L’estratègia que probablement busques: Venda en descobert (short selling)Si el teu objectiu és especular a la baixa (aprofitar que un actiu perdrà valor), la forma correcta és:
- Vendre en descobert avui: El broker et presta l’actiu i el vens al mercat al preu actual.
- Esperar que el preu baixi el mes següent.
- Comprar-lo més barat per retornar-lo al broker.
- Guanyar la diferència (menys comissions i costos de préstec).
Alternatives relacionades (però diferents):
- Contracte a termini (forward): Pactes avui comprar un actiu a un preu fixat avui per a una data futura. Si sospites que baixarà, no t’interessa aquesta operació (et forcen a comprar més car que el mercat futur).
- Opcions de venda (put options): Et donen dret (no obligació) a vendre un actiu a un preu fixat, útil per especular a la baixa amb risc limitat.
Com funciona realment la venda en descobert:
El broker et presta l’actiu (no et dona diners) (encara que ni tu ni el broker toca mai lor)
Exemple: El broker et presta 1 onça d’or que ell mateix posseeix o obté d’un altre client.
Tu vens immediatament aquest actiu al mercat
Vens l’onça d’or al preu actual (per exemple, $5.000) i reps aquests diners al teu compte.
Mantes una obligació: retornar l’actiu
No has de retornar diners, sinó 1 onça d’or física (o equivalent en el mercat) al broker en el futur.
Tancament de la posició
Si l’or baixa a $4.500: compres 1 onça a aquest preu, la retornes al broker i guanyes $500 (menys comissions i costos de préstec).
Els grans jugadors en general usen robots i fan trading
Sí, absolutament. Els grans jugadors institucionals (bancs d’inversió, hedge funds, market makers, fonds de pensiones) utilitzen àmpliament trading algorísmic i robots de negociació —de fet, aquesta és la norma, no l’excepció.
Dades clau sobre l’ús de robots/algoritmes:
| Mercat | % Volum aprox. algorísmic (2025–2026) | Actors principals |
|---|---|---|
| Accions (EUA/Europa) | 60–75% | Citadel Securities, Virtu, Jane Street, bancs (Goldman, JPM) |
| Futurs de metalls preciosos (COMEX) | 50–70% | Jump Trading, DRW, bancs amb desks de commodities |
| Criptomonedes | 70–85% | Market makers institucionals (Wintermute, GSR), HFT shops |
| Divises (FX) | 80%+ | Bancs (Deutsche Bank, Citi), algotraders especialitzats |
Font: Estimacions de Bloomberg Intelligence, TABB Group i informes de borses (CME, NYSE) 2025–2026.
Tipus de “robots” que utilitzen:
| Tipus | Funció | Exemple pràctic |
|---|---|---|
| HFT (High-Frequency Trading) | Executa milers d’ordres per segon per capturar micro-spreads | Un algoritme detecta que l’or a COMEX és $0.05 més barat que a Londres i executa arbitratge en <1 ms |
| Execution algorithms | Divideix grans ordres per minimitzar impacte al mercat | Un banc ha de vendre 10.000 lots d’or: l’algoritme ho fa en porcions petites durant hores per no moure el preu |
| Statistical arbitrage | Detecta desviacions estadístiques entre actius correlats | Si l’or puja però la plata no segueix el patró històric, l’algoritme compra plata/vend or esperant convergència |
| Market making | Proporciona liquiditat constant amb ordres bid/ask | Un robot manté ordres de compra/venda d’or a 0.1% de spread, guanyant per volum |
Per què els institucionals depenen d’això?
- Velocitat: Les decisions es prenen en microsegons —impossible per a humans.
- Escala: Un sol algoritme pot gestionar milers de mercats simultàniament (or, plata, BTC, accions…).
- Disciplina: Els robots no tenen por ni cobdícia; segueixen l’estratègia sense emocions.
- Costos: Redueixen el slippage (diferència entre preu esperat i executat) en grans volums.
I en la caiguda del 30 de gener de 2026?
Sí, els algoritmes van jugar un paper clau:
- Algoritmes de gestió de risc van detectar la caiguda inicial de l’or i van començar a reduir posicions automàticament.
- Sistemes de margin call (també automatitzats) van liquidar posicions apalancades en cascada.
- Algoritmes de correlació van veure que l’or i el bitcoin sovint es mouen junts en episodis risk-off, i van vendre BTC com a “efecte secundari”.
⚠️ Important: Això no implica “manipulació”. Són respostes automàtiques a senyals de mercat —però la seva velocitat i escala amplifiquen les caigudes inicials, creant flash crashes.
Diferència amb el retail:
| Retail (particulars) | Institucionals |
|---|---|
| Majoritàriament manual o semi-automàtic (scripts senzills) | 100% algorísmic en operacions significatives |
| Latència: segons/minuts | Latència: microsegons (fibra òptica directa a servidors de borsa) |
| Volum: lots individuals | Volum: milers de lots simultanis |
Conclusió:
Sí, els grans jugadors no operen manualment en mercats líquids com l’or, la plata o el bitcoin. El 60–85% del volum diari és generat per algoritmes que prenen decisions en mil·lisegons. Això no és “trampa”: és la realitat dels mercats moderns. Però aquesta automatització també fa que les caigudes inicials es propaguin exponencialment —com vam veure el 30 de gener de 2026.
Així doncs, què és una ‘crida de marge’?
Una crida de marge (margin call) és una notificació obligatòria del broker que et demana que aportis més diners o actius al teu compte per mantenir una posició apalancada oberta. Si no ho fas en el termini establert, el broker tanca automàticament la teva posició (sovint amb pèrdues).
Per què existeix? El concepte de marge
Quan operes amb apalancament, no pagues el 100% del valor de l’actiu. En lloc d’això, el broker et presta una part i tu només has de posar una garantia inicial (el marge inicial).
Exemple:
- Vols comprar 100 oz d’or a $5.000/oz → valor total = $500.000.
- Amb apalancament 10:1, només necessites posar $50.000 (el 10%) com a garantia.
- El broker et presta els altres $450.000.
Què dispara una crida de marge?
El broker exigeix que mantinguis un marge mínim (per exemple, el 5% del valor de la posició). Si el preu es mou en contra teva i el valor de la teva garantia cau per sota d’aquest llindar, s’activa la crida.
Exemple numèric:
| Concepte | Valor |
|---|---|
| Posició: 100 oz d’or a $5.000/oz | $500.000 |
| Marge inicial (10%) | $50.000 |
| Marge mínim requerit (5%) | $25.000 |
| Preu cau a $4.800/oz | → Valor posició = $480.000 |
| Pèrdua no realitzada | $20.000 |
| Garantia restant ($50.000 – $20.000) | $30.000 ✅ (encara per sobre del mínim) |
| Preu cau a $4.700/oz | → Valor posició = $470.000 |
| Pèrdua no realitzada | $30.000 |
| Garantia restant ($50.000 – $30.000) | $20.000 ❌ (per sota del mínim de $25.000) |
➡️ Resultat: El broker et notifica una margin call. Has de dipositar almenys $5.000 addicionals en minuts/hores, o bé tancarà automàticament la teva posició.
Crida de marge vs. Liquidació automàtica
| Concepte | Què passa |
|---|---|
| Crida de marge | Notificació: “Aporta més garanties o tancaré la posició”. Hi ha un breu termini (minuts a hores) per actuar. |
| Liquidació automàtica | Si ignores la crida o el moviment és massa ràpid (com el 30/01/2026), el broker tanca la posició sense avís previ per protegir-se de pèrdues majors. |
⚠️ En mercats molt volàtils (com el divendres 30 de gener), les crides de marge es converteixen instantàniament en liquidacions automàtiques perquè els preus canvien en mil·lisegons —no hi ha temps per reaccionar.
Relació amb la caiguda del 30 de gener de 2026
Aquell dia:
- El preu de l’or i la plata va començar a baixar per l’anunci de Kevin Warsh a la Fed.
- Milers de traders apalancats van veure com la seva garantia queia per sota del mínim.
- Els sistemes dels brokers van disparar crides de marge massives.
- Com que tothom va intentar vendre alhora per cobrir marges, el preu va caure encara més → més crides → més vendes (efecte cascada).
- La CME havia augmentat els marges requerits pocs dies abans, cosa que va accelerar aquest procés.
Això és el que va provocar caigudes del 11% en l’or i fins al 33% en la plata en poques hores.
Perill per als traders retail
- L’apalancament amplifica tant guanys com pèrdues.
- Una caiguda del 5–10% amb apalancament 10:1 pot esborrar el 100% de la teva garantia.
- Les crides de marge sovint arriben en moments de màxima volatilitat, quan és impossible actuar amb calma.
Resum visual:
Preu estable → Garantia > Marge mínim → ✅ Posició oberta
↓
Preu cau → Garantia ≈ Marge mínim → ⚠️ CRIDA DE MARGE (has d'aportar diners)
↓
Preu cau més → Garantia < Marge mínim → ❌ LIQUIDACIÓ AUTOMÀTICA (pèrdua realitzada)
En essència: una crida de marge és el mecanisme de seguretat del broker per evitar que tu li deus diners. Però en mercats extrems, aquest mecanisme es converteix en el detonant de caigudes en cascada.
Sí, absolutament. En l’actualitat, les crides de marge són totalment automatitzades i generades per sistemes informàtics (risk engines) del broker o de la borsa —sense intervenció humana en el 99,9% dels casos.
Com funciona el procés automàtic:
graph LR
A[Monitoratge en temps real<br>del marge de cada compte] --> B{Marge < llindar mínim?}
B -- Sí --> C[Algoritme activa crida de marge]
C --> D1[Notificació automàtica<br>(email/SMS/push)]
C --> D2[Bloqueig de noves ordres]
C --> D3[Comptador de temps<br>(ex: 5 minuts)]
D3 --> E{Garanties reposades?}
E -- No --> F[Liquidació automàtica<br>de posicions]
E -- Sí --> G[Posició mantinguda]
Detalls clau:
| Element | Realitat |
|---|---|
| Velocitat | El sistema detecta i actua en mil·lisegons —més ràpid que qualsevol humà. |
| Escalabilitat | Un sol algoritme pot gestionar milions de comptes simultàniament (ex: Interactive Brokers té >1,5M de clients actius). |
| Decisió | Basada en regles matemàtiques simples: marge_actual / valor_posició < llindar → crida. Cap “judici” humà. |
| Execució | La liquidació automàtica es fa enviant ordres de venda directament al mercat —sovint via API HFT. |
Excepcions (molt rares):
Només en casos extremadament específics hi ha intervenció humana:
- Clients institucionals amb posicions multimilionàries (ex: un hedge fund amb $500M en or).
- Relacions comercials estratègiques on el broker pot concedir una extensió manual del termini (però això és arriscat i cada vegada més rar).
Per a traders retail (particulars) o fins i tot traders professionals amb comptes < $1M, mai hi ha un humà al circuit —tot és robotitzat.
Per què això va amplificar la caiguda del 30 de gener de 2026?
- El preu de l’or va començar a baixar per l’anunci de Warsh a la Fed.
- Els risk engines de centenars de brokers van detectar simultàniament que milers de comptes quedaven underwater.
- En menys de 60 segons, es van disparar:
- Milers de notificacions automàtiques.
- Milers d’ordres de venda automàtiques per liquidar posicions.
- Aquesta onada massiva de vendes va fer caure encara més el preu → més comptes underwater → més liquidacions (efecte bola de neu).
⚠️ En molts casos, els traders no van rebre ni la notificació abans que les seves posicions fossin liquidades —el procés va ser més ràpid que el temps de transmissió d’un SMS o email.
Conclusió:
Sí, una crida de marge és 100% generada per un robot/algoritme. Això no és una opció: és una necessitat tècnica per gestionar el risc a escala i velocitat. Però aquesta mateixa automatització és el que converteix una correcció normal en una caiguda en cascada quan milers de sistemes actuen simultàniament —com vam veure amb l’or, la plata i el bitcoin el 30 de gener de 2026.
La garantia (margin) existeix per una raó fonamental: protegir al prestador (el broker) del risc de crèdit quan et presta diners per operar amb apalancament. És el “col·lateral” que assegura que podrà recuperar el seu capital encara que el mercat es mogui en contra teva.
Per què és necessària? El problema sense garantia:
Imagina aquest escenari sense garantia:
| Pas | Què passa |
|---|---|
| 1 | El broker et presta $450.000 per comprar or (tu aportes $0). |
| 2 | Compres 100 oz a $5.000/oz ($500.000 total). |
| 3 | El preu cau a $1.000/oz → la teva posició val ara $100.000. |
| 4 | Tens una pèrdua de $400.000. |
| 5 | Tanques la posició i… desapareix sense pagar el deute. |
➡️ Resultat: El broker perd $400.000 i tu et quedes amb la pèrdua sense conseqüències financeres directes (només la teva reputació creditícia). Això és insostenible per a qualsevol sistema financer.
La garantia com a solució:
La garantia és diners o actius que tu bloqueges al broker com a “assegurança” que cobrirà les pèrdues si el mercat es mou en contra teva.
| Concepte | Funció |
|---|---|
| Garantia inicial | Quantitat mínima que has de dipositar per obrir una posició apalancada (ex: 10% del valor). |
| Garantia de manteniment | Nivell mínim que ha de mantenir-se durant la vida de la posició (ex: 5%). Si cau per sota → margin call. |
Analogia intuïtiva: la hipoteca
| Operació apalancada | Hipoteca |
|---|---|
| Vols comprar or per $500.000 | Vols comprar una casa per $500.000 |
| El broker et presta $450.000 | El banc et presta $450.000 |
| Tu aportes $50.000 de garantia | Tu aportes $50.000 d’entrada |
| Si el preu cau → margin call | Si no pagues → embargament |
| El broker ven l’or per recuperar el préstec | El banc ven la casa per recuperar el préstec |
En ambdós casos, la garantia és el “darrer recurs” perquè el prestador recuperi el seu capital.
Per què el broker no pot simplement “esperar” que el preu es recuperi?
- Risc de contrapartida: Si tu desapareixes o et declares insolvent, el broker no pot reclamar res més enllà de la garantia.
- Risc sistèmic: Si milers de traders queden underwater simultàniament (com el 30/01/2026), el broker podria patir pèrdues massives que el deixarien insolvent.
- Regulació: Les autoritats (SEC, ESMA, etc.) obliguen els brokers a exigir garanties mínimes per evitar col·lapses financers en cadena.
Exemple numèric amb garantia:
| Situació | Sense garantia | Amb garantia ($50.000) |
|---|---|---|
| Préstec del broker | $450.000 | $450.000 |
| Teva aportació | $0 | $50.000 (bloquejats) |
| Preu cau a $4.000/oz | Pèrdua: $100.000 → Impagament total | Pèrdua: $100.000 → Garantia esgota a $0 |
| Resultat per al broker | Perd $100.000 | Ven automàticament abans que la garantia arribi a $0 → recupera ~$440.000 |
➡️ La garantia limita la pèrdua màxima del broker al teu capital bloquejat.
Per què és just (encara que sembli dur per a l’inversor)?
- Tu assumeixes el risc: L’apalancament amplifica guanys i pèrdues. La garantia és el preu per accedir a aquesta palanca.
- El broker assumeix risc: Et presta diners sense saber si el mercat pujarà o baixarà. La garantia és la seva protecció.
- És un contracte bilateral: Tots dos assumeixen riscos, i la garantia equilibra aquesta relació.
Conclusió:
La garantia existeix perquè ningú presta diners sense assegurança en un mercat volàtil. És el mecanisme que permet que:
- Els brokers ofereixin apalancament sense arriscar la seva solvència.
- El sistema financer eviti impagaments en cadena (contagion risk).
- L’inversor pugui operar amb més capital del que té… assumint el risc de perdre la seva garantia si el mercat es mou en contra.
És una protecció per a totes les parts —encara que, en moments de crisi extrema com el 30 de gener de 2026, aquesta protecció es converteix en el detonant de vendes massives que amplifiquen la caiguda. És la cara i creu de l’apalancament.