suport per a tipus específics per a null, fals i cert.

PHP 8.3 (2023)

  • Propietats redactades: Suport per a redacció de propietats sensitives.
  • Extensió aleatòria: Nova extensió aleatòria.

PHP 8.4 (2024)

  • Propietats de només lectura: Suport per a propietats de només lectura.
  • Millorat el rendiment: Continuació de millores de rendiment.

PHP ha evolucionat molt des de la seva primera versió, convertint-se en una eina poderosa i versàtil per a la desenvolupament web. La comunitat PHP també ha jugat un paper important en aquesta evolució, oferint suport i innovació contínua.


*PHP (Hypertext Preprocessor) va ser creat l’any 1995 per Rasmus Lerdorf. Originalment, es va desenvolupar com a eina per gestionar el seu currículum en línia, però amb el temps va evolucionar fins a convertir-se en el llenguatge de programació web que coneixem avui.

Hi ha alguna altra cosa sobre PHP que t’agradaria saber?


El popular lloc de xarxes socials va ser inicialment desenvolupat en PHP actualment quin llenguate utilitza?

Facebook, inicialment desenvolupat en PHP, ha evolucionat significativament i ara utilitza una combinació de llenguatges per a diferents parts de la seva plataforma. Els llenguatges més utilitzats actualment a Facebook inclouen:

  • Hack: Una extensió de PHP que ofereix tipus estàtics i millors eines de desenvolupament.
  • Python: Utilitzat per tasques de processament de dades i aprenentatge automàtic.
  • Java: Utilitzat per a aplicacions empresarials i serveis backend.
  • C++: Utilitzat per a parts crítiques de rendiment.
  • Erlang: Utilitzat per a serveis de xarxa i comunicacions.
  • JavaScript: Utilitzat per a la interfície d’usuari i aplicacions web dinàmiques.

Aquesta diversitat de llenguatges permet a Facebook mantenir una plataforma robusta, escalable i eficient.

Python s’utilitza a Facebook per a diverses tasques clau. Aquí tens algunes de les aplicacions principals de Python en la infraestructura de Facebook:

  1. Processament de Dades:
  • Facebook recull enormes quantitats de dades dels usuaris, i Python s’utilitza àmpliament per processar, analitzar i extreure informació útil d’aquestes dades.
  • Llibreries com Pandas, NumPy i SciPy són utilitzades per a l’anàlisi de dades i el càlcul científic.
  1. Aprenentatge Automàtic (Machine Learning):
  • Python és molt popular en el camp de l’aprenentatge automàtic gràcies a les seves potents llibreries com TensorFlow, PyTorch i scikit-learn.
  • Facebook utilitza Python per desenvolupar i desplegar models d’aprenentatge automàtic que milloren l’experiència de l’usuari, com ara recomanacions personalitzades i detecció de contingut inadequat.
  1. Infraestructura de Serveis:
  • Python s’utilitza per escriure microserveis i altres components de backend que ajuden a gestionar i mantenir la infraestructura de la plataforma.
  • Frameworks com Flask i Django poden ser utilitzats per desenvolupar aquests serveis.
  1. Automatització i Scripts:
  • Python és ideal per a tasques d’automatització, com la gestió de servidors, la distribució de recursos i el desplegament de codi.
  • Scripts de Python s’utilitzen per automatitzar tasques rutinàries i millorar l’eficiència dels desenvolupadors.
  1. Anàlisi de Xarxes Socials:
  • Python permet analitzar patrons de comportament i interacció entre usuaris a Facebook, utilitzant llibreries com NetworkX per a l’anàlisi de xarxes.

Aquestes són algunes de les formes principals en què Python s’aplica a Facebook. La seva flexibilitat i potència fan que sigui una eina valuosa en molts aspectes del desenvolupament i manteniment de la plataforma.

Si tens alguna altra pregunta o necessites més informació, estic aquí per ajudar-te! 😊

Variables $_SESSION i $_GET de PHP

si faig clic a Mes taules/catala/castella, veig que apunta a localhost/polidic/taula_cat_cast.php?lang=cat. això vol dir que entraria al fitxer: taula_cat_cast.php amb la variable $_GET= cat?

localhost/polidic/taula_cat_cast.php?lang=cat&dic=castella_catala

Exactament! Quan fas clic a l’enllaç “Més taules/Català/Castellà”, l’URL apunta a http://localhost/polidic/taula_cat_cast.php?lang=cat. Això significa que el fitxer taula_cat_cast.php es carregarà amb el paràmetre lang establert a cat.

Què passa en aquest cas:
Carrega el fitxer: El navegador carregarà el fitxer taula_cat_cast.php.

Paràmetre lang a l’URL: L’URL conté el paràmetre lang=cat, per la qual cosa PHP processarà aquest paràmetre i el farà accessible a través de $_GET[‘lang’].

Ús de $_GET[‘lang’]: A dins del fitxer taula_cat_cast.php, pots accedir al valor de $_GET[‘lang’] i prendre accions en conseqüència. Per exemple, podries utilitzar aquest valor per carregar contingut en català o fer qualsevol altra operació específica a l’idioma.


$_GET['dic'] no s’emmagatzema ni al servidor ni al navegador per si mateixa. La informació de $_GET es passa a través de l’URL quan l’usuari accedeix a una pàgina web. Aquí tens una mica més de detall:

Navegador: Quan l’usuari fa clic en un enllaç o envia un formulari, els paràmetres $_GET (inclosos els dic i lang) es passen com a part de l’URL. Això significa que els valors són visibles a l’URL del navegador, per exemple: http://example.com/page.php?dic=catala_castella&lang=cat.

Servidor: Quan el servidor rep la sol·licitud HTTP del navegador, la interpretació de l’URL (un cop analitzada) la considera vàlida es fa a través de les superglobals de PHP com $_GET. Aquestes variables són accessibles durant l’execució del codi PHP en el servidor, però no es guarden persistentment a menys que el teu codi les emmagatzemi de manera explícita (per exemple, en sessions, bases de dades, etc.).


tan $_GET com $_SESSION estan implicats en la interacció entre el navegador i el servidor web, funcionen de maneres diferents:

$_GET

  • Gestionat pel Navegador: Els paràmetres $_GET són passats a través de l’URL quan el navegador fa una sol·licitud HTTP al servidor. Això vol dir que el navegador envia aquesta informació al servidor en la línia d’adreça quan es fa una sol·licitud per carregar una pàgina web.
  • Visible a l’Usuari: Els paràmetres $_GET són visibles a l’usuari a l’URL del navegador, el que significa que l’usuari pot veure i modificar aquests valors directament.

Flux complet per verificar

Aquí tens el flux complet que hauria de seguir-se quan visites

index.php?lang=eus&redirect=true:

Si redirect=true, es redirigeix a index.php sense mostrar els paràmetres lang a l’URL.

Accedir a index.php:

$_GET['lang'] captura el valor eus i es guarda.

S’estableix $_SESSION['language'] = 'eus'.

Incloure mes_taules_lang.php:

$idioma_actual pren el valor de $_SESSION['language'] (eus).

Es genera el contingut del menú desplegable en euskera.

Incloure menu.php:

Es verifica que $_SESSION['language'] és correcte.

Es renderitza el menú principal amb l’idioma seleccionat.

Redirecció (opcional):

$_SESSION

  • Gestionat pel Servidor: Les dades de sessió $_SESSION es guarden al servidor. Quan un usuari inicia una sessió, el servidor crea una identificació de sessió única (sessió ID) que s’envia al navegador com una cookie.
  • Persistent al Servidor: El servidor guarda tota la informació relacionada amb la sessió en memòria o en fitxers del servidor. Les dades de sessió poden incloure informació sensible com les preferències d’usuari, dades de sessió, etc.
  • Cookie de Sessió: El navegador només guarda l’ID de sessió com una cookie, que s’envia al servidor amb cada sol·licitud HTTP posterior per identificar la sessió de l’usuari.
  • No Visible a l’Usuari: Les dades de sessió no són visibles ni accessibles directament a l’usuari, només l’ID de sessió es guarda en una cookie.

Comparació i Funció:

  • $_GET: Es fa servir per passar paràmetres no confidencials, com ara criteris de cerca, filtres, etc., de l’usuari al servidor a través de l’URL.
  • $_SESSION: Es fa servir per emmagatzemar dades confidencials i persistents al llarg de tota la sessió d’usuari, com ara autenticació, cistell de la compra, i preferències.

PYTHON

Python és un llenguatge de programació molt versàtil i s’utilitza àmpliament per al desenvolupament web. Hi ha diversos marcs (frameworks) que faciliten la creació de llocs web i aplicacions web amb Python. Els més populars són:

Django

  • Descripció: Django és un dels marcs més coneguts i complets per al desenvolupament web amb Python. Proporciona moltes funcionalitats integrades, com ara gestió d’usuaris, autenticació, enrutament, models de dades i molt més.
  • Característiques: Alt nivell de seguretat, escalabilitat, ORM (Object-Relational Mapping) integrat, sistema de plantilles, i moltes eines per al desenvolupament ràpid d’aplicacions.
  • Ús Comú: Aplicacions web, llocs de comerç electrònic, portals socials, etc.

Flask

  • Descripció: Flask és un micro-marcs (micro-framework) que proporciona les eines bàsiques per a la creació de llocs web i aplicacions web, permetent als desenvolupadors ampliar-lo amb extensions segons les seves necessitats.
  • Característiques: Lleuger, flexible, fàcil de començar, i permet una major personalització comparat amb marcs més grans com Django.
  • Ús Comú: Aplicacions web petites a mitjanes, APIs RESTful, prototips ràpids.

Pyramid

  • Descripció: Pyramid és un altre marc de desenvolupament web que és conegut per la seva flexibilitat i escalabilitat. Pot ser utilitzat per a projectes petits així com aplicacions grans i complexes.
  • Característiques: Flexible, suport per a múltiples bases de dades, autenticació i autorització integrades.
  • Ús Comú: Aplicacions web variades, des de petits projectes fins a grans aplicacions empresarials.

Tornado

  • Descripció: Tornado és un marc de desenvolupament web i una biblioteca de xarxa asíncrona que es va desenvolupar originalment per FriendFeed.
  • Característiques: Alt rendiment, manejament de connexions de llarga durada, asíncron, i ideal per a aplicacions que requereixen un gran nombre de connexions simultànies.
  • Ús Comú: Aplicacions en temps real, serveis de xat, jocs en línia.

FastAPI

  • Descripció: FastAPI és un marc modern, ràpid (d’alt rendiment) per construir APIs amb Python 3.6+ basat en estàndards tipus (tipado) Python.
  • Característiques: Rendiment elevat, validació de dades automàtica, documentació automàtica generada, fàcil de codificar, tipus de seguretat robusta.
  • Ús Comú: APIs modernes i ràpides, microserveis, backend per a aplicacions web i mòbils.

Tots aquests marcs fan que Python sigui una opció excel·lent per al desenvolupament web, oferint una gran flexibilitat i una àmplia gamma d’eines per als desenvolupadors.

PHP no necessita un marc (framework) per funcionar.

PHP és un llenguatge de programació per a servidors i es pot utilitzar directament per crear llocs web i aplicacions web. Pots escriure codi PHP des de zero i gestionar totes les parts d’una aplicació web, incloent-hi el maneig de sol·licituds HTTP, interaccions amb bases de dades, autenticació d’usuaris, etc.

Avantatges de no utilitzar un framework:

  1. Flexibilitat: Pots personalitzar cada part del teu codi segons les teves necessitats específiques sense les restriccions d’un marc.
  2. Control complet: Tens control absolut sobre l’arquitectura, l’organització del codi i les biblioteques que utilitzes.
  3. Aprenentatge: Aprendre a desenvolupar una aplicació des de zero pot donar-te una comprensió més profunda de com funcionen les coses sota la superfície.

Desavantatges de no utilitzar un framework:

  1. Eficàcia: Pot requerir més temps i esforç construir funcionalitats que els marcs ja proporcionen de manera integrada.
  2. Seguretat: Els marcs sovint inclouen mesures de seguretat integrades per protegir-te contra vulnerabilitats comunes, com la injecció SQL i els atacs CSRF.
  3. Manteniment: Sense un marc, pot ser més difícil mantenir i escalar l’aplicació, especialment a mesura que creix en complexitat.

Quan utilitzar un framework:

Molts desenvolupadors prefereixen utilitzar marcs (frameworks) per facilitar i agilitzar el desenvolupament. Alguns dels marcs PHP més populars inclouen:

  • Laravel: Conegut per la seva simplicitat, elegància i una gran quantitat de funcionalitats integrades.
  • Symfony: Potent i flexible, ideal per a aplicacions web complexes.
  • CodeIgniter: Lleuger i fàcil d’aprendre, adequat per a projectes petits i mitjans.
  • Zend Framework: Escalable i orientat a objectes, adequat per a aplicacions empresarials.

Els marcs ofereixen una estructura predefinida per al desenvolupament d’aplicacions web i venen amb una àmplia gamma de funcionalitats integrades, com autenticació, enrutament, ORM, validació de dades i més. Això pot estalviar-te temps i esforç, així com proporcionar-te una base sòlida sobre la qual construir aplicacions segures i escalables.

Backup de BD amb Script

import subprocess
import os
import datetime

# Configuració de la connexió a la base de dades
DB_HOST = 'DB_HOST'  # Host de la base de dades
DB_USER = 'DB_USER'  # Usuari de la base de dades
DB_PASS = 'DB_PAS'   # Contrasenya de la base de dades
DB_NAME = 'polidic_cat'  # Nom de la base de dades
BACKUP_PATH = './backups/'  # Directori on es desaran les còpies de seguretat

# Crear el directori de backups si no existeix
if not os.path.exists(BACKUP_PATH):
    os.makedirs(BACKUP_PATH)

# Generar el nom del fitxer de backup amb la data actual
date = datetime.datetime.now().strftime('%Y-%m-%d_%H-%M-%S')
file_name = f"{DB_NAME}_{date}.sql"
backup_file_path = os.path.join(BACKUP_PATH, file_name)

# Comanda per fer el backup de la base de dades (per MySQL)
dump_cmd = f"mysqldump -h {DB_HOST} -u {DB_USER} -p{DB_PASS} {DB_NAME} > {backup_file_path}"

# Executar la comanda
try:
    subprocess.run(dump_cmd, shell=True, check=True)
    print(f"Còpia de seguretat creada correctament: {backup_file_path}")
except subprocess.CalledProcessError as e:
    print(f"Error al crear la còpia de seguretat: {e}")

Per realitzar una còpia de seguretat diària d’una base de dades utilitzant Python, pots fer servir llibreries com subprocess per invocar les eines natives de la teva base de dades (com mysqldump per MySQL o pg_dump per PostgreSQL) i guardar el resultat en un fitxer. A continuació, et mostro un exemple de script que faria aquesta tasca per una base de dades MySQL.

Exemple de Script en Python per Fer una Còpia de Seguretat Diària

import subprocess
import os
import datetime

# Configuració de la connexió a la base de dades
DB_HOST = 'DB_HOST'  # Host de la base de dades
DB_USER = 'DB_USER'  # Usuari de la base de dades
DB_PASS = 'DB_PAS'   # Contrasenya de la base de dades
DB_NAME = 'polidic_cat'  # Nom de la base de dades
BACKUP_PATH = './backups/'  # Directori on es desaran les còpies de seguretat

# Crear el directori de backups si no existeix
if not os.path.exists(BACKUP_PATH):
    os.makedirs(BACKUP_PATH)

# Generar el nom del fitxer de backup amb la data actual
date = datetime.datetime.now().strftime('%Y-%m-%d_%H-%M-%S')
file_name = f"{DB_NAME}_{date}.sql"
backup_file_path = os.path.join(BACKUP_PATH, file_name)

# Comanda per fer el backup de la base de dades (per MySQL)
dump_cmd = f"mysqldump -h {DB_HOST} -u {DB_USER} -p{DB_PASS} {DB_NAME} > {backup_file_path}"

# Executar la comanda
try:
    subprocess.run(dump_cmd, shell=True, check=True)
    print(f"Còpia de seguretat creada correctament: {backup_file_path}")
except subprocess.CalledProcessError as e:
    print(f"Error al crear la còpia de seguretat: {e}")

Explicació del Script:

  1. Configuració de la Connexió:
  • Defineix els paràmetres de connexió (DB_HOST, DB_USER, DB_PASS, DB_NAME) per accedir a la base de dades.
  • Especifica el directori on es desaran les còpies de seguretat (BACKUP_PATH).
  1. Creació del Directori de Backups:
  • Si el directori de backups no existeix, el crea automàticament.
  1. Nom del Fitxer de Backup:
  • El nom del fitxer inclou la data i hora actual per assegurar que cada còpia de seguretat tingui un nom únic.
  1. Comanda mysqldump:
  • La comanda mysqldump és una eina proporcionada per MySQL per exportar una base de dades en format SQL.
  • La comanda s’executa mitjançant subprocess.run, que permet executar comandes del sistema des de Python.
  1. Gestió d’Errors:
  • Si la comanda falla, es captura l’error i es mostra un missatge d’alerta.

Automatització del Script

Per fer que el script s’executi diàriament, pots configurar-lo com una tasca programada:

En Linux (usant cron):

  1. Obre el crontab:
   crontab -e
  1. Afegeix la següent línia per executar el script cada dia a les 02:00 AM:
   0 2 * * * /usr/bin/python3 /ruta/al/tu/script.py

En Windows (usant Task Scheduler):

  1. Obre “Task Scheduler”.
  2. Crea una nova tasca i configura-la per executar el script cada dia a l’hora desitjada.
  3. Assegura’t que l’interpreti Python estigui disponible des de la línia d’ordres o especifica la ruta completa al teu script.

Notes Importants:

  • Assegura’t que l’usuari de la base de dades té prou permisos per fer còpies de seguretat.
  • Si utilitzes una base de dades diferent de MySQL (com PostgreSQL), has de canviar la comanda mysqldump per la corresponent (per exemple, pg_dump per PostgreSQL).
  • Guarda el fitxer de contrasenya en un lloc segur i considera l’ús de variables d’entorn o eines de gestió de secrets per protegir les credencials.

Aquest script és una solució simple però eficaç per automatitzar les còpies de seguretat de la teva base de dades.


L’aplicació Task Scheduler de Synology pot crear una tasca que executi un script similar al descrit anteriorment.

Passos:

  1. Crea un script bash que utilitzi mysqldump per fer la còpia de seguretat (com l’exemple anterior).
  2. Desa el script en una ubicació accessible des del teu DiskStation.
  3. Obre Control Panel > Task Scheduler.
  4. Crea una nova tasca:
    • Tipus: Script personalitzat.
    • Acció: Executa el teu script.
    • Programació: Defineix l’hora i la freqüència (diària, setmanal, etc.).