Les Corts d’Aragó han aprovat aquest dimecres l’anomenada llei de llengües, que reconeix la pluralitat lingüística de la comunitat i el dret dels ciutadans de les zones on es parla castellà, aragonès o català a adreçar-se a l’administració en la seva llengua, a més de garantir-ne l’ensenyament.
La llei d’ús, protecció i promoció de les llengües o modalitats lingüístiques pròpies, tanmateix, deixa clar que el castellà és l’única llengua oficial d’Aragó i relega el català i l’aragonès a llengües “pròpies, originals i històriques” que, dins d’aquesta definició, “han de ser conservades”.
En contra de la llei han votat el PP, el Partit Aragonès (PAR) –soci de govern– i IU –que ha argumentat que la llei es quedava curta– i a favor el PSOE i la Chunta Aragonesista (CHA). Aquesta llei entrarà en vigor un mes després de la seva publicació.
Durant el debat parlamentari, el socialista Carlos Álvarez, ha defensat la creació de dues acadèmies lingüístiques, de català i d’aragonès, i ha subratllat que “científicament” està comprovat que les parles locals de la Franja formen part del català, “la paraula maleïda”. [….]
Vot en família i desafiant el fred d’un dia gris i humit que no ha frenat l’afluència a les urnes del 13-D. El ritme de les votacions a les 166 poblacions de Catalunya que fan un referèndum sobre la independència ha augmentat a partir de les onze del matí. Després d’una primera hora amb molta expectació mediàtica i amb els electors més matiners, molts dels quals han passat pel col·legi electoral abans de fer una sortida amb bicicleta o d’anar a córrer, els altres ciutadans aprofiten les seves activitats de diumenge per anar a votar, després d’esmorzar, comprar el diari o passejar el gos.