L’arquitecte de somnis

arquitecte de somnis (resum 16-2-2014)

És una novel·la que relata la vida del geni del modernisme Antoni Gaudí . Se centra  en el moment que un matrimoni burgés, barceloní li encarrega la construcció  de La Pedrera o casa Milà al passeig de Gràcia número 92.

La  Pedrera és l’última gran realització d’ un dels arquitectes més grans de tots els temps. L’edifici queda enllestit definitivament el 30 d’octubre de 1912, sis anys més tard des de que es va  encarregar  la construcció.  Gaudí té seixanta anys i en aquest projecte ha volgut plasmar tots els seus coneixements i experiències.

Aquesta novel·la té més protagonistes que Gaudí i la Pedrera, queden ben retrats tots els personatges que els envolten: L’esnob Pere Milà, la seva esposa Roser Segimon (vídua de l’indià Josep Guardiola, i financera del projecte), la seva amant Rita, i les  famílies i amics de tots ells..

A la novel·la també queda ben reflectit com vivia la burgesia barcelonina de principis del segle XX, formada pels indians que van fer fortuna a les Amèriques i que retornaven a casa on, per netejar la seva consciència, feien obres culturals i de caritat, i també formada per les velles famílies aristòcrates reconvertides en fortunes industrials tèxtils.

Sardanes acabament de curts o de llargs

Per acabar els passos curts i llargs es poden fer dosos, tresos i quatres.

Per fer un dos
Es punteja el peu cap endavant i amb el mateix peu es fa una
passa cap al costat on s’està ballant, ajuntant els peus.

Per fer un tres
Es punteja amb dos peus i quan toca el tercer peu s’ajunten
els dos peus.

Per fer un quatre
Es puntegen tres peus i amb el tercer peu es fa un pas
cap al cantó on es balla i s’ajunten els peus.

Dos i seguim, dos i curts, dos i llargs

DOSOS
Quan en una tirada dels passos anomenats llargs, ens diuen fer dos dosos hem de puntejar el peu dret (si anem cap a la dreta) un cop, creuar peus i anar cap a l’esquerra i puntejar amb el peu esquer, després ens poden dir a més a més un tres o un quatre que es fan com ja hem explicat abans. Si ens diuen un dos, puntegem només un peu a un costat. Si ens diuen tres dosos, puntegem un peu a un costat, creuem peus i anem a l’altre cantó i acabem el tercer dos puntejant l’últim peu. I si a més
a més ens han dit de fer un tres, es fa el tres.

Sardanes: puntejar, pas curt, pas llarg

video

Formar un cercle home-dona i fer un preescalfament

  • aprendre a puntejar:
    •  puntejo amb la esquerra, retiro(1), peu dret enrere(2), creuament(3)
    •  puntejo amb la dreta i amb desplaçament a la dreta ,retiro(1), peu esquerre enrere(2), creuament(3)
    • puntejo amb la esquerra i amb desplaçament a la esquerra, retiro(1), peu dret enrere(2), creuament (2)
    • etc…

    o tambe:

  • Esquerra, 1,2,3
  • Dreta,1,2,3
  • Esquerra….

Aquest es el pas curt.

esquerrePuntejo amb el peu esquerre

11 retiro: els dos peus tornen a quedar en la posició inicial

 

22: el peu dret es tire una mica enrere, per a fer el creuament

 

2-3S’està fent el creuament

 

33: el peu esquerre s’ha creuat per davant del dret

 

dretaPunteja la dreta

1'1: els dos peus tornen a quedar en la posició inicialpas curt

2: el peu esquere  es tire una mica enrere, per a fer el creuament

3: el peu dret s’ha creuat per davant del esquerre

puntejo amb la esquerre

..torna ha començar…

Cada compàs musical es tradueix en un pas del ball. Per tant, el que musicalment és un compàs equival a un pas en termes de dansa. Els curts es componen de dos passos corresponents a dos compassos musicals, que ho representarem de la següent manera:

codi

En el primer dels dos compassos es punteja amb un peu i en l’altre es fa el canvi. A la figura anterior la lletra E indica que s’ha puntejat amb el peu esquerre i la lletra C indica el canvi. Si es punteja amb el peu dret, la representació que utilitzarem és:

curts

Es comença la primera tirada de curts puntejant amb el peu esquerre, a continuació es fa el canvi, després es punteja amb el peu dret i un altre canvi, un altre punteig amb el peu esquerre i així successivament. La representació dels primers compassos d’una tirada de curts és la següent:

tirada curts

Els nombres 1, 2, 3… indiquen la numeració dels compassos musicals. En una tirada de curts es ballen alternativament dos passos cap al costat esquerre (punteig peu esquerre i canvi) i dos al costat dret (punteig peu dret i canvi). S’està al costat esquerre o al dret segons s’hagi puntejat amb el peu esquerre o el dret. En els canvis és on es produeix el canvi de costat.

El pas llarg es:

lllarg

      1.  Comencem movent el peu esquerre una mica endavant.
      2.  El tornem a la posició inicia
     3.   Tirem el peu dret endavant i el creuem per davant l’esquerra
     4.    Desencreuem el peu esquerra puntejant una mica per davant del dret.
     5.     Tirem el peu esquerra fins al punt inicial.
     6.    Tirem el peu dret enrere fins a mig peu esquerra.
     7.    Creuem el peu esquerre per davant del dret.
     8.    Desencreuem traient el dret i puntegem una mica per davant de l’esquerre.
     9.    El portem a la posició inicial.
   10.    Puntegem endavant amb el peu esquerre i el creuem per davant del dret.
   11.    Desencreuem el peu dret puntejant una mica per davant del esquerre.
   12.     Tirem el peu dret fins al punt inicial.
   13.    Tirem el peu esquerre enrere fins a mig peu dret.
   14.    Creuem el peu dret  per davant de l’esquerre.
   15.    Repetim a partir del punt 4

Els llargs es componen de quatre passos corresponents a quatre compassos musicals, que segons es vagi cap al costat esquerre o cap al dret, ho representarem de la següent manera:

Igualment com en els curts, en el canvi C és on es produeix el canvi de costat. Tal com indica la figura, a cada pas de llargs es fan tres puntejos alternant els peus i un canvi. La representació dels primers compassos d’una tirada de llargs és la següent:

tirada llargs

Els nombres 1, 2, 3… indiquen la numeració dels compassos musicals.

The spirit of ’45

the spirit of '45Mes Informació
Puntuacio: 4 (sobre 5)
Cine: Verdi pak
Data: 6 d’octubre de 2013
Idioma: anglès subtitulat
Durada: 94
Director: ken Loach
Gènere: Reportatge

El documental pretén subratllar i homenatjar un moment clau de la història de la Gran Bretanya marcat per una consciència solidària sense precedents. L’any 1945 va ser un punt d’inflexió. La unitat del poble britànic durant la Segona Guerra Mundial i el dolorós record del període d’entreguerres va fer aflorar un ideal social nou. La fraternitat és el lema de tota aquesta època.

Loach, no fa aquesta pel·lícula reportatge, per a evocar temps passats sinó per a plantejar la necessitat de recuperar aquells ideals, davant de l’enfonsament actual del sistema, tan econòmic com de valors, i el ressorgiment de les grans diferencies socials.

El sistema capitalista dóna la impressió de ser poderós i tindre bona salut, quan probablement ja fa temps que ha començat el seu declivi i està en fase terminal. Això contrasta, i dona que pensar, en com s’han cremat el termes socialisme, i ja no diguem comunisme. Loach, sense atrevir-se a posar-hi nom, veu la necessitat de recuperar aquell esperit del ’45 (a Gran Bretanya). Serviria el terme “socialisme distribuït” per a representar la solidaritat, el voluntariat i el cooperativisme, que posi nom a aquest sistema que reclama Loach?

 

Hibiscus syriacus (Rose of Sharon )

wpid-wp-1376295728318.jpg

Hibiscus syriacus (sinònim Althaea frutex Hort. ex Mill.), és un arbust o petit arbre de jardí molt comú també és plantat a Barcelona. Aquest de la foto el tinc a casa és la primera flor de la temporada

Originari d’Asia, va arribar a Europa al segle XVI a través de Siria.

Arriba a fer de 2 a 5 m d’alt.

Les fulles són de disposició alternada, simples, ovals o lanceolades, amb les vores dentades o ondulades.

Les flors són de simetria central (actinomorfes) de 6 a 8 cm de diàmetre, apareixen de juliol a octubre, rosades, blanques, roges i són comestibles.

El fruit és en càpsula.

Hibiscus syriacus és la flor nacional de Corea del Sud.

El bosc

Mes Informació

Puntuacio: 4 (sobre 5)

Cine: Lauren Horta

Data: 4 de gener de 2013

Idioma: català

Durada:  98

Director: Oscar Aibar

Gènere: Drama, Fantasía

Interesantíssima pel·lícula. El director ens ensenya com en un pressupost baixíssim es pot fer bon cine. El guio es basa en la novel·la de Sánchez Pinyol que en una gran imaginació no te inconvenient en introduir elements fantàstics per simplificar el guió. Tots hem sentit contar histories als nostres parents , com la gen s’amagava al boscos per a no ser descoberts pels respectius bàndols contraris, aquí com aquest assumpte no era fonamental, a Ramon se’l traguen boles de llum per amagar-se. Lo fonamental de la pel·lícula: La vida a la comarca del Matarranya durant la guerra civil: La gent, la llengua, la natura i una gran historia d’amor entre Dora i Ramon.
Aquesta pel·lícula es un pecat doblar-la a altres idiomes en lloc de posar subtítols. Escoltar la dolçor del català que parlem al Matarranya es de les coses millors que hi